Enric Sorribes: "La gent no va a les colles muixerangueres a fer política, va a fer cultura popular"

President de la Federació Coordinadora de Muixerangues
3 febrer 2019 06:00h
Enric Sorribes va ser triat com a president de la Federació Coordinadora de Muixerangues en gener de 2018 a Algemesí. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. El 21 de gener de 2018 un total de 21 colles van celebrar un acte cerimonial al Museu de la Festa d'Algemesí per a commemorar el naixement de la Federació Coordinadora de Muixerangues. Han passat dotze mesos, en els quals han aparegut nous col·lectius que s'han sumat a l'entitat que vetlla pels interessos d'aquesta manifestació de cultura popular. Un dels reptes de l'ens federatiu és gestionar eixe boom que viu el món muixeranguer al carrer i, darrerament, en el context acadèmic universitari.

Enric Sorribes, membre de la Conlloga Muixeranga de Castelló, és el president de la Federació que, davant el creixement de colles, té damunt de la taula bastir un calendari de trobades per a evitar que les diades muixerangues se solapen. Però no serà l'únic, ja que també, com a ens que té cura pels interessos del col·lectiu, ha de defensar la cultura popular dels recents atacs de polítics que confonen les muixerangues amb els castellers o que censuren les actuacions a les places.

Anteriorment va existir una Federació de Muixerangues però l'actual afegeix el terme coordinadora. Quines són les diferències?

Van eixir molts noms, com ara Federació de Muixerangues, Federació de Muixerangues Valencianes. Nosaltres no volíem renunciar al terme federació per una qüestió legal i al terme muixerangues perquè al final és el que som. Vam afegir coordinadora bàsicament per tres raons: una, perquè el nom sonava bé; dos, perquè una de les principals funcions de l'actual federació és especialment eixa, coordinar totes les colles, i l'última, per a diferenciar-nos un poc d'eixa antiga federació que existia fins fa no molt.

Amb la perspectiva d'haver passat un any des de la fundació, per què li calia federar-se al món muixeranguer?

Primer, perquè són ja moltes colles, unes 27 colles, i la majoria estan federades ja i altres estan tocant a la porta. Segona, perquè crec que estaven totes bevent de la mateixa font, que és la d'Algemesí, el que passa és que eren colles que anaven cadascuna pel seu camí. També, davant eixes colles que estaven naixent, calia algú que anara a tirar-los una mà; de fet, molts grups de gent que volen muntar una colla el que fan és preguntar a la Federació què han de fer. Durant molt de temps no van tindre relació entre les colles, encara que algunes sí, però tant el procés de negociació com ara la Federació han servit per a això: per a conéixer-nos.

Després d'un any de gestió, quin balanç fa del paper que ha jugat la Federació Coordinadora de Muixerangues?

Fa uns dies que hem tingut l'Assemblea General i el balanç és molt positiu. Hem vist que un dels objectius de la Federació, que era conéixer-nos, l'hem aconseguit i estem treballant juntes. S'estan fent passes cap a allò que demanaven les colles; comencem a discutir un pressupost únic; estem donant-nos a conéixer a les institucions, entitats privades i altres federacions afins, com ara la Coordinadora de Castellers de Catalunya, la Federació de Dolçaina i Tabal, Gegants i Cabuts, que crec que són les entitats de cultura popular més properes a nosaltres. Després, un tema també important per a les colles és el tema de l'assegurança: estem negociant per a contractar una assegurança comuna per a totes les colles.

"Estem negociant per a contractar una assegurança comuna per a totes les colles". / DANIEL GARCÍA-SALA

Ha crescut el nombre de colles federades; van començar amb 21 i ara parla de 27. Per què, si hi havia aquesta xifra, no es van federar totes l'any passat?

Quan es va crear la Federació hi havia 21, més allò que podríem dir balls tradicionals, com ara els balls del Forcall i els dansaires de Peníscola, i a posteriori n'han nascut altres. De fet, dos d'eixes noves ja estan dins de la Federació i hi ha dos o tres que han preguntat què han de fer per a formar-hi part.

Va haver un debat previ al naixement sobre què era i què no una muixeranga. La Federació té definit què és?

En els estatuts està recollit què és muixeranga, que seria la tradició de crear torres humanes a partir dels orígens que es conserven a Algemesí, l'Olleria o l'Alcúdia. Però una muixeranga també és la figura pròpiament dita, és a dir, amb els seus diferents noms: torre, torreta, desplegada, morera, alta de cinc, alta de sis. I una muixeranga també és una colla.

En els últims tres anys les muixerangues han pres els carrers i en quasi totes les festes hi ha una manifestació. Des de la Federació s'han pres mesures concretes per regular eixe boom?

