"Compromís ha de ser com la Muixeranga, un gran equip i tots fent pinya"

Joan BaldovíDiputat al Congrés per Compromís-Equo
25 abril 2013 01:00h
oan Baldoví a la Muntanyeta dels Sants de Sueca
En un paratge paradisíac, enmig del Parc Natural de l'Albufera, concretament a la Muntanyeta dels Sants de Sueca, La Veu entrevista Joan Baldoví, diputat per Compromís-Equo al Congrés dels Diputats. Baldo, arriba tot mudat a la cita, però se n'adona que s'havia confòs amb l'agenda i al final després de l'entrevista anirà a plantar verdura al seu hortet. Entre natura, soroll de pardalets i sons de mussol, ens rep i el primer que confessa és que està gaudint del seu treball a Madrid.

Xavier Pérez / Sueca

-Ara vosté ve d'una comissió de govern de l'Ajuntament de Sueca. És compatible ser regidor i diputat al Congrés?
Crec que sí. Sovint pense que fins i tot és convenient i posaré un exemple molt gràfic: si estàs al poble tens contacte amb els problemes diaris de la gent. Ara vinc d'una junta de govern on hem aprovat 44 punts, alguns afecten directament el benestar de les persones i, per tant, estàs ajudant la gent del teu poble. Pense que qualsevol diputat a Madrid hauria d'haver passat per la política municipal perquè és realment on es coneixen, de primera mà, quins són els problemes de la gent. Però vull deixar clara una cosa: tinc dos càrrecs amb un sol sou. Hi ha vegades que gent malparlada insisteix en fer mal. Quan vaig ser triat diputat vaig renunciar al meu sou de l'Ajuntament de Sueca i les indemnitzacions per comissions o plenaris les done íntegrament al col·lectiu del Bloc de Sueca, per ajudar en la vida del col·lectiu.
 

Muntanyeta dels Sants, Sueca

-A la seua primera intervenció al Congrés, el Sr. Rajoy li va recriminar que vosté no havia guanyat les eleccions al seu poble. Com li va caure aquesta resposta?
Em va caure tort, sobretot perquè Rajoy estava fent una lectura dels números com sempre la fa el PP. Jo representava la força de Compromís en el meu poble i fórem el segon partit més votat. No hem d'oblidar que el PP guanya les eleccions dopat, guanya les eleccions perquè té un absolut control dels mitjans de comunicació, perquè ha rebut diners de la trama Bárcenas-Gürtel per a guanyar eleccions i fins i tot el meu poble apareix en el sumari de Gürtel per una ramificació d'un acte que va fer el PP.

És una lectura interessada. El PP està aprovant mesures duríssimes per al conjunt de la població només amb el 44% dels vots, és a dir, sense tindre una majoria dels vots té una sobrerepresentació del 54%. Vull dir que els números són molt sofrits a l'hora de parlar. I és legítim governar un poble encara que no sigues el partit més votat com, per exemple, li va passar a Rita Barberá la primera vegada que va ser alcaldessa de València.

-Com es viu a Madrid?
El País Valencià i, per extensió els valencians, som un poble que fins ara no hem pesat a Madrid. Som un poble que hi hem estat com els autèntics desconeguts. Però crec sincerament que no tots els valencians som com els polítics que ens han governat. Hi ha una altra forma de fer política i polítics que pensem que som possibles a Madrid per a representar els interessos de la gent que ens ha enviat.
 

-Què ha aportat Compromís al Congrés dels Diputats en el temps que portem de legislatura?
Una miqueta d'aire fresc, una miqueta de dir: "Cavallers, els valencians existim, els valencians som un poble digne". I així, portar reivindicacions absolutament raonables, reivindicacions que subscriurien el 95% de valencianes i valencians, entre elles el mal finançament. Denunciar, per exemple, que en els Pressupostos Generals de l'Estat ens han discriminat d'una manera infame, implacable; donar a conéixer també que, només enguany, les inversions per cada valencià són 150 euros per baix de la mitjana de l'Estat. En resum, no podem ser un País que ara per ara està per baix de la mitjana i, a més, ser pagadors nets. Compromís ha aportat eixa defensa de dir "prou cavallers, fins ací hem arribat", i d'alguna manera dir que hi ha una nova força i fresca al País Valencià que se situa al costat de tots els valencians i valencianes.

