Parla amb la mateixa naturalitat de diners i d’economia especulativa que dels obstacles en el camí espiritual segons Padmasambhava, mestre iniciador del Budisme al Tibet. I és que Idili Lizcano, Lama Djampa, ha aconseguit fer, no només compatible sinó complementari, el món material i l’espiritual com si foren les dos cares de la mateixa moneda. En les dos vessants és un home d’èxit i un referent nacional, tant per aquells interessats en l’ètica empresarial com per a qui veu en ell el mestre que els mostra la porta d’eixida del Samsara. Fill d’exiliats republicans d’origen valencià, Idili va néixer a Orà, va passar la seua infantesa a París, va marxar a l’Índia en un viatge iniciàtic que el portaria de tornada a Espanya i, seguint els consells del seu mestre, va fundar una empresa, Alqvimia, dedicada a l’aromateràpia i la cosmètica natural que hui està present en més de 20 països.
Rosa Brines / València
– Com ho ha aconseguit?
Eixa és un poc la història de la meua vida. De jove tenia unes inquietuds culturals i espirituals molt fortes. Vaig estudiar Filosofia i després vaig començar una busca interior molt profunda. Vaig viatjar a l’Orient i quan vaig tornar me’n vaig anar a viure a les muntanyes. Allí estava jo tan feliç, sense diners però feliç. Fins que un dia el meu mestre em va dir: “tu ets un covard!”. I tenia molta raó! Per a ell, si no dominava el món material no mai dominaria l’espiritual.
– I què va passar?
Em va dir que la millor forma d’ajudar al món en el meu cas era creant una empresa. Però si jo sabia res d’empreses! En fi, així va començar tot.
– I Per què perfums?
Perquè tinc eixe do. Cadascú en té un i eixe és el meu, el dels aromes, les plantes, l’alquímia… Per a mi, treballar és gaudir. La part més difícil és la que té a veure amb l’organització. Però en aquest punt, el més important és tenir una visió no neuròtica de l’empresa
– Cóm és una empresa amb una visió no neuròtica?
En primer lloc, concebem l’empresa com un servei a la societat. Has de ser molt bo en allò que fas i oferir el millor de tu, i clar, el resultat és fantàstic. Quan poses tots els ingredients, la consciència, l’amor, els diners i la motivació, és la bomba, ha de funcionar necessàriament.
– En quants països hi estan presents en aquests moments?
Em sembla que són 25 o així. Quasi la meitat de la facturació és exportació. Tenim tendes a Hong Kong, Macao, Shangai, Mèxic…
– Què tenen els seus productes que no tinguen altres marques?
Que estan fets amb amor. Això, en una multinacional és més difícil. Si ho fas amb amor eix bé.
Laboratori en Can Durán, Girona.
– Com tracta Idili els seus empleats?
En una empresa de nou paradigma como és aquesta els empleats no són el capital, el capital és la conseqüència lògica de tractar bé als treballadors i de donar un bon servei a la societat. Allò més important és l’ésser humà, i el capital és una ferramenta de l’ésser humà per a ser feliç. L’ésser humà no és un esclau del capital que és el que estem veient ara mateix en bona part de la societat. Eixa és una visió molt curta, molt limitada.
– I eixa visió seua com es concreta?
Es concreta amb salaris més elevats, un 34 per cent més. Considerem que perquè un país funcione bé necessita una classe mitjana potent, justament el contrari del que està fent el Fons Monetari Internacional. El que ha fet l’FMI destrossant la classe mitjana això és nefast per a un país. La gent té dret a poder consumir i viure bé. Que una persona guanye 500 euros al mes serà bo per a l’economia especulativa però als empresaris no ens interessa gens.
– Parla de les dos economies en què vivim?
Sí, parle de l’economia del núvol, irreal, que és una sangonera de l’economia real. Estem vivint la dictadura de l’economia especulativa sobre l’economia real.
El 97 per cent dels moviments al món són especulatius, i només el 3 per cent corresponen a l’economia real. És insostenible. Ha caigut i tornarà a caure perquè és fals. La força de l’economia ve determinada per la seua capacita de produir.
– La solució passa per models empresarials com el seu?
El que hi ha que fer és pagar bons salaris, que els horaris permeten tenir una vida compatible amb la vessant familiar i personal. Ara bé, jo als meus treballadors els demane el màxim durant la seua jornada. Màxima qualitat, màxima eficàcia i màxima entrega. La resta del temps és per a gaudir. Una persona feliç produeix més i millor. Una persona amargada amb el seu treball no s’entregarà, no farà les coses amb amor i a una empresa tampoc li interessa això. L’economia actual és l’economia de l’absurd, irracional i destructiva
– Idili ve a València convidat habitualment per la Red Sostenible y Creativa. Es la Red un bon exemple per a vosté?
Absolutament. La Red es un exemple viu de què podem crear ara mateix un altre món, una societat on la persona puga créixer com a ésser humà a tots els nivells: cultural, econòmic, social, espiritual, que puguem desenvolupar l’immens potencial que tenim com a éssers humans. La Red és un laboratori i jo hi col·labore a tots els nivells.
– És vosté també delegat del Pla Nacional de Valors de la Generalitat de Catalunya. Què és el PNV?
