Àlvar Peris, professor de Comunicació Audiovisual en la Universitat de València i col·laborador habitual de revistes com Caràcters i Lletres Valencianes publicarà la seva tesi doctoral al febrer. Pretén explicar com els mitjans estatals construeixen ‘nació espanyola’ a través dels seus continguts. La seva trajectòria investigadora inclou estades a Duke University, als Estats Units, i a la University of Nottingham, al Regne Unit. El seu treball se centra en la construcció de les identitats mediàtiques, amb especial atenció al discurs televisiu i a Internet. Parlem amb ell sobre la seva tesi i la importància dels mitjans de comunicació en la influència de la societat.
– Al novembre va sortir un article a la Revista de Recerca i d’Anàlisi de la Societat que parla del nacionalisme espanyol a programes com Masterchef…
Si, és un article al darrer número de la revista. Com a tota revista científica, fa un parell de números l’any i tenen una periodicitat llarga. En aquest sentit, és un article que parla sobre la tesi que presentaré al febrer.
– I en aquesta tesi només t’has basat en Mastercheff o en altres programes?
Aquest programa forma part d’un tot dins la meua tesi doctoral. Aquest és un exemple pràctic on es desenvolupa la teoria que s’explica en la tesi: intente explicar com la TV construeix la identitat nacional, sobretot la identitat nacional d’estat, i Mastercheff n’és un molt bon exemple.
– Però n’hi ha d’altres, altres programes… me’n pots avançar algun?
I tant! A veure, he treballat, sobretot, l’entreteniment televisiu. Hi ha diferents àmbits: la telerealitat (no ficció) com pot ser Mastercheff però hi ha els talkshows com Sálvame que sí que hi ha un cert imaginari espanyol que participa d’uns certs elements que jo qüestione, i que fan referència a una concepció de la nació espanyola de caràcter més tradicional i que xoca, d’alguna manera, amb altres formes més contemporànies. De fet, és una manera de fer que els polítics ja han volgut dur a terme des de la Constitució Espanyola fins a l’actualitat.
– I la ficció?
Està més treballada. De fet, ja s’han fet alguns estudis a TV3 on també s’hi ha construït la nació catalana a través de la TV. D’aquesta manera, hem volgut visualitzar que la televisió espanyola, tant la pública com la privada, també construeix ‘nació espanyola’.
– Bon apunt! Moltes vegades s’ha criticat TV3 per ser ‘molt nacionalista’. Però també passa a televisions espanyoles…
Efectivament. Però fixa’t: la nació també es construeix amb sèries que passen en l’actualitat. Programes on es fan reflexions sobre la llengua, com es configura la societat, com són els catalans, quina manera de pensar tenen sobre qualsevol conflicte social que ens afecta… I en aquest sentit, Espanya fa exactament el mateix.
– És possible que aquest fos un dels motius pels quals es va voler tancar TV3 al País Valencià…
Clar. Nosaltres podem tenir una afinitat amb els catalans i que ens semble bé que al mapa del temps hi apareguen els Països Catalans. Però pot haver-hi gent que no ho compartisca, i això són visions sobre el nacionalisme que poden entrar en conflicte, usats a la petita pantalla.
– I això qui ho decideix? Com es fa?
Jo no crec que Mastercheff siga un producte nacionalista de manera conscient. Sí que construeix nació espanyola i té elements que formen part de la nació més tradicional o constitucionalista com l’aparició de l’exèrcit o l’ús dels espais geogràfics (no es visita Catalunya) i els convidats que tenen… és una visió parcial i particular de la nació espanyola que es contradiu amb una visió més plurinacional…
– No hi ha intencionalitat… però?
No ho crec. És una cosa naturalitzada. Alguns autors anomenen aquest fet com a nacionalisme banal, donar per fetes les coses, allò que és ‘normal’.
– Parles d’un ús d’un nacionalisme modern… què és això?
Sí, perquè per construir aquesta idea s’usa un format de televisió global. No és un format ranci ni caspós. És atractiu, amb elements de televisió global, un concurs, un ‘talent show’ en què tothom entén la dinàmica del concurs i on es tracta l’entreteniment…
– Però potser no és del tot dolent que una TV ofereixi cohesió nacional… el problema és que Espanya té moltes nacions i clar, se’n pot fer un ús totalment unitarista com dius…
No ho fan conscientment, vaja, crec que no, però no hi són representades les diferents nacions de l’estat, efectivament.
– Per tant, seria bo que tornés Canal 9, no?
És bàsic! No tenim mitjans en la nostra llengua. A la TDT hi ha més de 60 canals i cap en català/valencià: és una pèrdua cultural, lingüística i, fins i tot, industrial: tenim un 90% del sector audiovisual a l’atur… el país necessita tenir mitjans públics. Ah, i també més ordenats. El tancament també és fruit dels errors de la política comunicativa dels governs del Partit Popular… és un desastre!
– Una manera moderna de construir la nació…
És clau en el concepte d’un nacionalisme modern aquell que mescla el jo global i el jo nacional. L’ús de la gastronomia està molt ben vista. La gastronomia espanyola té reconeixements arreu i utilitzar aquest element com a ‘Marca Espanya’ és un ús modern que fa la nació apropiant-se d’un element que pot ser més plural. Tant cuiners catalans com bascos no se n’amaguen i s’han acollit a la gastronomia espanyola com a fenomen global. Hi ha un talent innegable però se’n pot fer un ús polític i aquest és un bon exemple del que vull explicar a la meua tesi.
