VALÈNCIA. Elisa Valía s’ha estrenat com a regidora socialista a l’Ajuntament de València amb el repte de fomentar la cultura de la participació ciutadana durant aquesta legislatura. El repartiment de carteres del govern del Rialto va deixar en les seues mans, entre altres, les regidories de Transparència i Govern Obert i de Participació Ciutadana i Acció Veïnal, unes delegacions que la han permés encetar durant aquests últims mesos de l’any projectes de gran rellevància per a la ciutat, com ara els pressuposts participatius o el procés de participació en la remodelació de la plaça de l’Ajuntament.
Valía és l’encarregada,a més, de gestionar la Regidoria de Cicle Integral de l’Aigua, amb la qual s’han hagut d’enfrontar les millores de clavegueram de la ciutat de València i el manteniment de xarxa de séquies que des de l’oposició tracten de vincular amb els vessaments d’aigües contaminants en les platges durant l’estiu.
En els últims mesos, s’ha convertit en una figura clau a l’hora de tractar d’esclarir el frau de l’EMT, com a presidenta de la comissió d’investigació que tracta de derimir les responsabilitats polítiques de l’estafa.
Valía rep Diari La Veu al seu despatx de la Regidoria, a l’edifici municipal de Tabacalera de València.
Quins són els reptes per a fer València més participativa?
El que és clau per a la ciutat és aconseguir fomentar la cultura de participació. És cert que a València hi ha molta gent mobilitzada i compromesa amb diferents col·lectius en la seua vida diària, però existeix ha una cultura clara i generalitzada de participació ciutadana en la ciutat. Cal establir una estratègia per a fomentar-la on tinguem diferents ferramentes, com és ara el Pensem la Plaça o el Decidim VLC. Però aquest últim, el Decidim, per exemple, és una ferramenta molt puntual.
Tot i això, sí que existeixen associacions i col·lectius veïnals amb una activitat molt potent. Quina ha de ser la relació de l’Ajuntament amb aquests?
A València he trobat un teixit associatiu molt fràgil. La idea és treballar amb ells i redissenyar un model de participació per a la ciutat, on introduir-hi canvis consensuats i reflexionats. Està clar que existeixen formes de treballar, objectius i interessos distints, però cal avançar cap un model on tot el món puga tindre el seu espai i tindre agents treballant sobre el territori que fomente la participació. L’Ajuntament, pels nostres propis mitjans exclusivament, no pot arribar a tots els ciutadans de la manera com ens agradaria. Hem de tindre els nostres aliats sobre el territori, amb tota la gent que està col·lectivitzada i hi dedica el temps personal. D’aquesta forma el que és necessari és treballar amb ells perquè siguen els nostres agents en el territori.
Fa unes setmanes es van posar en marxa els pressuposts participatius amb el Decidim VLC. S’han produït crítiques sobre el fet que, tot i que s’han incrementat els pressuposts municipals, no ho han fet en la mateixa mesura els participatius.
M’encanta perquè és gent que mai ha fet un pas endavant per la participació, i amb el PP, les Juntes de Districte estaven agonitzant absolutament. Em sembla bé que s’hagen passat al bàndol de les persones que creiem en la participació i en la maduresa dels ciutadans per a prendre decisions de la vida pública, més enllà de votar en les eleccions. Per això, espere que quan el govern decidisca pujar els pressupostos hi estiguen alineats. Però no venen amb propostes concretes que puguem incorporar a aquesta fase de reflexió. Em sembla que també ens haurien criticat si els hagueren apujat.
Però, per quina raó no s’han incrementat?
Aquesta edició ha sigut de transició. En moltes ocasions he dit que realment l’Ajuntament es troba amb uns terminis inassumibles per a introduir un canvi. Es dona la circumstància que les juntes de districte estan per construir i sense cos de treball actiu. Són elles amb les quals connecta molt el Decidim, perquè realment volem un model d’inversions de proximitat. Els pressuposts participatius suposen una ferramenta molt potent que atrau la gent cap a la participació ciutadana, perquè es tenen en compte propostes treballades des de les juntes. Ara s’ha produït una situació completament anòmala. Ara bé, em pareixia important mantenir la convocatòria per a finals d’any i això obligava a fer-ho amb uns paràmetres determinats. Per tant, això implica que des de l’Ajuntament s’han de plantejar projectes de ciutat –que no vol dir que després isquen– i que nasquen unes propostes que es votaran el pròxim 22 de desembre; és a dir, apurats. El plantejament dels projectes de ciutat suposa que no es repartisca el pressupost per districtes, però això no vol dir que els barris no puguen traure endavant les seues propostes.
