VALÈNCIA. Quins seran els missatges clau d’una campanya que ja està en marxa des de fa setmanes?
La campanya estarà polaritzada en un moment que ho requereix. Estem veient el PSOE separar-se o apropar-se al discurs de la dreta del nacionalisme espanyol. Contra això, només pot quedar el missatge antirepressiu. Desgraciadament, la campanya estarà capitalitzada per això: d’una banda, el missatge antirepressiu i, de l’altra, l’espanyolisme. Quedarà menys espai per a les reivindicacions pròpies; n’estic convençut que les reivindicacions sobre finançament i infraestructures, quedaran tapades per les poalades d’extremisme que hi haurà.
La sentència de l’1 d’octubre ja està marcant la campanya. Com penseu que està afectant?
És el que deien els nostres companys al Congrés: serà molt més complex posar-nos d’acord una vegada isca la sentència. La sentència és venjativa i durà cap a unes persones que no han fet res més que dur a terme un programa electoral validat per la ciutadania. Més enllà de la fractura i el dolor sentimental de molts per la gent empresonada, crec que hi ha un abans i un després de la sentència. El marc del 78 no necessita drets i llibertats per a funcionar. El dret de manifestació només és un punt dels que s’han reprimit.
En concret, com esteu veient l’afecció de la sentència al País Valencià, sobretot en clau electoral?
Francament, m’he quedat decebut per la resposta d’altres partits que han fet a la sentència. El Bloc va aprovar en el Consell Nacional demanar l’amnistia. Des d’ERPV hem tractat que es debata l’assumpte en les Corts, hem fet tres propostes però no han sigut assumides per cap partit. Les eleccions mobilitzaran el vot més espanyolista, cosa que pot fer que Vox agafe el vot de Ciutadans cap al PP. Crec que la gent que no se sentia interpel·lada per les eleccions i el sistema electoral, com ara la gent antifeixista i els qui han eixit el carrer, se sentiran interpel·lats a votar contra això.
Considereu que hi podria haver una desmobilització de l’esquerra?
La gent d’esquerres que vota el PSOE o Compromís i Podem s’ha quedat despagada per com han funcionat. Podria arribar a entendre que es desmobilitzaren i no anaren a votar però, tot i això, és una responsabilitat que tenim els progressistes.
Abans parlava del Bloc, però trobàreu l’absència d’altres partits en la declaració de la Llotja de Mar?
Per un costat, felicitem el Bloc per la decisió del Consell Nacional i, per l’altre, pensàvem que seria interessant que se sumaren. La declaració no és una ruptura completa amb l’Estat, només evidencia certes mancances. Es va notar l’absència perquè, si no haguérem estat nosaltres amb Esquerra Valenciana, el País Valencià no haguera tingut representació. Bascos, gallecs, catalans… però nosaltres mai estem. El PNB tampoc va voler sumar-se. Entenc que juga a una altra cosa, i li fa por limitar-se amb certs acords amb el PSOE.
“El més paregut al 15M i el més revolucionari que està passant a l’estat espanyol són les mobilitzacions a Catalunya”. / DANIEL GARCÍA-SALA
Què opineu sobre les declaracions que va fer Puig sobre el federalisme i sobre les declaracions de Torra? Tardà ja es va pronunciar al respecte en la seua visita a la Universitat de València.
El president de la Generalitat Valenciana té el dret de dir allò que crega convenient. Des del nostre punt de vista, és un error. Torra no havia dit res més enllà que agraïa la disposició de diversos territoris, com el valencià, i que subscrivia la declaració en el fet que considerava que eixos territoris tenien dret a l’autodeterminació. Puig va eixir a respondre i va negar la legitimitat d’un partit com Esquerra Republicana del País Valencià. A mi em va recordar al que feia el PP, de diferenciar entre els bons valencians –els que el votaven– i la resta. Ara sembla que els bons són els que defenen l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, i el Botànic. La resta no representarem a qui representem, però tenim la legitimitat de signar el que considerem. Però em sorprén que una persona com el president Puig faça eixes declaracions. És de les persones més valencianistes en el govern del Botànic i entén què féiem nosaltres allí i per què signem. També entenc que són esclaus de la demoscòpia.
La situació social i política a Catalunya ha despertat també els carrers al País Valencià. Com valoreu la resposta valenciana?
Estic gratament content, dins del drama que estem vivint, i sorprés de la resposta valenciana. Ara estem vivint un altre 15M, com aquell que el 2011 va omplir les places i va permetre que Podemos apareguera. Ara, el més paregut al 15M i el més revolucionari que està passant a l’estat espanyol són les mobilitzacions a Catalunya. Estem vivint rèpliques i no només a València: a Andalusia, a Madrid o a Galícia. Gent que ix al carrer amb l’estalada, que ara ja no només representa la independència dels Països Catalans. Ara representa una reivindicació i una ruptura del règim del 78. Veure estelades a Andalusia, Galícia o Hong Kong, doncs crec que fa que un símbol nostre signifique llibertat més enllà del que és.