-Com es conviu en un grup mixte tan nombrós?
Doncs, s'aprén a conviure. Recorde que quan era jove ma mare em tractava com un rei, igual que fan totes les mares. Però als 14 anys aní a una universitat laboral on vaig aprendre a conviure amb més gent. Ara, en el grup mixte, malgrat les diferències ideològiques que existeixen entre Amaiur, UPN, Foro por Asturias; o les diferents procedències, vascos, catalans, valencians, navarresos de dos classes, asturians…hem sabut crear un grup molt heterogeni que sap conviure amb els poquets mitjans que la mesa controlada pel PP dóna. I, per tant, hi ha respecte, el que diem els valencians de 'donar i pendre', i generositat a l'hora de gestionar les intervencions, que depenen del moment que interesse a un partit o a un altre. És a dir, hi ha un absolut respecte en general i estem exprimint al màxim les limitades possibilitats que tenim, per la imposició injusta i mesquina del reglament del Congrés.
 

-Ha parlat alguna vegada amb Rajoy?
Sí…amb Rajoy (riu) tenim una certa dialèctica cada vegada que eixim. En una contestació que em va fer en el Debat de l'Estat de la Nació, Rajoy deia que malgrat els seus esforços: ''El Sr. Baldoví y yo nunca llegamos a congeniar''. Ara, jo no hi estic per a congeniar amb Rajoy ni amb ningú, estic per a intentar portar els postulats de Compromís. Però m'agrada mantindre bona relació amb la gent i amb Rajoy vaig parlar el dia que ell va ser investit, perquè des d'eixe dia, Rajoy és un polític fugisser a qui agrada poc parlar amb la premsa. Tot i això, sí li vaig donar la mà i li vaig desitjar molta sort, perquè la sort d'ell seria la sort de milers i milers de persones de l'Estat.

-Què es comenta als passadissos del Congrés sobre el tema de la corrupció i, especialment, què li diuen els diputats del PP sobre el cas Gürtel o Bárcenas?
He parlat amb alguns diputats i puc dir que alguns estan absolutament avergonyits del que passa en el seu propi partit. El que passa és que quan hi ha 'tocs de corneta' tots saben el botó que han de polsar i quines són les declaracions que han de fer a la premsa. En la intimitat, quan parlem de forma relaxada, sí que hi ha diputats que diuen que eixes coses no poden ser, que en definitiva és el que reflexa el 90% de la població. Ah!, però hi ha una llei del silenci per a no eixir-se'n del guió que marca Génova.
 

-Una de les seues intervencions més mediàtiques va ser en la darrera sessió de control al president de l'Estat espanyol on des de la tribuna va ensenyar, després de 'despullar-se', una samarreta en contra dels desnonaments. Per què ho va fer?
Perquè de vegades a partits o coalicions, a cooperatives com la meua, ens costa molt que els mitjans presten atenció al missatge i potser, has de fer alguna cosa perquè arribe a calar. De fet, els gran mitjans de Madrid sempre estaven preocupats de qui havia guanyat el debat de l'Estat de la Nació, si Rajoy o Rubalcaba, i deixaven de banda aportacions digníssimes i interesantíssimes d'altres partits.

Ho vaig fer també per dos coses: una per captar l'atenció del Sr. Rajoy i l'atenció dels mitjans. I en segon lloc per simbolitzar. De vegades un símbol fa més que moltes paraules, i jo estic convençut que en un discurs de tres minuts pots arribar a captar l'atenció de molta més gent que en un discurs de 15. Per tant, mostrant la samarreta volia simbolitzar tot allò que moltíssima gent pensava del Sr. Rajoy i del PP: la vergonya de la manipulació i d'un partit que s'absenta sempre que pot i, per tant, crec que així vaig captar l'atenció i vaig fer visible el que moltíssima gent volia fer present al Congrés dels Diputats.

