VALÈNCIA. Cada vegada hi ha més veus que parlen de la necessitat de reduir i racionalitzar la jornada laboral. Els canvis en el model productiu i la tendència cap a la robotització de certs sectors obliguen a buscar alternatives per a garantir el treball en tots els estrats de la societat. El debat sobre la reducció de les hores de feina és un meló que Intersindical Valenciana vol obrir des de fa temps i, ara, té en el secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, un aliat.
Vicent Maurí, portaveu d'Intersindical, és de l'opinió que la societat avança contínuament i que cal adaptar-se ràpidament als seus canvis. No en va, aquest sindicat lidera la lluita contra la uberització de l'economia al País Valencià i des del primer moment s'ha situat junt amb els riders per a guanyar la batalla a la precarització laboral.
Molt crític amb el paper que juguen els sindicats majoritaris –UGT i CCOO–, el portaveu d'Intersindical defensa la inclusió dels sindicats minoritaris en la Mesa del Diàleg Social per a acabar amb el 'bisindicalisme'.
Intersindical lidera la lluita contra la uberització de l'economia al País Valencià...
Per a nosaltres és un tema molt important. Considerem que és una obligació del moviment sindical donar cobertura a aquells sectors del món del treball més precaris i més febles. Era una obligació nostra donar-los suport quan fa dos anys va vindre ací un grup de riders convocats pels de Barcelona. Nosaltres el que hem fet és posar la nostra infraestructura al servei dels interessos d'un col·lectiu molt precari. I no ha sigut una lluita només d'Intersindical Valenciana, sinó també de sindicats alternatius de Catalunya, com Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), o d'altres d'àmbit estatal. El que hem fet és cobrir una necessitat que no han atés altres sindicats. El que també és lamentable és que aquests sindicats ara hagen parasitat la nostra lluita, perquè estan fent un treball sense reconéixer que qui ha mogut esta lluita ha sigut el sindicalisme com la IAC, la Intersindical Valenciana o altres.
Com va començar la seua relació amb els riders?
El col·lectiu de riders de Barcelona va convocar una assemblea en la nostra seu i va vindre un grup de persones de Catalunya i un grup de persones del País Valencià i en eixe moment van decidir organitzar-se i seguir un full de ruta que implicava convocar una vaga, la primera dels riders en tot l'estat espanyol, i una roda de premsa. Era un diumenge, que és el dia de més comandes, i la roda de premsa va suposar l'acomiadament de Víctor Sánchez per posar-se al capdavant del moviment. A partir d'eixa vaga, que va ser un èxit, i de la denúncia que vam posar a la Inspecció de Treball de València, van vindre una sèrie de victòries sindicals que no han parat fins ara.
Què demanen a les administracions per a acabar amb aquest tipus de precarietat?
La primera cosa que hem de fer és reconéixer el paper important de la Inspecció de Treball de València. Sense la seua resolució difícilment hauríem guanyat les sentències al País Valencià i a la resta de l'Estat. Què recomanaríem? Que es complira en un sentit estricte l'estatut dels treballadors. La legislació espanyola és molt proteccionista. En aquest sentit el que hem aconseguit és parar-los els peus. És curiós que aquestes empreses hagen argumentat en la defensa jurídica del seu cas que hi ha una regulació en els Estats Units o en França quan no s'han adonat que viuen en un estat que té una normativa laboral que estan obligats a complir. Per tant recomanaríem més mitjans a la Inspecció de Treball, que la inspecció vigilara de més a prop aquestes empreses i que s'aplicara la llei pura i dura.
Des d'una part del Consell, especialment des de Labora, es va obrir el debat de la reducció de la jornada a 32 hores. És una postura que Intersindical defensa. Com s'hauria de fer aquesta reducció?
