Diari La Veu del País Valencià
‘La gent ha d’estar mobilitzada perquè no hi haja claudicacions’

Enric Llopis / Rebelión / València

L’alcaldessa de València, Rita Barberá, al capdavant de l’Ajuntament des de 1991, es lamentava pel seu desastre electoral en una imatge d’època captada per les càmeres de televisió: “Qué hostia! Qué hostia!”, rondinava fosa en una abraçada amb el delegat del Govern. En la plaça de l’Ajuntament, no obstant açò, diversos centenars de persones convocades per les xarxes socials celebraven la seua derrota la nit del 24 de maig. Els 10 regidors del PP (la formació més votada), sumats als 6 de Ciutadans, no són suficients per a formar una majoria de govern, enfront dels 17 de Compromís, el PSPV-PSOE i València en Comú (llista que integra candidats de Podem).

Compromís, que passa de 3 a 9 regidors i amb el 23,29% dels vots es converteix en la segona força política després del PP, ha irromput sense complexos. Un dels regidors electes, Giuseppe Grezzi, demana perquè no hi haja “claudicacions” ni “oblits” dels programes electorals, que els ciutadans estiguen “actius” i “mobilitzats”. “No mercadejarem amb les il·lusions de la gent”, assegura. El regidor, que ha estudiat Filologia i ha treballat en cooperatives i tasques de traducció, es defineix com un activista polític i social. Ha sigut multat en diferents mobilitzacions, com les que es van convocar en suport al barri burgalès de Gamonal o per la “Primavera Valenciana”. “La policia em té fitxat”, afirma. Ha sigut assessor durant l’anterior legislatura en el grup municipal de Compromís i, durant la campanya electoral, l’alcaldessa el va assenyalar com a instigador de les protestes que van acompanyar Barberá pels mercats de la ciutat.

-Compromís va signar amb tots els partits (excepte el PP i Ciutadans) un document pel qual assumien les propostes de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) en cas de governar l’Ajuntament de València i la Generalitat. Es complirà açò durant la campanya electoral?

– Tenim molt clar que cal negociar amb els bancs abans que es produïsca el desnonament. No podem permetre que s’arribe a eixe extrem. És possible, a més, que una persona no puga afrontar la hipoteca, però cal ajudar-la perquè puga abonar un lloguer social. Plantegem una Agència Valenciana de Lloguer que incloga aquestes bonificacions. També ens hem compromès per escrit a la derogació del PEPRI del barri del Cabanyal, que no té cap sentit encara que en l’última versió el PP modificara d’alguna manera les condicions. Apostem per la rehabilitació, no per la destrucció del barri.

-Es desagreujarà les víctimes de l’accident del metro del 3 de juliol de 2006 (43 morts i 47 ferits sense cap responsabilitat política ni penal)? Es reobrirà Canal 9?

– El tractament als familiars de les víctimes del metro és un dels grans exemples de la gestió autoritària del Partit Popular. I nosaltres volem que, en sentit contrari, siga un gest simbòlic d’una nova manera de governar. D’altra banda, hem defensat la idea de comptar amb un mitjà de televisió públic i en valencià; i d’un Consell Audiovisual amb mecanismes legals perquè no hi haja un intent de tutelar la televisió per part de la majoria política.

-Tombarà un possible “tripartit” el Pla General impulsat pel govern de Rita Barberá? O ja ho havia aparcat la formació conservadora?

– Un dels regidors del PP va afirmar en un debat de campanya que després de les eleccions tornarien amb la tramitació del pla. La tramitació va començar en 2004 i va durar deu anys. Cal fer un nou Pla General, comptant amb la participació ciutadana, i pensant en un futur per a la ciutat de València d’estancament demogràfic i sense cap expectativa de “boom” urbanístic. Per descomptat, eliminant la proposta del PP de reclassificar 415 hectàrees d’horta per a la construcció d’habitatges i infraestructures.