Actualment a quasi totes les comarques valencianoparlants hi ha almenys una colla; això no vol dir que no hi haguera muixerangues abans. Muixerangues es van fer als anys 90, a principis de l'any 2000, però entre el 2010 i 2012 és quan es produeix allò que Pau Pertegaz assenyala com a 'esclat muixaranguer' arran de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat. Han crescut en nombre, en massa social i en repertori muixeranguer, perquè abans les colles no tenien poques figures, però sí figures concretes. Actualment, el repertori és molt gran. Què està fent la Federació? Nosaltres no podem impedir si algú vol fer una muixeranga, tot el contrari, tant de bo en nasqueren més. A la Coordinadora de colles de Catalunya en són més de cent. Però, el que sí fem és tutelar una mica, tenim una àrea tècnica i una d'organització que els tira una mà; va a parlar amb ells per a veure què poden fer. En els últims anys n'han aparegut 4 o 5 noves i dues d'elles ja formen part de la Federació.

"La Federació va aprovar un document de suport a la seua petició perquè siga BIC. / DANIEL GARCÍA-SALA

Ha parlat que hi ha colles a quasi totes les comarques valencianoparlants, però en el cas de la Mogiganga de Titaguas (la Serrania) hi ha hagut algun contacte?

Ells no formen part de la Federació. Sí que hem parlat amb el director de la Mogiganga de Titaguas; de fet, la Federació va aprovar un document de suport a la seua petició perquè siga BIC, ja que actualment és Bé d'Interés Local. Quan ens vam reunir amb el conseller Marzà li vam traslladar això, que des de la Federació considerem, i ho pensem sincerament, que es mereixen ser BIC, i el conseller ens va dir que també ho veien així. La Mogiganga té les portes obertes, encara que al principi va haver una mica de discussió sobre com encabir dins de la Federació aquest tipus d'entitats, bàsicament serien Titaigües, Peníscola i el Forcall, perquè són tradicions que crec que en origen totes naixen de la mateixa font, d'allò que alguns anomenen balls de valencians. Tots naixen del mateix tronc comú i hi ha diferents branques. Ara cal veure com tot eixe mateix arbre cap dins de la Federació.

En els últims anys també han agafat molta força les trobades de Muixerangues. Però, quan se celebrarà una Trobada del País Valencià?

S'ha comentat de fer un aplec al cap i casal, però, clar, a València hi ha dues colles i crec que són elles les que han de fer el pas. Si no haguera sigut per la gota freda de novembre, anava a fer-se una trobada de muixerangues a València que finalment es va suspendre. De moment hi ha diferents Trobades o Diades que estan funcionant molt bé, tant de participació de colles com de públic. Ja no només a Algemesí, que té el seu públic autòcton, sinó que hi ha un públic novell a Castelló i a Alacant que quan es fan eixes trobades, que a més es fan coincidir amb les festes de la Magdalena i les Fogueres –tot just quan hi ha un ventall enorme d'activitats–, va a veure-les. Això és senyal que a la gent els agrada, els crida l'atenció o volen saber què és.

"Hem d'intentar fer un calendari per a no solapar-nos molt". / DANIEL GARCÍA-SALA

Com es gestiona des de dins de la Federació l'hegemonia de les colles d'Algemesí?

De moment estem treballant bé. Dins de la permanent, que seria com la junta directiva, hi ha gent de les dues colles; en l'àrea tècnica, hi ha gent de les dues colles i dels Negrets de l'Alcúdia, l'altra colla tradicional. Però, de moment, s'està treballant molt bé. Les reunions les fem de manera itinerant: ens trobem a Algemesí, a Castelló, a València, a Xàtiva... La propera la farem a Torrent. En això estem molt descentralitzats, encara que la seu la tenim al Museu de la Festa d'Algemesí. Això ho teníem clar des del primer moment i, de fet, des de l'Ajuntament des del primer moment hi van estar d'acord.

Més enllà de tindre la seu a Algemesí per allò de la simbologia, s'han  plantejat instal·lar-se a València?

La majoria de reunions les estem fent a València o als voltants perquè ens ve bé. Hi ha gent que ve, no ja des de Vinarós, sinó des de Reus fins a Alacant; per tant, el punt intermedi del país, vulguem o no, és València. Si poguérem tindre-la, doncs bé, però, de moment, la tenim a Algemesí i estem molt contents d'estar allí.

S'han tractat de regular els bolos i les remuneracions que reben les colles per actuar, establir una mena de tarifa oficial?

Cada colla fa les seues actuacions. Hi ha una norma no escrita que és l'intercanvi: jo vaig a actuar a la teua festa o trobada i tu em tornes la visita en les mateixes condicions; és a dir, si has pagat l'autobús i el dinar, vens a la meua en les mateixes condicions. És una norma no escrita però que fins ara funciona molt bé. Sí que volem mirar la qüestió del calendari, perquè tots volen fer les seues diades o trobades en estiu, potser se n'ix alguna, com ara Castelló, que és durant la Magdalena, i alguna altra que la fa en novembre, però la majoria són en els mesos centrals de l'any. Hem d'intentar fer un calendari per a no solapar-nos molt; de fet, ens ha passat de solapar-nos dues trobades a la vegada. Això en el món casteller és habitual però perquè són més de cent colles i tenen un calendari més reduït, però, no en el nostre cas, que som una vintena de colles i el calendari és l'any natural.