Esta idea és molt antiga. Nosaltres als anys 90 vam participar en una Iniciativa Legislativa Popular junt amb la CGT i el que en aquell moment era el Partit Comunista, al qual pertanyia l'actual alcalde de València. Demanàvem la reducció de la jornada a 35 hores en tots els sectors. A més a més, pensem que cal racionalitzar els horaris de treball de l'estat espanyol. Que els comerços i moltes empreses estiguen fins a les 21.00 hores o les 22.00 hores és impensable en una societat moderna. El cap de setmana hauria de ser per a descansar i caldria reduir la jornada laboral setmanal a 30 o 32 hores, però podríem acordar un programa de reducció progressiva. El que volem és un canvi radical de la jornada dels treballadors i treballadores en tots els sectors. Pensem que és irracional i que dificulta la conciliació de la vida familiar, personal i l'oci de les persones. Volem anar més enllà de la reducció i també racionalitzar la jornada en tots els sectors. En una societat com l'actual tampoc té massa sentit el presencialisme a la feina. Estar huit hores en una oficina no té trellat. A més, si volem que tothom treballe, amb l'actual sistema productiu cal reduir la jornada laboral.
Quan es parla d'una reducció de jornada, es parla també d'una reducció de salari?
No. Categòricament, no. Els treballadors i treballadores hem perdut molt poder adquisitiu. Però no per la crisi. Els estudis avalen que durant l'època de creixement econòmic hi havia també una contenció salarial. Les rendes del treball estan per sota de les rendes del capital i cada vegada hi ha unes diferències més importants. La crisi no ha sigut l'element determinant per a la reducció dels salaris. Ha sigut en general una contenció salarial. La clàusula salarial abans estava en tots els convenis col·lectius. Ara no ho està en quasi ningun. Per això nosaltres considerem que una de les prioritats hauria de ser l'increment salarial perquè hi ha una gran precarietat.
Intersindical ha guanyat les eleccions en el personal estatutari i funcionari de la Generalitat. Com valoren la confiança dipositada en vosaltres?
Hem guanyat en delegats i delegades però també dupliquem al segon sindicat en vots. La valoració és molt positiva, el personal funcionari ha confiat en un model sindical autònom, assembleari i reivindicatiu.
La representació en la mesa de negociació serà equitativa amb la resta de sindicats. Com faran valdre la posició de sindicat més votat?
Pensem que la unitat sindical és important en les reivindicacions bàsiques del conjunt del personal que treballa en la Generalitat Valenciana. Esperem que hi haja una coincidència en temes com l'augment salarial, l'estabilitat laboral, la reducció de la jornada, la potenciació dels serveis públics i la competència lingüística per a accedir a la funció pública. I en eixe sentit esperem que la resta de sindicats siguen capaços d'arribar a acords sobre aquestes qüestions, que són bàsiques de cara al futur.
Com valoren haver crescut en sectors diferents del de l'educació, què és el punt fort del sindicat?
Efectivament l'STPV té més de 40 anys de vida, i intersindical 17 anys de vida. Hem crescut per com és el nostre model sindical, i cada dia més persones es van incorporant al projecte. No solament en l'àmbit públic sinó també en el privat. El personal que s'afilia veu que pot decidir sobre les seues condicions laborals, decideix sobre els temes que l'afecten directament i no hi ha una cúpula sindical que decideix. Hi ha una democràcia directa, una participació directa, i en eixe sentit el personal decideix sobretot el que l'afecta.
S'han acabat les oposicions en educació. Com valoren els resultats?
Ha hagut molta polèmica en determinades matèries perquè no s'han atorgat totes les places. Nosaltres no acabem d'entendre aquesta circumstància. No entenem que s'haja suspés a gent que s'ha tret una titulació universitària i alguns d'ells amb experiència en el sector docent. Nosaltres no hem participat en el disseny dels criteris d'avaluació, per tant tenim un cert escepticisme. No pel que han fet els tribunals, si no per quin ha sigut el criteri d'avaluació. Per altra banda, sí que tenim clara una qüestió: el sistema educatiu ha de créixer per a atendre totes les demandes de la població. En eixe sentit, considerem que l'actual sistema de selecció del personal no és el més adequat. També pensem que la gent que està dins de la funció pública hauria de conservar el seu lloc de treball. S'ha de garantir que qui tinga interés a accedir puga fer-ho perquè en aquest moment la càrrega de treball en el sector docent és molt gran. Cal rebaixar la jornada lectiva, les ràtios, i així donaríem eixida a tots els col·lectius que volen treballar en l'Educació.
La fórmula de convocatòria massiva que s'ha donat aquesta ocasió no és la preferida per Intersindical. Com voldrien que es cobriren les places?
Pensem que les persones que acaben la carrera, tenen un màster universitari, que ja han treballat en el sistema educatiu sense tindre ninguna valoració negativa del treball ja han demostrat que serveixen i que fan bé el seu treball. Per tant en un sistema com l'actual, que és molt competitiu, i que fa que la gent haja de lluitar uns contra altres, no és un bon sistema. Això no dona resposta clara a la pregunta. Vols saber què passa amb els interins. Molts d'ells han accedit ja a la funció pública a través d'un sistema d'igualtat, mèrits i capacitat. En el seu moment no aprovaren la plaça com a funcionaris de carrera perquè hi havia menys places que candidats. Eixes persones ja han demostrat la seua vàlua professional. Per tant, no considerem que hagen de demostrar-la cada any. S'ha de buscar un sistema de concurs de mèrits per a consolidar l'accés a la seua plaça. Això no impedeix que la gent més jove que està fora també puga accedir. El sistema educatiu valencià pot créixer molt perquè les plantilles estan molt retallades per les polítiques del Partit Popular. Però a més a més, el País Valencià, té menys funcionaris que la mitjana espanyola, i l'estat espanyol en té menys que el conjunt de l'OCDE. En un moment de crisi econòmica el sistema públic pot créixer per a generar ocupació i a més a més perquè hem de fer que els drets educatius siguen garantits.
Una de les principals polèmiques en aquestes oposicions ha sigut la de les faltes d'ortografia. Quina és la postura de Intersindical?
Nosaltres no hem negociat els criteris d'avaluació. El que hem de preguntar-nos és la contradicció que suposa que persones que estan treballant en el sistema educatiu valencià des de fa anys, ara en un procés selectiu no aproven. Hauríem de plantejar què falla. Si fallen els criteris avaluadors o no. Perquè també he vist que en valencià hi ha hagut un criteri molt selectiu que no s'ha donat en altres matèries. Els tribunals el que diuen és que han fet el que ha dit la comissió de selecció, que és posar el mateix criteri que s'aplica en la carrera de filologia catalana. Però per altra banda en castellà no s'ha aplicat el mateix. Per tant s'ha generat una polèmica tal vegada absurda perquè tal vegada no s'ha tingut en compte criteris que van més enllà d'un examen.
El sindicat no ha participat en el criteri d'avaluació. Si ho haguera fet, què hauria proposat Intersindical?
Pensem que en aquest sistema juguen molts elements subjectius a l'hora de seleccionar el personal. I moltes vegades influeix el factor sort. Hi ha altres sistemes que valoren més la pràctica docent que aspectes que es valoren ara. Tot açò respectant el treball i els papers dels tribunals, dels opositors i de la comissió de selecció. Nosaltres parlàvem que les proves selectives no foren eliminatòries per a poder tindre una valoració més global de l'experiència. I no ens van fer cas. El Ministeri que és qui té la competència de dissenyar el sistema, en manté un que és del segle passat, i no té res a vore amb la universitat ni el sistema educatiu ni valencià ni espanyol.
Com valoren la polèmica que han suscitat els canvis en la llei de funció pública?
Eixa llei és molt polèmica. Hauria d'estar publicada ja al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i no sabem molt bé els motius pels quals porta tant de retard. Era un compromís del Botànic de la legislatura passada i la llei va estar guardada en un calaix quasi un any. Hi ha hagut un procés negociador massa llarg quan hi havia quatre temes bàsics que calia acordar. Pel que fa a la competència lingüística, hi havia un acord entre Intersindical, CCOO, UGT que es va signar, si no recorde malament, un 27 desembre del 2016 a La Nau. Li van donar suport totes les entitats per la llengua i li van donar suport també els partits polítics del Botànic amb la seua presència en aquell acte. El que havien d'haver fet era copiar aquell acord. A partir d'ahí s'ha alçat una polèmica perquè nosaltres el que vam plantejar en eixa llei és que si el reglament no estava redactat i aprovat en 6 mesos, s'aplicaren automàticament uns criteris de perfil del lloc de treball.