De fet, ho estan fent.
Ho estan fent. L’Ajuntament va traure 25 propostes d’inici. Fins fa poc, es comptabilitzaven en més de 300 els projectes que havia proposat la ciutadania. Dels que han passat el tall, hi ha molts més de la ciutadania que de l’Ajuntament. No està alineat amb la meua idea de pressuposts de proximitat, però la ciutadania està participant.
Per què l’Ajuntament ha decidit incloure aquests 25 projectes en el Decidim en lloc de fer-ho en altres capítols d’inversions del pressupost?
És similar al que ja va ocórrer el 2016. El que es pretén es generar projectes que tinguen un impacte molt rellevant. És el cas de la remodelació del Gulliver o de Vivers: són projectes ciutadans que poden no sentir-se com una infraestructura de barri, però sí que encaixa en els projectes de ciutat. També és cert que en la fase de donar suport –que s’acaba el pròxim 6 de novembre– els ciutadans trobaran opcions que venen del veïnat.
La regidora aposta pel foment de la participació ciutadana a través del veïnat mobilitzat i compromés en els seus col·lectius de barri. / DANIEL GARCÍA-SALA
Després de la fase de suports, el límit el posa l’Ajuntament amb l’estudi de viabilitat. Per exemple, una de les opcions més votades és la construcció d’un segon anell ciclista. Podria passar el filtre?
El filtre de viabilitat és completament necessari perquè la gent no coneix els usos o solars de què disposa l’Ajuntament, o les competències que té. També la viabilitat ve determinada pel compromís de l’Ajuntament d’iniciar els projectes en l’any 2020. Alguns, per la seua envergadura, no podrien iniciar-se. En el cas del segon anell ciclista, un canvi en la mobilitat d’aquestes característiques podria comportar canvis col·laterals que no podrien realitzar-se. Ací tractem de ser pulcres i deixar-ho en mans dels tècnics perquè oferisquen motivació objectiva. La novetat d’enguany és que tot el que haja proposat una iniciativa sabrà per què no passa la fase de votació. És un exercici de transparència molt important.
Un dels altres projectes d’aquests mesos és Pensem la Plaça, el procés de participació de la plaça de l’Ajuntament. Un dels límits és la planta viària. Una de les qüestions que inclou el qüestionari que heu preparat tracta sobre la connectivitat, però en el procés ja no es pot decidir sobre la línia.
Ja no és qüestió d’opinió, sinó que cal donar suport a propostes amb un perfil tècnic. No només en el cas de la plaça: les línies de bus que passen pel centre de la ciutat formen un sistema de mobilitat que té una entitat important. Si intervenim una plaça hem de veure quin impacte té en la resta.
S’ha resolt amb el bus ‘llançadora’, que també desperta crítica, però això ja és competència de Mobilitat.
El regidor de Mobilitat pot respondre millor. Des de Participació hem assumit una direcció tècnica que tenia a veure amb el servei de mobilitat i l’EMT, una solució molt estudiada des de fa anys i entenem que serà òptima. Però no hi ha tancament absolut respecte a altres propostes tècnicament ben plantejades que puguen fer equips tècnics, fins i tot, en fase de projecte.
Aquest procés també és prova i error. Plantejaran un procés quan s’estudie la remodelació de la plaça de Sant Agustí?
Tots els processos participatius han de revisar-se. Cal tenir en compte que el 2015 no hi havia res. Ara s’estan fent, no només en places, sinó en l’entorn dels mercats o en les xicotetes places de barri. Implica un continu aprenentatge i crec que la participació és una àrea amb molt de potencial. En el procés incorporem una valoració del procés perquè així el següent puga millorar. En aquest, estem incorporant lliçons de la plaça de la Reina.
Valía considera que els processos de participació han d’incloure una valoració i una diagnosi del mateix projecte. / DANIEL GARCÍA-SALA
Quines conclusions van traure en aquest cas de la plaça de la Reina?
Ara estem proposant una reunió en els equips i un transvasament de la informació. La plaça de la Reina era un poc distinta perquè la seua localització va condicionar els agents que es van incloure en el procés. En aquest cas, la plaça és més emblemàtica i més de tots, i per això estem tractant d’incorporar i fomentar la relació entre un equip i altre.
Dilluns es va anunciar que la Fiscalia havia obert diligències per la concentració de bacteris fecals de l’assarb de Pinedo. L’Ajuntament va indicar en el seu moment que no era zona de bany. Com responen ara?
