Xavier Pérez / València
– Hui és 9 d’Octubre, com ho viu un expresdient del País Valencià?
De forma emotiva al ser el dia nacional del País. Un país que celebra d’una forma contradictòria la seua història, d’una banda el 25 d’abril la derrota, per una altra el 9 d’Octubre l’entrada de Jaume I. En definitiva m’agradaria viure un dia dedicat a l’esperança del País Valencià.
– Després de molts anys residint a Catalunya, heu tornat a residir a València, al cap i casal. Com l’heu trobada?
(Riu) Com la vaig deixar però pitjor des del punt de vista de vore tot el projecte que se vincula amb el PSOE i el PP, de la urbanització brutal i la desfeta del territori tan dolenta.
– De quina manera podria afectar als valencians la possible independència de Catalunya?
Crec que d’una forma molt positiva, a l’igual que ha afectat a tots els europeus el tema escocès. És l’evidència que existeix un dret col·lectiu, que és el dret a decidir, el dret a l’autodeterminació que forma part de la sobirania dels pobles. En aquest sentit nosaltres, malgrat que estem en una etapa encara llunyana de poder-nos pronunciar, no deixem de vore molt positivament aquest tipus d’expressions.
– En quin partit us veieu més reflectit ara mateix al País Valencià?
Amb cap i no em preocupa. Crec que no podem abordar noves idees amb solucions antigues; jo veig el nacionalisme valencià, que per a mi forma part de la gran nació catalana, el veig com un projecte alternatiu a l’espanyol, modern, molt competitiu perquè suposa la superació d’entrebancs històrics i que ens identifica amb la Mediterrània i amb la cultura que hem heretat i sobretot crea les complicitats d’innovació, modernització i de pau que ens caracteritza als que portem l’ADN que ens facilita la llengua.
Dit açò, també que en el cas del País Valencià, el projecte ha de ser transversal, que travesse ideologies, generacions, partits polítics, que puga irradiar-se en una pluralitat d’opcions, a mi no em sembla malament. Pense que és una característica; per exemple, el País Basc ha pogut unir l’instrument del PNV com a força principal a la qual s’ha afegit l’esquerra nacionalista després, a Catalunya estan les forces del centre i de l’esquerra i al País Valencià pot passar el mateix; por irradiar un ventall més ampli d’opcions.
– Valorem amb poques paraules els següents líders polítics valencians:
– Alberto Fabra
Inútil.
– Paco Camps
Un home sempre ben vestit.
– Rita Barberà
Mai serà Fallera Major per glamurosa.
– Rafa Blasco
Pense que ha sigut un gran polític però ha pujat en un cavall equivocat.
– Ximo Puig
Es difícil qualificar-lo; és un bon xic però pense que no és un gran polític.
– Enric Morera
Ambiciós i un home d’dees clares.
– Mònica Oltra
Una líder molt atractiva com a tal i amb garra com a polític.
– Marga Sanz
Forma part del grup de dones que en política desplacen amb molta validesa els hòmens que no tenen tanta vàlua.
-Agustí Cerdà
És un tossut admirable.
– Què penseu cada vegada que veieu la bandera oficial del País Valencià? Ja la sentiu com a vostra?
No (rotund), en absolut amb tot el respecte al pluralisme, és una bandera caducada perquè està ancorada a la història de la València no gratificant. Per altra banda, ha sigut una bandera imposada per uns partits polítics que s’han encarregat de desmantellar la institucionalització que començava a haver del nacionalisme del País Valencià.
– Què queda del PSPV en què vostè va ser un referent? S’ha plegat al centralisme i a l’aparell de Ferraz?
La pregunta és si ha hagut en alguna ocasió eixe PSPV que invoquem; jo crec que no. El PSPV com a partit s’integrà en el PSOE, es va fusionar i es va rendir i no ha aportat res. Ha aportat ambicions personals i bona voluntat també de les persones però que en absolut va influir per inclinar la balança del PSOE cap a un nacionalisme.
– Què us semblaria Ximo Puig com a president de la Generalitat?
Jo no desitge que no siga i si troba un suport electoral millor que el PP, clar. En qualsevol cas açò em pareix una política de ficció. El PSOE al País Valencià trau menys vots que a la resta de l’Estat i eixa és una realitat, pense que el procés de desafecció de l’electorat del PSOE ja ha començat a produir-se i mai recuperarà el suport que ha tingut en la història, és a dir el declivi del PSOE el veig claríssim.
