Ha comandat un grup parlamentari que ha fet una tasca ingent en matèria de lluita contra la corrupció. No era gens fàcil la cohesió després de l’experiència negativa de Compromís al 2007 i el trencament de la formació amb la marxa de quadres com Mònica Oltra o Mireia Mollà. Però Esquerra Unida ha fiscalitzat sense descans Juan Cotino, Rafael Blasco, Francisco Camps, Sonia Castedo, Santiago Calatrava i, darrerament, Alfons Rus i Rita Barberá. Tot i això, algunes enquestes els deixen fora del Parlament. Un fet que, en si mateix, podria considerar-se d’autèntica irracionalitat sociològica. Una anomalia més a un País Valencià extravagant, ferotge i amb una vocació saturniana envers els fills més rellevants.
Sergi Tarín / València
-Les enquestes apunten a un parlament molt fragmentat. A banda de amb el Partit Popular, Esquerra Unida se sent inhabilitada per arribar a acords amb altres forces?
Sempre hem volgut arribar a acords, però sobre bases polítiques i no de repartiment de càrrecs. Sí sobre prioritats legislatives, pressupostàries, que han de ser contràries a les del Partit Popular. Els grans projectes han de ser serveis públics de qualitat, protecció social per a les persones que pateixen la crisi i regeneració democràtica.
-Quines serien les mesures urgents després del 24 de maig?
Hi ha una mesura número zero que és de justícia, o d’humanitat millor dit, que és reparar el greuge a l’associació de familiars i de víctimes de l’accident del metro de València i reobrir la comissió d’investigació i col·laborar amb la Justícia per arribar a la veritat. I després es tracta d’atendre els problemes reals de la ciutadania: l’atur, la precarietat laboral i la degradació dels serveis públics i la desatenció social de les persones més vulnerables. I desmuntar el règim de corrupció massiva que ha caracteritzat el Partit Popular durant 20 anys. Cal fer neteja de les institucions i generar condicions perquè no es torne a reproduir eixa cleptocràcia.
-Sobre corrupció va dir que, durant esta legislatura, el seu grup havia fet més que la resta de parlamentaris. Com valora la tasca de la resta de formacions?
Cada grup, supose, ha fet el que ha sabut i ha pogut fer. No som l’únic grup que ha fet denúncia, però som els que més denúncies hem fet i, a més, denúncies amb fonament i que estan judicialitzades. Per exemple, el cas de la Fórmula 1 en estos moments està al Tribunal Superior de Justícia amb el senyor Camps havent de defensar-se a si mateix en una situació bastant esperpèntica i sense descartar que la cosa afecte penalment el Consell d’Alberto Fabra amb ell al capdavant. El mateix respecte al cas Brugal. No es diu mai, però la dimissió de Sonia Castedo és per una doble imputació que ve d’una doble denúncia d’Esquerra Unida, que és l’acusació popular en el cas del Pla General d’Ordenació Urbana d’Alacant i del Pla Rabassa d’Alacant, on hem sigut no sols els denunciants i els impulsors de l’acció popular, sinó el únics que hem mantingut una posició digna, ja que el Partit Socialista va votar a favor del Pla Rabassa. Podem afegir el cas de Rafael Blasco en Sanitat, les residències de Juan Cotino, l’assumpte de Helga Schmidt i el cas d’Over Marketing, que està a Palma. I el masclet final de la mascletà ha sigut el cas Imelsa o cas Rus o Dipugate i que va més enllà de la diputació perquè és una xarxa de corrupció que s’estenia per totes les institucions que governava el Partit Popular.
-Els socialistes diuen que estan hipotecats per les denúncies presentades als tribunals. Vostès també?
No estem personats en tots els casos perquè el cost de la representació processal és molt alt. Estem personats al cas Brugal i hem estat personats, perquè s’ha arxivat, al cas de Calatrava del Centre de Convencions de Castelló. Quan la Fiscalia fa la feina, no és necessari personar-se.
-Què passa a València? A voltes dóna la sensació que el grup municipal no ha estat a l’altura del nivell de lluita contra la corrupció que heu seguit a les Corts i la Diputació de València.
Això no és així. Altra qüestió és que cadascú té unes formes de comunicar. Qui ha denunciat Rita Barberá per prevaricació per negar llicències al Cabanyal? Qui ha portat bona part dels expedientes que afecten l’Ajuntament de València en la trama Rus? De moment només es coneixen dos casos, Torres de Quart i Mostra de Cinema, però n’hi ha prou més. Ha hagut un treball conjunt entre Rosa [Pérez Garijo], de la Diputació, i el grup municipal, l’altra Rosa [Albert].
-La pregunta directa seria si considera Amadeu Sanchis un bon candidat.
Ho és. Té experiència i té clara la posició política que defensa Esquerra Unida. Sempre parlem del projecte col·lectiu. Rosa Albert ha fet un magnífic treball.
-Heu pactat amb Esquerra Republicana del País Valencià. Penseu que això pot espantar votants clàssics no nacionalistes ni independentistes?
Això mai se sap, però espere que no. Hem fet allò que tocava: que no es perda ni un sol vot. Si no hi haguera canvi a la Generalitat Valenciana per no haver fet el pacte i ens faltaren els 11.000 vots d’ERPV en les darreres autonòmiques, no ens ho podríem perdonar. I el mateix respecte als Verds. Hem sigut molt responsables per estar a l’altura de les circumstàncies històriques. És una suma natural. Compartim programa i mobilitzacions. Les diferències que tenim, de definició nacional, no es juguen a les Corts Valencianes. ERPV ha sigut molt generosa. Ha incorporat candidats al final de la llista i no ha posat cap problema a assumir el programa que ja havia treballat EUPV. Nosaltres reconeguem el dret a decidir dels pobles, això és un punt de partida. Però és una qüestió que està molt lluny de plantejar-se en estos moments al País Valencià com un debat real.
