Emili Villaescusa: "Les cooperatives han de participar del diàleg social per a competir en igualtat amb la resta d'empreses"

President de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana
6 juliol 2019 06:00h
Emili Villaescusa va ser president de Consum entre el 1998 i el 2006. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. Aquest dissabte, 6 de juliol, es commemora el Dia Mundial del Cooperativisme. Es tracta d'un model empresarial bastat en unes premisses molt clares: les persones primer, el capital com a instrument, la inclusió social i la sostenibilitat. Oferir condicions de treball estable i digne, i supeditar el creixement a la sostenibilitat són dues de les característiques principals d'un model molt arrelat al País Valencià.

Per a commemorar el dia de les cooperatives, a Diari La Veu hem parlat amb Emili Villaescusa (València, 1956), principal representant del cooperativisme valencià. Villaescusa està implicat en el món del cooperativisme des de fa trenta anys. Els primers passos en les cooperatives els va donar a Florida Grup Educatiu Cooperatiu, on va ser president i director general entre el 1986 i el 2004. Aquests càrrecs els va compaginar amb la presidència de Consum entre el 1998 i el 2006. Des de l'any 2005 presideix l'Associació per a la Cooperació de l'Economia Social –ASCES–, grup empresarial que conjumina cooperatives líders en els seus sectors. I, entre altres càrrecs dins del sector, presideix la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana des del 2012.

Un de cada dos valencians és soci d'una cooperativa. Per què aquest model està tan arrelat al territori?

Perquè és un model d'anys. I tenim cooperatives centenàries. Al món rural, al món elèctric, a les caixes rurals..., tenim cooperatives de molta solera, i molt grans, que ajuden a incrementar les xifres. Tenim cooperatives en tots els sectors, que això també ajuda. Hi ha comunitats autònomes que en tenen moltes, però només agroalimentàries. A la Comunitat Valenciana tenim, possiblement, el cooperativisme més ric i divers, perquè en tenim de totes les classes. Immediatament la gent se sent molt involucrada en el tema del camp i la seua cooperativa; en les de crèdit també; en el tema de consum immediatament apareix, i en el tema de l'ensenyament és molt important també, sols en el tema escolar arribem a 25.000 famílies. En el món de Consum no et dic a quanta gent s'arriba. En el cooperativisme del camp i en l'elèctric ho comences a veure i també s'arriba a molta gent. Efectivament, el món cooperatiu està molt arrelat a la Comunitat Valenciana.

Quants llocs de treball genera el cooperativisme valencià?

Fa un any el CIRIEC [Centre Internacional d'Investigació i Informació sobre l'Economia Pública, Social i Cooperativa] va fer un estudi i tenim les dades definides, però del 2017. Els estudis sempre van un any o dos darrere. Segons eixes dades, el cooperativisme valencià genera entre directes i indirectes, més de 81.000 llocs de treball. Hi ha un problema estadístic real sobre qui som i quants som. Això és històric, no hi ha manera. Estadísticament estem poc documentats. L'informe que ha fet el CIRIEC el vam fer a instàncies de la mateixa Confederació perquè estàvem donant números aproximats però ara ja tenim dades exactes. L'estudi en compta uns 67.000 directes i després alguns indirectes, però que no són indirectes. Perquè indirectes n'hi ha molt més. Si mirem tots els proveïdors de Consum per exemple..., però ahí estan comptats els que anomenem indirectes-directes, que són els relacionats amb el món agrari. Per això quan donem la xifra de 81.000 nosaltres els entenem com a treballs directes.

Per què el cooperativisme està tan poc documentat?

Perquè ens dediquem a la faena. Si es comença a buscar, sí que hi ha coses, però al món cooperatiu sempre falten recursos i els pocs recursos que hem tingut els hem dedicat a l'activitat. Fins i tot, els que ara estem en estructures representatives ens queixem perquè som pocs per a tot el que hem de fer. Però és que el món cooperatiu és un món de recursos molt limitats. Per això hem dedicat pocs recursos a l'estadística. Sempre em fan una pregunta. Si sou un de cada dos, com és que teniu poca presència? Perquè no hem dedicat recursos. Ni tan sols al tema de màrqueting i comunicació. Però ara estem començant a dedicar recursos a això.

