‘Vam ser l’estímul del rescat a Perú que va salvar la vida de ‘Ceci’

Leo Part / Algemesí

Moisès Belloch és el president d’Intervenció, Ajuda i Emergències (IAE). Es tracta d’una ONG que va ser fundada a Algemesí en 1999, i que en l’actualitat compta amb delegacions per tot el territori estatal i amb més de 700 socis, dels quals mig centenar són voluntaris i la resta socis col·laboradors. Les intervencions d’ajuda humanitària davant terratrèmols, sismes, tifons i tot tipus de catàstrofes són el seu punt fort, encara que no l’únic.

Turquia, El Salvador, Algèria, Sry Lanka, Perú, Haití, Madagascar i Libèria han sigut, des del seus inicis, alguns dels principals escenaris on han intervingut IAE, que, a més, té signat un conveni amb la Generalitat Valenciana pel qual en tot allò relacionat amb intervencions en catàstrofes de caràcter internacional, l’administració valenciana finança una part de les despeses.

Però la tasca dels membres d’IAE, que es nodreix pricipalment de fons recaptats en campanyes, i de les quotes –de 37€ anuals- i subvencions, no es limita a operacions de rescat i salvament de persones. Els seus integrants també realitzen accions com ara repartiment d’ajuda humanitària, assistència sanitària, construcció d’orfenats i repartiment de barques de pesca (com ha estat el cas d’Sry Lanka). També a Haití, després del terratrèmol, IAE va realitzar accions d’ajuda en campaments de refugiats, atenció sanitària i, segons destaca el seu president Moisès Belloch, creació d’una casa d’acollida d’orfes on han estat ajudant fins al 2013, data en què els mateixos voluntaris del país s’han fet càrrec dels xiquets.

A més d’intervencions d’ajuda humanitària, IAE realitza des del 2004 altra important faceta: la teràpia amb gossos per a malalts d’Alzhèimer, persones majors i discapacitats.

Recentment, l’ONG valenciana fundada a Algemesí (www.ongiae.es) va exercir un paper clau i decisiu en el rescat de l’espeleòleg espanyol Cecilio López-Tercero, que es va quedar a l’interior de la cova Inti Machay, situada al Perú, després de patir una caiguda que el va deixar immobilitzat a 400 metres davall terra.

Hem quedat amb Moisès al camp d’ensinistrament de gossos d’IAE, situat a la vora del Xúquer, al seu pas pel terme d’Algemesí i a tocar de l’ecoparc. Es tracta d’un terreny de 5.000 metres quadrats ple d’escombraries, davall les quals, hi ha conduccions i forats on els voluntaris s’amaguen perquè els gossos els localitzen.

– Moisès, tu eres bomber però imagine que dins d’IAE hi haurà de tot. Quina és la vostra formació?

Pel que fa a la formació de la gent, ací hi ha tot tipus de professionals: fontaners, bombers, policies, mecànics… Cadascú té la seua professió i ací el que es fa és preparar per a aprendre el tipus de voluntariat que volen fer.

– Com es prepara algú per entrar en IAE i poder després intervenir en una catàstrofe?

Primer passes sis mesos d’aspirant a voluntari per veure si realment t’agrada o no. Cal dir que els entrenaments són molt sacrificats, i durant eixe període, nosaltres veiem si es tracta de gent seriosa o no. Després, una vegada veiem que es tracta de gent amb què podem confiar, passen una sèrie de proves físiques i teòriques i entren com a voluntaris. A partir d’ací entren en els cicles formatius. Es tracta d’uns 2 anys de preparació abans d’eixir a qualsevol intervenció.

– La pregunta no és fàcil però… de quina cosa et sents més satisfet dins d’IAE?

Home, de tot en general. Realment el que pugues estar ajudant la gent en els moments en què ho ha perdut tot, com en una catàstrofe, és importantíssim.

Poder ajudar la gent en eixos moments, que és quan la necessita, una ajuda que no pot donar eixe país, i poder anar allí i col·laborar en ells en eixos moments…la veritat es que això és tot. I si et decantes per l’altra faceta, i estàs ajudant amb les teràpies amb gossos, o estàs en companyia dels discapacitats i dels majors, en el dia a dia, treballant-los i veient que estan agraïts… La veritat és que totes les facetes en què estem treballant són molt gratificants.

– Com es va iniciar la intervenció del rescat de Cecilio López-Tercero?

El mateix divendres, el dia següent a l’accident, la federació madrilenya –d’espeleologia-va contactar amb nosaltres per veure si podríem tenir disponibilitat d’enviar algú, ja que els contactes amb el Govern del Perú no estaven donant els resultats adequats. El dissabte ens digueren que pareixia que el Govern peruà sí que tenia els mitjans necessaris. I ja el diumenge va ser quan em telefonaren per a dir-me que la cosa s’havia complicat molt, que no podien comptar amb els mitjans necessaris i que calia desplaçar-hi un equip. Ells només podien desplaçar 4 voluntaris seus –de la Federació- i si nosaltres podíem desplaçar-ne sis, i fer així un equip d’avançada per veure com estava la situació. Immediatament vam dir que sí. Menejàrem tot el tema de bitllets d’avió i el dilluns eixiren cap allà tots amb els voluntaris de Madrid. Això sí, els bitllets se’ls pagaven ells.