-En cap moment ha existit la possibilitat d’un pacte preelectoral entre les grans forces d’esquerra?
Ningú s’ho ha plantejat seriosament encara que nosaltres sí diguérem que estàvem disposats. Diguérem que havíem aprés una lliçó important, que els pactes cupulars que no responen a la realitat del sentir de les bases no funcionen. I això es va veure fa anys. Tenim una experiència que ens ha marcat. Pensem que ha passat temps, que estem en una situació històrica i podríem buscar la unitat popular o la confluència. Ha funcionat en prou llocs: a Alacant, la segona ciutat del país, Alcoi, Cocentaina, Catarroja… Quan això començà a forjar-se diguérem que no tancàvem la porta perquè hi haguera un acord autonòmic, però van ser ràpidament les altres forces polítiques, Compromís i Podem, les que van dir claríssimament des del primer dia que no.
-Troba madura l’esquerra per arribar a un acord postelectoral solvent?
Sinó estem madurs haurem de madurar en els dies que ens queden. No podem fallar. Si fallem la gent en esta ocasió podem pagar-ho durant molt de temps. Serem molt responsables, però molt exigents.
-Com hauria de ser eixe acord per no decebre l’electorat?
No tenim massa experiència. Haurem d’aprendre d’experiències de fora i locals. Hauria de ser un acord, primer, transparent. Després ha de ser molt realista. La caixa està buida i el finançament, mentre no es canvie, és insuficient. N’hi haurà forats per tots els llocs. Per tant, no és una situació fàcil. Hem firmat un acord per derogar els copagaments imposats als discapacitats i dependents. Ho hem firmat tots els partits polítics que suposadament haurem d’entendre’ns. Hem firmat que revertirem la privatització de la sanitat. També caldrà ser valents i plantar cara a Madrid i a determinats poders fàctics, ja que representem la gent treballadora i no la minoria privilegiada, que no necessita l’acció d’un govern per tindre una vida digna. I anirem aprenent sobre la marxa.
-Què fem amb RTVV? Una televisió nova, que comence de zero, o tornar a abans de l’ERO d’extinció i recuperar els treballadors acomiadats?
És una pregunta que s’està enfocant en algun debat públic en funció d’interessos legítims de caràcter corporatiu i no voldria entrar en eixa dinàmica. No es tracta de si el model que defensa el Comitè d’Empresa enfront del que defensa la Unió de Periodistes. Hem de pensar en els cinc milions de valencians que necessiten mitjans de comunicació públics i en la nostra llengua. Hi ha dificultats econòmiques, jurídiques, legals i polítiques i socials. Pel que nosaltres hem estudiat seria més factible la via de la no dissolució de l’empresa, tornar arrere per fer un nou expedient de regulació d’ocupació des del respecte als drets laborals i redimensionar la plantilla a un pressupost sostenible en el temps. Però és una qüestió tècnica i cal que puguem comptar amb l’Advocacia de la Generalitat. No vull entrar en quantes persones, amb quins criteris, si són nous o antics…
-La principal crítica que es fa a qui ho planteja és que la plantilla estaria conformada de nou per molts periodistes que van devaluar RTVV.
No voldria caure en la generalització. Ni tots els polítics són corruptes, ni tots els funcionaris són mandrosos, ni tots voten el PP, ni tots els treballadors de RTVV són còmplices de la manipulació.
-Sí, per això he dit molts i no tots.
Em sembla un debat perillós. Tal vegada a algú li puga interessar, però a nosaltres no. Des de l’esquerra s’han de respectar els drets laborals. Hem de pensar sobretot en un servei públic lliure de manipulació i censura, gestionat de manera professional, que dedique el pressupost a oferir una programació de qualitat, objectiva i plural i no a finançar clubs de futbol, visites del Papa…
-Seria possible que RTVV estiguera en funcionament el 9 d’octubre tal i com han demanat alguns dirigents?
Em sembla accessori. Seria bonic. Si no és el 9 d’octubre, una altra data simbòlica és el 29 de novembre, el segon aniversari del tancament. Que siga abans de 2016 ja seria un cosa molt bona. No serà senzill. Cal aprovar una nova llei que derogue les actuals. Cal veure com es fa la qüestió de l’empresa i de la direcció i de la plantilla.
-Creu que cal superar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i fer una nova llei o potser modificar-la en tot allò que no ha funcionat?
Hem incorporat els plantejaments que han fet les universitats públiques, ja que em sembla molt interessant la qüestió de la igualtat lingüística. Ningú discuteix que tenim dos llengües oficials. Hem de garantir la igualtat a través de l’acció dels poders públics no exclusivament a l’ensenyament. Apostem per reforçar el projecte d’immersió lingüística en l’escola, que ha funcionat molt bé i que ha demostrat que els xiquets poden eixir amb un ple domini del valencià i del castellà i tindre més capacitat per aprendre idiomes estrangers. Volem transcendir eixe àmbit perquè en uns altres de l’Administració no s’utilitza el valencià. És important el compromís de les persones amb repercussió pública a utilitzar la llengua i fer-ho bé. I prendre mesures d’acció positiva per garantir que el valencià estiga present des de a les cartes dels restaurants fins als mitjans de comunicació i als documents oficials administratius. I el fonamental per fer-ho possible és desproblematitzar la llengua, acabar d’una vegada amb un conflicte lingüístic absurd i que està instrumentalitzat per la dreta postfranquista. Cal d’una vegada reconèixer des de la Generalitat Valenciana i les institucions públiques la unitat de la llengua i prestigiar el valencià.
