25 d'Abril, eleccions i la Nova Planta uniformitzadora

25 abril 2019 06:00h
Quadre de la Batalla d'Almansa. / Buonaventura Ligli (Ventura Lirios) y Filippo Pallotta.

VALÈNCIA. La qüestió valenciana no existeix a lEstat. Per allà som un Levante Feliz, ofrenador i que fem les millors paelles del món. Com la corrupció. "Como en València en ningún sitio" deien fent ganyota les televisions que ens ignoren cada dia. Sobre la realitat que patim, ni parlar-ne. Ni saben ni en volen saber.

Qui assumiria totes les despeses de la Villa y Corte? La realitat, ben acreditada per la comissió d’experts i validada per tots els grups parlamentaris de les Corts Valencianes és que paguem com a rics i no rebem el finançament que puga assegurar un mínim del nostre benestar. I ara, en aquestes eleccions, hi ha qui planteja noves retallades al nostre autogovern. Fins i tot, no seria exagerat parlar dun nou Decret de Nova Planta, vistes les propostes extremes dalguna opció, amb la supressió de l’autonomia. Sí, açò també s’hi juga aquest cap de setmana. Poca broma.

Potser siguen les eleccions més importants de les darreres dècades, però els aspectes col·laterals, més cridaners, tapen l’autèntic debat. O tornem enrere, amb involucions molt evidents o garantim i consolidem l’Estat de Dret, les llibertats i, com no, l’autogovern recuperat des de la derrota d’Almansa el 1707. La disjuntiva és clara: la dreta centralista que governa la Junta d’Andalusia ha posat en marxa mesures que suposen un retrocés en els avanços que shan consolidat al llarg dels anys. També en lautogovern. Lamenaça és clara. Propugnen, totes tres opcions, una recentralització de lEstat. “España, una. Autonomías, culpables”.

Sobre el debat territorial, el poble valencià no existeix. S’ha vist als debats electorals, ni cas, tot i ser coincidents les dues convocatòries. I el debat existeix. Hi ha un problema polític sobre la distribució territorial de lEstat. I ha de ser des de la política, no des dels tribunals, on ha de trobar-se una solució.

La fórmula constitucional de nacionalitats i regions, contemplada a la Constitució, ha donat els seus fruits però no sadapta a la realitat. Ens ha permés durant 40 anys anar fent. Edificar un Estat de les Autonomies inserit a una Europa cada vegada més unida i més sobirana sobre els antics estats-nacions. LEuropa de les Regions és cada vegada una realitat més tangible. Les polítiques regionals són més potents i les interregionals que contemplen àmbits supraestatals, més efectives. Hi ha una necessitat dactualitzar el marc institucional a la realitat dels pobles europeus. Ací és on podem trobar una resposta política, i no judicial, a demandes democràtiques plantejades al si de lEstat. El debat neocentralista amaga la temptació del pensament únic. Negar la diversitat no és el camí, i per això des de les Corts Valencianes hem coordinat un grup de treball sobre eixa diversitat cultural i lingüística que sí que és senya d’identitat dels pobles del vell continent.

La segona presidència dAznar al Gobierno de España, allà per lany 2000 (sí, després de parlar català en la intimitat), va posar en marxa la recentralització de lEstat. Es van usar dues vies principals. Per una banda, les lleis base que usurpaven competència de les Comunitats Autònomes i, per una altra, reduir al màxim el finançament de les Autonomies. El Tribunal Constitucional, elegit amb un sistema de partitocràcia, sempre falla a favor de les tesis més centralistes. Ho hem vist recentment en la sentència sobre el nostre Dret Civil valencià. L’establishment mediàtic té consigna dassenyalar les autonomies com a culpables i malbaratadores dels recursos públics. I casos n’han hagut, principalment amb governs de dreta i al País Valencià els hem patit. Però, malgrat la irresponsable gestió d’alguns governs autonòmics, caldrà recordar que el 70% del Deute Públic Espanyol, més d’un bilió d’euros, recau en la responsabilitat del Gobierno Central, i un 25%, aproximadament a les autonomies, on, recordem, recau el nostre benestar.

La deriva neocentralista del PP durant linici de segle va continuar en la campanya anticatalana i la recollida de signatures en contra del nou estatut i tot un seguici daccions que tenen com a finalitat dinamitar lEstat Autonòmic. I ara, aquella demagògia és assumida pels altres components de la dreta centralista. Fins i tot arribant a verbalitzar la supressió de les autonomies i tornada a l’estat centralista. Ens recorda molt a la consigna dels franquistes deEspaña una y no 51.

La campanya no en parla ni molt ni de forma profunda, però caldrà parar atenció. O centralisme o aprofundiment en l’Estat Autonòmic. Són reformes necessàries per a millorar i consolidar lautogovern. És urgent un nou model de finançament que supose un tracte just per al poble valencià. Compensant els dèficits en infrafinançament. Caldrà clarificar competències del títol VIII de la Constitució. La reforma constitucional ha de reconéixer els nostre Dret Civil (que és dret social) i acabar amb la disparitat dadministracions o per a fer-la més àgil i efectiva (supressió de ministeris amb duplicitat de competències ja transferides).

I, com no, millorar i definir la nostra participació en la Unió Europea, cal que avancem en la construcció d’una Europa propera, de baix cap a dalt i és en eixa Unió on les nacionalitats i regions tenen molt a dir.

El 25 d’Abril és dia per a recordar, però no ens podem quedar ancorats al passat. Vam perdre els nostres drets nacionals “por justo derecho de conquista” i ara és el moment que, amb la força de les unes, reconquerim el nostre lloc, el nostre poder, la nostra dignitat. Des de l’any 1707 hem estat un poble imparable i ara, més que mai, ho hem de demostrar votant aquest diumenge.

Enric Morera
President del Bloc Nacionalista Valencià

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next