Després el tema de tripartits o quadripartits és una qüestió que la veig molt feble encara que podria donar-se en base a un programa però, hi ha forces tan antagòniques per a la construcció de l’Estat que és difícil que arriben a un acord que millore la situació actual. És a dir, si les forces nacionalistes es fiquen per acolorir el tripartit seria una desfeta per al País, però si es fiquen per a influir positivament respecte als altres obligaran que els facen fora en 24 hores. La resposta front a l’Estat és distinta, front a un centralisme estatal que defense un model federal i de futura independència ho té negre, no pot ser aliat.
– És a dir, que el tripartit el veu negre…
El veig difícil per les incongruències que reporta, però sóc optimista perquè porte 70 anys en la vida i en política la meitat i he vist molts canvis i tots positius. Solc contar una anècdota que jo als 18 anys en la Facultat de Lletres em trobí amb un llibre escrit en català i em va sorprendre perquè creia que el valencià sols servia per a parlar i no per a escriure, eixa és la meua generació, una generació analfabeta. Trenta anys més tard ha canviat; en les escoles està el valencià, hi ha un desplegament de la cultura pròpia que és impressionant. Des d’aquest punt de vista la societat civil també influeix positivament en l’esperit nacionalista valencià, hi ha gent que arriba a la conversió. Els canvis no es poden preveure progressivament, sinó que no hi ha una discontinuïtat i de sobte un cataclisme com el 11-M, qualsevol esdeveniment pot esdevenir en una força nacionalista majoritària que siga netament valenciana, això no em sorprendria. El que també és molt positiu és que cada vegada més hi ha una consciència cívica valenciana.
-Vau compartir vida política al PSPV amb Joan Lerma i Ciprià Ciscar, quatre dècades després encara són al Senat i al Congrés, respectivament. Com ho valora?
Bé per ells perquè han fet la seua vida en la política. Ciscar era advocat, Lerma no ha treballat en sa vida fora de la política, l’enhorabona per a ells. Ara, si em preguntes què pense de la continuïtat dels polítics, doncs pense que a la política en Espanya el temps és com el Déu Vulcà per als polítics, es menja els seus fills i se’ls menja perquè cap polític ha donat allò que, per exemple en Europa un bon polític dóna, com per exemple Helmut Kohl, Willy Brandt…, són polítics que han estat tota la seua vida en política i han deixat un pes, llavors, des de la Transició cap ací, no hi ha cap polític que haja durat dos legislatures reals de lideratge, després s’han quedat vegetant però no han influenciat en la política….què queda de Guerra, Almunia, del mateix Felipe, que no siga ser conseller d’una gran empresa, què queda de Lerma, què queda de Ciprià… Són polítics caducats, torrats, el temps se’ls ha menjat.
– Establiríeu diferències entre Zaplana, Camps i Fabra o els considereu mers executors d’un projecte polític idèntic?
Pense que després de 30 anys, cal distingir entre el que és un autogovern i el que és una gestió merament administrativa. Esta gent s’ha dedicat a fer la gestió de competències, és a dir uns delegats dels ministeris respectius, una superdelegació del govern. No trobe la diferència entre els distints governs que s’han produït durant la vigència de l’Estatut, ni en la forma ni en el fons.
– És possible en un termini raonable tindre consciència de nació al País Valencià?
Sí, sí, sí…. Sense dubte, hi ha un creixement vegetatiu, pense que Tiris i Troians estan adonant-se del que s’està perdent pel servilisme i per ‘ofrendar nueva glorias a España’. És un problema de duros, cultura, de dignitat, de vergonya. En Espanya en 1982 el PSOE començà la desfeta nacional d’apostar per apostar per la política d’urbanització en lloc de crear indústria o serveis i innovació i el desenvolupament. Però on han xuplat de la mamella? Al País Valencià on s’ha construït en el 95% del seu territori, per què en Seseña, per exemple, no han venut ni un habitatge, ací ens han afonat, encara que els que s’han beneficiat estaran molt contents. Beneïda la gràcia de la desfeta paisatgística!!
Ara tenim el corredor de la Mediterrània que ens vincula a Europa, que ens connecta amb l’economia amb què estem relacionats i ara vénen els espanyols amb l’alternativa de Saragossa-Canfranc-Madrid, això és una indignitat.
-Ara els empresaris valencians alcen la veu a Madrid. Què pensa?
Si és que ho reivindiquen abans els empresaris que han sigut sempre la dreta que els polítics! El servilisme arriba fins al punt de com plegar-se més. Tenim uns polítics sense columna vertebral, no poden anar rectes, uns polítics amb l’estèrnum de gelatina i la columna vertebral sense ossos. Els polítics valencians del PP i del PSPV són servils a Madrid i fent mèrits cap a Madrid i fent mèrits en el que és el més desagradable: fomentant el ‘caïmisme’ local. És a dir, no han fet res els polítics per a poder passar a la Història, son els clàssic vassalls del poder central.
