‘A Ontinyent apostem pel govern, no per les capelletes’

Joan GilabertPrimer tinent d’alcalde d’Ontinyent-Compromís
29 setembre 2014 01:00h
Un dels pilars bàsics per al progrés i bona governança de l’Ajuntament d’Ontinyent ha estat el govern conformat per PSPV i Compromís que ha permès que la ciutat, dintre de les dificultats, despertara. Per banda de Compromís el primer tinent d’alcalde i regidor de l’àrea econòmica del Consistori, Joan Gilabert, ens rep al seu despatx per fer balanç d’una legislatura que considera molt positiva. Per a ell el més important és mirar primer en clau govern i ajuntament i menys en clau partit.

Xavier Pérez / Ontinyent

-Al maig de 2011 el PP perd la majoria absoluta a Ontinyent i és l’hora de formar un nou govern d’esquerres? Per què entra Compromís en aquest nou projecte?
Per canviar radicalment la marxa de l’Ajuntament, per fer polítiques de consens amb la societat, per fer un govern que aposte bàsicament en dos fronts: benestar social i creure’s que Ontinyent té futur i intentar promocionar l’activitat econòmica de la ciutat des del Consistori, que mai s’havia fet.
 

- Què ha passat amb EUPV en aquesta legislatura?
Per a nosaltres el més important era fer un govern sense capelletes i oblidar el que anys enrere era el tripartit, paraula maleïda.  Calia apostar pel govern i no pels partits i les capelletes. Esquerra Unida no va apostar per això, apostà per no entrar al govern, però sí donar suport, i la relació era dificultosa. Eixe factor de no haver-hi una comunicació fluïda entre els tres partits va condicionar la relació. Però nosaltres hem apostat per l’estabilitat del govern, van haver uns mesos amb relacions molt tenses i un govern en minoria, i creien que calia revertir la situació. Compromís i EUPV han fet, al final, un esforç per donar estabilitat al govern i traure els temes pendents de cara al final de legislatura.

-Com es troba Compromís l’Ajuntament davant la situació deixada pel PP, sobretot en el tema del deute i dèficit?
Quan entrarem a governar ens trobarem amb un dèficit de 2,3 milions i un deute de 21,1 milions d’euros per la mala gestió del PP, tot agreujat per la disminució d’ingressos per la crisi. Per poder arribar a les famílies necessitades, abandonades pel Consell, calia una via; ser molt estrictes en la despesa corrent. Des de Compromís, amb la Regidoria d’Hisenda hem aconseguit un estalvi de 4, 5 milions en despeses de llum, arrendament, neteja, telefonia, etc. També hem reduït deute amb una previsió del mateix al 2014 de 13,5 milions.
 

- Com resumiria la gestió del seu grup en aquestos quasi quatre anys?
Ha sigut una gestió eficaç i que ha apostat molt per l’estabilitat.

-En poques paraules què ha canviat a Ontinyent des que està aquest equip de govern (PSPV-Compromís)?
El govern del PP en l’anterior legislatura va ser un problema per a la ciutat, la gent veia el Consistori com un problema, un niu d’enfrontaments. En aquest govern l’Ajuntament ha deixat de ser un problema i ara tenim el repte que el Consistori siga la solució definitiva al futur de la ciutat i crec que els governs de pacte són molt importants per a una gestió eficaç, no m’agraden les majories absolutes.
 
-Un dels temes que més repercussió ha tingut arreu del País Valencià ha sigut la denúncia, per part de l’Ajuntament,  de l’oligopoli d’Iberdrola. Com va sorgir la iniciativa?
Abans d’entrar al govern, Compromís va lluitar contra la línea d’alta tensió, lluitant contra l’oligopoli. Quan entràrem a governar teníem clar que no podíem continuar treballant amb Iberdrola, FCC, unes empreses que han tingut molt a veure en la crisi-estafa. Així, el regidor de Sostenibilitat, el company Quesada (Compromís-Verds) tenia molt clar que calia revertir eixa situació. Traguérem un plec de condicions ajustat a les necessitats i Iberdrola ens envià una carta comunicant que no es presentava, però sempre pressionant. Ara estem molt orgullosos que eixe plec el guanyara una empresa, la Cooperativa de Crevillent, que és la cooperativa en la qual té relació la cooperativa d’Ontinyent. D’aquesta forma els beneficis reverteixen en empreses de la ciutat.
 