Quines expectatives teniu ara de cara al País Valencià?
No ens en fem. Després de les anteriors eleccions hi ha gent d’altres partits que ens va pregunta per què ens presentem si dividirem el vot. Tot i això, des de les anteriors eleccions hem tingut una pujada significativa de militància. No sé si contarem molts vots el 10N, però servim per a sacsejar consciències i que la gent veja que és una organització és útil per a la ruptura del règim del 78. Estem contents, però si traiem el diputat, doncs millor. Els partits que formen part del sistema, ja no només PSOE i PP, sinó també Compromís i Podemos –encara que vulguen canviar-lo– s’han posat molt de perfil en el conflicte a Catalunya. En la ruptura antirepressiva, els únics que representem a nivell electoral, com a mínim, el País Valencià, són Esquerra Republicana. Nosaltres interpel·lem tota la gent que vol acabar amb el règim del 78. Cal un procés constituent i ara la bandera del procés constituent ja no és la de la Segona República Espanyola, sinó que és l’estelada.
El president d’Esquerra Republicana del País Valencià assegura que el seu partit interpela a aquells que volen acabar amb el règim del 78. / DANIEL GARCÍA-SALA
Penseu que la gent desencantada amb les altres opcions, com ara Compromís, votarà Esquerra Republicana?
Els votants de Compromís no formen part de la mateixa bossa. Compromís té molts més vots dels que tenia el Bloc, i molts dubte que siguen ni rupturistes ni independentistes. Sí que hi ha una certa gent que se n’ha anat a l’abstenció, que crec que és la que tractarem de recuperar.
Vosaltres vau ser part de la convocatòria de la manifestació de la Comissió 9 d’Octubre, però el bloc antifeixistes va ser més nombrosa que la vostra. S’ha plantejat fer autocrítica?
La Comissió 9 d’Octubre contra el PP funcionava millor: era més fàcil consensuar un manifest i fer les crítiques que tocava. Ara els partits d’esquerres estan governant. Entenc que la militància i els que han de mobilitzar els seus partits pensen que es critiquen a ells mateixos. Crec també que la Comissió 9 d’Octubre ha resultat massa conservadora i no hem pogut integrar la gent dels antifeixistes. Que es diga que el 9 d’Octubre és una manifestació antifeixista només és fals, perquè hi ha estelades. El que hem de fer és treballar conjuntament amb aquesta gent i tractar d’unificar una manifestació que enguany va ser molt més nombrosa del bloc antifeixista.
En una entrevista a aquest diari, Gabriel Rufián va dir que calia exportar el model del pacte del Botànic del País Valencià a l’estat espanyol. Com ho valora?
El concepte del mestissatge sempre va endavant. Una altra cosa és el contingut del discurs de cadascú. Al final, el Botànic és com el que va ser el tripartit a Catalunya. Quan es governa calen fer acords i, per tant, com a mínim, matisar les propostes perquè estiga tothom d’acord. Al tripartit tothom sabia que Esquerra Republicana continuava sent independentista i en el Botànic no sabem molt bé què es cadascú.
Barbarà afirma que des d’ERPV continuaran “demanant diàleg” al govern de Sánchez. / DANIEL GARCÍA-SALA
En el cas hipotètic que l’esquerra sumara, quina seria la posició d’Esquerra Republicana per a facilitar un govern de Pedro Sánchez?
La valoració sempre és a posteriori. Crec que continuarem com hem fet fins ara: demanant diàleg. Si el diàleg sense condicions implica facilitar un govern d’esquerra a Espanya, per què no? Com diu el company Tardà, sempre serà un centímetre millor un govern del PSOE amb Podem que un govern del PP amb Ciutadans i Vox. Crec que també és responsabilitat nostra facilitar un interlocutor amb qui puguem parlar.
Per a acabar, imagine que des del País Valencià també coneixeu de primera mà la situació que travessen dels polítics presos. Quines sensacions us ha transmés el seu entorn?
De tant en tant parle amb Oriol. Al final la part humana pesa molt. Tant ell com els companys estan molt forts. Noten el suport i, de fet, demanen disculpes per no poder respondre totes les cartes cada setmana. Entenen que el diàleg és necessari i entenen que el fet que ells estiguen en la presó condiciona tot el moment polític. També saben que estem en un moment de repressió absoluta i que això implica que en algun moment algú s’haja de seure a la taula per a dialogar.
