'Gandia necessitava una regeneració que desterrara els anys obscurs de Torró'

Diana MorantAlcaldessa de Gandia
1 agost 2015 01:00h
Diana Morant.
 
Diana Morant és l’alcaldessa socialista de Gandia gràcies a un doble suport inèdit a altres localitats valencianes: per una banda de Més Gandia (coalició electoral formada per Compromís, ERPV, EUPV i l’Assemblea Ciutadana Més Gandia) i per l’altra banda de Ciutadans. El que en altres parts del País Valencià ha merescut expulsions, a Gandia ha tingut el vistiplau del Comitè estatal de Pactes del partit d’Albert Rivera. Els resultats electorals a Gandia havien estat molt ajustats quant a repartiment dels regidors. Tot i que les esquerres havien sumat més del 53 % a les municipals, tres de les cinc llistes autodenominades progressistes van quedar fora del consistori per estar per baix del 5%. Això va donar 12 regidors al polèmic exalcalde “popular” Arturo Torró, 7 regidors als socialistes, 5 a Més Gandia i un únic regidor de Ciutadans que es va situar com a àrbitre de la situació. Prop d’un mes i mig després del plenari d’investidura que va situar Morant com a alcaldessa, ella mateixa ens fa una valoració positiva del nou govern de la ciutat i del Pla d’Ajust que han hagut d’aprovar que s’allarga fins al 2032 i que implica una important pujada d’impostos directes sobre els ciutadans per aconseguir el sanejament del deute de la ciutat.

Vicent Canet / Gandia
 
- Quina valoració fas dels resultats de les eleccions del 24 de maig en les quals vau perdre tres regidors respecte a les municipals de 2011?
 S’ha d’analitzar la fotografia que va dibuixar el 24 de maig més enllà de les comparacions amb convocatòries anteriors. El canvi d’escenari electoral és total. El resultat donava esperança per a aconseguir el govern de progrés que al final ha estat possible. De fet, a les locals els socialistes aconseguim 5 punts percentuals més que la marca del PSPV a les autonòmiques. No és un mal resultat, però també és de veres que n’haguérem desitjat un altre.
 
- La situació de Gandia ha estat molt especial. A Madrid, amb un Partit Popular amb un passat ple de casos de corrupció que estan investigant-se, Ciutadans sha decidit pactar amb ells i investir Cristina Cifuentes com a presidenta de la comunitat entre altres motius perquè era candidata nova.
Ací ha coincidit que les forces que han quedat representades al marge del Partit Popular teníem clar que a Gandia feia falta un canvi, una regeneració democràtica i un govern de transparència que desterrara eixos quatre anys tan obscurs liderats per l’exalcalde Torró. El que havíem de buscar era a través de qui es podia donar forma a eixe objectiu comú. El Partit Socialista va posar els seus set regidors damunt de la taula des del primer moment, eren les altres dues forces les que semblaven que tenien problemes per votar-se l’una a l’altra. Al final es va buscar l’únic escenari possible perquè confluïren eixes tres forces i va ser la meua investidura com a alcaldessa. En aquell moment tot el món va renunciar a alguna cosa i potser érem els socialistes els que renunciàvem a menys coses. Per això sempre he valorat la generositat de les altres dues forces. Aquest govern ha tingut tres components claus en el seu inici que ho seran per a tota la legislatura. I si bé l’element comú, i un poc forçat, va ser el que va ser, hui dia podem afirmar que el govern és molt unitari, té molta força i molta unió. I el que va passar va ser l’únic escenari positiu i viable.
 
 
- Quina és la relació amb Ciutadans que no està formalment al govern?
 Hi ha una relació de confiança absoluta i molta complicitat. Els hem fet partícips des del primer moment, quan l’única autoritat encara era l’alcaldia i també després quan ja s’havia configurat el govern i les regidories. Ells s’han sentit còmodes en eixa forma de gestionar. Som una maquinària en la qual anem ajudant-nos les diferents peces, que funciona i porta un ritme molt bo. Cada peça s’ha col·locat on es creia convenient i on es creia que podia aportar el millor per a la ciutat. Ciutadans s’ha quedat fora del govern i respectem eixa decisió, però els tractarem com un més. Més Gandia i socialistes ens hem repartit les àrees de govern d’una forma molt natural i treballem d’una forma molt còmoda, competent i eficaçment i estratègicament. 
 
