Sergi Tarín / València
“Esta és la bona”, diuen el seus per diferenciar-la de l’altra Ana Botella, la del Partit Popular, exalcaldessa de Madrid i dona de José María Aznar. En el vídeo electoral juguen amb esta idea i amb l’objectiu de convertir l’estigma en reivindicació. Botella és funcionària de la Generalitat i fou regidora del PSPV a l’Ajuntament de València entre 2007 i 2010, quan fou nomenada delegada del Govern fins al 2011. Quatre anys després torna a la primera línia política per ajudar a redreçar, diu, la desastrosa situació social deixada pel Partit Popular.
– Diuen que estes eleccions marcaran l’inici d’una Segona Transició, almenys pel que fa al trencament del bipartidisme. No creu que es respira massa poc ambient electoral per a un canvi tan transcendent?
Coincidix amb una època molt estudiada pel Partit Popular i molt roïna per a unes eleccions. És la campanya electoral que coincidix amb la campanya de Nadal, que te la pròpia inèrcia i ens està fagocitant. Després hi ha hagut un dels majors ponts de l’any i això ha distorsionat molt. Ens hem adaptat i hem anat als centres comercials. A més, tampoc no s’està destinant tant de diners a la cartelleria, a les tanques, als cotxes amb les veus… Eixe màrqueting ha canviat i el camp de joc està més en els mitjans i en les xarxes socials.
– Per què diuen de vostè que és una política de perfil baix?
Potser perquè confonen ser un polític professional amb ser un polític. Qualsevol ciutadà hauríem d’estar en condicions de ser polític, que és algú que es compromet amb les coses que importen en la comunitat. Sembla que se li dóna el reconeixement de polític a qui està tota la vida penjat d’un càrrec públic. Sembla que valorem allò que més repudiem o critiquem.
– És cert que l’escolliren perquè Jordi Sevilla rebutjà encapçalar la llista?
No em consta. Vaig llegir que a Jordi Sevilla li havien preguntat com a part del grup d’experts que Pedro Sánchez l’havia seleccionat per preparar el programa. Lògicament, en ser valencià, algú pensà que aniria per València. Aleshores digué que no anava a formar part de cap llista, que anava a col·laborar i que si després corresponia formar govern, estaria disponible. En qualsevol cas, m’és indiferent. Si s’haguera donat el cas, doncs molt bé, un honor que compten amb mi després de Jordi Sevilla.
– El seu nom i cognom li fa perdre més vots a l’esquerra o guanyar més vots de la dreta?
Espere que la gent no s’espante! M’he adonat que també patisc l’herència del PP. Esta dona [Ana Botella] no ha caigut bé. La gent li té un rebuig. Va ser nefasta. No tenim res a vore.
– Si Compromís-Podem obté un millor resultat que el PSPV, l’estabilitat del Consell es veuria afectada?
Pense que no. Venim de 20 anys de monogovern del PP i el resultat ha estat desastrós per a esta comunitat, que està endeutada, delmada. L’acord del Botànic marca unes regles del joc i crec que hi ha bastant responsabilitat per part dels dos que estan governant amb el suport de Podem.
– Un dels valors que reivindica el PSPV és la renovació. Com es compatibilitza això amb tindre de número dos a José Luis Ábalos, de quatre a Ciprià Ciscar i de tres a la filla d’un pes pesat del partit com Antoni Such?
En el cas de María [Such] seria injust pensar que perquè siga filla d’algú vaja amb el paper de filla. Sí que és veritat que ha tingut més proximitat al partit, però és inqüestionable que, per mèrits propis, s’ho val. De la resta és cert que, si u posa el focus en la llista de la província de València, l’esperit de renovació pots valorar-lo més o menys, però cal mirar el conjunt. Els caps de llista s’han renovat en més d’un 80%, hi predominen les dones, hi ha moltes més persones joves. En el marc global l’afirmació és correcta i a Castelló i Alacant potser hagen canviat més i en la nostra hi ha hagut continuïtat i renovació a parts iguals en els primers números.
– Què és el lermisme?