-Compromís ha guanyat en la meitat dels districtes de València (inclosos els districtes obrers de la perifèria), on ha superat el PSPV i EUPV. A quines causes respon aquesta victòria?

– Al setembre de 2014, quan ens plantejàvem la campanya electoral, pensàrem en dirigir-nos de manera molt directa a eixos barris per a denunciar l’abandó i la falta d’inversions per part de l’Ajuntament del PP. Per a Compromís ha sigut una prioritat demostrar que barris com Patraix, Orriols, Benicalap o els Poblats Marítims existeixen. Allí hem estat organitzant debats i assemblees, i la gent ha entès el nostre compromís. Amb les associacions de veïns hem plantejat la recuperació de zones verdes i solars, la neteja dels carrers o proposat un pla de “rescat social” per a les famílies que viuen per davall del llindar de la pobresa.

-Quines seran les primeres mesures d’’emergència’ que plantege un govern ‘tripartit’?

– No pot ocórrer que hi haja famílies que estiguen en les cues dels bancs d’aliments per a arreplegar menjar, o xiquets i xiquetes que no puguen fer tres menjars diaris. Una altra de les prioritats és realitzar una auditoria dels comptes de la ciutat en col·laboració amb la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, tal com ens vam comprometre en la campanya electoral. És molt important també impulsar plans de rehabilitació, ja que hi ha molts habitatges en molt males condicions. Dos de les mesures simbòliques seran la retirada del pla del Cabanyal i l’homenatge a les víctimes del metro, com a referent de la lluita per la dignitat i la justícia. Haurà d’obrir-se una comissió de recerca perquè s’aclarisca el que va ocórrer el 3 de juliol de 2006.

– Rita Barberá va anunciar la nit electoral, després de conèixer els resultats, que anava a proposar a Madrid un “front antiradical…

– Doncs que ho faça amb els seus diners. Ara perdrà els 28 policies locals i el cotxe oficial que té a la seua disposició. Rita Barberá està ‘destarifada’ i immersa en la política antiga. El que ha de fer és respectar el resultat electoral. D’altra banda, no crec si més no que prenga l’acta de regidor, ja que no aguantarà estant en l’oposició.

-Consideres que el PP pot respondre a la seua derrota amb una campanya de la por al catalanisme (en una reedició de la “Batalla de València”) i als “populismes”?

– Ho intentaran, perquè crec que encara no han assumit el resultat. Sospite que el 9 d’octubre, en què sempre han permès que es concentren grups d’ultradreta, faran una mica de tot açò. És clar que són ells els que no són demòcrates i que una nova “Batalla de València” pels símbols no té futur. El que la gent vol és transparència i que resolguen els seus problemes. Pense per tant que no hauríem d’entrar en aquest debat identitari. Una altra cosa que hauran de plantejar és un període de transició per a la retirada de Rita Barberá.

-Què els diries a les persones escèptiques d’esquerra, que han vist tantes vegades frustrades les seues expectatives?

– Els diria que estigueren mobilitzades i vigilants, perquè ens donen un suport crític i exigent. Un dels antídots perquè no hi haja claudicacions ni oblits és la ciutadania activa. També per als qui creiem que els partits són instruments vàlids per a la transformació de la realitat.

-Quines mesures pot adoptar l’Ajuntament de València per a pal·liar el dolor i el sofriment de tanta gent?

– En primer lloc un pla de “rescat social” per a millorar les condicions de les famílies i en molts barris de la ciutat. En el nostre programa s’inclou a més una renda ciutadana d’inserció. Un altre punt important és la inversió productiva per a la creació de llocs de treball. Hi ha de fet nombrosos projectes finançats amb fons europeus per a la renovació de centres històrics, les energies renovables o l’agricultura. L’ajuntament del PP no ha tramitat cap d’aquestes iniciatives.

– Es revertiran a titularitat municipal serveis públics privatitzats?