El Pla Nacional de Valors és una iniciativa que la Generalitat catalana està portant a terme gràcies a l’impuls d’una dona excepcional que és Pepa Ninou, una dona molt evolucionada en molts aspectes. Aquesta dona va elegir cinc-centes persones de la societat civil catalana de tots els àmbits, més de 20 àrees socials, educació, sanitat, justícia, organitzacions i empreses etc. Vam formar grups de treball amb l’objectiu de definir com deuria ser la societat del futur, un futur on l’ésser humà poguera ser feliç. I d’ahí ha sorgit un text extens que és la base del Pla Nacional de Valors. Jo he tingut la sort de col·laborar i sóc el delegat de l’àrea de d’organitzacions i empreses. Ara estem en la fase d’implementació, de definir les accions.
– Potser siga un tema més treballat en el món empresarial gràcies a la Responsabilitat Social Corporativa y, més recentment, a l’Economia del Bé Comú. ¿Quina opinió li mereixen aquestes fórmules?
Són iniciatives necessàries. Primer va ser la RSC. Hui es parla potser un poc més de l’EBC proposta per Felber. Al Cercle de Negocis Ètics, del qual soc president, treballem la RSC des de fa molt de temps i és molt positiu. Són empreses ètiques, no neuròtiques i formen part d’aquest moviment crític dins del món empresarial que creu que mitjançant les empreses també podem crear un món millor. Jo, al meus empleats sempre els dic que vull que cresquen com a persones. Si volen, també els podem pagar cursos, els qui vulguen, però el que m’interessa és que cresquen com a persones, i organitzem activitats en aquest sentit, com ara la meditació.
– La RSC també ha rebut crítiques por l’ús que han fet d’ella algunes empreses. Un llavat de cara, vaja.
Això passa amb tot. és utilitzar una cosa que deuria ser transformador en una estratègia de màrqueting, però allò positiu és que en el camí moltes empreses han pres consciència de veritat. Conec moltes persones que fan una gran labor en la RSC.
– Què és el Foro Alqvimia de la Felicidad?
Una iniciativa que estic portant a terme amb l’Associació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC). Ens reunim empresaris i professionals, i debatem els punts de connexió entre empreses i felicitat. Tractem temes com, per exemple, el lideratge en femení o com deuen ser les empreses del nou paradigma.
Foro Alqvimia de la Felicidad. Idili Lizcano juntament a Sor Lucía Caram i Joan Melé.
– Té èxit?
Doncs tenim overbooking. En el pròxim encontre plantejarem com l’amor i la generositat poden ser un motor econòmic en lloc que ho siga l’egoisme i la cobdícia.
– Vosté va néixer a Orà. Per què Orà?
Mon pare era republicà, comissari de l’exèrcit republicà, i va estar destacat a Altea. Ma mare era d’Altea, així és que tinc sang valenciana! Clar, els comissaris polítics eren les bèsties negres de l’exèrcit de Franco, i alguns van tenir la sort de poder agafar un dels últims vaixells que isqueren del Port d’Alacant amb destí a Mèxic. Però les forces feixistes de Petain els van interceptar i mon pare acabà al camp de concentració de Colomb Bechar, a l’Algèria. Ma mare va arribar poc de temps després i quan pogueren reunir-se es van quedar a viure a Orà i allí vaig néixer jo. Recorde Orà com un paradís de prosperitat en comparació amb la misèria que es vivia a Espanya. Després ens n’anàrem a viure a París perquè a Algèria les coses van empitjorar molt. I en 1975 els meus pares van tornar a Espanya.
– Parlem per últim del Lama Djampa, de l’autoritat religiosa que vosté representa.
No m’agrada la paraula “religiosa”, preferisc parlar com a autoritat espiritual. En la nostra cultura la paraula “religiosa” pot tenir connotacions negatives i entenc que l’espiritualitat és el desenvolupament de la llibertat.
– Diuen que la llibertat és l’estat de no-por
Clar, és que la por neix de l’ego. Les persones amb un ego molt gran tenen moltes pors. Tot el sistema capitalista i neoliberal que tenim està basat en la por, la por i la violència inherent a ella, perquè el sistema fomenta egos grans, molt d’egoisme. A mesura que vas fent el camí espiritual, l’ego va fent-se més xicotet i les pors, també. Aquets procés et porta a ser més positiu, a tenir més confiança amb la vida i amb tu mateix. Les persones estem programades per a la felicitat perquè la vida està plena de bellesa, la vida mateix és un miracle i l’espiritualitat et connecta amb eixe miracle.
– Dóna el mateix trobar l’espiritualitat mitjançant el Budisme que mitjançant l’Islam o el Cristianisme?
Totes les tradicions són magnífiques i devem sentir un gran respecte per totes elles. Cadascú, kàrmicament, connecta més amb una o amb una altra. I devem sentir un respecte absolut per totes perquè totes contenen una gran saviesa. De totes podem aprendre. El Dalai Lama, igual visita una mesquita que ensenya meditació als monjos benedictins, és meravellós, i és un dels vots que tenim, el respecte total. Hi ha persones cristianes, per exemple, que són un exemple d’entrega i voluntat.
– I a nivell institucional?
Clar, una altra cosa són les institucions. Algunes són antigues, del vell paradigma. Hi ha cristians que són també del vell paradigma. Però també ens trobem amb casos meravellosos com ara la Teologia de l’Alliberament, la mare Teresa de Calcuta o Vicent Ferrer, que són vertaders exemples per a la humanitat. Totes les tradicions són importants i devem crear aquest clima d’unió i de germanor perquè la realitat necessita esta reconnexió amb allò que és pur i això només es pot fer des d’aquesta ment oberta de respecte. L’amor implica respecte, si no respectes és que no estimes.
Rosa Brines
