VALÈNCIA. Després de les eleccions generals i autonòmiques del 28 d’abril i les locals del 26 de maig, a Compromís s’ha obert, de nou, una reflexió sobre l’organització interna de la coalició. Amb el govern de la Generalitat conformat i els ajuntaments constituïts, el corrent d’independents Gent de Compromís va fer un contundent comunicat anunciant el cessament de la seua activitat i criticant la manca de “democràcia interna” de la coalició. Fa una setmana, l’alcalde d’Alzira, el de Castelló de la Ribera i el d’Alfarb –tots tres del col·lectiu de Gent de Compromís de la Ribera– van secundar les crítiques i es van donar de baixa com a militants per a passar a ser simplement simpatitzants de la coalició.
L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, s’ha convertit en la cara visible d’aquest moviment que demana a la coalició repensar el seu model. La seua veu no passa inadvertida, atés que és l’alcalde de la segona ciutat més important del país que governa Compromís. Gómez, crític amb la situació actual de la coalició, demana als partits que conformen la coalició fer un pas endavant i abandonar el model compartimentat actual i fer de Compromís un partit polític.
Què va motivar la decisió de deixar de militar en Compromís i passar a ser simplement simpatitzants?
És un tema que ve de lluny. Durant la legislatura anterior, el tema de Gent de Compromís s’ha anat diluint molt a poc a poc perquè crec que la gent dels partits fundacionals de la coalició estan molt còmodes amb l’estructura actual. El motiu que ha fet que ara alguns membres de Gent de Compromís de la Ribera –on per cert estàvem molt organitzats i funcionàvem de manera assembleària– eixim a dir alguna cosa sobre la situació que travessem ha sigut l’elecció del diputat provincial que correspon al partit judicial d’Alzira. Des de València, se’ns va dir que el diputat l’havia de triar el Bloc d’entre els regidors que foren del Bloc perquè així s’havia pactat per part de les executives dels partits.
A què estem jugant? Que alcaldes i regidors que han sigut elegits pel poble i que representen Compromís no tinguem possibilitat de triar els nostres representants en la diputació crec que és un fet que ens ha de portar a fer una reflexió. Això i la notícia de la dissolució de la pota de Gent de Compromís és el que ens va fer prendre la decisió.
Tot i la baixa com a militant, la seua aposta és per enfortir Compromís. Quin model de futur proposa per a la coalició?
Sóc una persona que sempre ha cregut en el projecte de Compromís però necessitem crear un projecte modern i nou. Estructurat com un únic partit per a poder fer front als reptes de futur que tenim com a país.
I després de veure com des del 2015 el camí cap al partit únic s’ha paralitzat completament, és optimista de cara a reprendre la idea d’una estructura sense tres partits?
Està ja muntat. El 2011 es van crear les Normes i Bases de Compromís que assentaven les bases per a acabar amb la constitució d’un partit. En un moment determinat, però, alguns dels membres dels partits fundacionals de Compromís canvien les regles del joc i decideixen deixar de banda la idea que el Consell General de Compromís fora l’òrgan de representació eventual fins que se celebrara el congrés fundacional de Compromís.
Estava tot previst i pautat, però en un moment donat es va abandonar una idea que jo crec que ara hem de recuperar. Crec que els resultats electorals dels darrers comicis ens marquen la necessitat de tindre una nova estructura on els nostres referents i la paraula Compromís s’associe a un projecte comú.
A qui responsabilitza de la decisió d’abandonar la idea de fer de Compromís un partit?
Crec que en el moment que es van aprovar les Bases i Normes de Compromís es va generar una tensió molt gran perquè tant el Bloc com Iniciativa, sobretot, i també Els Verds van veure que hi havia una base de gent independent, que formava part del projecte seduïda per la marca Compromís i que podia marcar un full de ruta que no era el que ells pretenien. Això fa trontollar els posicionaments tant del Bloc com d’Iniciativa, que llavors decideixen ajornar la integració dels partits en Compromís.
El que demane ara és que revisem eixe full de ruta que teníem i que marquem un protocol d’actuació per a poder avançar en el camí de fer de la coalició un partit. Necessitem un projecte creat des de la base amb una estructura de representació ‘d’una persona un vot’ que acabe amb el model de negociació entre partits que actualment fan el Bloc, Iniciativa i Els Verds-Equo.
Aquest plantejament creu que és compartit per molta gent dels partits fundacionals?
Penses que no hi ha gent del Bloc o d’Iniciativa que pensa a superar l’estructura de partits?
Però des de la direcció dels partits, què li diuen respecte a aquest plantejament?
La direcció no ha tingut cap contacte amb mi. Jo també esperava que els resultats electorals que vam aconseguir a Alzira tingueren un reconeixement per part de la direcció de Compromís. Alzira és la segona ciutat més important del país que governa Compromís i crec que és el moment d’articular un projecte de futur sòlid a la Ribera i em preocupa que això no es tinga en compte perquè podrem guanyar moltes més eleccions a la ciutat de València però arribarà un dia que això no siga així.
Tant València com Alzira les governen persones no afiliades a cap partit dels que conformen Compromís. Creu que aquest fet hauria de comportar una reflexió sobre el model de la coalició?
Potser Joan [Ribó] ho veja des d’una altra perspectiva però jo crec que ell també hauria de dir alguna cosa respecte a aquest tema. Crec que és el moment de desmuntar les estructures que tenim per a refer un projecte de futur i crec que hi ha molta gent als partits que també ho pensa.
Aleshores, creu que són les direccions les que paren aquest procés?
Sí, jo crec que mantindre l’estructura actual és una visió pròpia de les direccions dels partits, que se senten còmodes com estan actualment.
Al carrer, de fet, poca gent sap que Compromís no és un partit…
Els més de 8.000 vots que vam aconseguir el 26 de maig a Alzira van ser per a Compromís. La gent vota Compromís i no el Bloc o Iniciativa. De fet, aquesta última setmana, després del comunicat, molta gent m’ha preguntat si deixava Compromís i vull deixar clar que no; no marxe de Compromís, jo vull seguir en la coalició però en un Compromís que encara està per fer.
Confia que aquest ‘toc d’atenció’ i la reflexió que demana als partits de Compromís tinguen cap efecte?
Quan hi ha alcaldes, regidors i diputats que encara que siguen del Bloc o d’Iniciativa pensen d’una manera semblant a la que jo intente identificar, crec que caldria almenys generar una reflexió. Si al setembre no hi ha una resposta per part de les direccions, la cosa segueix així de gelada i no veig una actitud diferent prendre la decisió de dimitir com a president del Consell General de Compromís.
Li preocupa que algú puga pensar que darrere de la seua crítica hi haja algun interés polític?
El meu plantejament no vull que s’entenga com la voluntat de tindre un trampolí o plataforma política. Jo estic ací per a servir Alzira i la gent que coneix la meua trajectòria social i professional sap que jo sempre he defensat el país i he fet tot el possible per a construir un projecte que servisca a la societat valenciana. Eixe és l’únic interés que em mou i vull fer de Compromís una eina útil per a aconseguir-ho.
