Xavier Pérez / València
– Estem a 1 de gener del 2015, què li agradaria que passara al País Valencià?
Un canvi polític, clar
– Eliseu Climent mai para, no es jubila?
No em jubile, deixe coses però tampoc les deixe, estic en la junta d’Acció Cultural…, i altres projectes que donen molta feina perquè són més complicats.
– Quins projectes li queden per fer?
Mai m’acabaria els que tinc en el cap. Ara estic centrat en la creació d’un espai econòmic, una Euroregió econòmica empresarial que tinga veu directa a Europa. La idea és crear una articulació del món econòmic dels Països Catalans, amb el nom d’Euroregió de l’Arc Mediterrani. Si hi ha canvi als parlaments del País Valencià i de les Balears, entre els tres parlaments articular una via jurídica que existeix i que Europa ens reconega com una Euroregió econòmica. Ens falta Catalunya Nord i estem treballant també allà. Estem portant el projecte des de l’Institut Villalonga del qual sóc secretari. Us anuncie que els dies 12 i 13 de febrer, a Alcoi, hi haurà una cimera i vindran totes les empreses fortes tèxtils de Catalunya, alcaldes, cambres de comerços etc., i també de les comarques centrals. Hi haurà un agermanament econòmic i aquest és el pas perquè els parlaments empentem per fer l’euroregió, i per a fer-la no cal ni consultes ni referèndums. En el país petit no fem res i ara més que mai en la situació econòmica mundial.
L’altre repte és que aquest projecte econòmic tinga una articulació comunicativa i ací entreu vosaltres, La Veu o el Partal (Vilaweb) i altres.
– És a dir, li agradaria fer una gran corporació de mitjans digitals?
No, jo no arribaria a tant, de moment, crec que ara toca ajudar els diferents mitjans perquè el projecte econòmic tire endavant.
– El Temps és un referent i tal vegada la nina dels ulls d’Eliseu. Com veu la publicació de cara al futur?
El Temps ha aguantat 30 anys, una publicació en català feta des del sud. Ara hem fet una reforma jurídica on jo m’he quedat en minoria conscientment per fer altres coses. Hem arribat a acords amb Der Spiegel i The Economist, també el web que ha començat a funcionar i sobretot una cosa que llançàrem fa unes setmanes a través d’El Temps: Ciència Ciutadana. És un projecte molt interessant i innovador on la gent construeix i articula projectes mitjançant internet que El Temps llança. D’ací a la primavera hi haurà 35 projectes de Ciència Ciutadana i això és molt important per al setmanari i per a la construcció del País, projectes de tot tipus, ja siguen econòmics, socials, lingüístics… i clar ací podria entrar La Veu, jo estic encantat amb vosaltres.
Sobre la nina dels ulls, sí però ara ja no tant. Recorde que quan començàrem, el meu amic Fuster deia que “el País sols dóna per a un full parroquial”. Des que tenim el Centre Octubre vaig abandonar un poc El Temps, però sempre he estat alerta. En la primera època d’aquesta casa va ser l’intent de fer un centre cultural en la punta de la modernitat i es va inaugurar amb un encontre d’astronautes de tot el món per a trencar l’esquema, que açò no era Lo Rat Penat. En aquella època funcionaven les àrees de Medi Ambient, Sanitat, Cultura, Economia… Després va vindre la crisi… Tots els anys que ha estat funcionant aquesta casa m’ha llevat quasi tot el temps. En El Temps hem lluitat molt, des que Zaplana va fer un decret de presidència declarant El Temps revista lesiva per a la societat, està tot dit.
– Què ha suposat el Centre Octubre per a la societat valenciana?