– Quin tipus de gent va acudir al rescat de Cecilio?

Nosaltres desplaçàrem els voluntaris més experts que teníem en aquesta matèria. Per a cada cas, sempre cerquem els més indicats. En aquest cas va ser Salvador Guinot, de Castelló, i Iñaki, d’Alacant.

Precisament, Salvador Guinot era qui dirigia l’expedició perquè havia estat en companyia de Cecilio fent espeleologia. Portava diversos projectes d’espeleologia en Perú, havia estat mesos treballant en Perú i és una de les persones més experimentades a nivell internacional que hi ha en aquest tipus de rescats, per la qual cosa el designàrem com a responsable d’eixa expedició de rescat.

A partir d’ací, ens desplaçàrem cap a Perú. Ja havien fet els contactes amb l’ambaixada per gestionar el desplaçament des de l’aeroport fins a la cova i l’exèrcit va ser qui va mobilitzar tots els mitjans de transport per arribar al més ràpid possible a l’entrada de la cova per a començar amb el rescat.

– Quin paper va exercir IAE en el rescat de Cecilio? Fóreu realment l’espenta que va moure el rescat?

El tema que més costava decidir era mobilitzar gent des de l’Estat espanyol. A l’arrancar nosaltres, el que vam fer és estimular la gent, que s’adonaren que feia falta intervenir. Salvador Guinot, que estava en contacte amb la gent de Perú, va estar valorant la situació i va dir que es necessitaria més gent per a poder traure’l perquè era molta la feina que calia fer per tal de poder fer molts relleus i treballar de forma coordinada.

Aleshores, ja contactàrem, tant ell com nosaltres, amb la Federació. Després, degut a la repercussió que va haver en mitjans de premsa i a la mobilització, ja va començar a eixir molta gent dels equips de socors que s’oferiren per anar al Perú. I va ser en eixe moment quan la Federació va dir: ja que no tenim diners obrirem un compte per tal de recollir els diners necessaris per tal de poder anar enviant la gent que fa falta per fer possible el rescat.

– En quines condicions va estar l’espeleòleg ferit durant els 12 dies en què va estar atrapat a l’interior de la cova Inti Machay?

Realment van ser molt dures perquè tot el temps estava plovent. Hi havia filtracions en la cova i era tot un fangar. I després cal tenir en compte que treballar en una cova sempre és molt complicat. I també per les lesions que tenia Cecilio, ja que les de columna fan que la llitera no es puga dur en vertical, sinó que ha de ser sempre en horitzontal. I les cavitats no totes estan preparades. Per tant, van haver de trencar moltes zones perquè puguera passar la llitera en horitzontal, muntar tota una línia de cordes de seguretat per fer una via de rescat i poder traure’l. Molt de desgast i temps de treball.

– Tan complicat era traure’l fora?

S’ha de tenir en compte que arribar fins on estava Ceciclio eren dos hores de baixar i tres de pujar. I això sense res, imagina’t! Per al procés de rescat, la gent es va repartir per trams. Els nostres voluntaris són els que muntaren des dels 400 fins als 200 metres sota terra. L’altre grup va muntar el dispositiu des del 200 metres fins a l’exterior.

Quan ja es va decidir moure’l es va fer una tira fins als 200 metres. El que es va procurar va ser moure’l el menys possible. Ficar-lo en condicions que estiguera en alt i sempre sense tocar el sòl. I a partir d’ací fer el desplaçament al més ràpid possible.

– Havíeu participat abans en rescats d’aquest tipus, en coves?

Poder intervenir en aquest tipus de rescat és un tema que nosaltres no havíem fet mai. Sí intervencions en catàstrofes, etc. Però davant la petició que ens va fer la federació, i tal i com coneixíem el tema, no podíem deixar de passar el desig d’aportar tot el que podíem per fer front a aquesta intervenció.

– Com valores la participació d’IAE en el rescat de Cecilio?

L’experiència ha sigut superpositiva. El reconeixement de la Federació ha sigut impressionant. Ens ha agraït la nostra participació amb ells perquè en tot açò hem sigut el revulsiu que va fer que tot es moguera.

I també estem supercontents perquè Cecilio, despús-ahir, ens va telefonar quan ja estava a Espanya. I hem estat en converses amb ell en què ens agraïa l’ajuda oferida per traure’l d’allà, perquè la resposta del Govern –espanyol- no ha sigut la que calia en aquest tipus de casos. Però el que importa és que entre tots hem pogut fer el màxim per poder traure’l i, el més important, s’ha aconseguit fer de manera satisfactòria.