"Ens compren el café no només perquè les càpsules són compostables, sinó perquè està bo"

María, Isabel i Carlos Restrepo, creadors del café en càpsules Elixir
6 octubre 2019 06:00h
Els germans Restrepo venen café en càpsules compostables sota la marca Elixir./ DANIEL GARCÍA-SALA 

VALÈNCIA. La tercera onada del café ha arribat a València. Es tracta d'un moviment que ha començat als països nòrdics i que busca produir café de qualitat, botant-se els intermediaris i garantint als agricultors un preu just pel seu producte. María, Isabel i Carlos Restrepo van conéixer aquest moviment a Berlín, on els tres es van mudar després d'acabar els seus respectius estudis universitaris a València. Com que els tres germans són colombians i sempre han tingut una relació estreta amb el món cafeter, van decidir sumar-se al moviment i muntar una empresa.

La tasca d'emprendre sempre és complicada i ells van considerar que a València ho tindrien més fàcil que a cap altre lloc. Així, ja fa més d'un any que els germans venen café i fa quatre mesos que el comercialitzen en format de càpsules compostables. Amb aquest projecte, anomenat Elixir, intenten apropar als valencians el café de qualitat tractant de reduir al màxim la petjada ambiental.

Com van començar amb el negoci del café?

Isabel Restrepo: Vam començar amb el negoci del café en verd acabat de cultivar, el portàvem a Europa i el veníem a microtorradores. Nosaltres des de menuts hem tingut molta relació amb el món del café. És un món que està passant una crisi perquè els agricultors no estan rebent cap benefici. El preu del café està tan baix en els mercats perquè el preu es fixa en borsa i els agricultors no veuen cap benefici. Això és increïble, perquè al final els cafés de qualitat costen molts diners i podrien estar guanyant molt més. Nosaltres vam voler participar en la tercera onada del café i aprofitar que ja teníem accés a agricultors. Vam decidir posar-nos en marxa a València perquè és el lloc on els tres vam anar a la universitat, on emprendre seria més fàcil per als tres. A més, ens agradava València per tot el que véiem que es movia ací en l'àmbit de l'alimentació i amb les start-ups. I fa 4 mesos vam decidir llançar les càpsules.

María Restrepo: Ara som els primers que venem café d'especialitat en càpsules.

D'on porten el café?

MR: De Colòmbia. El millor café creix a Nariño. La cooperativa amb la qual treballem nosaltres està en una comunitat que s'anomena Buesaco i que està en la vessant del volcà Galeras, el més actiu de Colòmbia. El café es cultiva a 2.200 metres d'altura amb cendra volcànica. Aleshores, com el volcà està encara actiu, la terra està calenta però la superfície està freda. Està lliure de patògens, no necessita cap mena de pesticides i és orgànic. Per això és un café d'especialitat. El fet que estiga a una gran altura i en un volcà li dona eixa característica especial que el diferencia d'altres cafés colombians.

Com es van posar en contacte amb la cooperativa?

MR: Fa més de 4 anys que treballem amb ells perquè al principi els compràvem el café en verd i el comercialitzàvem. Els vam ajudar a professionalitzar el cultiu, les exportacions... Ens vam posar en contacte amb ells perquè són una regió cafetera, vam anar, vam parlar amb la cooperativa i es van unir més famílies. Ara en són més de 300, cadascuna té cultius de no més de 10 hectàrees. Així, es van ajuntar en la cooperativa perquè van veure el benefici del comerç directe. Al principi érem compradors exclusius i ara ja tenen més exportacions.

Els tres germans van decidir emprendre a València perquè van considerar que és on ho tindrien més fàcil. / DANIEL GARCÍA-SALA

Com el fan arribar a València?

IR: En vaixell. Ve en contenidors, i el fet que el fa especial també és que l'empaqueten en verd al buit a Colòmbia. Això fa que les propietats del café verd no es deterioren durant el transport, cosa que abans no es feia.

MR: El valor afegit sobretot el donem a les càpsules, que tenen el problema que sacrifiquen molt la qualitat del producte. Nosaltres el que vam fer va ser intentar portar la qualitat al café en gra molt a les càpsules. De moment ho hem aconseguit.

Quant de temps fa que venen café?

IR: Venent càpsules, 4 mesos.

Carlos Restrepo: Però pel que fa al café en gra i molt fa més temps. Ha sigut una cosa gradual. Vam començar en el món del café primer amb el café verd. Vam veure que el sud d'Europa ha sigut més resistent a l'hora d'adoptar la tercera onada del café i nosaltres vam decidir impulsar-la. El nostre següent pas va ser torrar el café nosaltres. Associar-nos amb uns torradors a València i vendre'l. Arran d'entrar en aquest món vam veure que existia un problema enorme al voltant de les càpsules, ja que 7 de cada 10 espanyols beuen el seu café en càpsula. Aleshores, lògicament, el següent pas era veure quina alternativa sostenible podíem implementar.

Com van afrontar el problema de la contaminació que generen les càpsules?