-És a dir, tant els governs de Lerma com els del PP han sigut servils?
Clar, clar, servils als seus amos. Mira, recorde una cosa de Ximo Puig, una de les coses que fa com a cap de llista, és anar a vore la nova presidenta d’Andalusia per a dir-li ‘ací estic jo, què necessites de mi?’. És una imatge grotesca, esperpèntica. Un futur president de la Generalitat i el primer que fa és anar-se’n a Andalusia a mostrar el seu suport!!? (riu). Puig ha anat a Andalusia a entregar-se, com el rei moro a Jaume I.
-Quina opinió teniu de Podemos? Els seus posicionaments són compatibles amb un programa de govern ambiciós, de país?
Molt interessant. No aposte per Podemosn ni perquè siga un referent polític, però em sembla normal i coherent que la gent que està farta es pose en marxa. El que més em crida l’atenció són les critiques que rep pel populisme, però es critica pel que reivindiquen i reclamen. Podemos està fent un paper efectiu per a descarnar la realitat de la política espanyola.
-El blaverisme és mort o s’ha reconvertit? Podem veure repetides escenes tan terribles, i sagnants, com les de la Transició? L’arribaren a agredir alguna vegada?
A mi no m’han agredit mai, esta gent és més covard del que diu. Es pot reproduir el blaverisme, quan jo censurava el servilisme dels polítics que trauen pit d’una guerra ‘caïmista’ i insultant-nos estan evidentment legitimant actituds de violència. La violència sempre naix de la frustració i és la frustració d’aquests servils al poder la que crea el blaverisme i ells no se n’adonen. El seu projecte polític és un projecte frustrador i frustrant, és a dir són valencians per a ‘ofrendar nuevas glorias a España’. Qualsevol tipus de violència no entra en el nostre ADN, en la Història i trajectòria del nostre poble.
-Com veu el futur de la nostra llengua?
Bé, perquè és inamovible, encara que preocupant des del punt de vista de la facilitat amb què poden ser atacades les conquestes aconseguides. Però hi ha gestions i polítiques de conselleries creant confusió, entrebancs, problemes de finançament i ací podem fer molta maldat.
-Des de la seua professió es pot dir que hi ha justícia per a pobres i justícia per a rics?
(Riu). La justícia és l’expressió patètica de la incapacitat d’Espanya. Estem encara en el rol de la justícia que es va fer al segle XIX, en realitat aquest segle ens ha marcat a tots, inclús el patriotisme espanyol naix al segle XIX, abans no existia, i sinó s’hagueren venut les colònies doncs no s’haguera fet tant de mal com el centralisme borbònic esperpèntic. La justícia requereix un pacte d’estat, a banda d’una adequació a l’estructura de l’estat, i donar pas a una estructura federal, una justícia de cada estat, no sols per el dret civil o dret de cada legislació. En açò la ignorància és molt greu perquè jo m’he dedicat a la cooperació internacional i per exemple Mèxic té 32 codis penals; Argentina té tants com províncies, així en tot Amèrica el tema de la justícia es dóna d’una forma més progressiva que es dóna a Espanya. A Europa el model alemany és el més adequat, una justícia de cada ‘lander’ i justícia de l’Estat. Eixe és el primer pas, després cal canviar el model jutge, el de l’Adminstració judicial… La pregunta lacònica d’una justícia per a pobres i una per a rics, sí. Hi ha una justícia inservible, insultant, gens reparadora i que no beneficia ni els que la donen.
-Una paraula per als polítics corruptes?
Presó
-Com li agradaria veure en un futur el País Valencià?
Desitge un País en llibertat i podent exercir aquesta llibertat en tot moment.
-Com veu el diari La Veu del País Valencià?
Em sembla magnífic i és un projecte que m’emociona. Abans em preguntaves que com havia trobat València ciutat, si m’hagueres preguntat pel País Valencià, t’haguera dit magnífic i m’explique: recorde que quan les meues xerrades amb Joan Fuster, cada nit trobava algun jove que venia amb una tesi d’algun polític local, escriptor local o qualsevol cosa del seu poble, i era sorprenent la quantitat d’estudiosos que tenia el País en aquella època que s’emaparaven a Joan Fuster. Quan jo torne de Catalunya i m’enfronte a la realitat i veig els diaris per internet que hi ha i la quantitat d’analistes, estudiosos, intel·lectuals…, Fuster si veu açò estarà plorant, a mi m’emociona. És un creixement de la cohesió social del País que mai hem vist i que il·lusiona.
El que esteu fent des de La Veu per a mi és importantíssim, esteu omplint un buit que seria espantós si no estiguéreu. Ara esteu omplint eixe buit, esteu sembrant i el més important, esteu fent País.
