José Enrique Sanz: "La taronja valenciana ha pensat que sempre podria viure de la seua fama"

Director gerent de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de cítrics valencians
4 març 2019 06:00h
El director gerent de la IGP de cítrics considera que la unitat del sector és fonamental . / DANIEL GARCÍA SALA

VALÈNCIA. La campanya de taronja d'enguany ha sigut especialment sagnant per als productors valencians. Als problemes estructurals del camp valencià s'hi han unit d'altres de conjunturals, com la irrupció de les taronges africanes i un clima desfavorable, primer per ser molt calorós i després per la pluja. 

Quines són les eixides de futur per a la fruita valenciana més emblemàtica? José Enrique Sanz, director gerent de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de cítrics valencians, ho té clar: unir el sector i promocionar tots junts la taronja valenciana arreu del món.

La taronja valenciana és la millor del món?

Clar. Per què? Perquè té un clima distint a la resta de llocs on es produeix taronja. Tenim un clima especial, tenim unes nits fresques, uns dies temperats i la diferència de temperatures és la que permet tindre més sabor, més equilibri entre el sucre i l'acidesa de la taronja. El nostre clima fa que això siga especial en totes les varietats de mandarines i taronges, i també millora el color. Aleshores, en altres zones on el clima és més càlid durant el dia, però sobretot per les nits, les taronges no agafen ni tant de sucre ni tant de color. Són més pàl·lides. Nosaltres tenim més entrada al mercat gràcies a això. I a la tradició.

Quina és la tasca de la IGP?

Tenim tres tasques importants. Certificar l'origen i la qualitat de la fruita i inspeccionar els magatzems i els camps. La segona funció és la promoció: anem a fires internacionals, sobretot per a buscar contactes per als nostres operadors; col·laborem amb sindicats agraris; estem en esdeveniments nacionals i locals en què parlem de la IGP. Expliquem el que fem i sempre diem que la taronja valenciana és la millor. La tercera funció és la defensa de la marca. Hem de defendre-la davant les falsificacions, imitacions i al·lusions a l'origen de marques que estiguen anunciant que la seua fruita és valenciana però que no estiga certificada per nosaltres. Tenim l'obligació legal d'impedir que la gent marque la seua fruita com a procedent de València sense que estiga certificat.

La campanya d'algunes varietats de taronja està acabant i hi ha molts camps que s'han quedat sense collir. Què ha passat?

No està acabada encara, estem començant març, però queden encara tres mesos importants de campanya perquè tenim prou quilos encara de varietats tardanes. Però sí que és veritat que s'ha quedat molta taronja penjant, sobretot de clementines en Castelló i també una part de les navelines en València. Han influït moltes coses, però especialment una gran producció en Espanya. El clima tampoc ha ajudat perquè hem tingut massa calor al principi de la campanya i això ha fet baixar la demanda dels europeus. Després, al desembre, hi ha hagut moltes pluges i molts camps entollats, i si sumem que hi ha molta oferta i poca qualitat per culpa de les pluges, doncs s'han quedat moltes les taronges penjant. A més, està el tema dels països tercers que estan introduint fruita que ens fa competència.

"Les taronjes valencianes són les millors del món." / DANIEL GARCÍA-SALA

La Unió de llauradors xifrava les pèrdues fins al moment en 200 milions d'euros. Són les taronges sud-africanes les principals responsables?

És el problema que ha rematat una campanya molt roïna. El principal problema de la campanya d'enguany ja ve marcat per la quantitat de quilos. S'han produït 7,2 milions de quilos en Espanya quan les campanyes mitjanes són de 6 milions. Això suposa que enguany s'han produït 1,2 milions de quilos més. Si a això li afegim tots els problemes climàtics i la resta que hem comentat abans i damunt Sud-àfrica i Egipte augmenten també la quantitat de quilos... . I influeixen també els mals preus, perquè la taronja d'Egipte és molt barata i la mà d'obra d'Egipte suposa la dècima part de costos que tenim ací. El preu és una competència molt dura, però la competència és dura en preu; en qualitat, no.

Per què s'han focalitzat enguany les protestes en les taronges africanes?

