‘He guanyat en maduresa, temple i tranquil·litat’

  • Foto: José Tomé
    © Foto: José Tomé
  • Marrahí.. Foto: Álex Garzó
    Marrahí. © Foto: Álex Garzó
Marrahí “ El canó de Castelló”

Ricard Sentandreu / Pilotaveu

Fa un mes que Julio Marrahí Ruano ‘Marrahí’ va tocar el cel i es va coronar com a campió Individual de Raspall, un privilegi que sols han tingut 10 jugadors. I Julio ha estat el primer jugador de la comarca de la Ribera, una comarca amb molta tradició a la pilota valenciana sobretot a la modalitat de Raspall.

Julio va nàixer al poble de Castelló, una localitat de la Ribera Alta on la pilota ha tingut molta tradició i ha sigut bressol de grans figures com Fede i Agustí, campions de la lliga l’any 2001, i a més a més Agustí fou subcampió Individual al 2006 contra Coeter II.

Julio de 24 anys, va començar a jugar a pilota amb sols 5 anys com molts dels xiquets del barri ‘les Moreretes’, ja que el trinquet de la localitat està en aquest mateix carrer i era lloc de trobada on els xiquets i xiquetes jugaren i passaren el seu temps d’oci.

L’escola de Castelló fou una de les més fortes durant aquesta etapa, i vora 40 xiquets eren els que esperaven el dissabte al matí per omplir el trinquet i jugar a raspall. Durant aquests primers anys, Julio juntament a altres xiquets de la seua edat, ja desatacava en  les primeres competicions dels Jocs Escolars i va aconseguir arribar a les seues primeres finals autonòmiques.

Però a l’edat de cadet i juvenil passa per una etapa complicada, distanciant-se de la pilota durant uns anys.

Durant aquest període d’allunyament, Julio no va deixar de practicar esport  i uns anys després, gràcies al club de pilota, que organitzava competicions de frontó a l’estiu i participava en diferents competicions autonòmiques, va tornar a apropar-se a l’esport més bonic del món.

A partir d’ací va començar a jugar primeres partides a Castelló, La Llosa i després Bellreguard, i a poc a poc, gràcies al seu físic privilegiat, amb més partides i un entrenament constant, fou anant pujant de nivell a poc a poc fins jugar segones partides, jugar les primeres competicions de màxim nivell i aconseguir ser un dels rests més destacats i apreciats per l’afició. Ja que el jugador de Castelló, amb el seu joc agressiu,  una treta potentíssima i un gran carisma, ha despertat una gran estima entre els aficionats de la mateixa població i d’arreu de les comarques valencianes.

Aquest passat any 2014 ha sigut un any redó per a Marrahí, ja que ha aconseguit en una mateixa temporada guanyar els dos campionats oficials existents i més importants, la Lliga Professional i el Campionat Individual, i el passat més de setembre va rebre per part de la Federació el títol que l’acreditava com a millor jugador de la passada temporada. 
 
Marrahí traent en la passada final de l''Individual. Fotografia: Jose Tomé
 
Ulisses Ortiz / PilotaVeu

-Enhorabona per la gran temporada que has fer culminada amb el campionat individual. Com et sents un mes després?
Moltes gràcies. He sentit molta satisfacció per haver guanyat. Ara el que intente és tornar a la marxa per preparar-me i encarar aquest any.

-Com et va rebre la gent?
He rebut moltes felicitacions. La gent pel poble m’ha felicitat, gent que ni coneixia.

-Ens han contat que et van aplaudir un matí esmorzant.
Vaig anar a esmorzar un dia al bar i la gent em va aplaudir quan ja estava assegut. Em vaig aborronar i tot, no m’ho esperava (risses)

-A qui li dediques aquestes victòries?
A tota la gent que m’ha donat suport i que ha vingut amb mi. També a la gent que ha vingut a vore’m i que han omplit els trinquets. Gràcies a ells ha sigut tot açò. També a la meua fisioterapeuta, al meu entrenador que ha fet una gran labor..., a tots.

Marrahí campió entre coixins. Fotografia: Jose Tomé

-Quin seria el secret per a guanyar el campionat individual?
Preparar-me molt i jugar cada partida com si fóra l’última. Mai rendir-se i sempre jugar avant, aguantant molt, moltes pilotades.