Es pot fer un reglament en sis mesos?
En 6 mesos es pot fer el reglament perfectament. Però no estem obligant el govern valencià a fer un reglament en 6 mesos, sinó que si en 6 mesos no està, s'aplicarà un perfil a cada lloc de treball, que està consensuat entre la majoria de la bancada sindical. També cal dir que la major part del personal que treballa actualment en la funció pública té la competència lingüística. Per tant, no és un problema. Considerem que alguns sindicats, alguns partits i alguns mitjans de comunicació vinculats a la dreta el que volen és generar un problema lingüístic on no n'hi ha cap. I tampoc entenem algunes declaracions d'alguns polítics del govern que no tenen molt a veure amb la realitat sociolingüística del País Valencià. Si el reglament no es pot fer en 6 mesos perquè es pensa que és un termini massa curt, que la llei regule clarament quines són les equivalències per a accedir a cada lloc de treball. Així s'acaba el problema. A més, considerem bàsic garantir el dret lingüístic de les persones que usen els serveis públics. Sabem que la major part dels treballadors del sector públic tenen la capacitat lingüística. No hi ha més problema.
Per què penseu que la consellera Gabriela Bravo ha decidit allargar eixe termini?
Considerem que cal parlar més amb les meses negociadores i menys amb la premsa. Ens hauria agradat que abans de prendre alguna decisió s'haguera convocat els sindicats, que al final som els representants dels treballadors i treballadores. I més quan la consellera Bravo i el conseller Marzà ens van convocar en el seu moment per a explicar-nos l'acord al qual havien arribat els partits en aquell moment. Si hi havia acord en aquell moment, no entenem per què no s'ha mantingut. I no entenem ni sabem per què ningú s'ha adreçat a nosaltres per a explicar-nos els motius. Nosaltres el que hem fet és una proposta de modificació de la llei en la línia de garantir els drets lingüístics i d'evitar el problema del reglament, perquè el Consell Jurídic Consultiu ha dit el que ha dit, però també caldria parlar d'ell. Perquè algunes persones que en formen part no haurien d'estar, com el senyor Francisco Camps. Tornant al tema, entenem que les declaracions de Bravo no tenien massa a veure amb la situació actual. No entenem com un metge o una metgessa no pot tindre la competència lingüística. És un absurd. Estem dient que els professionals funcionaris són incompetents i incapaços d'aconseguir un nivell mínim de competència lingüística? Jo crec que la major part de funcionaris són capaços de tindre la competència. No els diguem que són incapaços. Si anaren a França o Anglaterra segurament l'aconseguirien. La gent és més intel·ligent i més llesta del que la fem.
Més enllà del requisit, què suposa que la llei de funció pública no estiga en vigor?
El personal del sector públic està molt preocupat pel seu futur perquè durant la primera legislatura del Botànic moltes de les qüestions importants no s'han resolt. Entre elles, qüestions com la mobilitat, el retard molt important que hi ha hagut en la carrera professional i qüestions relacionades amb el seu treball diari. Temes com la jornada, salaris... La llei és fonamental per a donar un punt d'inflexió respecte a les polítiques que durant 20 anys ha impulsat la dreta conservadora del PP. I en aquesta llei s'havien posat moltes esperances per a modernitzar la funció pública valenciana. La funció pública valenciana de l'any 2019 no té res a veure amb la del 2010, que és l'any del qual data l'anterior llei. La societat canvia molt ràpidament i per tant ens hem d'adaptar ràpidament a ella.
La llei de representació institucional també ha suscitat polèmica. Des d'Intersindical es va considerar que la llei era un atac a la llibertat sindical. Per què?
