‘La nostra aposta té a veure amb guanyar el dret a la ciutat’

-Qui conforma la candidatura Clar Que Podem?

Si volem que Podem siga un espai vinculat i enriquit pels moviments ciutadans, amb agents socials diversos, amb demandes plurals, etc. vam entendre que era al voltant d’eixe projecte que s’havia de conformar una candidatura que fera del Consell Ciutadà Municipal un dels nexes fonamentals per a teixir confluències. Juntament amb els activistes de cercles, els noms que apareixen en la nostra llista provenen, en bona part, de gent vinculada a aquests moviments. Hi ha gent que prové de la PAH, de València Acull, de la Plataforma per l’Auditoria del Deute, de Perifèries, de Per l’Horta. Treballem en un espai on es barregen totes aquestes iniciatives per a generar espais que ens permeten desenvolupar aquests vincles.

-Les possibilitats electorals de Podem de cara a les municipals passen necessàriament per Guanyem?

Si parlem de possibilitats, no necessàriament passen per Guanyem. A més, he de recordar que només són els inscrits de Podem a la ciutat de València els únics que poden decidir qualsevol pacte pre o postelectoral. Certament, Podem no participarà de forma orgànica en les eleccions municipals, però com et deia abans, Podem és molta gent que té una capacitat de produir experiències i de mesclar-se amb altres projectes polítics que no es pot deixar perdre. En tot cas, les opcions de cara a les eleccions de Podem passen bé per una plataforma ciutadana com Guanyem València, que ja està en marxa, o bé per una plataforma autònoma amb característiques semblants a les que s’estan plantejant a Guanyem València.

Dit açò, des de la candidatura Clar que Podem, considerem que la plataforma Guanyem està madura com per a apostar seriosament per ella, però no sense condicions. Nosaltres plantegem un projecte municipalista que ha de tindre unes característiques concretes. Estan recollides al document polític que es va aprovar en l’Assemblea Sí Se Puede. Les tres claus serien, per una banda, que Guanyem no es convertisca en una sopa de sigles, és a dir, que estiga completament oberta a la participació ciutadana sense filiació partidària, que el protagonisme caiga, fonamentalment, en mans dels ciutadans i que les primàries siguen obertes sense quotes preestablertes que configuren la candidatura.

En aquesta mesura, entenem que Guanyem València haurà de ser una agrupació d’electors, que es treballe des d’un codi ètic estricte compatible amb el de Podem, que tinga la capacitat de col·locar en primera línia la ciutadania i els moviments socials i, fonamentalment, que siga durable passades les eleccions.

-Què significa exactament un protagonisme ciutadà?

Pot significar moltes coses, però en la nostra visió el protagonisme es conquesta participant activament. Et posaré un exemple, la realització d’una auditoria del deute de l’ajuntament —situació per la qual haurem de passar necessàriament—; un altre, col·laborar en l’elaboració de pressupostos participatius.

D’altra banda, és un camí d’anada i tornada. Això implica també una fiscalització constant, podent exigir fins i tot la revocació d’un càrrec en cas que aquest no actuara conforme al mandat ciutadà que se li ha encomanat. Un representat d’aquestes característiques és fonamentalment un delegat i es deu a aquells que l’han votat.

-A l’acte de proclamació de Pablo Iglesias com a secretari general va estar invitada Mònica Oltra i darrerament s’ha parlat de possibles pactes entre les dues organitzacions de cara a les eleccions. Els projectes de Compromís i el de Podem van en la mateixa direcció o és improbable una trobada?

Bé, nosaltres, a nivell municipal, treballem en una idea. La nostra prioritat és construir una plataforma municipalista capaç d’integrar a totes les sensibilitats polítiques repartides tant en moviments socials com en partits polítics que considerem que s’alineen amb la democràcia. En eixa mesura, tant Compromís com EUPV són aliats prioritaris. Ara, el que ens agradaria a nosaltres és que les seues assemblees participaren dins d’una plataforma municipalista. En cas que Guanyem siga aquesta plataforma, on alguns estem bolcant molts esforços perquè ho siga, el que demanaríem és que participaren, però voldríem que ho feren d’una manera que es cedisca el protagonisme a la ciutadania, fet que per a Compromís, tenint en compte la configuració de les seues primàries i l’apel·lació a la ciutadania que fa, considerem que no hauria de ser cap problema, de manera que la invitació està totalment oberta a col·laborar en aquests termes.

