VALÈNCIA. El 12 de juny, l’alcalde de València, Joan Ribó, i l’actual vicealcaldessa, Sandra Gómez, anunciaven la gran gesta: després de mesos encallats en unes negociacions per a un pacte de govern, per fi, els dos partits arribaven a punts en comú. Allò que una setmana més tard es concretaria amb el nom d’acord del Rialto va necessitar més de quaranta dies i una quinzena de reunions entre les comissions negociadores –i més d’una picabaralla amb resolucions conciliadores– per a arribar a una resolució de consens.
Després de la formació de govern, la tranquil·litat no ha arribat del tot al si de Compromís. Després de les eleccions i amb els governs municipal i autonòmic constituïts, algunes veus tornen a qüestionar l’estructura de la marca electoral nacionalista. Fa dues setmanes, el grup de no adherits conegut com a Gent de Compromís anunciava el cessament de la seua activitat. Una notícia que per a Grezzi, com a membre de l’executiva i portaveu d’Els Verds-Equo –partit fundador de Compromís–, mereix una reflexió dins de la coalició.
Més de quaranta dies i una quinzena de reunions per a tancar l’acord del Rialto. No considera excessiu el temps que s’han allargat les negociacions?
Jo relativitze el temps que s’ha perdut. Quasi no recorde les negociacions de fa quatre anys i també va haver-hi moments que les comissions negociadores no es posaven d’acord. Construir un pacte de govern i repartir les àrees d’una ciutat tan gran com València no és fàcil. Partíem d’una situació prèvia, però havíem d’actualitzar el pacte. Tot allò que es poguera fer bé ara no ho lamentaríem després; així s’ha pogut generar un clima de confiança. És cert que cadascú ha pogut aspirar al que volia i fins on s’ha pogut arribar, perquè el pacte implica aspiracions i cessions.
La creació de dues vicealcaldies ha format part d’aquestes cessions i aspiracions per part de Compromís?
No, al final s’ha arribat a un pacte. Amb legítima aspiració dels nostres socis i també legítima aspiració a tindre una vicealcaldia.
Però són necessàries?
Més que figures que ocupen un segon escaló del govern, són els que representen els dos partits dins del pacte. Tenim l’alcalde, després estan els portaveus, i les dues vicealcadies seran les dues persones que dialogaran, que negociaran i que dirigiran les accions de govern. Si s’ha decidit que siguen vicealcaldies i poden fer que funcione millor, benvingudes siguen.
