Atur i repartiment del treball

Enric Nomdedéu, secretari autonòmic d'Ocupació
26 febrer 2019 06:00h

Comencem per allò que no és. El debat sobre el repartiment del temps del treball (i molt especialment de l’ocupació, que no és la mateixa cosa) corre el risc d’interpretar-se com un exercici teòric del govern del Botànic, com un recurs pensat per aconseguir un titular. Però no és així. Ho demostra el fet que en juny, quan les enquestes ens eren molt favorables, ja vam organitzar al MuVIM unes jornades amb ponents internacionals, amb el títol 'Esperant els robots', on en la meua ponència ja vaig avançar la voluntat d’obrir este debat. I en novembre, per commemorar el centenari de l'Organització Internacional del Treball (OIT), unes noves jornades, on vam tornar a incidir sobre este plantejament, que, per cert, va defensar molt argumentadament Joaquín Nieto, director de l’oficina espanyola de l’OIT. I ara mateix, estan en licitació tres grans esdeveniments participatius, per a les tres capitals valencianes, que previsiblement se celebraran a primers d’estiu.

Tampoc no és un debat fàcil, ni és un debat nou. En èpoques d’atur elevat sempre reapareix, associat a eixes taxes. El punt de partida de moltes anàlisis és bastant simplista: es calcula com seria la reducció de la jornada mitjana de treball que hauria de realitzar per donar cabuda a totes les persones aturades al mercat laboral. Un càlcul d'aquest tipus ens portaria a suposar que amb una reducció proporcional de la jornada laboral totes les persones aturades tindrien cabuda en el mercat laboral. La realitat és força més complexa. No és el mateix una gran empresa que una menuda o mitjana. No és el mateix un comerç que una indústria. En l’economia real hi ha un cert repartiment desigual de la jornada laboral, ja que una part de la població treballa a temps parcial (sovint en contra de les seues ambicions o necessitats), mentre que una altra ho fa a temps normal i una tercera per sobre de les quaranta hores. Molt per sobre. Aproximadament el 40% de les hores celebrades no són pagades (i per tant no cotitzen ni paguen impostos).

I després està el greu problema de l’economia submergida que en el cas valencià es calcula que equival a un 6% del Producte Interior Brut (PIB). Així que els càlculs seran de tot, excepte senzills. És per això que el que proposem és un debat científic, intel·ligent, participatiu, plural. Volem fer les coses bé.

I vet ací la cosa. Allò que sí que és, és una aposta valenta d’un govern amb un full de ruta clar. El que fem és llegir amb ulls realistes una realitat que en cas contrari acabaria per superar-nos. L'atur constitueix una realitat que tendeix cap a la irreversibilitat. El model econòmic permet que la productivitat augmente mentre disminueixen les hores treballades. Al País Valencià des del 2007 fins al 2017 (últimes dades publicades) el PIB ha crescut en 3.500 milions, amb 240.000 llocs de treball menys. Una evidència local, que confirma allò que està passant en el nostre entorn geogràfic des de fa molt de temps. I caldria no obviar, tampoc, que hi ha moltes experiències reeixides en el repartiment de l’ocupació com a solució per afrontar este problema.

I no es tracta només, que també, de resoldre un problema de caràcter econòmic sinó que volem transformar la realitat. Els debats sobre el repartiment del temps de treball i el repartiment de rendes, sobre la renda valenciana d’inclusió i l’equiparació dels drets polítics als drets socials, entre d'altres, tenen molt d'interés per fer emergir nous valors imprescindibles en un projecte de societat més humana. L'atenció i el suport a múltiples experiències d'economia alternativa, social, ecològica i comunitària, exerceixen també un important paper en aquest sentit. I els treballs de prospecció d’Avalem Territori així ho han confirmat.

No obstant això, tot pot quedar en la marginalitat i complirà únicament un paper d’esperança de pluralisme polític del sistema si no s’aconsegueix transformar el fet que l’economia siga el principi rector de la vida social. En esta força tenen un paper insubstituïble els milers de persones excloses per la lògica econòmica. I ho volem fer com fa les coses el Botànic, participativament, transparentment i assossegadament, però amb determinació.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next