-Passant a un escenari municipalista fora dels organisme de partit. Queda als ajuntaments espai per a la política? Una institució que té tan limitades les competències…

Jo crec que sí. Clar, mentre la nostra concepció de la política siga la gestió des del despatx això serà difícil, però existeix molta política de carrer per fer, moltes demandes socials que atendre. Ací a Russafa, per exemple, hi ha les Naus de Demetri Ribes, parcialment rehabilitades, i hi ha una gran demanda del barri perquè siguen d’ús i gestió ciutadana, és a dir, que siga un espai en què la ciutadania puga desenvolupar les activitats culturals, esportives, etc. que considere oportunes. Habilitar aquest tipus d’espais, permetre que s’habiliten la gran quantitat de solars que ha deixat la bombolla immobiliària per desenvolupar uns models de vida distints, ser capaç de dinamitzar l’economia dels barris. Atendre aquestes demandes és fer política. En definitiva, la nostra aposta té a veure amb guanyar el dret a la ciutat, i en la majora dels casos no són necessaris grans pressupostos, es necessita escoltar unes veus que han estat silenciades en compte d’unes altres i posant els espais públics a disposició de la intel·ligència col·lectiva d’aquells que estan disposats a canviar el seu entorn.

La política que s’ha fet en aquesta ciutat ha sigut el resultat d’escoltar els interessos d’una minoria davant la ciutadania. Tots som víctimes de la gentrificació de molts dels barris emblemàtics de la ciutat.

¿Que podem tindre problemes econòmics a l’hora de gestionar una política municipal amb les escasses competències que deixarà l’aplicació de la llei d’ordenances municipals el mes gener? Doncs segurament, però en qualsevol cas, seria més que suficient per a canviar-li totalment la cara a la ciutat.

-València és una ciutat en què contrasta la ciutat-jardí amb la ciutat-autor que els últims anys ha viscut una forta despersonalització. Respecte al model de ciutat, quin és el projecte de Podem?

El projecte de Podem és el projecte que es desenvolupe en col·laboració amb les altres iniciatives de transformació urbana que s’han investigat per part de la ciutadania els últims anys. No hi haurà un projecte de Podem, sinó el d’una col·lectivitat de sensibilitats i demandes que cristal·litzaran en un programa polític. Això ens sembla molt més interessant que col·locar-nos com a subjecte d’un model urbà, perquè l’únic subjecte polític viable realment és la ciutadania. De tota manera, a la nostra candidatura hi són Paco Juan i Maria Oliver, arquitectes de contrastada trajectòria i compromís social, que farien un gran treball coordinant l’àrea de Dret a la Ciutat. Creiem que la ciutat és el garant últim dels drets de la ciutadania i hem de pensar-la d’aquesta manera.

-Això faria referència al que entenem per la resiliència urbana. És a dir, la capacitat d’absorbir xocs de l’exterior d’una societat. Podríem dir que el teixit social de València és suficientment sòlid per evitar un trencament en una situació de crisi com la que vivim?

Hi ha una possibilitat molt real de risc. L’Ajuntament de València no publica les dades d’exclusió social des de 2009. Semblaria que la crisi ha fet massa poc interessants aquestes dades perquè algú es dedique a desenvolupar un estudi, o potser l’estudi existeix i és tan dramàtic que a ningú li interessa publicar-lo. A través d’altres fòrums rebem aquesta informació i cal dir que el risc d’exclusió social és profund i greu. La ruptura social es dóna i ho fa quotidianament en cada desnonament i en cada família que ha d’anar a la casa de la caritat per poder menjar.

-L’horta. Al document polític de Clar Que Podem s’esmenta diverses vegades la importància de recuperar l’horta. Per què i de quina manera?

València és una ciutat que està totalment rodejada per aquest tipus d’espais, inclús travessada, i recuperar-los no és tan sols una qüestió exclusivament territorial o econòmica, és una qüestió patrimonial. Què és València sense l’horta? Quin tipus d’identitat podríem arribar a construir, quina idiosincràsia arribaríem a tindre, si ens saltàrem els vincles amb ella?