-Quines propostes té Compromís fins al final de la legislatura?
Fixaria dos eixos fonamentals que ens interessen com a valencians. Un ha de ser un nou model de finançament, ja que amb el que tenim els valencians mai podrem eixir de la crisi, estarem castigats a tindre un deute que anirà creixent any rere any. Això vol dir que estem mal finançats. Hem d’anar cap a un nou model de finançament que siga just, no millor ni pitjor, però sí un sistema de finançament just i, per tant, jo estaria en la línia de reclamar un concert econòmic per als valencians que permeta, una vegada descomptades les nostres necessitats, aportar i ser solidaris amb la caixa comuna de l'Estat. No pot ser al contrari: ser solidaris amb tots i que ningú ho siga amb nosaltres els valencians.

Un altre punt important seria una reforma de la llei electoral, perquè amb aquesta llei es perpetua un bipartidisme que ara per ara va a la baixa. El PP amb el 44% dels vots té el 54% dels diputats, això és injust. A un valencià li ha costat 85.000 vots un diputat, i a una persona de Sòria sols li n'ha costat 15.000, i eixe diputat té el mateix pes que el diputat del País Valencià.
Finalment, la Constitució ha de reformar-se. Ja ha arribat a un punt d'esgotament, en fa falta una reforma profunda perquè done suport a les persones i no als bancs com feren PP-PSOE a l’article 135.
 

-És partidari que el Rei Juan Carlos abdique?
Jo no sóc monàrquic. Crec que la Monarquia en el seu moment va fer el seu paper, però en concret i vistes les grans errades que ha comés el Rei, és el moment de plegar. Tot i això, no crec que el debat siga monarquia-república, perquè n'hi ha altres de més interessants, però jo vull deixar clar que no sóc de cap de les maneres monàrquic.

-Segons les últimes enquestes Compromís pot experimentar un gran augment en vots i en diputats a les Corts i altres institucions. Es pot morir d'èxit Compromís?
Els valencians tenim una paraula preciosa que es diu 'trellat'. Eixe és un risc que poden tindre, no només els partits, sinó també les persones. Si Compromís fa les coses com les estem fent fins ara, tenint en compte que és més important la suma que les individualitats; tenint en compte que hi ha un objectiu i és que nosaltres treballem per a les persones i no ens servim d'elles per a tindre càrrecs; si tenim ben clar que allò important és la transformació d'aquest País, el canvi de polítiques i no només el canvi de persones, Compromís no només pot tindre èxit, sinó que pot ser una peça fonamental per ajudar a canviar la política del País.

Si, evidentment, les coses es fan com fins ara s'han fet, amb generositat, una paraula que m'agrada dir, i sabem pegar un pas enrere quan toca pegar-lo perquè hi ha una persona que pot fer-ho millor que tu; si sabem renunciar a xicotets matisos pensant que hi ha més coses que ens ajunten que que ens separen i pensant sobretot en l'interés comú de les persones que viuen i treballen al nostre País, Compromís pot jugar un paper fonamental i decisiu en un canvi necessari de polítiques.

-Tot pareix indicar que Compromís anirà a unes primàries per elegir el candidat a president/a de la Generalitat entre Enric Morera i Mònica Oltra. Com veu vosté aquest debat?
El debat ha de ser sempre més democràcia, que és, en definitiva, la que ha de dir qui és el que deu encapçalar el projecte. No hem de tindre por a la democràcia i, per tant, la gent de Compromís, que té trellat, demostrarà qui és la persona que pot encapçalar la llista i quines estaran darrere com a equip, perquè pensem que Messi no seria Messi si no estigueren Iniesta, Cesc, Xavi, Villa... En definitiva, les persones són importants però encara ho són més els equips que estan darrere de les persones. Per tant, més democràcia, però sobretot més equip, més generositat en l'equip que donarà suport a eixa persona, que en definitiva és qui donarà la cara. Hem de ser com la Muixeranga d'Algemesí; una cosa és el xiquet, el que està dalt, però si baix no hi ha una bona base, sinó hi ha uns bons pilars, l'equip cau. Per tant, agafem l'exemple d'eixe Patrimoni Immaterial de la Humanitat, d'eixes festes d'Algemesí, d'eixa Muixeranga que ens demostra que quan ens ajuntem, quan fem pinya som capaços de pujar a una persona fins a dalt, però també capaços d'ajudar. És a dir, Compromís deu de ser com la Muixeranga, un gran equip i tots fent pinya.
 

