VALÈNCIA. Amb motiu del 8 de Març, les dones prenen el carrer per a reivindicar i visibilitzar els seus drets en un moment convuls i en què el qüestionament de les polítiques d'igualtat fan més que necessària aquesta lluita. Des de Diari La Veu traslladem l'actualitat informativa a Irene Ballester Buigues, feminista, comissària d'exposicions i gestora cultural.
Recentment, aquesta doctora en Història de l'Art ha sigut triada com a membre del Consell Valencià de Cultura i compagina aquesta tasca amb el seu treball com a professora i crítica d'art. Amb estudis feministes i de gènere, el 2012 va publicar el llibre El cuerpo abierto. Representaciones extremas de la mujer en el arte contemporáneo, publicat per l'editorial Trea i per l'Institut de la Dona.
"Les lleis de gènere discriminen l'home". Aquesta és una de les frases de l'autobús d'HazteOir que aquesta setmana va intentar accedir a València. Com podem fer entendre que aquesta afirmació és errònia?
Aquesta és una frase totalment neomasclista, perquè no té en compte la societat en què vivim. El gènere és una construcció social i això ho va dir Simone de Beauvoir al seu llibre El segon sexe: no es naix dona, sinó que és la mateixa societat la que t'ensenya com has de ser dona. Per a entendre aquest constructe social hem de pensar també que vivim en una societat patriarcal i aquestes frases masclistes i d'extrema dreta no tenen en compte que la societat no és igualitària. Quan parlem de feminisme, només estem parlant d'igualtat.
Aquestes frases estan jugant d'una forma macabra amb el llenguatge i les paraules. No hem d'oblidar que la llei contra la violència de gènere ha sigut un avançament de les dones, un progrés del feminisme i, sobretot, ha visibilitzat la violència cap a les dones i ha denunciat els feminicidis. Aquestes paraules de l'extrema dreta consideren que quan una dona avança, un home retrocedeix en drets. I estem parlant que quan les dones avancem, els homes també avancen per a una societat més justa i igualitària.
En eixa confusió de termes i continuant amb les frases, n'hi ha una que alguns personatges públics han col·laborat en la difusió i que diu "Ni masclisme ni feminisme. Igualtat".
A totes aquestes persones que no saben ni què és el masclisme ni què és el feminisme, els recomanaria que entraren a la Viquipèdia perquè ho poden llegir en un minut. A mi em parla tot això d'ignorància i demostra la mancança total del que signifiquen aquestes paraules. En eixe sentit, una altra qüestió que em sembla molt interessant és que totes eixes persones es creuen capacitades per a parlar de feminisme i això implica també un menyspreu cap al feminisme. Jo no soc metgessa, aleshores no puc parlar de medicina perquè no entenc de medicina i dec un respecte a la veu de la medicina. Mentre que sobre el feminisme tot el món es creu amb la capacitat d'opinar i parlar sense saber què signifiquen eixos termes, perquè feminisme significa igualtat.
En els darrers dies, sectors de la dreta espanyola s'han posicionat a favor d'un 'feminisme liberal'. És possible defensar el feminisme des de les ideologies més conservadores? És possible un feminisme de dretes?
Per a mi, no. El feminisme l'entenc com a un corrent plural, perquè plural també som les dones. No és el mateix el feminisme que podem practicar vivint a València o a Bogotà, però d'això a parlar d'un 'feminisme liberal' o de dretes..., això és mentida. Eixe 'feminisme liberal' torna a confondre termes, perquè ens parla d'una legalització de la prostitució i de la maternitat subrogada, que s'atreveixen a dir que són qüestions sòriques o de sororitat feminista. Per a mi, el feminisme no parla de legalitzar la prostitució, soc una persona totalment abolicionista i no crec en la maternitat subrogada que és una vulneració dels drets de les dones. Que s'inventen aquest tipus de feminisme en moments d'eleccions, amb la intenció de legalitzar tant els ventres de lloguer com la prostitució, em sembla fortíssim i macabre, perquè el feminisme no és una moda i no s'hauria d'utilitzar com a una etiqueta política. Aquest 'feminisme liberal' ens endarrereix en els drets de les dones.
Què implicaria per a les dones eixa legalització dels ventres de lloguer que des de l'any passat s'ha estés com a una postura entre alguns grups?
Els ventres de lloguer suposen per a les dones un retrocés total dels seus drets. Imaginem-nos que ara acudírem al mercat a comprar un òrgan, com per exemple un pulmó o un cor, aquestes són qüestions que han d'estar en mans de la medicina i no del mercat. En aquest cas, s'ha d'anar amb compte amb les qüestions que es plantegen des del 'feminisme liberal', que parla de sororitat perquè podem cedir els nostres òrgans reproductors a una altra dona que no pot tindre fills o filles.
