Una empresa familiar d'Aras de los Olmos produeix la millor mel de timó de l'Estat

Els apicultors produeixen 6 tipus de mels diferents i treballen per a aconseguir el segell de producte artesà i ecològic 
9 novembre 2019 06:00h
Els apicultors van deixar el forn que regentaven per a dedicar-se a la seua passió. / ROBERTO VINICIUS / SINC

VALÈNCIA. Deixar un negoci rendible per a dedicar-se a una passió, l'apicultura. Això és el que van fer els germans Alberto i Mario Sánchez, d'Aras de los Olmos (la Serrania), que van passar de regentar l'únic dispensador de pa del poble a produir la millor mel de timó de l'Estat. En la seua nau industrial, situada al carrer principal del poble, uns metres més enllà del forn, els germans produeixen i envasen les Mieles La Travina, tot de manera "artesana".

Com ja va explicar Alberto a Diari La Veu, van deixar de treballar al forn, tot i que "és un negoci rendible", per a dedicar-se a l'apicultura. Segons explica, la decisió de deixar el negoci familiar la va prendre després de la mort de son pare. Quan el van soterrar, va decidir que ell no moriria al forn i que es dedicaria a la seua vocació.

El cert és que són la tercera generació d'apicultors, ja que el seu avi ja es dedicava a la mel i son pare ho compaginava amb el forn, però ells han decidit convertir l'apicultura en el seu negoci principal, que compaginen amb l'agricultura. Per a poder fer-ho, han professionalitzat el negoci primitiu que tenien, tot adquirint una nau i un camió i ampliant i modernitzant els ruscs dels quals disposaven.

Actualment compten amb uns 800 ruscs que generen entre 30.000 i 60.000 abelles, i produeixen de mitjana entre 25.000 i 45.000 quilos de mel, segons la floració. Alberto explica que el 2017 va ser un any "horrorós" i que enguany tampoc no ha sigut bo perquè s'ha gelat tot, però que el 2018 va ser "fantàstic".

Alberto recorda que quan es van embarcar en el negoci de la mel "la gent deia que estava bona, però si no ho diu un professional, no t'ho creus". Així que l'any 2016 van decidir participar en el concurs estatal apícola que se celebra cada dos anys en una ciutat diferent. En eixa ocasió, l'amfitriona era Granada i d'allí van marxar amb el premi a la millor mel de timó d'Espanya. L'any 2018 el certamen es va celebrar a Tenerife i van repetir com a guardonats.

El productor assegura que el procés de producció i envasat és artesà. / DLV

La mel de timó de La Travina, però, no és l'única reconeguda. Atés l'èxit que havien tingut al certamen espanyol, enguany van decidir enviar la mel de timó i la de romer al concurs mundial que es va celebrar a Califòrnia. "Esperàvem que la mel de timó donara la campanada, però resulta que no: la mel de romer va quedar entre els 30 finalistes". Segons explica, en aquest certamen no es diferencia la mel per tipus, i la de romer va agradar més. Finalment, el premi el va guanyar una mel de lavanda holandesa.

Alberto lamenta que "molta gent no té ni idea de com es produeix la mel" i no valora "la qualitat" com sí que es valora en altres llocs. En el seu cas, la producció és "artesana" i, de fet, estan treballant per a aconseguir el segell autonòmic oficial que ho acredita. Segons explica, l'únic tractament que li fan al rusc és un contra un àcar nomenat Varroa que és obligat aplicar.

No obstant això, afirma que el posen a la part de baix del rusc, en una mel que no es toca mai; així, la mel que es ven no arriba a estar en contacte amb el producte "i això es nota".

6 tipus de mel de ruscs viatgers

Quan van començar amb l'apicultura, produïen quatre tipus de mel diferent i en l'actualitat en fan 6: d'espígol, de timó, de mil flors, de romer, de flor de taronger i de carrasca. Comencen la temporada de floració amb el taronger, i els ruscs viatgen per Terol, Alacant i Madrid, entre altres llocs, per a poder treballar amb diferents floracions i aconseguir diferents tipus de mel, gràcies a utilitzar ruscs de pisos. Tota la mel que produeixen és crua.

Els germans Sànchez són socis de la cooperativa de Montroi (la Ribera Alta), a qui venen gran part de la seua producció, que acaba en mans de majoristes "que d'un bidó de mel en trauen 10, de manera que li redueien la qualitat". L'altra part de la producció se la queden per a elaborar els seus productes, "que no tenen res a veure amb la mel que es troba als supermercats".

Mieles la travina produeix mel de timó, romer, flor de taronger, espígol, carrasca i mil flors. / DLV

Així, Alberto lamenta que a l'Estat no es dona el valor suficient a la qualitat i s'advoca per portar mel d'altres llocs, com ara l'Uruguay, que són més barates. Tot i això, ells volen continuar fent un producte de qualitat, que té mercat, i també internacional. Com a anècdota, l'apicultor explica que fa tres anys uns clients francesos es van topar amb la seua mel i no podien creure's la qualitat que tenia. De fet, van demanar una contraanàlisi i, quan van obtindre els resultats, li van oferir comprar tota la producció al preu que els germans volgueren. En l'actualitat tenen diferents clients francesos.

Ajudes per a evitar el despoblament

Però no només venen mel. També li donen eixida a part de la cera que generen les abelles i fan tasts de mel a Aras. Qualsevol que els busque per Internet –ara treballen a millorar la seua pàgina web– pot concertar una visita a les instal·lacions, provar les mels que elaboren i "conéixer l'apicultura des de dins". L'objectiu, trobar nous clients i impulsar el turisme rural a la població, molt afectada pel despoblament.

Entre els seus plans de futur destaca l'objectiu d'aconseguir el segell de producció artesana, però també el de producció ecològica. La seua intenció és començar en paral·lel una explotació ecològica i iniciar la reconversió. D'altra banda, també els agradaria començar a fer esprais de pròpolis per al mal de gola, tot i que Alberto reconeix que això és més complicat.

L'apicultor explica que viure i fer negoci en municipis com Aras de los Olmos és complicat. L'agricultura i la ramaderia són una eixida, però també tenen més dificultats que aquells que viuen prop de la ciutat. "La gent dels pobles no som millors ni pitjors que ningú, però estem abandonats", lamenta Alberto, que cada vegada que ha d'anar a València ha de fer 200 quilòmetres "per una carretera que sembla del Tercer Món".

"Quan tot el món ja te 5G, ací anem a pedals", assegura Alberto, que demana que es tinga "més mirament" amb els habitants de les zones despoblades "perquè ací tot són traves". "Anem a menys cada dia", sentencia.

agermana't

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next