Giuseppe Grezzi: "El que ha ocorregut amb Gent de Compromís és un crit a la reflexió que cal escoltar"

Portaveu d'Els Verds-Equo i regidor de l'Ajuntament de València
29 juliol 2019 06:00h
Grezzi repeteix com a regidor de Mobilitat Sostenible. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. El 12 de juny, l'alcalde de València, Joan Ribó, i l'actual vicealcaldessa, Sandra Gómez, anunciaven la gran gesta: després de mesos encallats en unes negociacions per a un pacte de govern, per fi, els dos partits arribaven a punts en comú. Allò que una setmana més tard es concretaria amb el nom d'acord del Rialto va necessitar més de quaranta dies i una quinzena de reunions entre les comissions negociadores –i més d'una picabaralla amb resolucions conciliadores– per a arribar a una resolució de consens.

Després de la formació de govern, la tranquil·litat no ha arribat del tot al si de Compromís. Després de les eleccions i amb els governs municipal i autonòmic constituïts, algunes veus tornen a qüestionar l'estructura de la marca electoral nacionalista. Fa dues setmanes, el grup de no adherits conegut com a Gent de Compromís anunciava el cessament de la seua activitat. Una notícia que per a Grezzi, com a membre de l'executiva i portaveu d'Els Verds-Equo –partit fundador de Compromís–, mereix una reflexió dins de la coalició.

Més de quaranta dies i una quinzena de reunions per a tancar l'acord del Rialto. No considera excessiu el temps que s'han allargat les negociacions?

Jo relativitze el temps que s'ha perdut. Quasi no recorde les negociacions de fa quatre anys i també va haver-hi moments que les comissions negociadores no es posaven d'acord. Construir un pacte de govern i repartir les àrees d'una ciutat tan gran com València no és fàcil. Partíem d'una situació prèvia, però havíem d'actualitzar el pacte. Tot allò que es poguera fer bé ara no ho lamentaríem després; així s'ha pogut generar un clima de confiança. És cert que cadascú ha pogut aspirar al que volia i fins on s'ha pogut arribar, perquè el pacte implica aspiracions i cessions.

La creació de dues vicealcaldies ha format part d'aquestes cessions i aspiracions per part de Compromís?

No, al final s'ha arribat a un pacte. Amb legítima aspiració dels nostres socis i també legítima aspiració a tindre una vicealcaldia.

Però són necessàries?

Més que figures que ocupen un segon escaló del govern, són els que representen els dos partits dins del pacte. Tenim l'alcalde, després estan els portaveus, i les dues vicealcadies seran les dues persones que dialogaran, que negociaran i que dirigiran les accions de govern. Si s'ha decidit que siguen vicealcaldies i poden fer que funcione millor, benvingudes siguen.

Tot apunta al fet que Ribó no continuarà el 2023. Es veu com el seu successor?

No m'ho he plantejat en cap moment. D'ací a quatre anys poden passar moltes coses. Només tenim l'ambició de seguir treballant, com ho hem fet durant quatre anys i d'acord amb un programa transformador, i estic molt satisfet que m'hagen confiat una vegada més la responsabilitat de dirigir una àrea tan neuràlgica per a la ciutat. He esperat que fora una ciutat més humanitzada i més europea. Pense que aquestes qüestions no haurien d'estar sobre la taula actualment. Ens hem de dedicar a governar. Qualsevol pot tindre aspiracions i que vinguen amb una sana ambició, però d'ací a quatre anys tindré temps per a reflexionar.

Parlem de la formació. Quina solució caldria donar a la complicada postura de Gent de Compromís?

Haurem d'obrir un espai de reflexió a Compromís sobre com poden encaixar totes les persones que vulguen formar part d'una plataforma política amb tant d'èxit. Compromís ha unit persones d'àmbits molt diferents, fins i tot, enfrontats. Ara està per veure quin ha de ser el futur de la coalició. Allò que ha ocorregut amb Gent de Compromís ho plantege com un crit a la reflexió dels companys i jo crec que hauríem d'escoltar-lo i recollir-lo.

Ha sigut un dels regidors amb més visibles. També, ha resultat la diana de l'oposició. Com ha experimentat aquesta doble càrrega?


Alguns sectors han volgut ficar-me el sambenet de polèmic. Jo m'he dedicat a gestionar i a complir el programa. La paraula donada a la ciutadania és sagrada. Els comentaris i els enfrontaments estan en el marc d'una societat molt complexa que venia de 24 anys d'un govern del PP. Potser hi ha hagut algun interés per desgastar la coalició, però el vot ha posat cadascú al seu lloc. Espere que l'oposició canvie la seua forma d'actuar, perquè tampoc l'ha beneficiat en els resultats. Pense que podem arribar a consensos en el nou model de mobilitat i de la ciutat de València del futur. Cadascú pot tindre els seus matisos i els seus plantejaments ideològics, però pense que existeixen acords bàsics que es podrien obtindre. 

next