La maternitat és una decisió, no és una obligació ni un dret, i el ventre de lloguer implica parlar de diferents dones i també de situacions. Les dones que són utilitzades com a recipients per a eixos ventres de lloguer són procedents de països del mal anomenat Tercer Món, amb situacions econòmiques dolentes, moltes vegades interceptades per màfies i no hem d'oblidar que els principals consumidors d'eixos ventres de lloguer pertanyen a un sector amb molta capacitat adquisitiva.
En quina situació queda eixa dona? A la dona que dona el seu ventre li paguen com a molt el 10% del que ha costat tot el tràmit i són persones que es troben en una situació d'extrema vulnerabilitat. Si algú veritablement vol ser mare o pare, hi ha molts xiquets i xiquetes amb necessitats d'estima en cases d'acollida i, a més, existeix el procediment d'adopció. Així mateix, moltes vegades acudir a eixos ventres de lloguer implica també una continuïtat del sistema patriarcal i hauríem d'estudiar en quina situació econòmica i social està la dona que deixa el seu ventre.
En eixe sentit, el debat també s'ha obert sobre la prostitució. Hi ha certs sectors que volen legalitzar-la, com si es tractara d'un treball més. Què n'opina? Cap a on ens condueix eixe pensament?
Estic totalment en contra de la legalització de la prostitució. Ens hem de preguntar si parlem de l'ofici de la prostitució o de l'explotació per part dels prostituients dels cossos de les dones, ja que la legalització de la prostitució ens abocaria a la legalització d'un privilegi patriarcal. No hem de posar el focus en les dones que exerceixen la prostitució, sinó en els homes que la consumeixen. Per què eixos homes consumeixen els cossos femenins? Perquè hi ha una necessitat d'objectualitzar, d'abusar i de penetrar eixos cossos de les dones, ahí hi ha un masclisme pur i dur de control, submissió i violència cap als cossos femenins. Això de legalitzar la prostitució condueix a concebre-la com si fora una de les possibles futures professions de les dones.
Traslladant la qüestió del feminisme a àmbits més quotidians, considera que encara hi ha certs estereotips en la societat que les dones han de patir respecte a la maternitat o a la vida social?
Per descomptat. Per exemple, encara es veu com un fracàs ser una dona soltera, quan és una decisió. Les dones decidim tindre o no tindre parella i quin tipus de parella volem. En l'actualitat, les dones tenim molt construït el mite de l'amor romàntic i, quan el deconstruïm, ens alliberem i assaborim la llibertat totalment: la llibertat de decidir si volem tindre parella o no, si volem ser mares o no. Encara es considera com un fracàs que una dona estiga sola o que haja decidit lliurement ser mare soltera. La societat patriarcal fa que això tinga eixa consideració. El camí de la deconstrucció de l'haver de ser femení inscrit en una societat patriarcal implica trencar moltes coses i és un camí molt dolorós, no és un camí fàcil.
Des d'organitzacions feministes es demana des de fa temps que canvie la legislació perquè s'amplie el concepte de feminicidi i s'hi incloguen altres víctimes de la violència masclista.
La llei contra la violència de gènere parla que el feminicidi és quan hi ha o hi ha hagut un vincle o relació sentimental entre el feminicida, la persona que ha assassinat la dona, i la víctima. Aleshores, la llei no reconeix com a víctima de feminicidi una dona prostituta assassinada o les altres dones víctimes, com per exemple, les filles. Eixe és el motiu pel qual casos com el de Diana Quer no es consideren feminicidi, perquè no hi havia una relació sentimental. Per això, és necessari un canvi de la legislació. Al respecte, l'antropòloga i investigadora mexicana Marcela Lagarde, que va encunyar el terme feminicidi, parla de com l'Estat no ha sabut protegir eixes dones víctimes. Quan parlem d'assassinat, l'agravant de gènere ha d'estar també considerat.
Pel que fa a la situació política, com veu la irrupció de partits de l'extrema dreta al parlament andalús i el seu posicionament davant el feminisme?
M'espanta la seua entrada a les institucions i l'odi cap al feminisme que tenen. Em preocupa moltíssim com confonen les persones amb un llenguatge pervers, macabre i d'odi cap a les dones. També pense que la dreta està molt perduda en aquesta qüestió, ja que tant per a la dreta com per a l'extrema dreta masclisme i feminisme són oposats. Les feministes volem una societat justa, igualitària i on totes les persones tinguen cabuda. Aquesta extrema dreta fa una fusió entre el que significa ser espanyol, la virilitat i el masclisme.
Com a membre del Consell Valencià de Cultura, com es pot treballar des de la cultura i l'art en benefici del feminisme?
Des de qualsevol institució hem de potenciar i fomentar la igualtat, la perspectiva de gènere i el feminisme. De fet, som el primer òrgan consultiu valencià on som més dones que homes. La cultura és saber, conéixer, escriure, llegir, reflexionar, pensar, etc. Eixa mirada amb perspectiva de gènere és fonamental i la cultura l'ha de tindre. Per això, una cosa que considere molt important és estudiar quin paper ocupen les dones valencianes en la cultura i impulsar el seu treball des de les nostres institucions.
Opinió
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari.
Més informació
Aceptar