Cal integrar l’horta a l’espai urbà, però sobretot cal enfortir el tipus de relacions econòmiques i socials que giren al voltant d’aquesta. Cada vegada, a València, hi ha més gent interessada en col·laborar als horts urbans; cada vegada als grups de consum responsable, que són més freqüents, hi involucren a més gent. Gent que s’agrupa per posar-se en contacte amb agricultors locals a qui comprar els productes ecològics. El potencial que tenim rodejant la ciutat és enorme i la demanda de vincular-se directament amb el productor és creixent. Cal apostar per aquest models d’economia del bé comú a la ciutat.

-Què passa amb la cultura en la ciutat de València? Per què és tan difícil l’accés a aquesta i com podria pal·liar-se aquesta mancança?

El problema de fons de la cultura a València crec que ha estat fonamentalment el distanciament respecte a la cultura popular. Sota una lògica cultural del gran esdeveniment absurd per sobre de qualsevol altra cosa, el que s’ha fet ha sigut desposseir de facultats i d’accés el món cultural a la gran majoria de la gent. Parlem d’un Palau de les Arts que ha costat més de 500 milions d’euros i que cal pagar entre 80 i 100€ per anar a l’òpera, que damunt no s’escolta massa bé i es cau a trossos. En qualsevol cas és un disbarat. La cultura no pot existir sotmesa a la mercantilització que pateix.

L’única aposta que podria eixir de nosaltres, a banda, per descomptat, de vincular-nos amb aquest teixit cultural, té a veure amb la promoció de creació d’espais autònoms de desenvolupament cultural, que permeten, de manera complementària a la indústria cultural tradicional, una lògica de l’intercanvi i la creació cultural més horitzontal i que puga recuperar-se per part de la ciutadania. A València han faltat nexes, espais on es concentrara la vida cultural i és una cosa que estem pagant des de fa anys. Si no som capaços de promocionar aquests nexes perquè hi haja una vinculació amb la vida social difícilment podrem eixir del model polític i social que ens condemna a la irrellevància. Hem de ser capaços d’apropiar-nos de la cultura com hem de ser capaços d’apropiar-nos de la política.

-Alhora, a la ciutat de València, l’únic que ofereix una programació permanent en valencià és el Teatre Micalet. Serien les quotes una opció per tal de garantir la presència del valencià en els espais públics que se li neguen des de ja fa anys?

Entenem que la recuperació vehicular del valencià és fonamental i en això la lògica cultural és clau. Una llengua viu a partir de la literatura, el teatre, etc. és a dir, de la cultura que genera entorn d’ella. Això significa que l’oblit intencional per part de la gestió del Partit Popular d’aquest tipus d’espais té una clara intenció política. En qualsevol cas és important tenir una estructura eficient que distribuïsca quotes que permeten que per als col·lectius minoritaris i minoritzats en condicions semblants a les d’igualtat, però crec que el problema no és només de gestió cultural. Si alhora fórem capaços de generar espais culturals autònoms perquè la cultura poguera fluir d’una manera descentralitzada, amb el convenient suport institucional, podríem donar resposta a aquestes necessitats culturals, que han d’anar directament vinculades amb les relacions identitàries i lingüístiques.

Això passa també per ser capaç d’estimular, i això significa dotar de condicions els autors culturals perquè puguen relacionar-se, crear i expressar-se en un espai, que és novament conquerir el dret a la ciutat.

En aquesta mesura caldria també parlar d’aquelles entitats, ja siga ACPV, Escola Valenciana, Micalet i tants altres que han realitzat una tasca fonamental per generar una cultura alternativa o, fins i tot, de resistència respecte a l’hegemonia cultural que ha marcat el Partit Popular. Nosaltres treballarem en habilitar encontres, perquè en aquestes és on tot és possible i si no hi ha espais on trobar-se no hi ha lloc per a pràcticament res. Vivim a una ciutat on els encontres han estat boicotejats permanentment perquè els espais s’han traduït en l’administració d’interessos privats quan cal fer tot el contrari: habilitar l’espai públic per a convertir-lo en un espai polític i cultural.