Perquè una llei que regula que la patronal i dos sindicats rebran cada any 5,2 milions d'euros a repartir-se entre els tres, el que es fa és blindar el bisindicalisme. Si UGT i CCOO tenen el 37% de la representació i Intersindical té un 2%, o la CSIF té el 3%, i entre altres sindicats tenim entre tots el 30% de la representació, el que ha de fer-se és repartir els diners en funció de la representació de cadascú. Però no per llei dir que UGT i CCOO representen el 50% de la classe treballadora, perquè no és cert. Aquella llei va tindre una situació complicada des del seu origen. Va ser immoral que un parlament aprovara una llei per a repartir diners a dos sindicats i una patronal quan hi havia problemes més importants per als treballadors o treballadores d'aquest país. Però és que ací hi ha un pacte des de l'any 1978 que busca blindar UGT i CCOO. Hi ha un pacte polític perquè hi haja una monarquia constitucional i perquè hi haja bipartidisme. Però també hi ha un pacte perquè UGT i CCOO siguen els sindicats que representen els treballadors en aquest sistema. En eixe sentit, tota la normativa que s'ha fet des del 1978 fins ara és per a blindar-los.
Per què es protegeixen aquests dos sindicats?
Ací ha governat durant 20 anys el Partit Popular i durant 20 anys els dos grans sindicats no han convocat cap manifestació. Han convocat vagues generals quan s'han convocat a l'estat espanyol, però mai han convocat una vaga general al govern del PP en 20 anys. Caldria preguntar-se per què quan hi havia elements suficients per a haver convocat vagues generals, com sí que va passar al País Basc, a Galícia o a altres llocs. La pau social que va haver-hi durant 20 anys de govern del PPCV s'explica per la submissió i de vegades l'acompanyament de les polítiques dels dos grans sindicats al Partit Popular. I dit açò: quins sectors han sigut els més combatius contra les polítiques del PPCV els darrers 20 anys? Sectors com el d'Educació, on el sindicat majoritari ha sigut l'STPV. En Educació hi ha hagut una lluita contínua per defensar un model educatiu públic i per oposar-se a les retallades. Per contra, en sectors com la Sanitat, on CCOO i UGT o el CEMSATSE són majoritaris, al model Alzira s'ha respost relativament. Això també explica per què el PPCV s'ha sentit molt còmode amb el diàleg social i amb el pacte amb aquests dos sindicats. Definir-se com un sindicat de classe està molt bé al paper, als congressos, però després en l'aplicació i la pràctica de cada dia cal veure si realment es fa un sindicalisme de classe.
Per què el Botànic no ha fet el pas de modificar-la?
Nosaltres pensem que no cal una llei de participació que finance els sindicats. Fa falta una llei de participació perquè la societat valenciana participe de les polítiques que es fan. CCOO i UGT són dos sindicats amb molta representació i de vegades actuen com a lobby i impedeixen que la societat avance, i pressionen molt qualsevol govern per a evitar que hi haja canvis importants que democratitzen la vida sindical. Davant de sindicats que són tan grans, el govern de vegades cedeix al seu xantatge. En diré un cas. UGT està en la mesa sectorial d'Educació amb l'1,75% [de la representació]. No representa ningú. Però està a la mesa perquè hi ha una llei que l'empara. Intersindical no hi podria estar. Tampoc altres sindicats com la CGT. Nosaltres teníem un compromís de modificació de la llei de participació en el sentit de pluralitzar i de democratitzar l'activitat sindical i les subvencions. El que demanàvem era que les subvencions es donaren en funció dels delegats i delegades, que és un criteri objectiu. I al final el Botànic no va voler tirar endavant eixe procediment perquè va haver pressió d'UGT i CCOO. Hi va haver una compareixença parlamentària de tots els partits, tots els sindicats i la patronal i ahí la major part deia que volia modificar el sistema de participació, però al final no ho van aconseguir. Els partits polítics d'esquerres tenen contradiccions al seu discurs: parlen de baixar els límits per a accedir a les Corts, diuen que cal acabar amb el bipartidisme, però en el tema sindical les seues polítiques són molt conservadores.
