‘Tot el món sap que l'assassinat de Guillem va ser polític’

Guillem Agulló pare de Guillem Agulló, antifeixista assassinat l'any 1993
29 maig 2015 01:00h

Guillem Agulló, pare del militant independentista valencià assassinat per un neonazi l'any 1993, critica que "en plena democràcia hem de recordar la mort del nostre fill, mort per la ideologia feixista". A continuació reproduïm una entrevista que Ràdio Terra ha fet a Guillem Agulló, on denuncia que "l'aparell de l'Estat vulga amagar un assassinat polític".

Racó Català.
 
-Com a pares, us imaginàveu que pogués arribar a passar això en plena democràcia?
No, de cap de les maneres. Sabem que el nostre fill es movia per entorns progressistes i antifeixistes, cosa que era gairebé normal en aquella època si eres fill d'esquerres. Ells no sabien que els feixistes estaven tan organitzats. Jo crec que això va passar per mirar d'atemorir-los i deixar clar que no podrien fer res, però al final l'efecte ha estat tot el contrari. 
 
-Com vau viure aquelles primeres hores després de la notícia?
Nosaltres teníem una caravana i sortíem a acampar algunes vegades. El xic no va voler venir amb nosaltres aquella vegada i nosaltres vam anar amb les nostres filles a passar la Setmana Santa fora de València. Els nostres sogres van venir a dir-nos que havien assassinat el nostre fill. La Guàrdia Civil va venir a casa però no hi érem i ho van acabar dient als sogres, que viuen just darrere nostre. Ens va caure el món a sobre. És molt difícil de descriure. En Guillem era una persona molt estimada, no teníem cap problema amb el nostre fill, era un xic molt alegre i simpàtic. Tenia molts amics i molt diversos: coneixia gent del món llibertari, del món independentista, del feminista, etc. Quan ens donen la notícia ens enfonsem. Un amic ens porta a una secció de psiquiatria. Nosaltres teníem un sentiment de culpa molt gran. Jo m'hauria canviat per ell sense pensar-ho. Si hagueren vingut a per mi, ho haguera trobat normal, però no enteníem que anessin a per ell i això ens creava un sentiment de culpa molt gran. Ens deien que no érem culpables de res, que els culpables eren els que l'havien assassinat. I, a poc a poc ens vam anar refent, però ens va costar molt, moltíssim, aixecar cap. Fins i tot vam perdre les nostres feines. Els amics ens van ajudar molt. Les nostres filles, que llavors eren adolescents també ho van passar molt malament. A l'escola els explicaven que estaven en un país lliure, però a elles els costava entendre-ho, després del que li van fer al Guillem. 
 
-Com era la vida del seu fill? Quines inquietuds tenia?
En Guillem era un xic que tenia moltes aficions. Li agradava fer triatlons, el futbol - era del Barça i del Llevant-, era nedador. De fet, va ser seleccionat a les Olimpíades del 92 perquè al costat de casa teníem una piscina que era del València F.C, i ben aviat en Guillem hi va fer les primeres passes esportives. Després anava per tot l'estat espanyol fent curses esportives de braça. Va guanyar moltes medalles i fins i tot va ser campió d'Espanya en un moment donat. En el seu temps lliure, anava al barri del Carme, que és una zona cèntrica de València on s'hi reunia tota la gent que era com ell. Ell militava a Maulets. Eren activitats de caire independentista i era evident que tenia el seu risc perquè ja hi havia hagut alguns enfrontaments amb grups neonazis. Nosaltres, llavors, no ho sabíem, tot això. Ens van dir que ell no ens volia parlar d'aquests enfrontaments perquè no patíssim. Nosaltres ho desconeixíem totalment, ell tenia plena llibertat per fer el que volgués. Jo li deia al meu fill: «No vull saber què fas, però sí on estàs». A casa teníem una pissarra i allà apuntava 'sóc al Carme, sóc al Casal Popular'. En aquella època no hi havia mòbils, però ens ho deixàvem escrit així. Jo coneixia Josep Guia, que era el que portava els joves, i estava tranquil, amb la seguretat que no passaria res. Però sí que va passar... 
 