- El PP de Gandia i el govern municipal estan llançant-se acusacions contínuament, quina és la relació amb loposició?
És roïna i és així perquè encara arrosseguem inèrcies del mandat anterior. Això canviarà amb el temps segurament. Des del govern deixem que tot el món treballe de la millor manera possible i en el lloc on l’ha col·locat la ciutadania. Els hem atorgat uns recursos econòmics i humans que ells ens van negar amb la seua majoria absoluta quan érem a l’oposició. Crec que al final aconseguirem arribar a una relació normalitzada de treball polític en la qual cadascú desenvoluparà el seu paper pensant en els interessos de la gent. De moment és impossible perquè continuen amb eixa forma insultant d’exercir la política, actuant amb falta de respecte i amb molta demagògia. De fet, no van estar a l’altura de les circumstàncies de la primera decisió important per a la ciutat del nou consistori com és el Pla d’Ajust, tot i que són ells els culpables d’aquesta situació econòmica. El PP va votar en contra del Pla d’Ajust a Gandia, encara que votarà que sí a eixe mateix pla a Madrid perquè ha comptat amb el vistiplau del “seu” ministre. No entenem eixa actitud a la contra, perquè sols és explicable des de la “pataleta” d’algú que no entén que ha deixat de governar aquesta ciutat i que ha de fer un projecte de regeneració dins del partit.
 
- Quina és la situació econòmica de lAjuntament?
El deute està situat al voltant dels 350 milions d’euros, però el dramatisme de la situació econòmica de l’Ajuntament de Gandia no el marca només la quantitat del deute, que és demolidor. Es tracta d’una xifra que ja diu quina gestió s’ha fet i fins on hem arribat a endeutar-nos. Amb tot, la magnitud de la tragèdia la marquen uns altres dos paràmetres: el romanent líquid de tresoreria del pressupost de l’any passat que és el que queda després del pressupost i que hauria de ser un valor en positiu. Ara mateix és negatiu i per valor de 64 milions d’euros, la mateixa xifra que devem hui dia a proveïdors. Fer una despesa 64 milions d’euros superior als teus propis ingressos dóna una idea de com es governava en la legislatura passada. D’altra banda, l’informe de morositat marca que estem pagant els proveïdors a 321 dies, és a dir de mitjana quasi un any després. La conclusió és que ací no es pagava res de la despesa del dia a dia. L’Ajuntament durant la legislatura passada s’havia gastat els diners amb actuacions capritxoses i innecessàries que eren totalment  prescindibles. I és eixa inèrcia la que hem de canviar. Hem hagut d’actuar des de la responsabilitat i el realisme de la situació actual i, per això, hem hagut de prendre la decisió més dolorosa de tota la legislatura que és haver de demanar-li esforços als ciutadans per eixir d’esta situació a partir del Pla d’Ajust.
 
- Sha negociat políticament amb el Ministeri o ha estat només un pla tècnic?
Quan diguem que és un document tècnic, el que volem dir és que els números són els que són i per a pagar un deute així de dramàtic havíem de ser dràstics en matèria impositiva. Perquè al final el que has de fer és tindre els mateixos ingressos que despeses. És matemàtic, ací no cap ideologia. El que passa és que hem arribat tard a acollir-nos a un Pla d’Ajust que altres ciutats fa quatre anys que estan treballant. Ací la pilota anava sent cada vegada més gran. Des del Ministeri se’ns va dir que la situació econòmica era molt complicada. L’Executiu espanyol ha decidit assumir aquest pla perquè es feia càrrec que a partir d’ara anàvem a ser responsables i que el que no farem és, com l’anterior govern, anar-nos-en de festa amb els diners dels ciutadans. A partir d’aquest pla i de sanejar l’economia local podran vindre noves mesures i inversions amb les quals podrem continuar donant-li oportunitats a una ciutat que s’ho mereix i evitar que siguen els ciutadans els que hagen de pagar una cosa de la qual no tenen la culpa.
 
- Va per llarg això.
El Pla d’Ajust és una planificació pressupostària fins al 2032 i Arturo Torró proposava que ho férem fins al 2045, és a dir, posposa endarrerir les responsabilitats.
 
- Sha parlat amb altres administracions com ara la Diputació de València o la Generalitat Valenciana per assolir nous recursos econòmics?
Este govern no ha entrat a creuar-se de braços i esperar que les coses s’arreglen soles. Creiem que aquesta ciutat mereix una nova oportunitat. Per això estic com a representant de Gandia a la Diputació de València, perquè la ciutat estiga allà on es prenen decisions i per poder veure’s afavorida per nous programes i finançaments que puguen eixir d’aquesta administració. A banda, la Generalitat ha canviat de sensibilitat i farà noves polítiques de les quals pot eixir beneficiada Gandia.
 