-T’agrada més jugar mà a mà?
Sí, la veritat és que m’agrada molt. No pel fet de guanyar, abans ja havia jugat algun desafiament i jugue molt tranquil. No tens a ningú davant dient-te res. L’única dificultat és que potser algunes pilotes que estàs un poc indecís el de davant la marcaria millor, però en definitiva jo jugue sol i faig el meu joc, i jugant m’he adonat que m’agrada. Això sí, és molt pesat. Acabes de jugar una partida i si no descanses físicament ho notes, almenys una setmana llarga. Imagina’t tres partides seguides, que encara que tens el teu temps de separació per a descansar, ho notes molt. De fet, les següents partides després de l’Individual les he perdudes.

-L’any passat vas caure en l’Individual contra Coeter II, guanyador d’aquella edició. Què ha canviat en Marrahí per convertir-se en el campió?
He millorat molt en la maduresa, el temple, la tranquil·litat. D’un any a altre vas agafant experiència, més visió de joc, més dinàmica, més preparació física. Ha sigut un poc de tot això.

i
Marrahí amb Ulisses durant l'entrevista. Fotografia: Alex Garzó

-Practiques algun altre esport a banda de la Pilota?
Taekwondo. M’aporta molta agilitat pels exercicis d’estiraments, que després agraeixes molt a l’hora de jugar a pilota. Són exercicis molt complets i després es nota. Com que he tingut algunes lesions el que millor m’ha anat és el Taekwondo, a banda de musculació per a reforçar.

-La temporada passada ho guanyares pràcticament tot. Quin objectiu et marques per al 2015?
L’objectiu pràcticament és el mateix. Continuar la bona ratxa que portava. Cuidar-me i mantenir eixe equilibri que he tingut fins al moment i que m’ha donat els èxits, la preparació física és fonamental. Potser siga més difícil perquè ara també ho compaginaré amb els estudis, però l’objectiu és el mateix.

-Acostumen a dir de tu que eres un jugador carismàtic. Com et sents pel fet que la gent et tinga eixa estima?
A mi m’agrada molt perquè vas a un trinquet i et mostres tal i com eres, com he sigut des de xicotet, i que això li agrade a la gent, els transmeta eixa emoció i provoque eixa expectació a l’hora de jugar, que cada vegada vinga més gent a veure’m, a mi m’agrada molt.

-Quins són els teus ídols?
Per a aquest campionat Individual vaig conéixer Pasqual II. Vaig estar buscant vídeos per a guiar-me al mà a mà. Primer em vaig fixar en Waldo, però tenia un joc que quasi sempre era el mateix, les jugava totes prou igual. Veia que guanyava per la força i la grandària que té, a banda de saber jugar. Però Pasqual II era un jugador que donava molta tranquil·litat, molt de temple, molt de saber jugar. A cada contrincant li jugava d’una manera diferent. També tenia molta esquerra, no es rendia mai. Jo he vist tres vídeos d’ell i amb això m’ho ha dit tot, juga molt.

-Amb qui jugues més a gust i quins rivals són els més durs?
Més a gust jugue amb Alberto. Em dóna tranquil·litat i porta la partida més alegre. Amb ell encara que falles un quinze o erres un poquet no et mira amb mala cara, no acatxa el cap. Ara mateix el rival més dur seria Moltó. És un jugador que té molt de quinze, molta força i una raspada llarga. I també possiblement Sergio, que és un jugador que aguanta molt, treballa molt i és molt difícil de “matar”.

-Parla’ns un poc dels teus inicis en la Pilota Valenciana.
Jo m’he criat enfront del trinquet. Ja des de menut anava al trinquet, ho veia molt a sovint. Veia els majors jugant i m’esperava als dies de la partida per poder anar a veure-ho. Pilotejava amb qualsevol pilota de goma o de ping-pong en el trinquet i també en casa, i això, a poc a poc, va portar a inscriure’m en l’escola de pilota, i allí he anat progressant. El primer entrenador que vaig tindre va ser Aparicio. Després va ser Batiste i ja vaig anar fent-me jugador.