El nombre de cooperatives, de treballadors i de socis no para de créixer. Per què creixeu tant?

Per necessitat. Hem de créixer. En açò del creixement hi ha moltes teories. De vegades diuen això que la grandària importa i en alguns sectors no, però en altres sí. Créixer és pràcticament una necessitat. Hi ha alguns sectors en què si no creixes, vol dir que decreixes. Estic pensant ara en la distribució comercial. En altres sectors, cal créixer, però en segons quines coses. En el sector agroalimentari no volem creixen en nombre de cooperatives, volem el contrari, decréixer. Però volem que les cooperatives siguen més fortes, que siguen més potents, que aglutinen més socis i, per tant, que puguen exportar més. Volem que hi haja més estructures de segon grau, ens importen menys les estructures de primer grau... Ara, nosaltres tenim quasi una màxima que diu que estem a favor del creixement amb dues condicions: que siga sostenible i amb cohesió social. No volem un creixement que provoque disfuncions en el treball.

Villaescusa: "Volem que les cooperatives siguen més fortes, que siguen més potents, que aglutinen més socis". / DANIEL GARCÍA-SALA

El cooperativisme valencià és el tercer més fort de l'Estat. On vos poseu el límit?

No tenim límit. Però els rànquings aquestos sempre són no sé si perillosos o enganyosos. Depén sempre de com mesures. Nosaltres diguem-ne que som els que tenim el cooperativisme més ric, més divers... Això és difícil de mesurar, però fixa't que en temes de treball és difícil competir, per exemple, contra Euskadi, perquè tenen allí la corporació Mondragón i només ells en són no sé quants milers de cooperativistes. Tampoc et pots comparar amb Andalusia. Allí són 8 províncies, triplica la població... Però és cert que sempre ocupem el segon o tercer lloc en els rànquings d'ocupació. Però el que nosaltres diem és que som de les poques comunitats autònomes on el moviment associatiu té un pes molt important.

El cooperativisme segueix uns valors molt definits de treball digne i estable. Les condicions laborals en una cooperativa són millors que en una empresa convencional?

Sense dubte. Sense mirar-ho. I hi ha empreses convencionals que tenen grans condicions laborals. Però en l'àmbit general, en les cooperatives són millors perquè el mateix sistema et condueix a això. Al final el que es valora de les cooperatives és la participació. Nosaltres aconseguim que tots els grups d'interés participen en la propietat, en la gestió i en els beneficis. Eixes tres premisses no les tenen les empreses convencionals. En això ens estan copiant tots. Tot el tema de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és el que hem fet nosaltres tota la vida. Mirar els grups d'interés que participen, satisfer les necessitats de cadascú. Per això, en una cooperativa, les condicions laborals sempre estan damunt de la taula. Jo encara no he vist cap empresa dient que si tractes millor els treballadors, produeixen menys. Inclús des del punt de vista de la rendibilitat, jo el que vull és estar amb la gent i amb el meu equip, i que estiga motivat, tranquil, feliç. Per què? Perquè treballarà més. Treballarà pel que és seu.

Si una cooperativa pot funcionar seguint aquests valors, per què les empreses convencionals no ho fan?

Perquè no fan cooperativa. Jo tinc moltes anècdotes, he estat molts anys en la CEV i tinc molts amics empresaris i moltes vegades em deien que amb la crisi nosaltres [les cooperatives] ho teníem més fàcil. Perquè si venen mals temps, ens abaixem el sou tots alhora i ningú diu res. I em deien que si ells feren això en la seua l'empresa, els treballadors els matarien. Aleshores jo els vaig dir que no és tan difícil. Que quan tinguen beneficis, els repartisquen entre els treballadors. Així quan les coses vagen mal i hi haja pèrdues els treballadors se solidaritzaran i seran capaços d'abaixar-se el sou. Però primer cal fer això altre. Però jo crec que a poc a poc, tot el tema que parlàvem abans de l'RSC i inclús els objectius del fòrum de desenvolupament sostenible, el tema del treball digne..., crec que són missatges que a poc a poc estan calant. I calaran.