-Tot això fins a la matinada fatal de l'11 d'abril de 1993 quan el "Komando Marchalenes IV Reich" va assassinar Guillem Agulló. Com s'ha gestionat políticament i judicial l'assassinat del seu fill?
Fatal. Amb una pressió immensa dels mitjans de comunicació i dels aparell estatals que no ens deixaven respirar ni ens permetien discutir la possibilitat que hagués estat un assassinat polític. La gent que denunciava l'assassinat era atacada per molts fronts. En un article al diari, el líder d'extrema dreta José Luís Roberto va arribar a dir sobre el meu fill: 'Por sus actos se le conocerá'. Amb aquest article, jo vaig saber que Roberto coneixia en Guillem. Vaig entendre com funcionaven les clavegueres de l'estat i com controlaven els joves d'extrema dreta a València. A ell el van anar a buscar, perquè aquells dies estaven a Montanejos preparant una acampada, i es van desplaçar fins allà per anar-lo a assassinar, a ell concretament. En Guillem era l'objectiu a batre.
 
- Maulets, l'organització a la qual pertanyia en Guillem es va presentar com a acusació particular però va acabar abandonant el judici. Vau percebre un judici farsa?
 Sí. Maulets se'n va anar del judici perquè no s'admetia que darrere l'assassinat hi havia una motivació ideològica. Al judici es va presentar un testimoni anònim, amb la cara coberta, que va tergiversar totalment el que va passar i ningú va poder fer res. Volien que semblés que els violents eren l'entorn d'en Guillem i no els que van assassinar el meu fill. El dia del judici van venir gent de tot arreu a fer una concentració que va ser molt reprimida i això els va venir molt bé per dir que eren uns violents. El testimoni 'X' és qui argumenta que tenia por i que els violents eren els altres. 
 
- Pedro Cuevas, 'El Ventosa' és l'assassí confés de Guillem Agulló. Se'l va condemnar a 14 anys de presó no per assassinat sinó per homicidi.
 Sí, homicidi involuntari. Aquell judici va ser un despropòsit. Els membres del Kmando Marchalenes, que eren d'una zona deprimida de València, van tenir el millor equip d'advocats del País Valencià. A l'equip d'advocats, n'hi havia un que havia col·laborat amb Amnistia Internacional, un tal Grima, que era un prestigiós advocat i que ara neguen que pertanyés a l'entitat. I de la Generalitat Valenciana del senyor Lerma van sortir els advocats per defensar la resta d'acusats. De la Generalitat! Mira si tenien interès en despolititzar aquell judici. I, finalment, un advocat de Manises d'extrema dreta que es dedicava en exclusivitat a la defensa de Pedro Cuevas. Aquest, és clar, es va endur totes les condemnes, però la resta van quedar en llibertat i eren còmplices de l'assassinat. A en Guillem el van rodejar i no va tenir l'oportunitat d'escapar-se. En Guillem era de complexió atlètica, era fort i si hagués pogut córrer no l'haguessin agafat. Rodejat, sense poder-se escapar, és quan Cuevas li clava una navalla al cor.
 
- 14 anys de condemna per a Pedro Cuevas, dels quals només en compleix 4, i pocs anys després el veieu presentar-se a les eleccions municipals per Alianza Nacional. 
 Com que els delictes prescriuen, poden presentar-se. Això no ho hauria pogut fer un etarra. Però estem parlant d'algú que està protegit per l'estat espanyol i consentit per tots els mitjans polítics i socials. Aquestes coses al País Valencià han passat i passen. El còmplice necessari d'aquestes actuacions és el PP, que ha emparat l'extrema dreta. 
 
 
next