– En el municipi de Torrent, on la concessió a una empresa privada del servei públic de l’aigua finalitza en poc temps, Compromís té un pla per a la remunicipalització en el pròxim govern. A València, ja que resta més temps perquè finalitze la concessió, impulsarem una auditoria per a veure com s’està duent a terme la gestió empresarial i si està complint-se el contracte. En cas de no complir-se el plec de condicions, a les tres faltes molt greus pot rescatar-se la concessió. També cal veure si l’empresa ha fet les inversions a les quals s’ha compromès. El mateix ocorre amb el servei de la grua i amb l’Ordenança Reguladora d’Aparcament (ORA), on hi ha signat un contracte de huit anys per 83 milions d’euros. Nosaltres volem paralitzar eixa contractació i remunicipalitzar l’ORA. En el cas de l’energia elèctrica, l’Ajuntament podria estalviar-se entre un 10 i un 15% si adquirira directament l’energia en el mercat en lloc de contractar amb empreses.

-Hi ha sectors “conservadors” dins de Compromís que pogueren frenar mesures socialment avançades?

– Moltes vegades aquestes són apreciacions de traç gruixut. A l’hora de la veritat, en comptes d’etiquetes cal mirar les propostes concretes. Compromís és una plataforma on hi ha diferents partits i persones a títol individual. Quan veus els polítics que han defensat la renda bàsica, els impostos a la banca o una auditoria del deute… açò desmenteix els tòpics. Al final tots els partits i persones conformen Compromís.

– Pot arribar la moderació per part del PSPV?

– En molts casos hem coincidit amb el PSPV en l’oposició a Rita Barberá. Però pot ser que hi haja algunes diferències, per exemple en el model de gestió urbanística o en la mobilitat. En Compromís volem anar a la “ciutat 30” (que en la major part del casc urbà aquest siga el límit de velocitat), i també proposem les restriccions de l’accés de vehicles a determinades zones. A voltes, en el PSPV, són més conservadors. Però tot açò es veurà a l’hora de fer un programa comú de govern. Volem també que l’església pague l’IBI de les edificacions que serveixen per a culte. No sé en aquest punt quina serà la seua resposta.

– En quin lloc quedarà la participació ciutadana?

– Volem que la ciutadania protagonitze la gestió política. Transformar per exemple les juntes de districte, i que es reunisquen en un termini inferior a tres mesos. Els pressupostos participatius permetran que els ciutadans decidisquen a què es dediquen una part dels recursos. A Ontinyent contribuïm a la implantació dels pressupostos participatius, de manera que en algunes votacions van arribar a participar 5.000 persones. En el Cabanyal, l’Ajuntament ha anat comprant propietats per un valor que oscil·la entre 30 i 50 milions d’euros. Ha d’haver-hi, per tant, un projecte de rehabilitació i recuperació de la trama urbana amb participació ciutadana, a més d’un pla per a reallotjar famílies que vivien en edificis degradats.

-L’Ajuntament de València acumula un deute que supera els 800 milions d’euros (el tercer més endeutat de l’estat espanyol). S’alçaran les catifes?

– El “RitaLeaks” ha sigut fonamental per a revelar el que ha ocorregut en aquests 24 anys de governs del PP amb les factures i els contractes. Hem revelat 466 factures relacionades amb despeses de representació de l’alcaldia que suposen 278.000 euros en menjars, hotels i viatges durant l’anterior legislatura.

– Finalment, quins compromisos personals ha assumit durant la campanya electoral amb els electors?

– Em vaig comprometre al fet que si era regidor, el despatx estaria obert un dia a la setmana per a suggeriments i propostes dels ciutadans; i una vegada al mes participaria en una assemblea en els barris amb els veïns. En la campanya ja celebrem assemblees obertes, en les quals els candidats responíem a totes les preguntes.

Aquesta informació ha sigut publicada en Rebelión. Traducció: La Veu del País Valencià.

Comparteix

Icona de pantalla completa