- Si hi ha canvi de govern a lEstat espanyol, el Pla dAjust serà diferent?
Aquest Pla d’Ajust ha estat elaborat pel partit que ha cregut en l’austericidi durant tota la legislatura passada i que no creia en cap altra cosa més que això. Ens hem vist un poc com Grècia: o t’adaptes a les mesures que posa Europa o et quedes fora d’Europa. Ací a Gandia havíem d’adaptar-nos a un Pla d’Ajust que s’ha elaborat per part d’un Ministeri d’Hisenda comandat pel PP i que ha estat el mateix instrument per a totes les ciutats. No podíem reclamar res fora del sistema que hi ha establit actualment. Ara, ens agradaria un canvi de govern a Espanya per a poder canviar moltes polítiques que s’estan fent i una d’elles seria el tractament econòmic a municipis com Gandia.
 
- Al carrer es diu: tornen a pagar els de sempre i queels que han malbaratat no ho tornaran
És una lectura que es pot fer i és legítim fer-ho, i fins i tot afirmaria que són sentiments majoritaris. També hi ha un altre que és que no es podria fer una altra cosa que un Pla d’Ajust com aquest a causa de la delicada situació de l’Ajuntament i això també és majoritari. La gent ha entès que eren mesures necessàries per poder acabar amb el deute del consistori.
 
Sobre que sempre paguen els mateixos diria que en part és així perquè la mala gestió dels nostres representants públics l’acabem pagant tots. Sóc de les que creu que haurien d’haver mesures i eines que frenaren aquest tipus de situacions abans que haver d’esperar a l’entrada de nous governs per posar-li fi. I en això el sistema falla. De fet, ací els informes de l’interventor eren demolidors, però ni l’administració autonòmica, ni la nacional -totes dues en mans del PP en aquell moment- havien fet cas a eixos avisos. Per tant, els acusem d’eixa connivència i complicitat amb el que ha fet Arturo Torró i també els exigirem explicacions. La segona reflexió sobre que no ho tornaran mai: no sé si ho tornaran però sí que dic que buscarem justícia. El que ha fet alguna cosa malament haurà d’assumir les seues responsabilitats perquè el perjudici econòmic li l’han provocat a tota una ciutat.
 
- Creus que el Pla dAjust que saplicarà fins al 2032, vos pot afectar electoralment?
Ha de quedar clar que cada euro que recollim a partir del Pla d’Ajust es dedicarà a necessitats bàsiques de la ciutadania. Hem demanat esforços als gandians i serem els primers en donar exemple i en preocupar-nos per destinar els euros que recaptem on toca. I com ja he dit treballarem per buscar noves inversions d’altres administracions per millorar la qualitat de vida de la gent. I sinó ho fem així serà quan els electors ens hauran de valorar de manera negativa. Si ens pot afectar electoralment? Sí, clar, ho sabem i ens fem càrrec i demanem disculpes. No és un pla que ens agrade. Però aquest govern té sensibilitat social i estarà ací per la gent. No deixarem ningú en l’estacada quan estiga en una situació dramàtica. S’habilitaran solucions d’emergència per a cobrir situacions desesperades i també els impostos que la gent no puga pagar. Ens hem hagut de carregar de responsabilitat per evitar la fallida del consistori, però no hem perdut la sensibilitat social. No és un pla amb un objectiu electoralista però és el que ha de fer qualsevol govern decent i honrat.
 
- Els impostos que es pugen són els directes que solen ser els menys progressius i els que graven a tots per igual independentment de la renda.
De fet, el Ministeri obligava que ho férem a traves dels impostos directes als ciutadans, perquè considerava que era l’única forma de garantir el nivell d’ingressos. No li valien altres propostes tot i que nosaltres buscarem alternatives.
 
- En aquesta situació econòmica, quin és el futur del contracte amb Tele7?
El contracte milionari amb les televisions privades no té cabuda ni econòmicament, ni ideològicament amb aquest nou govern. Els seus membres vam ser molt combatius com a oposició quan el Partit Popular va fer eixa injecció milionària. Crec que part del resultat electoral s’explica a partir de la instrumentalització partidista dels mitjans de comunicació que va fer Torró amb diners públics. En el codi ètic que hem signat, un dels punts era la revisió de les relacions del govern municipal amb els mitjans de comunicació perquè eixes coses no tornen a passar. En el nostre model, un dels objectius és recuperar un mitjà públic de televisió comarcal que no va poder tindre mai lloc amb l’Executiu autonòmic del PP perquè no va legalitzar les seues emissions. Amb tot, una televisió pública queda de moment en l’episodi de somnis fins que puga ser viable econòmicament. O busquem una institució que puga fer-se’n càrrec o serà difícil que això isca de les arques municipals.
 