-Educació. Quins són els resultats de la gestió?
Tenim les competències que tenim amb una política de la Generalitat en contra de l’escola pública i del valencià i ací fem el que podem, és a dir, estar al costat d’escoles, ampa, defensant l’escola pública i en valencià. Però també hi ha hagut una aposta clara per ‘Ontinyent, Ciutat Universitària’, amb la potenciació de la UNED, el nou edifici universitari i la implantació de la carrera d’Educació Esportiva i no hem retallat en altres serveis que dóna l’Ajuntament.

-Pla d’ocupació?
La situació d’Ontinyent i de la resta del País és complicada. Ací a la nostra ciutat teníem el monocultiu del tèxtil que ha provocat que molta gent que treballava en aquest sector ara estiga en l’atur i des de l’Ajuntament ens hem dedicat, per una banda, a fer polítiques actives de promoció econòmica, a fomentar l’activitat econòmica d’empreses amb moltes mesures, inclús hem fet de banc social de la mà de Caixa Ontinyent per poder finançar activitats emprenedores, i per altra banda, plans d’ocupació amb salaris dignes, fugint dels ‘mini jobs’, tot dintre de les nostres possibilitats.

-L’iniciativa d’Ontinyent Participa ha sigut un èxit. Com ho valores?
Estem plenament satisfets, primer per la ciutat i els veïns, participàrem unes 4.000 persones i això dóna ambient de ciutat. Aquesta experiència estem explicant-la a nivell de País Valencià. La millorarem, un govern en minoria que es capaç d’escoltar i parlar amb la gent al final acaba sent un govern de solvència i amb suport.
 

-Com qualificaria la seua relació amb el PSPV i si tornarien a repetir experiència?
Ha sigut una relació molt bona, sobretot, perquè des del primer dia teníem clar que la situació de la ciutat era complicada i que era important tenir un govern estable i que donara solucions a la gent. En eixa premissa, hem treballat en clau govern i poc en clau Compromís, així les relacions són més fàcils. Esperem que la gent valore que el govern d’Ontinyent no haguera sigut possible sense Compromís. Tornarem a repetir? Crec que entre tots podem tirar del carro, però també s'ha de tenir en compte que nosaltres no estem plenament satisfets de com s’han fet les coses, cadascú té una cultura política. Nosaltres renovarem idees i assumir les responsabilitats que el ciutadà done al 2015.

-Projectes pendents d’aquesta la legislatura?
No es pot parlar de grans inversions. Necessitem fer un ajuntament molt més transparent, i el tema pendent és que l’Ajuntament siga l’agent primordial en el futur de la ciutat.

-Com està el procés de Primàries a Ontinyent. Et presentaràs?
Tenim molt clar que farem Primàries, que les Primàries han de ser positives, estem amb ganes d’encetar aquest procés que serà molt enriquidor. Jo en principi em presentaré a les primàries, crec que puc aportar experiència, idees, ganes de treballar, capacitat de diàleg..
 

-Fenomen Podemos, com el valores i si Compromís pot arribar a un acord.
A nivell local nosaltres hui per hui no veiem eixa possibilitat d’acord preelectoral. Nosaltres tenim un projecte sòlid, amb moltes ganes de treballar que tindrà el suport que tindrà en les urnes. El fet de fer assemblees obertes no és marca Podemos, nosaltres ja les fem des de fa molt de temps. No em preocupa excessivament el fenomen Podemos, que Podemos traga un bon resultat  electoral no ha de ser roí per a la societat. Falta ficar cares al projecte Podemos. Per a mi el meu objectiu és que la societat siga millor i que Compromís avance.

-Mònica Oltra o Enric Morera per encapçalar el projecte de Compromís per al 2015?
(Pensa…) Per encapçalar la llista…, a mi m’agradaria que abans es poguera cohesionar més el projecte i presentar un projecte molt realista de cara la societat i de quin és el canvi per al País Valencià, això és el primer que m’agradaria. A partir d’ací és un tòpic, un com l’altre gestionaran bé el projecte, però si mirem enquestes i popularitat hi ha una persona que probablement puga traure millor resultat que l’altra. Per tant si estem cohesionats, si internament funcionem a ple rendiment hi caldrà apostar pel candidat que millor resultat puga obtenir.
 


 
next