Anna M. Mollà / Villena
Francisco Javier Esquembre és l’alcalde de Villena i forma part del Los Verdes de Europa. Aquest partit és el primer grup ecologista de l’àmbit estatal que governa amb majoria absoluta en una localitat. L’anterior legislatura, Esquembre va haver de pactar per poder governar, però ara, amb 11 regidors, no ha necessitat cap tipus de negociació.
-Com ha arribat Los Verdes de Europa a aconseguir la majoria absoluta a Villena?
Aquesta pregunta es respon des de la confiança, el treball i la capacitat de consens. Los Verdes de Europa hem treballat ací des de l’any 1987, és el primer lloc on hi ha hagut regidors verds. Hem treballat ininterrompudament, mentre que a altres llocs hi ha hagut divisions o absència de l’ecologisme polític.
En l’anterior legislatura, amb cinc regidors, aconseguírem un pacte de govern i ja vam encapçalar, i es va mantindre, el ritme de buscar enteniment, buscar el bé comú, buscar encerts per a la ciutat i no per al partit, fugint d’interessos propis.
Crec que, en aquest moment, de certa crispació política, de certa desafectació amb els partits majoritaris, vam ser capaços d’oferir confiança. Jo crec que això és la major qualitat, perquè vam aconseguir la majoria absoluta. Lògicament moltes persones esperaven un altre pacte, com la vegada anterior, ja que ara a molts llocs hi ha coalicions, tripartits, quatripartits… A Villena això ho vam realitzar en l’anterior etapa i en aquesta crec que la capacitat de treball i de generar confiança és la que va permetre la majoria.
-Considereu que Villena està més conscienciada ecològicament parlant?
Una part sí, però no el 100%. No és que de sobte tota la població s’haja tornat ecologista o que haja fet un canvi radical cap a postures més alternatives, de canvi, fins i tot models de vida distints; però sí que hi ha, sobretot, una proximitat a eixes polítiques. Aleshores, una quota sí que és de gent que està més conscienciada i l’altra quota és de gent que no ho està tant, però entén que eixa postura es bona, i la suma de les dues dona la majoria absoluta.
Francisco Javier Esquembre, alcalde de Villena.
-Curiosament, mentre que ara a la majoria d’entitats locals i autonòmiques es poden veure diferents tipus de pactes, a Villena aquesta situació es va donar durant la legislatura passada. Com valoreu l’experiència?
El pacte és bo, sobretot, si no ve imposat per la necessitat. Moltes vegades els pactes són un poc contra natura, molt forçats, perquè simplement es tracta d’unir regnes de taifes. Quan el pacte és més d’integració, és a dir, quan anem a veure i treballar per allò que ens uneix, el pacte sí que funciona.
En el nostre cas particular, el pacte també és part d’una trajectòria, no per necessitat, sinó perquè moltes vegades en les propostes que u aporta va el consens per damunt de la imposició. Aleshores, si la pròpia proposta ja implica consens, el pacte és més senzill. Jo crec que en el passat va ocórrer i amb majoria absoluta és més difícil.
-Com veus els pactes previs a les eleccions com ara #ALaValenciana?
Com a punt de partida, ho veig positiu i necessari perquè confirmaria que l’experiència del Pacte del Botànic ha estat una idea positiva que ha permès un canvi amb què tots estem d’acord i amb què ens uneix. Hi ha faena suficient i no anem a arribar a tot, per què hem de barallar-nos per allò que ens diferència? Quan no hi ha hagut pactes, s’han imposat interessos particulars. Eixa és la idea, si anem a un projecte de canvi, en un moment electoral o en altre moment, el que ens uneix és suficient i, aleshores, els pactes tenen molt de sentit, fins i tot, de vegades, amb postures més conservadores. Perquè en els pactes, moltes vegades, trobes punts d’unió i sentit comú. Hi ha gent que els vol criminalitzar perquè hi ha un interès partidista per oposar-te a l’altre, però quan hi ha un pacte basat en el consens a mi em pareix fantàstic i, fins i tot, millor que una majoria absoluta.
Francisco Javier Esquembre, alcalde de Villena.
-Alguna cosa ha de passar amb el tema de l’ecologia a Villena perquè el 1987 ja vau tindre el primer regidor ecologista de l’Estat espanyol. Qui va ser? En quin partit estava?
