'Demanarem la insubmissió a la LOMCE si no es deroga'

Vicent Morenomestre i president d'Escola Valenciana
15 juliol 2016 01:00h

Eduard Ferrando / Catarroja

La nova política que està duent a terme el famós Govern del Botànic també ha de significar un gir de 360 graus en un dels pilars fonamentals de qualsevol societat: l'Educació. Amb la intenció de valorar com ha estat el primer any d'aquest sobradament esmentat canvi, ens reunim amb Vicent Moreno, mestre i president d'Escola Valenciana, perquè faça una valoració d'aquest primer any de govern progressista al nostre País Valencià. La competència lingüística, la LOMCE, l'exempció, les escoles concertades i fins i tot la RTVV tenen cabuda en una anàlisi breu que vol servir com a termòmetre de la situació de l'Educació a la nostra terra.

- En què ha canviat l’Educació en aquest any de nou govern del Botànic?
Des d’Escola Valenciana (a partir d’ara EV) considerem que és innegable la bona tasca que ha fet el conseller Vicent Marzà, perquè ha intentat dignificar l’Escola Pública, després de 20 anys d’intentar desprestigiar-la. Aquesta és la tasca més important, perquè l’escola és del poble. Ara com ara la Conselleria d’Educació està fent el que han de fer les conselleries: gestionar els recursos públics, cosa que fins ara s’estava fent al revés. La Conselleria actual té una feinada especial, primer desfer tots els entrebancs normatius deixats molt nugats pel PP i de nou legislar normativa favorable a l'escola pública i al valencià. Estan fent feina de valent i caminant cap a l'escola que volem. Realment un any sí que dóna per a molt, però cal veure que la legislació estava totalment lligada a la contra, i deslligar-la està costant més del que tocaria. Per exemple, per a fer el Decret del Plurilingüisme necessites derogar l’actual decret, però també fer-ne un de nou, amb la qual cosa eixa legislació, òbviament, costarà. Per altra banda, la Conselleria i el Govern canvien però els funcionaris que hi treballen són els mateixos i els entrebancs burocràtics i les pedres a les rodes també ho són.

- Molts diuen que ara per ara és la Conselleria d’Escola Valenciana...
Hi ha un sector social i uns interessos polítics que tracten de fer malbé la Conselleria utilitzant a EV. Si bé es cert que hi ha gent que comparteix la il·lusió del projecte d’EV, perquè durant anys hem estat formant equip i treballant pel model de “L’escola que volem”, també és cert que nosaltres continuem fent la nostra tasca, continuem endavant, continuem treballant per assolir les millores pedagògiques que planteja la comissió d’experts d’EV, perquè sempre hem d’anar més enllà.

En aquest sentit, hem de remarcar el canvi d’actitud que representa el conseller. Ell és mestre, amb qui es pot parlar i entendre de què estem parlant, eixe és el punt important d’inflexió. Ara ja no parlem amb una advocada (Maria José Català) o amb un forense (Alejandro Font de Mora), ara esta gent està en el món educatiu i com a mínim sí que saben de què va.

D’altra banda, sí que és veritat que cal que Conselleria centre les accions i ajuden perquè no hi haja tanta burocràcia a les escoles, i que aquells que no tenim administratius a les escoles, cosa que es podria resoldre eliminant la plaça de mestre de religió i fent servir eixos diners per a un administratiu sobretot en Infantil i Primària, tinguem més centrada la feina en educar.
 

Vicent Moreno al CEIP Jaume el Conqueridor de Catarroja, d'on és director

- Què destacaríeu com a fonamental per als propers anys?
Suposem que amb la tasca que han començat s’aniran recuperant les plantilles que teníem al 2011. Ara hem aconseguit que la ràtio siga de 25 en Primària i en Infantil, no podem de cop i volta baixar-les de 30 com estàvem en algunes escoles, a 25... què és el que ocorre ací?, doncs que no es produeixen vacants perquè està tot saturat, ja que a partir de 25 està complet. En el tema de les plantilles la Conselleria va fer una gran retallada i va traure mestres de les escoles, i per això hem de tornar a aquelles plantilles, cosa que suposa que els mestres generalistes no tenen tutoria, i això també és important matisar-ho. Pel que fa al tema econòmic també hem de fer un cop d’ull al paper del Govern espanyol, ja que el finançament autonòmic actual no és el que pertoca i això va en perjudici també del nostre sistema educatiu. A més, n’hi ha un fet que no sé si algú el destaca: totes les comunitats autònomes amb llengua pròpia, a banda del castellà com a llengua de l’Estat, necessiten invertir en promoció i normalització lingüística. Per tant, al que ens correspon com a autonomia hem de sumar esta inversió en cuidar la nostra llengua, cosa que augmentaria algun punt la mitjana de la resta de l’Estat.