Dins del cooperativisme valencià hi ha cooperatives molt grans com Consum i Anecoop. Els valors tradicionals del cooperativisme es desdibuixen en aquestes cooperatives?

No, s'adapten. S'ha de fer de manera diferent. No és el mateix grau de compromís que en cooperatives xicotetes. En una cooperativa de 8, estan els 8 implicats, però aquest compromís no és el mateix que el d'un soci agrari o que un soci de Consum. No pot ser-ho, perquè les cooperatives són distintes, però el sistema és el mateix. Has de participar en la propietat, en la gestió, en el benefici, i cadascú ho fa d'una manera. Anecoop ho fa a través dels proveïdors, Consum ho fa pel xec, en una cooperativa de treball associat si hi ha guanys, una xicoteta part es reparteix i una altra part va a reserva... Cadascú ho fa d'una manera però el sistema és eixe. Per a mi el que val és el model.

Villaescusa: "La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és el que les cooperatives hem fet tota la vida". / DANIEL GARCÍA-SALA

Quasi el 40% dels treballadors de les cooperatives són joves i el 49%, dones. A quin fet es deuen aquestes xifres?

S'estan millorant molt els números en el cas dels joves. No en el sector agroalimentari, que és on més problemes tenim. Però en el cas del treball associat normalment són els joves els qui creen noves cooperatives normalment, per això estem millorant. I després, el tema de les dones està molt mediatitzat. És cert que el cooperativisme apareix normalment, de vegades no, en els col·lectius més vulnerables. Col·lectius molt afectats per la crisi, col·lectius que per ells mateixos no troben un lloc de treball estable i se'l busquen..., al final el món cooperatiu està per a solucionar eixe tipus de necessitats. Crec que és un sistema perfecte per a quan els xavals i les xavales acaben la universitat, tenen una titulació de base, s'ajunten i comencen a treballar junts. En el cas de les dones, les dades estan molt influïdes per Consum, perquè crec que més del 70% de les persones que hi treballen són dones. Però estem contents amb els números. Ens falta incorporar les dones en alguns sectors. En altres van sobrades, com en l'ensenyament, i en els altres sectors hem d'espentar més el tema de la incorporació de dones als òrgans rectors i directius.

Quins són els reptes de futur que té el cooperativisme?

Fer-se major, encara que tenim 200 anys. Fer-se major i millor. Sempre hem tingut la sensació que en l'àmbit representatiu no tenim el que ens toca. Però això és una quimera, pel tema del diàleg social. Nosaltres som un poc crítics amb el diàleg social a tres –Administració, patronal i els dos sindicats més importants–. I els altres no compten? Doncs que desaparega la resta, que es queden aquests tres i que s'ajunten si volen i que decidisquen. La realitat no és així. La realitat és diversa. Jo entenc que per als tres la situació és còmoda, però els altres som també societat civil. Excepte en el cas dels convenis col·lectius, que té certa lògica que no estiguem, en la resta de coses no està justificat que no participem, inclús constitucionalment no està clar que això haja de ser així.

I els reptes de cara l'Administració?