El problema amb Sud-àfrica és de progressió, per això demanem la clàusula de salvaguarda. Perquè els contractes que té signats amb Europa són progressius i li donen peu perquè entren més quilos. I el que és pitjor, que tenen una campanya més ampla cada vegada. Enguany s'ha allargat fins al 30 de novembre. El 30 de novembre se solapa completament amb la nostra navelina, que ocupa tot eixe mes. Això ha provocat una forta competència.

Podem veure la crisi de la taronja com una oportunitat perquè es reconega el valor del producte valencià enfront d'altres?

És una oportunitat per a la IGP, perquè tot el món s'adone que fem una funció de certificació i de promoció molt important i que pot ser el denominador comú de moltes marques de cítrics valencians. I també és una oportunitat per al sector, per a reflexionar sobre la necessitat de treballar tots junts, sobretot en el tema de promoció. Bé via IGP, bé via Intercitrus en l'àmbit estatal. Nosaltres no estem en contra que Intercitrus promocione la taronja espanyola en l'àmbit nacional, però  que hem de fer reflexionar el sector citrícola valencià que la nostra taronja és superior a la d'altres orígens, com Múrcia i Andalusia. Hem de treballar des d'ací per a defendre-la i desmarcar-nos d'altes orígens, encara que siguen nacionals. Però perquè tenim la nostra història. La nostra reputació no és la de les taronges d'Andalusia, que es produeixen des de fa 20 anys de la mà de valencians que anaren a produir allí. Nosaltres ja som 4 o 5 generacions, 100 anys envasant, 200 anys  i escaig produint...

"Les taronges sud-africanes són el problema que ha rematat una campanya molt roín". / DANIEL GARCÍA-SALA

Exepte en comptades ocasions, les principals organitzacions agràries com Ava i La Unió es manifesten per separat tot i que defensen el mateix. Cal més unitat?

Per descomptat. Nosaltres en el ple del Consell Regulador tenim representants d'Ava i d'Asaja Alacant i representants de La Unió. A més, tenim representants de les cooperatives i dels comerços privats. Dins del nostre ple sí que hi ha unió i consens en les decisions que es prenen, ni tan sols ens calen votacions. Si ací sí que podem estar units, per què no poden manifestar-se junts Ava i La Unió? Al final estan defensant els interessos dels agricultors valencians. Jo crec que és una pregunta més per a fer-los-la a ells, però jo des de fora sí que trobe possible que puguen unir-se. Nosaltres tenim un sector molt dividit en interessos. Entre cooperatives i comerços també hi ha interessos diferents, però promocionalment i a l'hora de defendre l'origen tots tenim els mateixos interessos i en això sí que ens hauríem d'unir. Una vegada ixes al mercat que cadascú venga el que puga, que es defenga a ell mateix, però a nivell de promocional l'origen haurien de promocionar-lo tots junts. Amb diners públics i amb diners que aporte el sector, els agricultors i les empreses i les cooperatives.

Les arrancades de camps de taronges són realment una tendència?

Sí, sí que se'n veuen, però és una tendència de fa anys. És que l'agricultor a qui fa un any li va anar malament pot tirar endavant i ho pot superar, però quan ja són diversos anys, al final sí que pot decidir abandonar el camp o arrancar-lo. I també hem de pensar que molts camps de la Comunitat Valenciana, a banda de ser de minifundi, estan cuidats per generacions que estan treballant a temps parcial. Si damunt d'estar treballant a temps parcial no eres capaç de vendre la taronja, al final et crema i ho abandones. 

Ha parlat dels problemes conjunturals d'enguany, però ja fa anys que les campanyes no van com s'esperava. Quins són els problemes estructurals?

Tenim sobretot problemes estructurals en camp. Tenim molta producció en la primera part de la campanya, mentre que les varietats tardanes de la segona part de la campanya estan millor estructurades. Hi ha menys quilos en la segona part, aleshores la demanda puja i els preus solen ser millors. Tenim dues varietats de molts quilos, com són les navelines i les clemenules, i el sector s'hauria de plantejar canviar-les per altres varietats. Són dos excel·lents varietats, però si les tenim en una quantitat superior a la que demana el mercat, la gran distribució ho té més fàcil per a abaixar el preu i comparar-nos a les taronges d'altres orígens. Simplement, si eixos 7,2 milions de quilos es convertiren en 6 milions, i a més repartits en diferents varietats... Però també cal anar amb compte amb quines varietats tardanes es planten perquè no isquen perjudicats els agricultors que ja en tenen. Però sí que caldria reestructurar el calendari. Això és molt fàcil dir-ho i molt complicat fer-ho, perquè s'hauria de veure també on es planten altres varietats, perquè el clima és importantíssim a l'hora sobretot que el fred respecte aquestes varietats i no les gele.