D’altra banda, esperem que en breu es derogue el Decret de Plurilingüisme de l’any 2013. És veritat que en aquell moment nosaltres vam estar en la negociació amb la consellera Català, però en aquell context es va traure el màxim que es podia traure, encara que no estiguérem d’acord. Ara cal un nou Decret i som conscients que ja estan fent-lo i esperem que per al setembre o octubre estiga en marxa. El nou decret és fonamental perquè és el que ha de garantir que els alumnes aprenguen les llengües en igualtat de condicions, independentment del tipus d’escola o del nivell educatiu en què estiguen. Seria com una extensió del programa d’Ensenyament en valencià a tot el sistema educatiu. I per què? Perquè està demostrat per molts estudis, i perquè les unitats d’educació multilingüe ho defensen, que este tipus d’educació és fonamental per a l’aprenentatge de les llengües.

- Això de tractar les dos llengües en les mateixes condicions no afavoreix l’hegemònica (castellà) en detriment de la llengua pròpia?
A veure, nosaltres tenim constància que tenen un equip d’experts en aprenentatge de llengües i en multilingüisme per a poder aconseguir el programa òptim en cadascuna de les situacions i contextos d’arreu del País Valencià, per la qual cosa, esperem que això isca bé. En el model d’ensenyament d’escola pública en valencià que defensem nosaltres entren tots els adjectius bonics que acostumem a fer servir: laica, lliure, oberta, inclusiva, participativa... pensem que és molt important que la gent puga aprendre valencià, també els ciutadans de les zones castellanoparlants del País Valencià, perquè si no és així, els estarem tractant amb desigualtat, els estarem negant el seu dret a aprendre valencià i, de retop, els estarem negant l’accés a un ampli mercat laboral. Nosaltres, des d’EV, des dels moviments socials i, evidentment, la Conselleria, hem de facilitar l’accés al valencià a tota la ciutadania valenciana i oferir l’oportunitat que aprenguen valencià.

- Des de la Conselleria d’Educació estan intentant regular a la Llei l’Educació concertada, quina és la posició d’Escola Valenciana respecte a aquest tema?
Vos remet a un article que vam publicar des d’EV en què expliquem perfectament aquest tema. Ací n’hi ha una  cosa molt clara: la concertada té un cost per a l’Administració i a més a més per als pares, tot i que quan és concertada no els ha de costar res, als pares (emfasitza). L’administració hauria de plantejar en algun moment que la xarxa pública és la que és i que l’escola concertada ha fet la seua feina i ara és el moment d’integrar-la en l’escola pública. La concertada té desigualtat de condicions respecte a la pública i per això moltes vegades no pot integrar alumnat amb necessitats educatives especials perquè els recursos no els té. Per tant, o li concertes eixos recursos perquè estiga en igualtat de condicions amb la pública, o la fas pública. En l’article a què vos remet s’explica perfectament, però sí que volia destacar el fet que a veure si algú en este país, que diu que és laic, anul·la el concordat amb la Santa Seu, que ve encara de l’època de Franco. Encara et diré més, diem no a la religió a l’escola, si realment és laica, per què la religió a l’escola?, i sobretot, quina religió? Si vols posa-la dins de la Geografia i Història com a Història de les Religions, però no necessàriament la catòlica.

Finalment, si ens centrem en les infraestructures, en les aules prefabricades o els barracons  hem d’entendre que no s’ha invertit en estes infraestructures, entre altres coses, per tot el saqueig de sobrecostos que s’ha fet amb Ciegsa. Tot açò repercuteix directament en l’educació dels nostres xiquets, ja que no pot ser que un mestre estiga més preocupat per si li caurà el sostre que per seguir la feina pedagògica o didàctica dels seus alumnes. I, com no, s’ha d’acabar amb la LOMCE.

- S’ha d’acabar amb la LOMCE?
Governe qui governe a Madrid, ha d’acabar amb la LOMCE. Esperem que hi haja un govern d’esquerres, però siga com siga ha de ser derogada. La nostra posició és que passe el que passe a Madrid eixa llei no pot ser aplicada i, si no, demanem la insubmissió per part de les escoles a l’hora d’aplicar-la.

- Competència lingüística o Requisit lingüístic?
Posa-li el nom que vulgues: requisit lingüístic, plena competència lingüística, capacitació lingüística, perfil lingüístic... Açò ve del nom de requisit...

- Què en pensen sobre la seua aplicació?
En una comunitat autònoma que té llengua pròpia, a més del castellà, els funcionaris han de ser competents en eixa llengua pròpia, han de tenir la capacitació lingüística suficient. No és un invent, està a totes les comunitats autònomes que tenen llengua pròpia, fins i tot a Galícia on fa temps que governa el PP. Nosaltres necessitem que el Govern valencià tire endavant el Decret de la Funció Pública i que incloga que els funcionaris han de ser competents lingüísticament en valencià d’acord amb el seu càrrec dins de l’Administració.
 

Concentració a la porta de les Corts Valencianes

- En aquelles zones del país que són castellanoparlants ha de ser igual?, per exemple a les comarques del Sud?
A tot el país, a totes les comarques clar que sí. Tot el país ha de ser competent en valencià perquè tots tenim dret a anar a tot arreu i parlar i que t’entenguen en valencià.

En este tema és important també parlar de les convocatòries públiques, que han de contemplar ben clarament que este apartat ha d’estar. Mentre es va fent la Llei per a la Funció Pública, el Govern ha de continuar demanant a les persones que es presenten que tinguen este perfil lingüístic suficient per a entrar en la Funció Pública. És a dir, per a ser funcionari d’esta comunitat autònoma s’ha de tindre el requisit lingüístic, si no, no et pots presentar a les oposicions. I no com a mèrit, l’has de tindre com a requisit. Clar, ací tenim un problema afegit, perquè els alts càrrecs, que són nomenats a dit, no tenen eixe requisit, com tampoc els inspectors, a qui els puntua molt poc.

- Calia manifestar-se cada mes a la porta de les Corts per a reclamar açò?, no els han volgut rebre?
No, no... no els hem demanat audiència. Açò és una campanya d’EV orquestrada i repensada i aprovada per la nostra assemblea. I per això, el tercer dijous de cada mes (el proper dijous 21 de juliol és la següent) estarem a la porta de les Corts per a demanar-ho. Algú pot pensar que si estem negociant-ho no és necessari, però nosaltres entenem que sí, perquè mentre no veiem que des del Consell es diga el que s’ha de dir i s’aplique, perquè poden no aplicar-ho, estarem a la porta de les Corts cantant el Tio Canya, que tampoc caduca mai. Al llarg dels mesos desenvoluparem diferents activitats pedagògiques per a crear un clima social favorable i sensibilitzar la ciutadania sobre les discriminacions lingüístiques. 

Una altra acció que hem previst amb l'objectiu de fer visible la necessitat d'implantar el Requisit lingüístic en la funció pública és la taula redona 'Parlem dels nostres drets lingüístics. L'ús del valencià a l'Administració pública', el proper dijous 21 de julio a les 19.45 a l'Aula Magna de la Universitat de València (c/de la Universitat 2), amb tot un seguit de ponents de luxe: el secretari autonòmic de Justícia i Administració Pública Ferran Puchades; l'educador social i regidor a Oriola, Karlos Bernabé; el filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch; el professor de Sociologia a la UV, Rafa Xambó, i el professor de Ciències Polítiques a la UV, Anselm Bodoque. La periodista Reis Juan s'encarregarà de moderar l'acte. A més, també hem creat la petició 'Pels nostres drets lingüístics en la plataforma Change.org, i convidem la ciutadania a signar perquè es pose fi a la discriminació per raó de llengua

 - I l’exempció a les comarques del Sud?
El testimoni que darrerament ens ha mostrat el regidor d’Oriola és molt aclaridor. Ell aposta i defensa que les persones que viuen a eixes zones tenen dret a aprendre valencià, que els seus fills tenen dret a aprendre valencià i els l’estan llevant... Com podem fer-ho? Eixa exempció, per molt legal que siga, és una discriminació i per tant cal veure quin punt de la norma hem de canviar perquè s’acabe eixa discriminació.
Tot açò es reflecteix en el projecte de la Llei per la Igualtat Lingüística, perquè volem i demanem estar en igualtat de condicions amb el castellà. Volem viure en valencià.

- Continuem sense RTVV, com és d’important per al nostre país i per a la nostra llengua?
Ens cal ja la RTVV. La llei per la Igualtat Lingüística és important perquè totes les emissores de televisió i ràdio tindrien un mateix percentatge d’emissió en valencià obligatòriament, però mitjançant la RTVV podem fer moltes coses. Hem de fer visibles les diferents varietats lingüístiques al País Valencià perquè tothom puga gaudir de la riquesa de la nostra llengua parlada a les nostres comarques... A més, a la RTVV també han d’haver espais educatius per a tota la societat en la franja horària corresponent. Nosaltres tenim propostes, no som una productora però tenim idees per a produir coses en la ràdio i en la televisió que facen visible el treball que es fa a les escoles i també donar a conèixer els diferents pobles del nostre país.

- Íntegrament en valencià?
No pot ser d’una altra forma.


 
next