VALÈNCIA. Després de l’èxit que va suposar la publicació d’Els valencians, des de quan som valencians? (Afers, 2016), l’historiador, professor i divulgador Vicent Baydal (València, 1979) acaba de llançar un nou títol dedicat a repassar la història dels pobladors, personatges i esdeveniments que han tingut lloc al País Valencià, des de la prehistòria fins a pràcticament l’actualitat.
Amb Del Sénia al Segura. Breu història dels valencians (Drassana, 2018), Baydal proposa una lectura còmoda i ràpida, quasi com si foren posts il·lustrats de xarxes socials, del passat i del present del territori. El llibre fa un repàs de les civilitzacions que van habitar el País Valencià fins a la configuració d’allò que hui es coneix com a poble valencià, a partir de 1238 amb l’arribada de Jaume I. Tot i que el volum té una eminent finalitat didàctica i divulgativa de personatges, conflictes i, fins i tot, de la gastronomia, l’historiador no refusa plantejar la necessitat d’emfatitzar en la creació d’una col·lectivitat valenciana per a superar, conjuntament, temes com ara l’infrafinançament i aconseguir majors quotes d’autogovern, entre altres qüestions.
Quin ús té la història en la societat actual?
Pràcticament tot té una història i esta sempre explica coses de tot tipus. Per exemple, per què a mi em diuen Vicent. La història també diu que en l’edat mitjana entre el 90% i el 95% dels cristians valencians parlaven valencià. En l’actualitat parlem valencià un 40% de la societat, la qual cosa té una explicació històrica: s’ha produït una interrupció lingüística a partir del segle XIX. La història explica moltes coses del nostre dia a dia com, per exemple, per què els valencians estem infrafinançats dins de l’estat espanyol. Això també té unes claus històriques que comencen amb la batalla d’Almansa i amb la fundació de l’estat espanyol contemporani a partir del segle XVIII d’una manera molt castellanocèntrica. La història explica moltíssimes coses no només culturals, sinó també polítiques i socials. Hem de conéixer-la perquè les coses positives ens ajuden a entendre’ns i les negatives ens ajuden a ser-ne conscients i intentar solucionar-les. Per això, la història és també una eina de transformació social.
