Una dècada després se celebra el judici del cas Terra Mítica, però només en el que afecta a 4,4 milions defraudats a Hisenda durant el 2000 i el 2001. Zaplana no està entre els acusats. I la fiscal sol·licita alguna de les penes de presó més elevades per a Vicente Conesa (28 anys) i els dos empresaris amb qui tractà l’exdiputat socialista: Antonio Moreno Carpio (53 anys) i José Herrero (17 anys). José Camarasa declararà com a testimoni el proper 5 de maig.
Sergi Tarín / València
-Vostè destapà el cas Terra Mítica, degà de la corrupció del PP i que en el seu dia fou una bomba informativa. Ara el judici passa de puntetes als mitjans i a la societat. ¿Per què?
Han transcorregut 10 anys. La qüestió s’adorm i en els últims tres o quatre anys el fenomen de la corrupció a gran escala emergeix dins de la política espanyola. És molt el volum dels casos i d’alguna forma s’hi tapa.
-Eduardo Zaplana arribà a estar implicat, però no imputat. ¿Per què?
El nom de Zaplana sorgeix en una de les converses que tinc amb aquests empresaris. Diuen que l’element nuclear de la trama és Vicente Conesa. La desviació que pogué haver la xifraven en dos o tres mil milions de pessetes. Conesa, suposadament avergonyit, hauria comentat que tots eixos diners no eren només per a ell, sinó que repartia, entre d’altres, amb Eduardo Zaplana. En la gravació, un dels dos, José Herrero, diu que provar que aquest senyor li ha donat els diners a Zaplana no pot, però que Conesa es ho digué a ells i a sis o set empresaris més i que això ho podria jurar davant la Mare de Déu dels Desemparats.
-I què feu la Fiscalia?
Estiguérem personats durant molt de temps i ens costà un pasta de diners al PSPV. Encara hi devem una part als advocats. En una situació d’asfíxia econòmica del partit, entenguérem que amb la denúncia davant la Fiscalia, aquesta actuaria d’ofici. Doní dades, presentí gravacions i, fins i tot, vaig fer referència a comptes corrents xifrats i secrets en la Banca Privada d’Andorra. Vaig dir en quina sucursal estaven i, durant una visteta amb fiscals al Tribunal Superior de Justícia (TSJ), vaig dir qui era el comercial que rebia les saques de diners. No sé què haurà fet la Fiscalia, però tenia dades i indicacions que li vaig proporcionar.
-Zaplana es regirà en contra de vostè.
Es querellà en contra meua. Pense que pretenia apartar-me del càrrec públic. Alguna indicació rebí de l’òrbita del TSJ de què la cosa anava seriosament i de què, si em descuidava, pretenien que el caçador fora el caçat. Ho intentà no sols per la via jurídica, sinó a través dels mitjans de comunicació. Sempre he sospitat que tingué una relació molt estreta amb responsables del diari El Mundo, que publicà que jo havia oferit 1,8 milions a aquests empresaris per implicar Zaplana.
-Sense contrastar?
Em telefonà el qui era director a València, Benigno Camañas, per a dir-me que tenia un escrit d’aquests empresaris amb l’oferiment dels 1,8 milions. Em digué que vindria al meu despatx per parlar-ne. Han passat 10 anys i encara l’estic esperant.
-Fou una època de molt d’estrès que arribà a afectar-li a la salut.
Vaig tenir un desmai a les Corts i vaig perdre el coneixement. Em dugueren al Clínic. Crec que tingué molt a veure amb l’estrès. Et vas clavant dins d’eixe embolic, de vegades no notes ajuda, no és que no la tingues, i això et va minant per dins.
-Es referix a ajuda dins del propi partit?
Mai no he tingut cortapises i mai no m’han vetat res. Però potser en alguns moments un pensa que deuria d’estar més abrigat. En el cas de la demanda de Zaplana el partit col·laborà i es feu càrrec de la defensa.
-Era més difícil en la seua època denunciar la corrupció?
En eixa època no calava. Vaig denunciar la primera actuació d’Orange Market [filial valenciana de la trama Gürtel], que fou la maquetació i impressió de la Guia de la Comunicació del País Valencià, encarregada per la conselleria de Presidència, dirigida per Esteban González Pons. Orange Market s’havia creat uns mesos abans i no tenia pedigrí en l’administració, ni plantilla. En unes declaracions a Levante ja vaig dir podria tractar-se de la punta del iceberg de la corrupció en el Partit Popular. La informació la treia de la Sindicatura de Comptes. El govern del PP no em contestava a res i em negava la informació sistemàticament. Utilitzaven la majoria per a no tramitar moltes de les meues preguntes. I les que admetien, en nombroses ocasiones les responien amb vaguetats i imprecisions. Però més malament que bé crec que trací una senda que després han transitat amb esforç i dedicació altres companys de l’oposició.