Nosaltres estàvem al principi, a principis dels 60, estàvem en un piset al carrer Moratín, amb la llibreria, el centre de reunions clandestines, etc. En l’any 68 ACPV era legal, també portàvem la Fundació Renau. Però descobriren este lloc, al carrer Sant Ferran. Recorde que quan entràrem a l’edifici va ser com una pel·lícula de terror, estava tot desfet, els maniquís per terra… Necessitàvem un lloc, i este era perfecte, un edifici al centre de València. I no m’ho vaig pensar dos vegades i vaig anar a parlar amb Jordi Pujol, de qui sóc molt amic, i li vaig dir: “M’heu d’ajudar en aquest projecte”, i ell em va contestar que no podia ser, però a l’insistir-li, va acceptar i ens ajudà durant els tres primers anys. Ell sabia que a València no hi havia ningú que ens donara suport. Era un projecte amb molta potencialitat i amb molta credibilitat i per això tiràrem endavant. Hui l’Octubre és la casa de tots.
-Generalment, vostè es mostra molt optimista pel que fa al País Valencià, això no obstant, la situació del país ha empitjorat notablement des de tots els punts de vista durant els darrers anys… Com ho veu?
Tu eres més jove que jo. Les coses s’han de mirar en perspectiva, tu pensa que quan vaig anar a la Universitat de València ningú parlava valencià i tots el sabien, era una llengua proscrita i el seu camí era la desaparició, la Universitat estava molt dividida, encara que estaven professors com Fuster, Sanchis Guarner o Estellés. Però recalque, en l’any 1959-60 aquest País estava pràcticament acabat. La diferència d’aquell moment a hui, si ho mires en perspectiva, és enorme. Recorde que en els anys 70 formàrem 10.000 mestres de valencià, en ple Franquisme, això va ser una gran aportació perquè després l’escola valenciana siga un dels triomfs que tenim. Ha canviat la mentalitat dels empresaris, la de la societat, la Universitat. No hem fet el salt en la política però espere que en 2015 el canvi siga possible. Ha empitjorat momentàniament per culpa d’un partit que governa des del 91 a València ciutat i des del 95 al País. Per què ha passat que un país que era de centre esquerra passa a ser governat pel PP? Jo tinc la meua teoria, i és que quan Felipe González es veu perdut, crida els valencians a salvar Espanya i marxen a Madrid Lerma, Ciscar, Carmen Alborch, Albero, Solves…., és a dir, tots els valencians a salvar Espanya i perden. Després el que passa és que els socialistes es dediquen al ‘caïmisme’ i es liquiden entre ells, i es desfà l’oposició. De seguida ve Zaplana, el personatge que diu “vengo a la política para enriquecerme”; s’ha enriquit i no l’han agafat. Tot el desgavell del PP després és la teoria del Zaplanisme, amb la bambolla, etc, i tot acompanyat pel control absolut dels mitjans de comunicació, amb una televisió que ara tots defensem, on els seus treballadors sols demanaren perdó l’últim dia, una cosa vergonyant. Després es perden totes les entitats financeres, excepte Caixa Ontinyent, és a dir, una gran desfeta a tots els nivells.
Davant d’este fracàs sí que hi ha motius per a l’esperança: s’ha desmuntat l’anticatalanisme, ha desaparegut Unió Valenciana. Altre motiu: el món econòmic ha girat radicalment, ara els empresaris com Boluda o Federico Félix parlen de tenir un partit nacionalista, és a dir, ha sigut una llàstima que el País Valencià no haja tingut una Convergència i Unió. Ara hi ha alternatives com Compromís, una Esquerra Unida a la qual li ha eixit Podemos, és un trencaclosques que ens porta a una situació distinta. Per tant, és molt important que el canvi el lideren les forces polítiques.
– En aquest sentit els empresaris han alçat la veu a Fabra i a Madrid. Com ho veu?
Això és clau. Els valencians han perdut molts diners amb l’anticatalanisme i això s’ha acabat. I a més a més el que va dir José Vicente González: “Els catalans són els millors clients i a un client se’l tracta bé”. El canvi de mentalitat aquest és fonamental i vital.