Alumnes escola de pilota 1998. Dalt Marrahí II, Xuso, Victor. Baix Guillem, Ricard i Marrahí. Fotografia: PilotaVeu

Vas deixar la pilota als 13 anys. Com vas viure la tornada?
Jo vaig fer un poc el perdut fins que em vaig cansar. Portava un temps anant a vore partides fins que vaig pensar: “A vore si puc jugar que no se’m donava tan mal”, així que vaig començar a jugar primeres partides. Com que em veia bé, vaig anar progressant i posant-me més partides. De Castelló vaig passar a La Llosa, que ho tenien els Bessons per aquell temps, i ja, a poc a poc fins que vaig anar a Bellreguard.

Marrahí junt a Ricard, Guillem i Dani en la final autonòmica de 2012. Fotografia: PilotaVeu

-Després de jugar què t’agradaria fer?
Estic ara estudiant i és possible que continue per aquesta línia. Faria alguna cosa d’Educació Física i em faria il·lusió ser monitor de pilota, però això ho dirà el temps.

-Quin moment creus que està vivint el raspall?
Ara ha tornat un poc al que era, però està en progrés. De tota manera açò té daltabaixos. Ho porta el moment de la temporada. Hi ha vegades que veus que està marxant molt i que els trinquets estan més plens que abans i va progressant, però a poc a poc, a la seua marxa. Dic jo que si entraren els mitjans de comunicació un poc més i s’integren en aquest món, potser anara molt millor. Uns mitjans de comunicació realment integrats per a l’espectador, un poc com el que era abans Canal 9. A mi m’agradaven els gràfics i es veia molt a gust.

-Ens hem assabentat que seràs representant dels jugadors. Què suposa?
Hauré de recollir les opinions o les queixes dels jugadors de raspall i portar-les a les reunions amb el comité i la Federació. Em van elegir a mi simplement perquè havia de ser algú. Van pensar: “Que siga el que ha guanyat”, i com no he sigut mai he decidit provar.

-Quan vas aconseguir el títol Individual et va rebre el president Fabra. Com va anar l’encontre?
En principi vam parlar de temes generals, perquè amb el president tampoc puc parlar molt de Pilota, ja que segurament té una altra perspectiva. Però sí que li vaig exigir la televisió, que pel tancament de Canal 9 ja no es retransmet la pilota, on els diumenges la gent major ho podia veure i això feia que atraguera més públic. També li vaig comentar que a la Sexta es pot veure pilota basca i que podria eixir també la nostra, per què no? Així que de temes importants li vaig parlar d’això. Ell em va reconèixer el mèrit d’haver guanyat i a més a més haver aconseguit  també la Lliga a l’estiu, que ja em va rebre per això.

Marrahí amb Fabra i el president de la Federació. Fotografia: FPV

-Com veus la Pilota al teu poble i què demanaries?
Jo demanaria un trinquet nou. Portaria a més gent, farien millors partides i es crearia més afició en el poble. Jo posaria com a exemple el trinquet de Piles. No és que siga molt gran però té bones instal·lacions i està integrat en altres disciplines esportives. Allí va molta gent, com per exemple en la semifinal que vaig jugar amb Moltó, que estava a rebentar. El lloc, l’estat del trinquet i les instal·lacions estan molt bé. La gent de Castelló aniria més a sovint, només per ser un lloc bonic on s’està bé i que és un esport que crea afició.

-I una escola de pilota?
Això també. Estem ara parlant-ho, ho portem en procés a veure si ho podem fer. Molts xiquets m’han dit personalment que s’apuntarien i he pensat que podria començar-la jo, però està un poc difícil. Les condicions que té ara mateix el poble no són les ideals. Amb un trinquet nou estaria perfecte.

-Nosaltres des de PilotaVeu vam seguir la final de l’Individual per les xarxes socials a l’instant. Com veus la nostra tasca?
M’ho ha comentat molta gent, que van estar seguint la final pel Twitter de PilotaVeu. Tota la gent que m’ha felicitat i que no va anar a vore la final a Bellreguard m’ha dit que ho estaven seguint pel Twitter. A mi PilotaVeu em sembla de luxe, perquè és un privilegi que la gent que vulga, puga assabentar-se dels resultats o de com va una partida al moment.

-També per què no hi ha televisió...
Sí, però fins i tot estant la televisió per a una persona que no està a casa pot seguir-ho al mateix moment amb el mòbil, i poder tindre accés a eixa informació és un privilegi.

Si hagueres de recordar-te d’algú, de qui seria?
M’enrecorde del meu iaio, que em portava als llocs i venia a vore’m, encara que discutia molt amb ell. I també a la meua iaia, per aguantar-me.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat