'L'economia ecològica no té substrat legal encara' (i2)

Francisco Javier Esquembre, alcalde de Villena.
11 juny 2016 01:00h

Anna M. Mollà / Villena
 
-Creus que l'exemple assembleari i ecologista és exportable a altres ciutats del País Valencià?
Podria funcionar i, de fet, funciona amb altres lectures. A altres llocs, et dones compte que hi ha moviments ciutadans que han aconseguit algun èxit polític i, en el fons, quan ha hagut èxit ha sigut paregut: un poble que s'ha apropat als seus problemes, que no han imposat res, que és molt assembleari... 
 
En algun lloc no ha sigut recollit per unes sigles verdes, però potser sí per unes sigles de progrés o d'identitat nacional o d'assemblea popular i s'han constituït d'altra manera. En el nostre cas, hi ha hagut molts pocs llocs on hi ha hagut partits verds. En el nostre entorn, per exemple, Novelda i algun en la Vega Baixa, però molts pocs. Aleshores, creiem que encara és exportable, però més que exportable és inventable en cada lloc. 
 
El que jo sí que veig és que, de vegades, es passen etapes i, ara, en aquesta etapa nova que es viu a tot l'Estat, hi ha una indignació que s'expressa de formes diferents i per això l'efecte de Podemos o de comitès populars va recollint eixe cert cabreig. 
 
-Quines són les principals dificultats o obstacles que trobeu per part de les administracions autonòmica i estatal de cara a fer realitat els vostres projectes?
Hi ha obstacles importants, la normativa autonòmica i estatal, així com la d'àmbit municipal està molt reglada per a la continuïtat, essent garantista, perquè cuida els drets, que no hi haja corrupció i ja hem vist com les coses es colen per on siga. Aleshores, en aquesta normativa estricta, el fet de fer plantejaments distints, per exemple, de drets laborals, de drets mediambientals, de gènere o de classe social o ètics han d'incloure's en la compra pública, en contractació i, fins i tot, en oposicions, en administració tècnica... Però eixa normativa no està preparada 
 
No hi ha ordenances que regulen bé el dret que un arbre ocupe un determinat lloc perquè està tot en benefici del ciment o del cotxe, per posar un exemple molt clar.  
 
El problema més greu és que la normativa autonòmica i estatal està molt centrada en una determinada forma d'economia, en uns determinats interessos i una nova economia o una nova identitat ecològica no té substrat legal encara.      
                   
Francisco Javier Esquembre, alcalde de Villena
Francisco Javier Esquembre, alcalde de Villena.
 
-Quins penses que són els principals dèficits o mancances del País Valencià en matèria de medi ambient?
Al fil del que parlava, tota la normativa legal de compra, d'administració, de places, de funcionariat necessita una revisió completa perquè, de vegades, hi ha drets que es converteixen en privilegis. Falten canvis legislatius d'aquest tipus i canvis en l’àmbit dels temes de contractació. 
 
També hi ha problemes molt evidents, com el tema dels residus, que és un problema que cal abordar amb intensitat. S'ha canviat, però encara queda molt per fer.  O els problemes derivats del canvi climàtic, que són fonamentals per a tot el País Valencià perquè és una zona costera i, a més, al Sud, bastant desertitzat o en vies de desertització, la lluita contra el canvi climàtic ha de ser fonamental, necessitem retallades d'emissions contaminants, eficiència energètica, nous models i aprofitar les energies renovables. I també l'aigua, l'aprofitament hídric, la millora dels regs en el tema de l'agricultura, crec que això és fonamental. 
 
Així mateix, també és important la generació d'ocupació, una ocupació que tinga un tall ecològic, a la qual nosaltres anomenem ocupació verda, que té a veure tant amb la protecció de serres i les energies renovables, com amb la cura de les persones i una política social urbana i rural. A més a més, hi ha temes importants d'ordenació del territori perquè, la nova llei, la LOTUP  (Llei  d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge), a pesar de ser recent, necessita una revisió, ja que segueix centrada en el terme urbà, més que en el terme rural o mediambiental i segueix prioritzant la rajola davant la convivència. Crec que aquest és un repte important.                               
 
-Durant l'anterior legislatura, quines gran fites vau assolir mentre governàveu?
Aquests 4 anys han servit per canviar de paradigma, des de l'ecologia fins a l'extrem, en el nostre cas, de pagar els proveïdors, que són part de l'ecologia, però també ho són de qualsevol altre projecte municipal. Desgraciadament, ens vam trobar en una situació en què hi ha via temes d'impagaments, un deute estès per grans projectes va conduir l'Ajuntament de Villena a un deute de 15 milions d'euros. Aconseguir equilibrar eixe deute i no morir en l'intent, prestar tots els serveis sense que es notara eixe ajustament, per a nosaltres, ha sigut un assoliment important. Algú dirà que eixa fita no és especialment ecologista, però hem marcat el sentit comú i hem aconseguit equilibrar.
 
També he de dir que fou molt important per a nosaltres la lluita contra el canvi climàtic i reduir emissions. Vam aconseguir baixar un 30% el consum energètic, que té dues vessants: l'econòmica, en què hem estalviat quasi 400.000 euros a les arques municipals, i la versió mediambiental, que és la que ens pareix fonamental.
 
Iniciàrem el projecte dels carrils bici, un projecte per millorar la mobilitat a la zona.
Se'ns criticà molt perquè no cuidàrem els espais verds, però el cert és que vam tindre molt de problema amb el funcionariat perquè estava de baixa pràcticament la meitat de la plantilla de jardiners i vam aconseguir compensar-ho amb una contractació de jardineria i, després, amb una sèrie de projectes mediambientals a la ciutat per millorar alguns parcs i alguns accessos a la ciutat, projectes de reforestació, dos plans d'ocupació amb projectes mediambientals i preparàrem un projecte mediambiental important per al parc de Las Cruces.                                
 