-Molts socis d’ACPV i valencians en general es pregunten per què davant la darrera sentència contra el tall de TV3 no es reobrin els repetidors. No pagaria la pena arriscar-s’hi? ¿S’han recorregut totes les instàncies possibles, Europa inclosa, perquè siga possible una cosa tan normal com la recepció d’una televisió?
La meua esperança, la meua intenció, la meua confiança és que TV3 torne en 2016. El problema més important sobre TV3 és que el Govern d’Espanya vol tallar les relacions Catalunya-País Valencià i darrere tenen un Estat. Què passa amb TV3 en aquests moments? Hem guanyat el plet contra la Generalitat perquè les freqüències eren de l’Estat i això ja ho sabíem fa temps. Quan jo m’assabente d’això porte un informe d’Abertis on es deia que la competència de les freqüències era de l’Estat i que hi havia moltes. Aleshores, me’n vaig anar a Madrid i em vaig reunir amb José Montilla que era ministre d’Indústria i Joan Pugicercós, diputat d’ERC. Estiguérem hores tots tres reunits i li vaig dir al ministre: “Montilla, per favor, no toqueu la freqüència de TV3, teniu unes altres”, però Montilla me respongué: “És que Zapatero li ha concedit aquesta freqüència a Jaume Roures, el de La Sexta” i clar jo em vaig quedar a quadres, i li deia “Tu ets ministre, no un senyor que va pel carrer”, però ell em deia que no, que no, que Zapatero… Al final em va dir “mentre hi haja socialisme a Espanya, no passarà res”.
Nosaltres digitalitzàrem tot TV3 al País Valencià perquè confiàvem en la paraula del ministre, però Camps ens envià un requeriment perquè tancàrem els repetidors en 10 dies o se’ns multava. Jo estava tranquil perquè estava segur que les freqüències eren de l’Estat. En aquell moment era ministre Joan Clos i Camps li envià un requeriment perquè li diguera de qui eren les freqüències. Clos mai va contestar, és a dir hi havia un pacte d’Estat per a liquidar TV3 al País Valencià. Al no contestar, Camps continuà tancant repetidors encara que no tenia cap dret, però al final els tribunals fallen contra Camps.
– I ara, on estem?
Tornem a Madrid i tal com està el PP tanquen Catalunya Ràdio. Aleshores, en aquests moments depenem de Madrid, i si nosaltres obrírem els repetidors ens vindria una multa de fins a un milió d’euros, és a dir no podem. L’única solució és que a Madrid el PP no estiga al Govern. Però vull deixar una cosa clara, el PSOE és qui va crear el problema per no voler dir que les freqüències eren de l’Estat. També recorde que Barrionuevo ens va posar 15 milions de pessetes de multa per cada repetidor. Jo crec que ara amb Ximo Puig no es farien aquestes barbaritats.
– Creu possible una reobertura de Canal 9?
Les audiències de Canal 9 eren irrisòries. El que és surrealista és que els qui anàrem a les manifestacions en el moment del tancament érem els qui estàvem contra la política de Canal 9. Crec que RTVV té molt difícil reobrir, pràcticament impossible, primer arribarà TV3 que Canal 9. La Generalitat està demorant la liquidació de l’empresa. El PP està fent açò per si entra el tripartit que no puga reobrir-la, seria un frau de llei. És a dir, readmetre a tot el personal amb els calaixos buits, el conflicte és brutal. Ara, si fóra una nova radiotelevisió pública, la de la ILP, on ACPV ha estat batallant, estaria bé.
– Com valora el posicionament dels treballadors de RTVV durant aquests 24 anys?
Ha sigut vergonyant, en general, tant en l’època del PSPV com en la del PP. El tema de la prohibició de les 400 paraules d’Amadeu Fabregat s’ha oblidat. Després el PP va rematar el que va fer el PSPV.
– Veu clares les opcions d’un canvi polític real al país? Què és el primer que li demanaria a un hipotètic nou govern d’esquerres en la Generalitat considerant que l’actual té més de virtual que de real?
