VALÈNCIA. Amb huit anys de treball en la motxilla, Joan Baldoví i Roda (Sueca, 1958) aspira a aconseguir un escó al Congrés per cinquena legislatura consecutiva. El cap de llista de Més Compromís apura les últimes hores de la campanya confiat que, a diferència del mes d’abril, en aquesta ocasió no anirà sol a Madrid a recollir l’acta que l’acredita com a diputat. Per a aconseguir-ho, el polític de Sueca ha primat durant la campanya el missatge que la coalició valencianista és una opció política “útil” per a contribuir al desbloqueig polític i anima l’electorat que el 28 d’abril va confiar en el PSOE o Podem en les generals a donar el vot ara a Compromís perquè totes les comarques estiguen de nou representades al Congrés amb diputats, també, per Alacant i Castelló.
Queden poques hores per a acabar la campanya. Amb quines sensacions acaba la setmana?
La sensació, després del contacte amb la gent, d’haver estat a molts pobles de tot el territori, és que la gent està irritada. Es nota que la ciutadania està enfadada perquè no entén per què hem arribat a aquest punt. No ho estan amb nosaltres perquè reconeixen la nostra voluntat d’haver intentat sempre arribar a acords però la gent està cabrejada.
Ha sigut una campanya atípica perquè s’ha pogut parlar poc de les propostes valencianes i s’ha parlat molt de Catalunya per a veure quin partit la tenia més llarga. La bandera. O per veure qui podia posar més llenya al foc. Per contra, nosaltres hem intentat sempre posar per davant l’agenda valenciana, ja que tenim problemes absolutament inajornables que s’han de resoldre al més aviat possible.
Amb tot, sembla que en aquesta campanya Més Compromís ha emfatitzat el discurs de ser una eina útil per al desbloqueig polític per sobre de l’agenda valenciana…
Ha tingut més pes el missatge que som part de la solució per com està la gent. Compromís al Congrés sempre ha sigut part de la solució: en els decrets llei, en la moció de censura, en l’intent d’arribar a un acord progressista de govern… Hem primat molt eixe missatge perquè és allò que la gent en aquesta ocasió també espera. Pel carrer, en aquesta campanya, molta gent m’ha dit: “A veure si ara ho arregleu. No ens torneu a fer anar a votar”. Però també hem intentat posar en el debat l’agenda valenciana, tot i que la majoria de partits s’han centrat a posar el focus a Catalunya.
Creu que el missatge o el posicionament de Més Compromís sobre el conflicte polític català ha sigut suficientment clar per a l’electorat?
Crec que la resolució que va aprovar el Bloc va ser valenta. I Compromís va fer allò que havia de fer. Després del posicionament valent del Bloc i la proposta valenta de Mónica Oltra demanant la derogació del delicte de sedició, nosaltres hem intentat situar el focus en els interessos valencians. És cert que Catalunya és un problema d’Estat però el finançament, o l’infrafinançament millor dit, també és un problema d’Estat. I per a mi és més important el problema de tindre un bon finançament perquè això afecta la gent que viu i treballa al País Valencià.
Les enquestes no han sigut massa optimistes amb els resultats de Més Compromís. Creu que en els darrers dies pot haver millorat la tendència dels sondeigs?
La meua percepció és que no me n’aniré sol a Madrid. I ho dic mirant-te als ulls i sense postureig.
Ha hagut d’explicar molt l’aliança amb Més País?
Sí, l’he haguda d’explicar. És més, vaig fer una ronda per les comarques valencianes explicant a la militància l’acord. Com he dit a la nostra gent, crec que és una aliança que ens permet anar amb la cara ben alta. Posem el nom, el programa, els candidats i, si aconseguim grup parlamentari, Més País assumeix l’agenda valenciana i Compromís és qui marca el posicionament respecte als assumptes que afecten el País Valencià.
Esta és una coalició que ens tracta de tu a tu, que no pretén que siguem una confluència i en la qual jo m’he sentit molt respectat.
Això són motius electorals, però també està content de l’acord perquè impedeix l’aparició d’una filial valenciana de Més País?
Crec que era important arribar a un acord en què les forces territorials mantinguérem la nostra singularitat i la nostra presència en el país. I crec que és un camí que pot obrir la porta a una mirada perifèrica diferent a Madrid.
En les últimes hores la campanya de Més Compromís ha passat per presentar la coalició com el vot útil. Creu que el missatge ha calat i diumenge tindran més vots que el 28 d’abril?
Amb tota sinceritat, considere que hi ha una part de la gent que ens va votar en les autonòmiques i no en les generals d’abril que ara sí que ens votarà. Crec que hi ha gent que fa uns mesos va pensar que el vot útil era donar suport al PSOE o a Podem que ara confiarà en Compromís.
També pense que l’efecte [Íñigo] Errejón sumarà més que restarà, com algunes persones de manera interessada tracten de demostrar a les xarxes socials. La gent crec que percep que Errejón té una manera de fer política molt semblant a la nostra i, per tant, crec que la coalició sumarà més del que alguns es pensen.
Diumenge quin seria un bon resultat per a Més Compromís?
Un bon resultat seria duplicar la representació al Congrés i tindre un segon diputat a Madrid. I un èxit, a més dels dos per València, aconseguir també un diputat per Alacant, que estem molt a prop d’ell, i un escó per Castelló, que ens l’estem disputant amb Vox. Aspirem a obtindre representació de les tres circumscripcions valencianes, ja que el País Valencià mai ha estat tan ben representat a Madrid com quan Compromís ha tingut diputats per Castelló, València i Alacant, i també un senador per Castelló.
I si els resultats no milloren la representació del 28A?
Seria un mal resultat. Però allò que és fonamental és no perdre la representació a Madrid d’un instrument polític d’estricta obediència valenciana com sí que ha passat en eleccions anteriors amb el BNG, Més o la Chunta.
Pel que fa a la posició que mantindran els diputats de Més Compromís en una hipotètica investidura d’un candidat progressista, quines seran les línies roges?
Hi ha un problema que sura per sobre de tot, que és l’infrafinançament i el deute. Per això la nostra primera exigència serà que en el termini de huit mesos, que ens sembla un període raonable, es presente un nou model de finançament.
Una altra línia roja seria que el candidat es comprometera a no signar el tractat de Mercosur sense un estudi previ de l’afectació als cítrics valencians.
A més, demanarem l’assumpció per part de l’Estat de la seua part del finançament de les ajudes a la dependència i, per últim, un compromís ferm per a incloure en els Pressuposts Generals de l’Estat aquelles infraestructures valencianes que no poden seguir esperant.