No sóc una experta en lermisme, eh? (riu) Com no sóc una política professional… Es diu del lermisme (riu) a eixe corrent dins del partit que sembla que naix d’una persona, Joan Lerma, que fou president de la Generalitat i secretari general durant una època emblemàtica de desenvolupament del PSPV quasi paral·lela a l’època en què Felipe González era president del Govern i secretari general, amb la qual cosa el lermisme viatja en paral·lel al que fou el felipisme. Són persones d’una trajectòria molt consolidada i que han marcat molt la vida del partit i que tenen molt seguidors. Crec que eixos seguidors són bastant consistents, amb la qual cosa parlar de lermisme és fer-ho d’un corrent de persones que tenen com a referència Lerma en els actes polítics i que, a més, són molt fidels.
– El retorn del PSPV a la Generalitat sembla que ha apaivagat els conflictes interns.
Sembla que tanquem un cicle perquè Ximo Puig pertany també a l’època de Joan Lerma.
– Fins i tot un “represaliat” com Jorge Alarte pot ser senador.
Ell perdé el congrés. És una persona molt jove i aprofità per tornar a la carrera professional com a advocat i ara, si s’ha activat i té ganes d’aportar… El verinet de la política ningú no se’l pot llevar.
– Quines primeres reivindicacions té en ment en arribar al Congrés?
La primera cosa és canviar la imatge després del pas del PP. La gent té una pèssima imatge d’esta comunitat, on ha regnat la corrupció, s’ha escrit fins i tot un llibre, “Tierra de saqueo” [de Sergi Castillo], i no paren de votar el PP… ¿Qui ho pot entendre?
– I per què els voten?
Han sigut molt bons en el repartiment i el clientelisme, amb unes trames de corrupció molt àmplies. Pose el cas de Gandia, on es té una imatge d’una ciutat emprenedora, dinàmica, moderna. En quasi tota la història democràtica els alcaldes han sigut socialistes, llevat de quatre anys, de 2011 a 2015, que ha sigut [Artur] Torró. En esta època el deute està en 230 milions i ja té dos imputacions i està en la trama Púnica. En només quatre anys! És com una pauta de comportament. És la màfia que s’apodera d’una societat, cal estudiar-lo en eixos termes. Aleshores domina, comunica, canvia, hipnotitza, no sé com dir-ho. Quan tenien Radiotelevisió Valenciana la utilitzaven com a maquinària de propaganda. Ha sigut com una maquinària de poder i diners per satisfer interessos empresarials i, a més, alimentar la mateixa màquina electoral, perquè han competit dopats.
– Si Pedro Sánchez és president, es rebaixarà el to en la reclamació del finançament?
No, perquè la necessitat és tan gran i els passos donats tan diligents que no cap un retrocés.
– Ha sigut delegada del Govern. Subscriu l’opinió de molts companys de partit que cal tancar els CIE (Centres d’Internament d’Estrangers)?
Els CIE formen part d’una normativa no només espanyola, sinó Europea. Cal donar-los una alternativa. Jo he visitat el CIE i sé com de dur i difícil és. La legalitat fa que haja d’existir per eixos suposats en els quals, no es pot deixar una persona anar al carrer perquè sinó no es pot procedir a l’expulsió que es dicta judicialment.
– Tenint en compte les nombroses denúncies per violació de drets humans als CIE, hauria de ser una prioritat del nou Govern buscar eixa alternativa?
Hauria de ser-ho. Si es pot trobar una altra fórmula que siga humanitàriament millor, seria molt desitjable. Portem en el programa que puguen entrar les ONG, que puga haver més normalitat de tracte perquè no estan detinguts, sinó que han de romandre allí fins que siguen evaquats per una ordre d’expulsió. És un assumpte delicat i que afecta drets humans i en situacions molt al límit, fins i tot separant famílies, perquè membres de les famílies es queden ací i uns altres han de ser expulsats. És un assumpte el suficientment dur com perquè puga ser revisable. La qüestió de la seguretat és sempre difícil i, com diuen els policies, algú ha de fer-ho. L’important és la legalitat i que no s’afecten drets humans.