Són moltes coses. Entre elles el tema de la reversió de la sanitat privada a la pública, equilibrar l’ensenyament públic, un canvi absolut amb el plantejament de la llengua, també de model econòmic, donar suport al teixit industrial valencià, medi ambient…
– Com creu que afectarà el procés català a la situació del País Valencià?
El procés català ha portat un cert tancament del catalanisme, s’han tancat. Crec que hi ha més gent pel sobiranisme però s’han tancat a la resta del País. De totes formes ja veurem com acaben el procés. Però clar, si acaba amb la independència cuidaran molt la zona que parlem català. Una Catalunya independent li anirà bé al País Valencià. Per què? Desapareix l’anticatalanisme, per altra banda si un tros del País s’independitza té millor qualitat de vida, més força i, això serà beneficiós per a nosaltres i econòmicament ens anirà millor. Si aconsegueixen la independència, cosa que veig complicada, als valencians ens anirà molt millor.
– Jordi Pujol és amic seu, què pensa de tot el que està passant al seu voltant?
Jo sóc amic de Pujol des dels 18 anys, som molt amics. Ell és de les poques persones que coneixen els Països Catalans pam a pam. Un dia anàvem els dos per la Marina i ell anava nomenant-me llocs, muntanyes i pobles. Cal recordar que ell als anys 50 anava a casa Xavier Casp i a casa Joan Fuster, ell ha tingut una especial sensibilitat pel País Valencià, eficaç i discreta.
Va fer la declaració… crec que va ser un suïcidi absurd, perquè Pujol no té res, jo crec que l’ha perdut el cristianisme, ell és molt cristià, molt catòlic. Potser va entrar-li mala consciència per haver-li dedicat tants anys a la política i va autoinculpar-se per tal de salvar el fill gran. En tot cas, Pujol serà altra vegada Pujol d’ací 20 anys.
– Quina opinió té sobre Podemos? De moment, no sembla clara quina és la posició d’aquest partit pel que fa a la qüestió nacional dels valencians…
Això és una incògnita. Si els escoltes a ells, l’altre dia feren un acte a l’Octubre, aproven el dret a decidir, ara ja sembla que giren un poc. Per al País Valencià: Podemos votarà contra el PP, molt important, Podemos pot bloquejar Ciutadans i UPyD. Podemos pot ser clau per a decantar moltes institucions. A Catalunya s’han de descarar. Al País Valencià amb el nivell nacionalista que hi ha, de mínims, Podemos no posarà entrebancs.
-Oltra o Puig de president?
Qui més vots traga.
– Li diré una sèrie de noms i els posa un qualificatiu:
Joan Francesc Mira:
Un gran intel·lectual.
Alberto Fabra:
“Lo que pudo haber sido y no fue”.
Paco Camps:
La gran estafa.
Rita Barberà:
L’ocàs.
Ximo Puig:
L’esperança.
Mònica Oltra:
Ella és un partit.
Enric Morera:
Generositat.
Ignacio Blanco:
El canvi admirable, un camí a seguir.
Agustí Cerdà:
Molt bon amic.
Artur Mas:
Una sorpresa.
Oriol Junqueras:
Bon predicador.
Muriel Casas:
La correcció.
Carme Forcadell:
El tro.
Rafa Blasco:
Et faig una confessió, ja que eres d’Alzira. TV3 la teníem ací per Rafa Blasco quan va ser conseller d’Obres Públiques i després de moltes gestions i pegar bacs, un dia em telefona a casa i em diu: “Ja teniu el permís del repetidor de Perenxisa per silenci administratiu”, i per tant de TV3.
Ha sigut un gran polític frustrat.
Pere Mayor:
No coment.
Alfonso Rus:
Un descarat.
– Com veu La Veu del País Valencià ara que complim dos anys?
Jo he seguit La Veu. Primer heu sigut valents per aguantar, heu millorat molt i després esteu fent un servei molt important que és articular les diverses forces polítiques i teixit associatiu d’aquest País, a banda de donar una visió global del País. Jo demanaria a la gent que s’agermane.