-Que em pots explicar del projecte Univerde?
En setembre de 2015, vam fer una edició de Univerde i el més interessant en eixe any era que veníem ja d'un major èxit electoral, ja hi havia més regidors verds a tot l'Estat, hi havia diputats, ja hi havia algun govern, no sols municipals, sinó també autonòmics i, en particular, el govern de la Generalitat Valenciana. Aleshores, eixa Univerde va tindre, més enllà del moment de trobament i col·laboració, la reflexió sobre noves polítiques, però no sols la reflexió idíl·lica, sinó que havia de ser més concreta, política aplicada. Per tant, fou una bona oportunitat per col·laborar, per fer nous contactes.
 
Aleshores, la Univerde té eixos dos components de trobament i enfortir el projecte de l'ecologia política i, després, la reflexió que cada dia és més aplicada a la problemàtica municipal i estatal.      
        
Francisco Javier Esquembre, alcalde de Villena
Francisco Javier Esquembre, alcalde de Villena.
 
-Que heu pogut fer en aquest primer any de govern en solitari? Alguna mesura destacada?
El més clar és la preparació de l'estratègia DUSI (Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat). Hem aconseguit fer un pla de treball per a tota la ciutat, sobretot per a dos barris especialment desafavorits que depenen d'uns fons europeus. S'ha presentat la proposta, ha passat el primer filtre i estem esperant resposta del segon filtre. Si passem, aquest serà un desenvolupament clar d'inversió. Si això no passa, almenys l'estratègia està feta i tenim molt clara la línia de treball. Aquesta tracta sobre el tema de residus, aconseguir que la recollida orgànica siga clara i diferenciada, millorar els índexs de recollida selectiva, els temes d'eficiència energètica, els temes de mobilitat i estem en la part de disseny dels enjardinaments de les entrades de la ciutat per tal que aquestes siguen més agradables.        
 
-Quins són els objectius i els nous reptes per a la present legislatura?
Aquest any ha sigut molt dur pel que fa a la part interna municipal per baixes, jubilacions, etc. En resum, per dificultats de personal. Hi ha un problema seriós de funcionariat perquè aquest Ajuntament s'ha envellit i no hi ha hagut renovació. Per tant, tenim un problema molt seriós de capacitat tècnica i aquest seria un objectiu clar.
 
Un altre problema és la proximitat de la ciutadania amb l'administració electrònica i els processos participatius que volem començar a implementar, per a la qual cosa necessitem dotar-nos d'uns sistemes tècnics que no tenim perquè fa uns anys anaven a implantar-se i, finalment, no es va fer.
 
El desenvolupament de l'estratègia DUSI que nomenava abans, si realment es produeix, pràcticament marcarà els tres anys. Amb això hi ha plans d'inversió per a tota la ciutat,  sobretot respecte de l'accessibilitat per a persones amb diversitat funcional o per a persones majors. També hi haurà una millora del sanejament, perquè hi ha un problema seriós, i s’incidirà en la recuperació d'espais verds de la perifèria i de l'interior. Aspirem a realitzar un pla d'ocupació que permeta unir les dues coses, certes millores ambientals amb la creació de llocs de treball. També tenim una rambla que connectar, perquè és una reivindicació històrica, i la farem per a, així, generar treball. A més, les aigües de la ciutat ixen cap a una sèquia que també tindrà un projecte mediambiental. I com a projectes grans està la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana i la preparació del “Plan de la Huerta”, on volem generar un parc agrari amb una zona d'agricultura ecològica i una altra zona més àmplia.
 
Francisco Javier Esquembre, alcalde de Villena
Francisco Javier Esquembre, alcalde de Villena.
 
-Creus que els mitjans de comunicació haurien de prestar més atenció als temes mediambientals?
Crec que sí, però també m'atreviria a dir que haurien de prestar-los atenció de dues maneres: per un costat, més atenció en general, però també en més profunditat, perquè així s'evitarien controvèrsies. Per exemple, haurien d’interessar-se de si en una zona es planta alguna cosa o no es planta, l'estudi ambiental al voltant d'això és important per a altres casos i si els mitjans de comunicació, quan informen, també analitzaren millor els perquès de les actuacions mediambientals seria un gran benefici per al futur.       
 
-Que els diries a les noves generacions i als lectors de La Veu per tal de conscienciar-los de la necessitat de cuidar i ser més respectuosos amb el nostre territori?
El que diria és que cal que tinguem una mirada àmplia per a tot, no una mirada estreta. Quan vegem alguna cosa, aquesta té connotacions al voltant, per exemple el mòbil, pel qual, encara que no ens n’adonem, s’haurien pogut generar unes guerres al centre d'Àfrica. Reflexionem això. Quan tenim un plàstic per tirar a la paperera, o on siga, hem de pensar que darrere hi ha petroli, contaminació i que hi ha d’haver un abocador. Amb una mirada àmplia, qualsevol actuació que fem en la nostra vida tindrà un caràcter ecologista sí o sí. Encara que, després, l'acció política siga més conservadora, més progre o més radical, més esquerrana o més ecologista o com vulguem, però si la mirada és àmplia, el tap d'una botella de plàstic podrà servir, com ara es fa molt, per a una acció solidària o per embrutar en un abocador. Jo crec que, amb una mirada àmplia, qualsevol acció de la nostra vida té un caràcter ecològic profund. Si ho sabem aprofitar, el nostre medi ambient i la societat anirà millor, però si no ho aprofitem, anirem pitjor perquè serà estúpid contra nosaltres mateixos, seria, d’alguna manera, tirar-nos pedres a la nostra pròpia teulada. 

La Veu
 
next