-També va denunciar els sobrecostos de Santiago Calatrava.
Vaig denunciar com cobrava Calatrava, per transferència, que era absolutament il·legal. I eixia una coseta en els mitjans a tres columnes i ja està. Qui li tocava la cara a Calatrava? Fins i tot m’autocensurava buscant un equilibri entre la crítica i l’admiració a l’arquitecte reconegut. Deia alguna cosa semblant a: el tan brillant arquitecte com dilapidador… En aquell moment era una icona mediàtica, triomfava en tot el món. No havia passat allò del pont de Venècia i el de Bilbao. Crec que si els mitjans de comunicació s’hagueren implicat més hauríem obert abans la bretxa, però potser tenien unes altres facetes que atendre i uns altres compromisos que pagar.
-Per què abandonà la política?
Tenia problemes a casa. Havia tingut aquesta xafada allà, però havia patit alguna més. Quan algú es dedica a la política amb una certa intensitat perd també vida familiar.
-Ha estat temptat o li han temptat per tornar-hi?
A mi la política m’agrada com menjar amb els dits, però crec que ha de tenir un principi i un final i, a més, no ha d’ocupar un període molt llarg. Com tot en la vida, tens un període de motivació, un altre d’estabilització i un altre en que qual sents que pots estar perdent la motivació. Aleshores vaig creure que havia arribat el moment de deixar-ho. Però ni m’ho han oferit ni he tingut interès a tornar-hi.
-De tots els casos de corrupció, quins li semblen més reprovables?
El cas Cooperació per la destinació dels fons. I, qualitativament, Terra Mítica, perquè és el primer impacte i en una quantitat important. I, pel balafiament continuat, la Ciutat de les Arts i de les Ciències. Encara no comprenc com es processa a Jaume Matas per una desviació de 100 milions quan ací el pressupostat era d’uns 300 i deuen d’anar pels 1.300 milions. I ni s’ha investigat.
-I els polítics més reprovables?
Parlar de persones em costa. Sí em paregué reprovable la intenció del llavors president de les Corts, Julio de España, quan esclatà el cas Terra Mítica. Em digueren que demanà informes per despullar-me de la condició de diputat. Un als lletrats de les Corts per trobar una errada per haver-me reunit en seu parlamentària amb aquells empresaris. Però no hi havia on clavar-me mà. I sé que, com a mínim, encarregà un segon informe, que costà uns dinerets a la cambra, i tornaren a dir-li el mateix. Un lletrat de les Corts m’ho digué: ens han encarregat un informe per veure si et podem tirar.
-Per què el PSPV no ha aconseguit capitalitzar electoralment la denúncia de la corrupció?
Estàvem en un moment de bonança econòmica i la societat no prestava suficient atenció a aquests assumptes. Es marcà una línia de treball que, potser en aquesta segona etapa, més acuitat el PP per la pressió mediàtica i popular, permeté que aquests casos que havia aflorat el PSPV pogueren evidenciar-se encara més.
-En la darrera legislatura, ha mantingut el PSPV aquesta trajectòria?
Eva Martínez ha seguit una bona línia, per exemple, en la Ciutat de la Llum i la de les Arts.
-Eva Martínez i Josep Moreno han agafat el seu testimoni en el PSPV.
Crec que ho han fet molt bé, amb molta professionalitat.
-I tanmateix no repetiran com a diputats.
Són dos bons parlamentaris, que han donat la talla, però no estic en la comissió de llistes. No sempre el bon treball té translació i reconeixement en les llistes. Deuria de ser així, però no sempre ho és.
-Quina sensació té de cara al 24 de maig?
El PP ha de passar a la reserva. Però l’esquerra, en general, comença a mantenir una certa actitud de recerca de la primacia individual i no tant de conjunció de forces. Quan es parla d’exclusions, de sumar més que aquest o aquell o d’imposar a en tal, crec que no toca. El PSPV porta sense governar en aquesta comunitat 20 anys. Hem fet una oposició que, des del punt de vista de lluita contra la corrupció, ens dóna legitimitat com al que més. No ens hem quedat només en la denúncia parlamentària, sinó que quasi ens hem arruïnat en els tribunals. Hem fet el que hem sabut i potser el que hem pogut. Per això espere una conjunció a l’esquerra del PP, perquè ningú no tindrà força com per desallotjar-lo per sí mateix.
