El cantant de Xàtiva, Feliu Ventura, ha participat en la darrera celebració de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada. Ventura s’ha adherit a l’homenatge que l’organització ha fet a l’Ovidi Montllor.
Àlex Llinares i Adrian Alfonso / Enviats especials / Prada
-Alguna vegada hi havies estat a l’UCE? Quina és la teua opinió sobre la funció o tasca que hi fa l’UCE?
Sí, en una ocasió com a estudiant, però també com a cantant. Crec que l’UCE ha estat molt important i encara pot ser-ho com a punt de trobada acadèmic de tots els territoris.
-Que representa la figura de l’Ovidi per a tu com a músic?
És un referent, m’ha ensenyat a veure les coses que m’afecten com a persona amb esperit crític.
-Quina opinió hi tens al respecte sobre les commemoracions i celebracions que s’estan fent de l’Ovidi Montllor?
Necessàries per a rescabalar el seu treball després de tants anys d’oblit i negació.
-Creu que els cantants valencians veuen recompensada la seua creativitat en termes econòmics com en reconeixement cultural i demés?
No és una recompensa, és un sou: som treballadors, actualment sense drets.
-A què creus que es pot deure la proliferació d’aplecs, concerts i festivals de música en valencià?
Crec que hi ha molts festivals organitzats més amb criteris de rèdit econòmic que no de rèdit cultural. Són, per tant, festivals de música comercial en valencià. Allà és on més s’ha de vigilar pels drets dels treballadors: tècnics, músics i productors.
-Creus que molts grups o cantants han tingut una excessiva referència musical d’Obrint Pas i han tendit a imitar la seua música? Si és així, creus que el ventall de varietat musical es redueix bastant?
No ho crec, el que passa és que és habitual trobar el mateix cartell en pobles diferents. Cartell on entren pocs grups nous. Però música en valencià hi ha molta, molt variada i, un grapat, molt bona.
-Quina opinió tens sobre el nou panorama polític al PV com a valencià, i com a músic?
s’obre un escenari més respirable, teníem una urgència institucional per abandonar una època molt bruta i fosca de la nostra història. Ha arribat un canvi, però els canvis són poc útils si no van seguits d’una transformació. Hauríem de poder decidir sobre totes les coses que afecten les nostres vides.