- La programació seria en valencià?
La sensibilitat pel valencià la tenim. Aquest govern torna a parlar en valencià a totes les comunicacions públiques. És un debat que està sempre en el carrer i sempre hi ha discussió. El que tenim clar és que hi ha dos llengües cooficials i ja cadascú triarà en quina se sent més còmode. En el meu cas trie el valencià perquè és la meua llengua mare i també per discriminació positiva perquè és una llengua que necessita suport.
 
 
- Quan tornaran a ser públiques les escoletes que va privatitzar lanterior alcalde?
En el cas de les escoletes sí que et puc dir claríssimament que tenen viabilitat, perquè el nou govern de la Generalitat ha assumit l’escolarització dels xiquets dels 0 als 3 anys. Per tant, serem una ciutat que estarà dins de la xarxa d’escoletes públiques valenciana. La concessió amb l’empresa privada que les gestiona actualment s’acaba l’any que ve i probablement al setembre de 2016 la Generalitat podrà passar a fer-se’n càrrec.
 
- I què en farà aquest govern de dos dels grans projectes que havia presentat lanterior corporació municipal com són el Parc Aquàtic i la Ciutat Agroalimentària?
Pel que fa al Parc Aquàtic encara estic esperant que em demanen cita els inversors que havia anunciat Torró. El problema d’aquesta idea és que estava buida de contingut. En el cas de la Ciutat Agroalimentària és una bona idea, de fet la portava el PSOE al seu programa electoral de 2011. Només que quan es fan propostes, que totes es poden parlar, s’han de desenvolupar de forma seriosa i si són possibles i viables econòmicament les tirarem endavant. Ací no hem vingut a destruir el que pot funcionar però de moment d’eixe projecte que va presentar Torró no hi ha més que les infografies.
 
- Un dels problemes socials més importants a lactualitat és latur, quines polítiques desenvoluparà lAjuntament en aquest sentit?
El gran problema actualment és l’atur perquè la gent només reclama tindre una oportunitat per fer la seua vida i no haver d’eixir fora del país. S’estan habilitant nous plans d’ocupació, als quals s’acollirà Gandia, que estaran cofinançats per l’administració local, la Diputació de València i la Generalitat. A més, s’han d’aprofitar les oportunitats en els sectors de la innovació i les noves tecnologies i s’ha de fer de mà de les universitats i les empreses. Gandia és una bona ciutat on viure perquè dóna qualitat de vida i ha de facilitar tots els serveis a les empreses per establir-se, com ara la fibra òptica. Una opció molt interessant seria propiciar la creació d’un parc tecnològic.
 
- La desestacionalització i diversificació del turisme és una aposta del govern municipal per a crear ocupació, però com afecta encara a aquests plans la imatge creada pel programa Gandia Shore i pel tipus de turisme que se li associa?
És un mal cognom i és l’herència que ens deixa el PP en el turisme. Ens deixa un model turístic molt degradat i molt associat a la borratxera. S’ha desplaçat el turista natural d’una platja tan preciosa com la de Gandia, que és de turisme familiar, confortable i amb un nivell de qualitat alt. S’haurà de treballar, però no costarà tant de revertir com pot semblar a primera vista. Només s’ha de creure en la ciutat i que mereix una oportunitat, creure que som més que això i que mereixem més que això per aconseguir la qualitat i l’excel·lència.
 
- Recuperarà Gandia un dels seus trets didentitat que era la seua política cultural?
Hi haurà un canvi total en aquest sentit perquè durant la passada legislatura no hi havia hagut política cultural, no s’ho havien cregut. En l’actual govern som uns convençuts que la cultura forma part de l’aliment de l’ésser humà. No és una cosa capritxosa, pensem que és una necessitat bàsica. A més, és un sector econòmic a explotar. La cultura en si mateixa ho és com a element necessari de l’oferta turística. Qui ens visita ha de poder consumir gastronomia, cultura, natura o platja. Es notarà eixa aposta pel sector i, per això, tenim un gestor cultural brillant com Joan Muñoz com a regidor en aquest àmbit.


next