I dins d'eixe possible calendari de trobades, es preveu establir puntuacions per a fer una classificació com en el món casteller?

En els estatuts ja consta que no som competitius; tot el contrari, diu que som col·laboratius. Quan vas a una Diada vas a intentar demostrar el que has assajat en els últims mesos, la figura que siga, i el que volem és portar-la a plaça. Si vas a una trobada, la portes perquè vols lluir-te, per la teua gent i, posats, ja que t'han convidat, intentes fer una cosa bonica. Però no és intentar fer-la més alta o intentar fer una cosa més complicada per a guanyar punts, no. De fet, totes les colles descartem fer un Concurs de Muixerangues.

"En els estatuts ja consta que no som competitius; tot el contrari, diu que som col·laboratius". / DANIEL GARCÍA-SALA

Alguns dirigents del PPCV han dit, com en el cas de l'alcalde d'Alacant, que no donaran suport a esdeveniments on participen muixerangues com la Plaça del Llibre d'Alacant o la Trobada en Fogueres. Fins i tot, en els seus arguments confonen les muixerangues amb els castells. Quina postura manté la Federació per a defendre els interessos de les colles davant d'aquestos atacs?

Vull pensar que pequen d'ignorància. No saben que això és patrimoni valencià; potser el que cal fer és pedagogia amb aquesta gent i dir-los que vinguen. De fet, en la Conlloga Muixeranga de Castelló hem convidat tots els partits polítics que vinguen a un assaig, que vegen la gent i que parlen amb ella; així, veuran que les colles són diverses. Hi ha colles de més de cent persones, amb famílies senceres, on hi ha de tot. La gent no va a les colles muixarangueres a fer política, va a fer cultura popular. Després, durant la cervesa, la gent parla de coses diverses: els que tenim fills, de les escoles; els més joves, del futbol, i els xicotets estan a la seua corrent, és a dir, no és una qüestió política. Des de la Federació no volem polititzar la tradició, volem promocionar-la, que tot el món puga gaudir-la. Ni tan sols és patrimoni de la Federació, és patrimoni del poble valencià i això ho han d'entendre tots els partits polítics.

Durant aquest primer any s'han reunit amb les institucions. Com ha sigut la rebuda dels representants polítics?

Ens hem reunit amb les tres diputacions, amb el conseller Marzà, amb el director general de política local –que depén de Presidència–, amb les universitats públiques, amb el Consell Valencià de Cultura, amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i amb els principals ajuntaments on hi ha colles, i la veritat és tots fins ara ens han obert les portes i dins de les seues possibilitats ens han oferit el que poden.

Evidentment, amb qui tenim més relació per la nostra activitat és amb la Conselleria de Cultura i estem negociant un conveni per a col·laborar amb ells.

"La veritat és que, fins ara, totes les institucions amb què ens hem reunit  ens han obert les portes i dins de les seues possibilitats ens han oferit el que poden". / DANIEL GARCÍA-SALA

Uns dels reptes de la Federació és tractar que la cultura popular entre al món acadèmic universitari amb més força?

A la Universitat de València es van fer fa uns dies unes jornades sobre història i present de les muixerangues on van participar dos especialistes que són membres de la Federació. Per altra banda, el vicerector Antonio Ariño va dir que intentarien oferir Muixeranga com una de les activitats dins del servei d'esports; la Universitat Jaume I, a través d'un professor de Magisteri, en la biblioteca està començant a adquirir llibres sobre tècnica en muixerangues i castells; la Universitat d'Alacant també està interessada a fer algun curs d'extensió universitària, i l'AVL està treballant en un Vocabulari Muixeranguer.

Però, i des d'un punt de vista acadèmic, investigador, de recerca del món muixeranguer?

Des de Magisteri sí que s'estan promovent Treballs Finals de Grau sobre les muixerangues. Gent de les universitats ha vingut a assajos per a veure com funcionen. 

Si mirem des de l'última dècada fins al present, com és l'actual estat de salut del món muixeranguer?

Fa una dècada estàvem en el 2009 i feia poquet que s'havia creat la Muixeranga de Pego, que és l'última que es va crear abans d'eixa barrera on hi havia unes set o huit colles. Estava funcionant la Federació de Muixerangues del País Valencià però ja s'havia detectat que no donava més d'ella mateixa; de fet, està formada únicament per cinc colles. Fa deu anys s'havia fet ja l'últim Aplec de Muixerangues i no se n'havia tornat a fer cap altre. Actualment tenim el problema de com ho fem per a no solapar-nos les Diades, que beneït problema, però tret d'això està en un moment molt dolç. El que s'ha de fer és gestionar eixe moment dolç, que això és una cosa que sempre he advertit, com passa en qualsevol cosa de cultura popular: dolçainers, cabuts, dimonis, grups de dansa, castells a Catalunya, etc. Té pujades però també té baixades. El que intentem fer és intentar pujar el més amunt possible perquè quan vinga la baixada no baixar massa.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next