MR: Una de les dades més xocants que coneixem és que solament l'ús de les càpsules d'alumini genera 172.000 tones de fem a l'any. I això sense comptar les de plàstic. Quan la Unió Europea va aprovar una normativa que limita l'ús del plàstic d'un sol ús les grans companyies van optar per passar del plàstic a l'alumini, en lloc d'optar per materials compostables o biodegradables com nosaltres. Ho van fer així perquè l'alumini és reutilitzable, però la teoria és que el consumidor ha de recollir totes les seues càpsules, portar-les a punts de recollida o als punts Nespresso i la companyia les reutilitza. Hi ha gent que ho fa però segons dades de l'OCU únicament el 10% dels clients les reutilitza.

CR: El problema és que les empreses grans demanen massa al consumidor a l'hora de reciclar les seues càpsules. En el cas de les compostables és anar un pas més enllà i només li demanes al consumidor que tire la càpsula amb les deixalles orgàniques. I ja el procés continua per si mateix.

IR: Les nostres càpsules tarden entre 4 i 12 setmanes a desaparéixer. A més, es converteixen en compost, que després es reutilitza com adob. És economia circular. Les càpsules tornen a la terra i per això el nostre lema és 'de la terra a la teua tassa i de la teua tassa a la terra'. Les nostres càpsules són d'àcid polilàctic, que s'obté de residus vegetals.

Tot i l'ús de càpsules compostables, portar el café des de tan lluny també suposa un problema de contaminació.

CR: Ahí claves el dit en la ferida perquè hui dia és impossible tindre un producte que siga 100% compostable en tot el que es fa. El vaixell contamina, és un mitjà de transport contaminant per al qual no existeix alternativa.

MR: Al final tot el que es consumeix deixa una petjada mediambiental. La idea és veure com es disminueix. El café no es pot produir a Europa. Les condicions de temperatura i mediambientals no ho permeten. No es pot evitar la importació de cap manera. Com intentem reduir la petjada mediambiental? Doncs intentem que arribe per vaixell i no per aire, utilitzem materials de cartó i compostables... I com no podem cultivar el café a València, el torrem a València.

Amb quins altres problemes s'han trobat?

CR: Hi ha un problema amb el café en gra que no el tenim amb el de càpsules, ja que aquest requereix una conservació al paquet. Per a eixe material no existeix una alternativa ecològica actualment, però s'estan desenvolupant mètodes que permeten que el café es conserve sense utilitzar materials que no siguen reciclats.

MR: Hui en dia s'utilitza plàstic per a garantir que el café en gra i molt mantinga les seues propietats una vegada envasat. En la indústria del café ja s'està buscant alternatives per a canviar eixe plàstic per plàstic compostable. Ja hi ha materials alternatius que s'utilitzen sobretot a Mèxic i al Regne Unit i estem buscant la manera d'adaptar-lo a nosaltres.

El café Elixir es ven per Internet, però estan intentant distribuir-lo ja en punts de venda físics. / DANIEL GARCÍA-SALA

On es fabriquen les càpsules?

IR: Els nostres fabricants de càpsules són de Girona.

Quins tipus de café venen?

CR: Actualment només tenim origen de Buesaco. Però ara que hem començat a vendre ens n'han demanat de descafeïnat. Actualment a Colòmbia no en produïm i hem començat a llançar l'origen de Mèxic, que també s'ajusta als nostres criteris de café d'especialitat, de sostenibilitat i de traçabilitat, però descafeïnat.

MR: El procés amb el qual es descafeïna és molt tòxic. Aleshores hi ha diferents maneres amb les quals es pot llevar la cafeïna a un café. El que portem de Mèxic el triarem pel procés de descafeïnat que segueix. S'anomena mountain water process. S'utilitza aigua de les muntanyes que a alta pressió lleva la cafeïna del gra sense trencar la seua composició, per tant, no s'utilitza cap element químic. Això és súper important perquè quan algú es pren un descafeïnat està prenent un gra que s'ha desfet i l'han refet.

Com el torren?

MR: Es torra de manera natural, res de café torrefacte.

IR: Espanya és dels pocs països que encara permeten el café torrefacte. Es mescla amb sucre i es crema. És molt roí per a la salut, però la gent continua prenent-lo perquè és el sabor a què estan acostumats.

Com distribueixen el café?

IR: Aquest és l'aspecte que estem millorant. En aquests moments el venem per Internet. També estem entrant en espais de coworking, que, a més de ser clients, són punts de venda. Ells s'emporten una xicoteta comissió i el venen a la resta de treballadors.

CR: També estem parlant amb botigues de productes ecològics i a granel. En concret estem ja en una botiga que es diu Flipo en Verde que està al Carrer Misser Mascó, ací a València, i ho venen tot sense plàstic.

Quant han produït fins ara?

IR: Poc més de 10.000 càpsules.

CR: Uns 480 quilos de café. Contant el gra i el molt serien uns 700 quilos. El que més ens anima és que qui prova el nostre café diu que li agrada moltíssim. No sols per l'atractiu del producte, sinó el café en si, que en el fons és el que més importa. Ningú es compraria una càpsula per molt compostable que siga si no li agrada el café que està bevent. I en eixe sentit hem rebut molt bones crítiques.

IR: La projecció és bona i la idea és millorar el pla de distribució de la  de KM 0 per a entrar en canals de venda físics. Perquè al final és un producte alimentari que és molt difícil que es venga només per Internet.

next