Tampoc volem perdre condicions per al món cooperatiu. El nostre treball és intentar sempre millorar les condicions perquè les nostres cooperatives competisquen en igualtat de condicions. Tenim ajudes per a l'economia social, però després hi ha moltes més coses que depenen de l'Administració Pública, on pràcticament el cooperativisme no apareix perquè s'obliden de nosaltres. Apareixen moltes ajudes per a societats limitades i les cooperatives no podem participar-hi, i quan ho comuniquem, s'estranyen. I després un repte molt concret és que el pla Fent Cooperatives s'aplique. Ja hem aconseguit estar als pressuposts però no hem aconseguit que s'aplique. Al conseller ja li ho vam dir públicament i ens va dir que teníem raó. No pot dir una altra cosa. Perquè una cosa és posar en els pressuposts uns diners per a fer el pla, que estem tots orgullosos de tindre un pla, i una altra és posar-lo en marxa. Quan arriba l'aplicació, sempre passa alguna cosa. El pla era bianual, per al 2018-2019, i el conseller ja ens ha dit que s'ha de treballar el del 2020-2021. D'acord, comencem a treballar-lo, però això vol dir que ja el 2018-2019 el donem per perdut? Encara queden 5 mesos del 2019. Doncs perdut. Perquè ja estem en estiu, després ve setembre, que administrativament és un embolic perquè canviarà tot..., no arribem. Així que hem de millorar això. L'Administració té molt bona voluntat però..., falta alguna cosa.

Villaescusa: "Hem aconseguit que el pla Fent Cooperatives estiga als pressuposts però no hem aconseguit que s'aplique." / DANIEL GARCÍA-SALA

Durant la celebració del Dia Mundial del Cooperativisme, el conseller Rafa Climent va anunciar noves ajudes. Quines són?

El pla Fent Cooperatives. Jo crec que és bo. El vam fer conjuntament. El pla no és un pla per a dos anys, és un pla a mitjà o llarg termini, aleshores, s'ha de fer i a partir d'ahí veure com es pot aplicar. Tenim el problema de les traves administratives i al final al conseller li vam demanar també recursos. Ja no econòmics, que pressupostàriament ja els tenim, volem recursos humans i materials. Perquè el pla no s'ha posat en marxa perquè venen de la conselleria i et diuen que no hi ha personal, que els processos administratius són llargs..., doncs que solucionen això. A mi em val de poc si no. Com si m'adjudiquen 10 milions en el pressupost. És el mateix que la reivindicació del Consell Valencià del Cooperativisme, que volem un servei propi. Si se li dona vida pròpia, llevaria feina a tot el funcionariat i es podrien fer coses. No es tracta tant de diners.

Sembla que quan es parla de cooperativisme, sempre es pensa en cooperatives agràries i inclús des de l'Administració. Què demaneu al Consell perquè es done més visibilitat a les cooperatives de diferents sectors?

La visibilitat és una assignatura pendent històrica. Però no és sols culpa de l'Administració, sinó també nostra. Nosaltres no hem dedicat recursos a aquest tipus de coses. Ara tenim recursos per a fer un pla de comunicació però també, com deia abans, hem d'estar als llocs de decisió. D'altra banda, l'Administració ens ha d'obrir algunes portes, com la de la formació professional, per exemple. O la de Labora, que ja hem parlat amb ells i estem treballant... No hem de perdre el tren perquè les cooperatives, quan hagen de competir, ho facen en les millors condicions. Tenim faena.

La Conselleria d'Economia del Botànic II està ja pràcticament conformada, amb canvis i persones que continuaran. Esteu contents amb l'equip de la Conselleria?

Sembla que és dels llocs on la formació del nou Botànic ha tingut més dificultats. Ara hi ha canvis de persones, que no sé si s'han sacrificat o no, però sí que hi ha un canvi en la Secretaria Autonòmica, amb un perfil també del PSPV, perquè s'ha mantingut Rafa [Climent, de Compromís] i hi ha canvi també de la Direcció General. Els canvis són distints perquè la Direcció General d'Economia i Cooperativisme era una aposta personal de Rafa Climent i Paco Álvarez, i ara han decidit no continuar. Però bé, es tanca una època i en comença una altra. Esperem que l'engranatge funcione, perquè la Direcció General ha d'estar en consonància amb la Secretaria Autonòmica, la Secretaria Autonòmica amb el conseller... Ha d'haver-hi una bona convivència perquè el treball siga eficient.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next