ACN / Barcelona.
Immersos en la gira ‘Antimatèria Tour’, just abans d’encadenar concerts a Madrid i Barcelona, els valencians Aspencat van trobar temps per explicar el moment dolç que travessen. La popularitat del grup ha crescut amb el seu quart disc ‘Essència’, ‘un pas endavant estilístic, amb un missatge més dur i consolidant-nos a nivell de públic’, constata el cantant, Kiko Tur. La seva presència a Catalunya ha estat habitual els últims dos anys i s’han situat a la primera línia dels grups reivindicatius amb accent valencià. Aspencat estan contents i orgullosos de sentir-se estimats, i de contribuir a la ‘tasca pedagògica de rentar-li una mica la cara” a la València del PP.
-El vostre quart disc és un “pas endavant”, dieu. Per què?
Un pas endavant estilístic, tot i que no hem abandonat l’essència del grup, però hem avançat decididament arrodonint allò que ens agrada fer: arrel jamaicana però mirant cap al ‘reggae’ que es fa hui a Europa, incorporant el ‘dubstep’ o el ‘dancehall’, per exemple. I fent-ho en català. Crec que no hi ha altres grups que facen aquesta barreja en català. Però ho és també a nivell de missatge. Tot i que el missatge d’Aspencat sempre ha sigut crític, ací s’endurix una mica més. Ens hem deixat d’eufemismes i subterfugis i hem cridat les coses pel seu nom. Pensem que la realitat ho requerix. Essència és molt aplicable a la situació que estem vivint a nivell social, les agressions a la democràcia, les desigualtats i les retallades, tot el que hem anat vivint els últims 5 anys. I d’altra banda, la banda està en el camí de la consolidació a nivell de públic. Sobretot al Principat. La gira actual ha estat molt de confirmació de la banda com una opció més a nivell de festivals.
– Aquesta Essència, en quin sentit s’ha d’entendre?
Ací parlem de dues coses. L’essència és la voluntat d’innovar sempre, d’incorporar nous estils, d’estar en evolució. Però al mateix temps també és barrejar els nous estils amb una ‘pinzellada mediterrània’, com el so del llaüt. Les dues coses són l’essència d’Aspencat.
– I ‘L’herència’ que cantàveu en un àlbum anterior?
La cançó és un petit homenatge que vam voler fer a tota aquella gent que als anys 70 va començar a cantar en català al País Valencià (Ovidi Montllor, Raimon, Al Tall, etc.). Recollint títols de discos i fragments de cançons els hi dèiem que gràcies a ells avui hi ha l’escena emergent que tenim al País Valencià. Nosaltres, amb la Gossa Sorda o Orxata Sound System, i la nova fornada de grups que està sortint ara mateix, som fruit també d’aquella gent que va obrir una escletxa, que van afrontar la censura i van cantar en valencià fins i tot sota amenaces, i no van recular.
– Constateu que la ‘família’ de grups valencians que canten i pensen en català va en augment?
Sí. Tenim la sensació que està creixent, que hi ha una efervescència. Està creixent el nombre de grups i també de públic. A les comarques centrals del País Valencià hi ha un circuit bastant potent de festivals d’estiu i tardor, i hi ha una escena bastant potent. Fa 15 o 20 anys no es tocaven gaires ‘pals’ estilístics, i ara s’ha obert molt. D’altra banda, l’any passat es van editar 150 discos fets en català, en valencià. Això en un país en què dues terceres parts del territori parla castellà és molt important.
– Alguns grups significats políticament amb l’esquerra i la idea de Països Catalans han denunciat que “han estat vetats” al País Valencià. És el vostre cas?
Nosaltres hem sofert amenaces, sobretot a les xarxes socials. Comentaris que saps que no passaran a més… Algun ajuntament de la Safor va intentar boicotejar un concert, un festival que es va cancel·lar i després ens vam assabentar que l’Ajuntament del PP l’havia boicotejat. A nivell de les institucions, s’intenta minimitzar l’efecte i el ressò que puguem tindre. Ara perquè ja no existix, però Canal 9 no va començar a donar ressò als grups valencians fins al seu últim any, quan ja se sabia que s’enfonsava. Fins llavors no existíem, érem invisibles. Crec que aquest és també un valor important de l’escena valenciana, que hem sigut underground sempre i ‘auto tot’, ens ho hem fet tot nosaltres i hem creat un circuit potent, i això té un mèrit molt gran.
– Recolliu ara els fruits d’aquesta feina?
– Home, molts ajuntaments que no són del color del PP, que sense ser militants en cap moviment ni identitàriament propers a la idea de Països Catalans, s’han animat a organitzar concerts en valencià perquè han vist que és rendible perquè la gent hi va. Això abans era impensable, eren tot concerts de berbenes de ràdio fórmula. A part, en el nostre cas, la xarxa ha fet molt. Nosaltres des del Obri la llauna ho pengem tot a la xarxa amb descàrrega gratuïta. Fa 15 anys hagués estat molt difícil que Aspencat hagués quallat al Principat de la manera que ho ha fet.
– L’èxit de grups com vosaltres a casa nostra ens allunya de la imatge d’un País Valencià d’un sol color. Què en penseu?
Més enllà que som un grup que venim a tocar i a fer el que ens agrada, entenem que també fem una tasca pedagògica. En certa manera rentem una mica la cara al País Valencià. Nosaltres i tota aquella gent del teatre o el cinema a la qual se li han tancat les portes i s’han hagut d’exiliar… Ens sentim orgullosos de venir ací i que la gent ens respecte com a artistes i com a valencians.
– Establiu algun paral·lelisme entre l’emergència d’aquesta escena musical i el principi d’un possible canvi polític al País Valencià?
A veure, tenim l’esperança que hi haja un canvi el 2015. Hi ha una remor ciutadana que la gent en té ganes. Quant a l’escena, jo crec que ve de molt més lluny. És cert que potser ha ajudat o ha complementat perquè aquestes ganes es perpetuaren, fent d’altaveu. Però crec que les ganes de canvi vénen provocades per la situació real del País Valencià. Per la corrupció, el tràfic d’influències… Hem estat al capdavant de tot allò dolent.
– Ja esteu treballant en el vostre cinquè disc. Algun avançament?
Està en un estat encara molt embrionari. Però crec seguirà les pautes marcades a Essència, a nivell d’equilibri d’estils, amb l’electrònica com a nexe d’unió i signe d’identitat, sense abandonar alguns sons tradicionals. I com sempre, intentarem innovar i desmarcar-nos, perquè Aspencat puga ser un referent en el futur quant a música innovadora feta en català.
L’herència [Aspencat]
