Ens empenyen a la reserva

5 maig 2019 06:00h

Quan el 1981 la Trinca va publicar la cançó Com el far west, no hi ha res, el tema –carregat de metàfores tot comparant Catalunya amb els pobles nadius americans, mal anomenats "indis"– la societat va encaixar el tema amb un somriure i unes sorolloses rialles quan véiem l'espectacle en directe. Evidentment la comparança es podia extrapolar al País Valencià, amb molt pocs matisos. Allò trist d'aquesta cançó és que –després de gairebé quaranta anys– el missatge segueix viu. Els enemics de la democràcia aprofiten aquesta per empényer el nostre poble a la reserva o qui sap si més enllà.

Aquesta setmana mateixa, una altra notícia sobre discriminació lingüística. Aquesta vegada potser ha anat molt lluny. Una professional de la sanitat pública, una metgessa de carrera, persona se suposa que instruïda, amb un munt de lectures de tota mena, moltes d'elles no sols científiques i necessàries per als seus estudis, sinó d'altres, literatura de ficció, d'esbarjo, d'opinió... lectures que al llarg d'una vida formen la persona com a tal, com a persona, amb valors que estan per damunt de les ideologies, amb qualitats que prioritzen el respecte a les persones per sobre d'altres consideracions... Una metgessa que li diu a una pacient que no l'atén si no li parla en castellà. Aquesta doctora reaccionaria igual davant d'un cas d'emergència? Imaginem un riu, i una persona ofegant-se i demanant "auxili". Potser li exigiria –abans de socórrer-la– que li ho diga en castellà?

Això està passant. I cada dia el país s'omple de notícies semblants a aquestes. Al carrer, als bars. Ahir mateix. Lloc: l'entrada d'un establiment comercial. Personatge: una xica que portava un carro de bebé. Li done la màxima apertura a la porta, tot subjectant-la perquè el carro puga entrar amb comoditat. Molt amablement la xica em diu "gracias", a la qual cosa jo li conteste "de res". I s'enfada. "Te lo he dicho en castellano". No vaig saber reaccionar. És més important que li conteste en castellà? El favor no compta? Jo no li vaig dir a ella "dóna"m les gràcies en valencià".

No sóc sociòleg ni psicòleg ni cap professió que acabe en "òleg". Diria que –sense voler-ho– actue d'observador de l'evolució de la ciutadania sobretot manipulada i influenciada per certs partits polítics. Formacions que –mancades d'arguments en aquests moments del segle– es dediquen a fomentar odi i fàstic contra allò que és contrari als seus ideals. Adoctrinen una societat valenciana, farcida de gent vinguda de tots els indrets. I els i les que som d'ací no ens sentim amb més dret que la resta per a la convivència, però sí que exigim respecte per les nostres tradicions i la nostra llengua. I aquest respecte certa part l'estan perdent, amb total impunitat per culpa de la connivència dels zipayos locals.

S'acosten unes eleccions municipals que són la culminació d'una primavera carregada de processos electorals. Votar en clau valenciana tan important és a les eleccions generals com a les autonòmiques, i ara també a les municipals i europees. I els afiliats i afiliades al vot útil (PSOE i UNIDAS PODEMOS en aquest cas) o al vot zipayo (Ciudadanos, PP i VOX) sols fan que la cançó de la Trinca torne a tindre vigència quatre anys més. I com el mur de Trump, totes les formacions polítiques depenents de la Meseta sempre tindran a punt els atovons per a construir eixa trista reserva que ens convertirà en titella territorial i carn de museu històric.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next