‘Ara en Comú té major potencial que IU en solitari’

Alberto GarzónDiputat d’Esquerra Unida al Congrés
14 setembre 2015 01:00h
Alberto Garzón, durant un moment de l'entrevista.

Alberto Garzón (Logronyo, 1985) ha passat de ser en quatre anys un complet desconegut a liderar la llista d'IU en les generals i abanderar una renovació de l'estratègia en la federació. I s'ha posat al capdavant en un dels moments més difícils per a la seua organització, amb el llast mediàtic de passats casos de corrupció, una acusada crisi interna encara no resolta completament i l'aparició de Podem com a actor hegemònic dins del seu espectre ideològic.

En aquest context, Garzón defensa tant cap a fora com cap a dins del partit la necessitat d'aconseguir una confluència de forces d'esquerra, i en tots dos costats s'enfronta a dures resistències. “No ens juguem les pròximes eleccions, sinó les pròximes generacions”, insisteix. Aquest cap de setmana s'han produït dos fets ressenyable: d'una banda, el projecte Ara en comú ha decidit impulsar unes primàries de confluència i per un altre el mateix Garzón i IU han decidit que participaran en el procés. Açò sí, ambdues afirmacions estan en l'aire, a l'espera que les bases dels dos espais aproven les decisions preses. La Marea ha realitzat una entrevista al candidat de la federació d'esquerres, de la qual ofereix un avançament. El text complet podrà llegir-se en el pròxim número de la revista.

Eduardo Muriel (La Marea) / Madrid

- Ha anunciat la seua intenció formal de presentar-se a les primàries d'Ara en Comú. Significa açò que IU es presentarà a les eleccions sota aquest paraigua?
Quan Pablo [Iglesias] m'ofereix anar en la seua llista en la conformació de la seua candidatura jo li dic que no, perquè no em sembla que siga la fórmula per a construir la unitat popular, i així ho vaig expressar en el seu moment. Cal fer que les organitzacions troben espais en els quals es puga treballar, amb mecanismes participatius i tot la resta. En aquest sentit, volem que IU participe dins d'unes primàries amb garanties democràtiques, en cas que finalment foren convocadesper Ara en comú, que crec que té una setmana per a decidir-ho. Però ja hi ha un ampli consens. Si açò es produeix, si es convoquen unes primàries per a la primera setmana d'octubre, llavors totes les federacions d'IU on no hi ha ja un procés de confluència construint-se -ja ho hi ha per exemple a Galícia i Catalunya-, se sumarien.
 

El diputat Alberto Garzón. Foto: Fernando Sánchez.


- Existeix la crítica que IU pot estar potser agarrant-se a Ara en Comú per a salvar alguns mobles i llocs.
Crec que és normal que hi haja molt soroll, molta circumstància, en fi, tan complexa, perquè són temps d'incertesa. És normal que hi haja crítiques de tota naturalesa. El que passa és que han d'estar fonamentades. Segons ens mostren les enquestes, ara mateix IU estaria en l'ordre del 4% al 6%, ni més ni menys. Açò, segons com es configuren els diferents partits, crec que donaria per a cinc o sis diputats, per la distribució territorial fonamentalment, i açò pot significar fins a un grup parlamentari. Bé, açò pot significar la supervivència d'IU com a institució en el parlament. Pot ser suficient per a determinades persones, però clar, si açò es dóna amb la repetició del govern de Mariano Rajoy o del bipartidisme mateix i les seues polítiques, no haurà servit per a res. Aquesta és la meua òptica, la que, en tot cas, encara que garantim salvar IU, cal anar més enllà.

-I ací entra en joc Ara en Comú?
Ara en Comú té major potencial que IU en solitari, per qüestió de suma de forces i de capacitat d'aglutinar-les, però així i tot hauríem de veure qui conforma Ara en Comú i si és finalment la candidatura unitària. Si ho és, hem aconseguit el nostre objectiu, i si no, cal continuar. Lògicament hi ha gent que pot pensar que aquesta és una operació de salvament. Jo no ho crec, per les raons que esgrimisc. I el que és clar és que jo entraria, anant sols, en el Parlament, per la qual cosa no es pot veure la meua aposta de deixar-me la pell per la unitat popular com una aposta personal, en la mesura que precisament la visió més conservadora, que és que jo anara per Madrid en IU, em permetria ser diputat quatre anys més. Açò està garantit perquè amb aconseguir un 3% a Madrid ja s'entra. Açò està clar. Però aquest no és el nostre objectiu ni el d'IU.

-Li satisfan els acords que s'han pres a nivell territorial amb Podem?
Bé, sóc partidari d'acords estatals. No em sembla que per a una candidatura per a les generals siguen la millor opció els acords per espais territorials. No m'hi negue, per descomptat, entre altres coses perquè en gran part són ja fets consumats, però crec que la millor fórmula són acords sincers, honests, al nivell més ampli possible. En tot cas, qualsevol acord suma. Cal donar la benvinguda als llocs en els quals ja s'han arribat a acords i plantejar-se: ací s'ha fet, per què no ho farem en altres llocs?

Aquest article s’ha publicat en La Marea. Traducció La Veu del País Valencià.

El text complet podrà llegir-se en el pròxim número de la revista.
 

next