En aquell moment, el primer regidor verd va ser Francisco Navarro Maestre, membre de la nostra assemblea. Teníem una disciplina de rotació. L’assemblea verda ja entenia eixa idea de desafecció del poder, de no anar a la butaca, duta a l’extrem. Així, cada any, el regidor dimitia perquè n’entrara un altre. Aleshores, ell va ser regidor el primer any, jo ho vaig ser el segon i, després, ho va ser Ana María Jiménez, que va acabar la legislatura perquè no ens va donar temps a fer una quarta rotació pels terminis. Fèiem rotacions i érem part d’un partit verd que sorgia en eixe moment en Espanya, era l’assemblea local verda dins d’un partit verd, abans de totes aquestes disputes, més de medalles que de treball.
I la clau estava en el fet que érem gent que venia del moviment associatiu, tres o quatre grups de moviment social i de treball, i això feia que no vinguera d’una opció partidista, sinó d’una opció més assembleària. Ara, hi ha qui creu que ha inventat la pólvora i la pólvora ja estava inventada. Ens ha molestat que alguns s’hagen posat la medalla de tot eixe honor quan, no sols a Villena, sinó a altres llocs, la gent ha tingut una trajectòria de participació, d’assemblearisme, d’assemblees obertes que ara pareixien el millor.
-Molta gent pot pensar que Los Verdes de Europa és un partit que mira sols per l’ecologia. Que els en diríeu?
Jo crec que els partits ecologistes han donat mostra, clarament, del treball definit com ecologia política, és a dir, proposar postulats de defensa mediambiental a l’escena de l’administració significa obrir l’espectre i no cuidar sols del medi ambient, sinó cuidar de l’economia, dels drets socials, dels drets laborals, de la participació, de la implicació, de la transparència, de la lluita anticorrupció, de la solidaritat internacional i intergeneracional… Es tracta d’un espectre molt obert que pretén donar resposta a tots els problemes d’una societat basats ja no sols en l’àmbit mediambiental en el sentit conservacionista, sinó en la necessitat d’integrar l’ésser humà i la resta d’animals en el seu entorn, i això significa postures econòmiques de tipus social, no capitalistes i basades en el bé comú.
En resum, el que podem dir és que l’ecologia en la política s’obri i trenca la mirada reduïda mediambiental per obrir-se a una transformació social més àmplia.
-D’aquest partit, s’ha dit que és el que ha experimentat major creixement respecte de les eleccions anteriors en l’àmbit europeu i això s’exemplifica amb casos com el de Villena. Quin creieu que és el present i futur d’aquest projecte?
Creiem que és un projecte que, com sempre hem dit, va molt a foc lent, potser massa lent, perquè les experiències a Espanya han sigut molt curtes. Ara, en el marc del projecte Equo, amb la nova estructura de l’ecologia política per a tota Espanya, reconeguda pel Partit Verd Europeu, crec que hi ha una expectativa molt clara d’avançament, però que sols avançarà en sintonia amb altres moviments socials i amb altres partits d’un àmbit, diguem-ne, alternatiu i, d’alguna manera, progressista i bastant radical. Això farà que se sumen, que confluïsquen, com el pacte ‘A La Valenciana’ o el nou pacte de Podemos amb Esquerra Unida i amb Equo, que també conflueix, present.
Aleshores, creiem que ha d’haver un creixement del moviment ecologista en l’ecologia política unit a una confluència amb sectors socials progressistes que entenen que la societat i l’administració pública ha de canviar.
Francisco Javier Esquembre, alcalde de Villena.
-Per què l’exemple ‘verd’ de Villena no s’ha estès a altres municipis i ciutats del País Valencià?
Hi ha diversos motius, un és el que havíem comentat abans, que venim dels moviments socials, i a altres llocs ha sigut perquè els partits verds han sigut imposats, ‘pose unes sigles i pose gent’, i això no funciona així.
En altres casos, es podria dir que altres espectres de la societat han ocupat aquest espai, o bé pel tema lingüístico-nacional, de vegades, o bé, altres vegades, per temes més sindicals o més d’una esquerra tradicional que han ocupat aquests espais de la disconformitat o de certa rebel·lia expressada en política.
El tercer factor negatiu és la manipulació de les sigles verdes, disputes de poders, de registres, de baralles, d’intercanvi de cromos en coalicions, etc., que han fet que un projecte ecologista no avançara.
En breu vos oferirem la segona part d’aquesta entrevista amb Francisco Javier Esquembre.