L’assarb mai ha sigut zona de bany i dubte que ho siga mai; és un canal de les d’aigües de reg. La legislació a la qual fa referència el senyor Giner distingeix entre el que és aigua de bany i no, però no estem parlant de si pensem si seria bo aplicar la legislació d’aigua de bany a una zona que no és aigua de bany. Estem dient que ens acusa de no complir la llei i això no és real. La Fiscalia l’únic que ha dit és que, com han dut allí els papers, veuran si hi ha alguna cosa al darrere, però no s’ha obert cap procediment més enllà. No ha entrat a valorar absolutament res. De totes formes, es compleix la legalitat per complet. L’assarb no és aigua de bany i se li aplica una legislació concreta que l’Ajuntament no decideix, perquè no és competència municipal decidir-la. Si el senyor Giner vol aplicar la normativa d’aigua de bany a zones que no ho són, el seu grup en el Congrés haurà de donar suport a aquesta proposta.
Després dels episodis de tancament de platges, els tècnics de la comissió encarregada de determinar la raó dels vessament d’aigües fecals determinaren la mala connexió sobre les séquies. L’Ajuntament va iniciar alguna actuació?
L’Ajuntament de València té un procediment segur. Som conscients que hi ha persones connectades directament a la xarxa de séquies de forma irregular i no compleixen amb els protocols. No obstant això, interceptem els trams de séquies i els vessaments que puguen arribar, i les remetem a les depuradores, per si hi ha alguna contaminació en aquestes aigües. No hi ha dades que indiquen que la ciutat de València és el focus o l’origen de contaminació fecal; de fet, el pla de xoc de la Generalitat es va centrar en séquies de l’Horta Nord, cap de València, perquè les séquies de la ciutat no vessen a la mar. Podria ser que una séquia duga restes de contaminació fecal, però si vessa a la mar no, perquè passa abans per depuradora. Al marge, l’únic tancament de platja és Pinedo, on la depuradora rep aigües i, quan plou, du aigua residual i pluvial. És un problema que jo mateixa he reclamat a la Generalitat i a EPSAR que planifique i que s’organitze, que ens diga als ciutadans –que són qui pateixen les conseqüències– com es va a solucionar el problema.
I quines millores planteja l’Ajuntament en matèria de clavegueram, ja que s’han augmentat les partides del pressupost?
L’agument del pressupost va encaminat a garantir una neteja, una conservació i un manteniment de les instal·lacions que tenim. Al marge d’això, nosaltres hem elaborat un pla on es recullen una sèrie d’inversions per a realitzar en 15 anys per a seguir modernitzant el sistema de clavegueram i sanejament. Incloem obres concretes, com ara dipòsits de tempestes. Aquests són un element fonamental; ens permet arreplegar les primeres aigües de pluja –que són les que tenen contaminació–, les retenim, el sistema és capaç de treballar amb el cabal i permet, amb les que són contaminants, derivar-les a depuració, i que no vagen directament al mar com van de forma natural.
“No hi ha dades que indiquen que la ciutat de València és el focus o l’origen de contaminació fecal”. / DANIEL GARCÍA-SALA
La proximitat electoral podria crear més fractures en el govern que amb el conflicte de l’EMT o condicionar projectes com el de la plaça de l’Ajuntament?
Al cap i a la fi, nosaltres defenem una opció política distinta. Quan des de l’oposició ens acusen de pactar ho he defés. Estic treballant amb gent que no comparteix el mateix projecte polític íntegrament, per tant, hem de pactar constantment. La campanya servirà per a posar damunt de la taula totes les diferències i, també, les coses que ens uneixen. Nosaltres enfrontem la campanya amb la tranquil·litat d’haver estat en el govern d’Espanya i haver aconseguit coses fonamentals, com ara el salari mínim interprofessional o restituir les ajudes. Ho enfrontem de forma optimista, perquè no hi ha millor campanya que haver governat i haver aconseguit reptes.
Amb el frau de l’EMT, Ciutadans va oferir els seus regidors al PSOE en l’Ajuntament de València. S’ho van prendre a broma, però la possibilitat existeix en el govern d’Espanya?
Pactar amb Ciutadans? Cal esperar a veure com es configuren les majories. El problema del PSOE en l’àmbit estatal és que mirem a l’esquerra i no hi ha prou. Cal acceptar-ho. Podem, més enllà de buscar culpables, que haguera mantingut els regidors a amb els quals contava, i en aquest escenari ens movem. El nostre soci preferent és d’esquerres.