Com valoreu la sintonia que hi ha entre UGT, CCOO i la CEV?
Tindre una bona relació no vol dir res. El problema és tindre una dependència. Els salaris valencians estan per sota dels salaris espanyols,; les pensions, que són conseqüència dels salaris, estan per sota també. L'atur està per damunt de la mitjana estatal, la precarietat està per damunt de la mitjana estatal, l'atur juvenil està per damunt de la mitjana estatal. Molts joves se n'han anat fora del País Valencià. Tots els indicadors econòmics relacionats amb la qualitat del treball són dolents. Això és conseqüència de la connivència entre la patronal i els dos sindicats, que no han sigut reivindicatius ni han defensat els interessos de la classe treballadora. El País Valencià és pobre i eixa pobresa està relacionada amb les polítiques econòmiques que s'han fet durant molts anys i amb el sistema de finançament també. On han estat els dos grans sindicats i la patronal durant eixos anys? Concertant contenció salarial i concertant unes relacions laborals que han anat en contra dels drets dels treballadors.
Què aportaria la presència d'Intersindical en la Mesa del Diàleg Social?
Nosaltres hem demanat al president Puig que els sindicats minoritaris tinguem una presència en eixe àmbit. Podríem aportar una visió diferent de la del sindicalisme tradicional. Una visió més fresca, més moderna i més valencianista. Tenim clara una cosa: hauríem d'apostar per un marc valencià de relacions laborals. Les relacions laborals i el sistema productiu asturià i valencià no tenen res a veure. I nosaltres som els únics que defensem eixe marc valencià de relacions laborals. Això suposaria assumir més competències en matèria laboral. Per exemple, la Inspecció de Treball, que hauria d'estar en mans de la Generalitat Valenciana. Suposaria també negociar convenis col·lectius en un àmbit valencià. Perquè la vida a Madrid, Barcelona o Sevilla no té res a veure amb la vida a València. La realitat sociolaboral tampoc té res a veure. Per tant, hem de mirar el tema dels convenis col·lectius d'àmbit autonòmic per a garantir els drets laborals de les persones que treballen al País Valencià.
Què esperen d'aquesta legislatura?
Aquesta legislatura haurà de consolidar els drets socials, laborals i econòmics. La legislatura passada va ser complicada per moltes qüestions, però esta legislatura s'ha d'anar més enllà, i això suposa legislar i aprovar mesures que realment suposen una millora per a la qualitat de vida dels valencians i valencianes. Ens sembla bé que s'haja creat un observatori per al treball decent, però ens pareix innecessari. Tot el món té clar quin és el diagnòstic del món laboral al País Valencià i, per tant, el que hem de fer és atacar-lo. Volem demanar-li també al govern espanyol que derogue la reforma laboral que ha servit per al que volia la patronal: la precarietat i rebaixar els salaris entre un 20% i un 30%.
L'entrada de Podem al govern valencià pot donar una espenta per a consolidar el que es va iniciar al Botànic I?
Considerem que l'experiència valenciana és molt interessant. Des del punt de vista que en la major part de països d'Europa els pactes entre partits funcionen. Un govern de coalició està bé, hi ha diferents sensibilitats que poden aportar molt per a solucionar els problemes que té la societat valenciana. Per això no acabem d'entendre per què no hi ha un acord a Madrid. Fem una crida a la racionalitat i a la responsabilitat. Els treballadors i treballadores no podem anar a noves eleccions. La situació de precarietat que té el món laboral i les emergències que hi ha en certs sectors necessiten que es treballe. Nosaltres vam donar suport al Botànic I i donem suport al Botànic II. Volem un govern com el que hi ha actualment, però donar suport no vol dir donar un xec en blanc. El fet que un sector de l'esquerra valenciana estiga representat en el govern ens sembla molt bé. Ja ho vam dir l'any 2015, quan Esquerra Unida no va entrar al govern. Això va ser un hàndicap per a nosaltres. Ara volem que es posen a treballar. Rescatar persones no ha de ser un eslògan, ha de ser una realitat cada dia.
Opinió
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari.
Més informació
Aceptar