-Personalment vosté per qui es decanta, per Mònica Oltra o Enric Morera?
És un debat que ara per ara no està obert i per tant no m'he de decantar. Pense que Mònica i Enric tenen uns valors absolutament incontestables. Quan s'òbriga eixe debat serà el moment que la gent es definisca i jo no tindré cap problema en fer-ho. Però crec que, a dos anys vista de les eleccions, és prematur, precipitat. En definitiva, hi ha altres problemes que la gent està esperant que parlem i no només de cares, hem de parlar de continguts, i ja vindrà el moment de parlar de les cares.

-És a dir, fer un projecte i un equip per poder governar per a les persones...
Evidentment. Hem d’estar molt més preocupats de ser capaços de liderar un projecte il·lusionant per aquest País, per a l'endemà de les eleccions. És important tot el treball que estem fent ara, però també que a l'endemà de les eleccions tinguem equips preparats per a no decebre els valencians i ajudar a governar aquest País en una altra direcció, una direcció absolutament contrària a la dels últims anys.

-En cas de guanyar l'esquerra al País Valencià, vosté és partidari d'un tripartit o trigovern?
Crec que aquestes preguntes interessen molt la gent i els periodistes, però igual que no he volgut entrar al debat de cares, tampoc vull entrar en el tripartit. El que hem de fer, cadascú pel seu compte, és treballar de la millor forma possible, fer el nostre camí i el dia de demà ja vorem. El que sí que està clar és que jo personalment crec que el Partit Popular i les seues polítiques s'han de deixar de banda. No obstant açò, crec que és precipitat ara començar a parlar de tripartits per al dia de demà. Fem cadascú una estratègia i una vegada arribat el moment, ja en parlarem.
 

-Es vosté nacionalista?
Sí (rotund) i ho sóc en la mesura que ja va dir el meu paisà Joan Fuster: ''sóc nacionalista en la mesura que els altres m'obliguen a ser nacionalista''. Si ser nacionalista és estar al costat dels valencians perquè puguen rebre un tracte fiscal just per part de l'Estat, sí ho sóc. Si ser nacionalista és estimar tot allò que m'ensenyà ma mare, la meua llengua, la meua cultura, les meues arrels, sí ho sóc. Si ser nacionalista és estar al costat de les persones del meu País que estan patint desnonaments, patint les retallades de la dependència perquè no cobren perquè estan tirant-los al carrer, sí sóc nacionalista.

Per tant, per a mi ser nacionalista és estar, en primer lloc al costat de les persones, de les meues persones i després estimar tot allò que ens han trasmés. En definitiva ser valencianista, ser nacionalista és estar al costat de les persones (repeteix), és estar al costat dels meus; jo considere que en la mesura que els altres m’han obligat a ser-ho jo ho sóc.

-De cara a les pròximes eleccions europees, què farà Compromís?
Doncs, estem en el tema. Estem parlant en altres forces per fer una candidatura que siga atractiva a la gent i que es puga incloure en eixa gran força que és l'Aliança Lliure dels Pobles, per a lluitar contra el Fons Monetari Internacional, que ningú l'ha votat, o el Banc Central Europeu. Volem contribuir a fer possible un canvi d'eixes polítiques europees que, sobretot als països del sud, ens estan ofegant d'una manera absolutament flagrant.

-Seria valencià el cap de llista?
Jo faré tot el possible perquè ho siga, ja estaria bé que un valencià encapçalara una llista a Europa. Els valencians han sigut capdavanters a l'hora d'anar-hi. Quan ací tenien una política proteccionista els valencians anaven a Europa, venien taronja; els valencians hem sigut pioners en obrir nous camins a Europa, per què no ho haurien de ser ara? Jo apostaré perquè un valencià encapçale la llista a les europees.

-Com veus el nou diari digital de La Veu del País Valencià?
Jo ho veig com un diari absolutament necessari. Hi ha poques veus que parlen de nosaltres, hi ha poques veus que posen l'accent en allò que som, en els problemes del nostre País i més encara en la nostra llengua. Jo veig un projecte absolutament necessari, absolutament convenient i un projecte del qual em declare seguidor.
 


Entrevista a Joan Baldoví
Diputat al Congrés per Compromís-Equo





next