"Les varietats tardanes de segona part de la campanya estan millor estructurades". / DANIEL GARCÍA-SALA

Ha comentat en alguna ocasió que els europeus menors de 30 anys no tenen perquè conéixer la taronja valenciana. En què s'està fallant?

En la unió a l'hora de comunicar. La taronja valenciana, i la que no ho és, ha pensat sempre que podia viure de la seua fama, però la fama cal conservar-la. Com en el cas dels artistes: no és només arribar a l'èxit, sinó mantindre'l. En el nostre cas és el mateix, la promoció s'ha de mantindre i les generacions van passant. La gent major sí que té la cultura que les millors taronges venen d'Europa, però hui dia venen taronges de distints orígens i se solen confondre als supermercats i si nosaltres no ens preocupem de donar suport a les nostres i dir d'on són per a distingir-les, les noves generacions no les coneixeran.

Cal una marca 'Taronja de València' que abrace totes les taronges?

Sí, nosaltres la tenim ja. La marca Naranja de Valencia es va presentar en el 2016 en la fira Fruit Attraction i a partir d'ahí es treballa comercialment perquè estiga en el mercat. Ja s'ha arribat a lineals d'Espanya, Alemanya i França. La marca és propietat de la IGP. La condició és que les taronges porten l'envàs amb la marca certificada per la IGP. Nosaltres hui tenim 45 magatzems i d'eixos poden treballar la marca Naranjas de Valencia les tres que van apostar pel projecte. Es va formar una associació entre eixos tres i la IGP i la IGP els va cedir la marca. La marca està oberta perquè s'incorporen més membres de la IGP perquè la seua finalitat és créixer en quilos i en magatzems i que siga una marca representativa del sector.

Hi ha 45 magatzems que formen part de la IGP. Semblen pocs en comparació a tots els que hi ha al territori.

Sí, perquè hi haurà 200 magatzems privats més totes les cooperatives de la Comunitat Valenciana, que sumaran uns 250 o 300 en total. El sector en el seu dia no va apostar plenament per la IGP, però en els darrers dos anys s'han sumat 10 o 11 magatzems. La progressió que hem fet en els últims anys és bona perquè hi ha més interés dels magatzems i dels supermercats. També cal dir que nosaltres demanem uns requisits de confecció i de qualitat i a tots els magatzems tampoc els ve bé complir-los. Aleshores ahí ja restringim una miqueta el que puguen entrar tots. Però tots tenen bones confeccions i bones marques en general.

Des de la Unió s'han queixat molt que les taronges africanes no passen els mateixos controls fitosanitaris que els productes europeus. Aquesta queixa pot ser contraproduent i frenar el consum? 

Ja va ser contraproduent fa 20 anys, quan començà la moda en Alemanya de preocupar-se pels residus, i ha anat a més. Els límits màxims de residus començaren a ser més restrictius, es feren més estudis sobre problemes cancerígens i molts productes es varen prohibir. El fet de no menjar eixe tipus de productes ens ve bé a tots, però això es va fer només en l'àmbit d'Europa. I la Comunitat Valenciana es va adaptar a totes eixes exigències de la normativa europea i van ser capaços de treballar en el camp sense eixos productes. Si nosaltres hem sigut capaços d'adaptar-nos, per què ara no se li demana a països tercers i més quan la seua fruita arriba als nostres lineals? És que és molt greu, per comparació és molt greu. Això sí que ho hem d'anar a protestar a Brussel·les tots units perquè és encara més greu que els quilos que puguen vindre de Sud-àfrica i Egipte.

On es poden comprar les taronges de la IGP?

En la Comunitat Valenciana en tenim en Eroski, en Masymas, en Carrefour, en Aldi i en Consum.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next