‘El crit no hauria de ser “jo també sóc puta”, sinó “jo també sóc maga”

Magues de Gener
11 gener 2016 01:00h

La Veu reunix les germanes Rosa i Manola Roig, dos de les magues laiques, i Cristina Escrivá, promotora de la cavalcada republicana. La trobada és a Sueca, el poble de les Magues de Gener: Igualtat, Llibertat i Fraternitat. O el que és el mateix: Rosa Roig, Manola Roig i Llum Fos. La darrera ha preferit aïllar-se a causa de la virulència dels insults vessats des de les xarxes socials i aplaudits per alguns membres del Partit Popular valencià. Una ona expansiva que els ha bloquejat les vides. I això vol dir que Rosa ha deixat d’escriure, Manola de pintar i Cristina d’investigar. “Ho hem hagut d’aturar tot per defensar-nos”, expliquen amb un regust amarg pel silenci de l’esquerra política, cosa que ha fet encara més evident el linxament mediàtic.

Sergi Tarín / Sueca

-Com esteu?
Rosa Roig: Molt cansades.
Manola Roig: Hem trencat els estereotips de dona que normalment ixen a fer estes coses. Les hem convertides en protagonista, en paraula, amb ideologia.
Cristina Escrivá: També en alguns moments ens hem sentit molt a soles.
M: On estan les veus que tenen la projecció mediàtica que no tenim nosaltres? On han estat durant set dies?
R: Veus que sents en altres moments: partits, sindicats, associacions... Si l’esquerra té por, guanyarà la dreta i es perdrà el carrer. Si algú creu que la dreta recula és que no sap on està.

-De quina manera ha afectat tot açò al vostre entorn?
R: Els meus alumnes sí que han vist totes les imatges. No tinc costum de defugir un debat. El primer dia he entrat i els he dit: “M’heu de dir alguna cosa? Mireu en les xarxes el que vulgueu, que sou adults, però a l’argument de felicitat i cultura, la resposta ha sigut ‘puta’. Es això un argument? Hi ha una paraula equivalent per a insultar un home?” Com diu Joan Fuster, puta és un insult, no un ofici. A més hi ha l’escarni i l’escarment. Quan algú et diu puta esta dient-te: calla i amaga’t! És un insult i una amenaça.
 

-Heu pensat en acudir als tribunals?
R: Tenim una cuirassa que ens ha protegit de l’insult, per això no hem traspassat a la querella.
M: El que ha de quedar és una resposta política.

-Si Joan Ribó no vos haguera rebut, la reacció haguera sigut una altra?
C: O si no haguera fet eixe discurs tan reivindicatiu.
M: I si haguérem sigut Mags de Gener l’actitud haguera estat diferent, almenys pel que fa als insults. Tampoc no és una qüestió de pressupost. Si haguérem anat vestides de Prada, la resposta haguera estat la mateixa. La gent que ens mirava amb els ulls amb què ens havia de mirar no veia el que veia Alfonso Rojo [un dels periodistes que més les ha insultades]. Veia la màgia, l’alegria.
 

-Cristina Escrivà trau un àlbum amb diverses imatges de la cavalcada i les va passant. Quins valors hi ha en eixes fotos?
C: La col·laboració, la generositat, la col·lectivitat.
R: Les ganes de canvi, de mostrar que les coses, la festa, es poden fer de formes diferents, que el món es divers.
M: Estàvem tan exultants, tan contentes, tan felices... Es va produir un moment màgic, que transcendia.
R: Que hi ha més perillós que una societat feliç i sense por?

-El Partit Popular vos acusà d’adoctrinar xiquets.
R: No anàrem allí per adoctrinar ningú.
M: Només els donàvem màgia i confetti.
R: I consells molt importants com que han de cuidar determinats valors: la generositat, tindre sentit de la justícia, paciència, fermesa, claredat, empenta, creativitat i constància. No crec que això siga adoctrinar ningú.

-Té futur la cavalcada?
C: Per descomptat. Hem posat en safata un projecte de futur, transformador, pedagògic.
R: I ho faran malament els polítics d’esquerra si no vénen a la pròxima. Hi ha una voluntat de canvi de la tradició, que no és una cosa inamovible, que va fent-se.
M: A més, hi havia representades moles tradicions: danses, muixerangues, cabuts, gegants... Però xoquem contra la paret perquè tots eixos arguments els tenen igual. No parlem el mateix idioma.

-Sereu les magues a l’edició de 2017?
R: Llavors, el crit no hauria de ser “jo també sóc puta”, sinó “jo també sóc maga”.
M: Si em preguntaren si vull tornar a ser Maga de Gener, la meua resposta seria sempre la mateixa, sí. Perquè no puc evitar ser com sóc i vore les coses com les veig. És natural, va en nosaltres.
 

 

 
next