José Muñoz: ‘Rita Barberá és un personatge central en la trama de Fira València’

Jose MuñozDiputat i síndic adjunt del PSPV i Secretari General de Joves Socialistes
24 setembre 2016 01:00h

A José Muñoz (València, 1985) se’l considera de vegades un nouvingut, però des dels 18 anys fa política a Joves Socialistes. Va ser eixe treball callat, des de baix, que cridà l’atenció dels dirigents del partit. En la seua primera legislatura a les Corts afronta responsabilitats que a voltes reconeix que el desvetllen. És una de les mans dretes del síndic Manolo Mata i organitza el grup parlamentari com a secretari general. A banda, Muñoz creu que cal una “comissió de la veritat” que fiscalitze i lligue totes les corrupteles del Partit Popular. De moment ja ha participat en la comissió de l’accident del metro i el passat maig féu públiques les opulències gastronòmiques de Gerardo Camps, amb càrrec als diners públics, quan dirigia Economia. Més de 42.000€ de dispendi per a qui qualificà de conseller “gourmet”. Malgrat l’aparent bel·ligerància, Muñoz és de tarannà tranquil, dialogant i amb voluntat d’acord. “Tinc amics en la resta de partits”, destaca.

Sergi Tarín / València

-Amb el nou govern ha anat minvant a les Corts la fiscalització de les irregularitats de l’anterior. Hi ha una llei de punt i final vetlada?
No, ni molt menys. Estem intentant compatibilitzar el treball parlamentari, la creació legislativa, que és un procés llarg i ara n’hi ha molta, amb les comissions d’investigació. S’estan investigant les residències del model Cotino i esta setmana s’ha constituït la de Ciegsa. Els diputats no som especialistes en investigació i s’ha d’invertir molt de temps a obtindre la documentació, estudiar-la, analitzar-la i traure’n conclusions. En el meu cas, la de Fira València, la demanàrem abans de l’estiu i ens han arribat 96 carpetes que omplin quatre taules. Hem demanat un poc més de temps i començarem els treballs al gener.

-Va anunciar que amb esta comissió es coneixeria el major escàndol de corrupció al País Valencià. Això va generar molta expectativa.
Almenys hi ha tres assumptes a investigar. Un són els préstecs del Banc Europeu d’Inversions per a l’ampliació de la fira. Això va generar sobrecostos sense sentit per a una ampliació irracional. El segon és el congrés impagat del Partit Popular. Volem saber com fou la contractació i per què des de Fira València no s’hi demanà cap tipus de responsabilitat de pagament. El tercer és la relació entre Orange Market i la trama Gürtel a Fira València, on s’arribà a proposar com a director un regidor de Majadahonda amb vincles directes amb Correa i El Bigotes.

-Rita Barberá, com a expresidenta del patronat de la fira, és un personatge central d’esta trama?
És un personatge central en la trama i els fets ho demostren. Quan arribà [Juan Carlos] Moragues a la Conselleria d’Hisenda i veié el forat de la fira, va demanar un informe d’Intervenció General. Això provocà una discussió entre ambdós i al final ni es parlaven. A més, Barberá tingué molt de pes en les ampliacions i el director, Alberto Catalá, i la número dos, Belén Juste, eren persones de la seua confiança total. Ella tenia molt d’interès perquè no es coneguera què passava dins.

-El seu nom sona com un dels que té més projecció per liderar la futura generació del socialistes valencians. Què en pensa?
Per a mi és un honor. Milite en el Partit Socialista des que tenia 18 anys. No he sigut diputat fins a 12 anys després. He vist moltes coses. En la política i en la vida en general les coses han de passar a poc a poc, no s’ha de córrer. Ara tinc una responsabilitat molt gran com a portaveu adjunt al grup parlamentari i això, amb la meua edat i amb gent tan experimentada i de tant de bagatge com [Manolo] Mata, Ana Barceló i Rosa Peris, m’ocupa molt de temps i em preocupa per haver d’estar-hi a l’altura. Per això no pense en el futur. El que vinga, ja vindrà.
 

-Una de les vacants amb pedigrí, després de la marxa de Joan Calabuig, és la candidatura a l’alcaldia de València. Li agrada la política municipal?
Sí, però... Crec que sé per on va... Ara tenim una molt bona portaveu, la millor possible hui dia i eixe espai està perfectament cobert per Sandra Gómez. Tenim un relació estupenda i l’ajudaré en tot allò que em diga.

-Com en la vida biològica, la família política tampoc no l’escollim?
Un partit és un grup humà, com la vida en general. Al final tens més afinitat amb persones amb què compartixes ja no sols valors i ideals, sinó maneres d’entendre com relacionar-se o d’organització del treball. Al final sí que és una elecció perquè acabes amb la gent que més es pareix a tu. Si hem de parlar d’un grup del qual em sent part és Joves Socialistes, on hem viscut moltes coses que ens han fet una família, no en el sentit de partit. Molts tenen nóvies, vas a sopar amb famílies. És una cosa natural.

-Què és el lermisme?
No ho sé... Supose que és una etiqueta que se li posa a una forma d’entendre el partit o a unes persones que compartixen, allò que et deia, una manera d’entendre la vida o l’organització dins del partit.

-Vostè és lermista?
No m’agraden les etiquetes. Jo sóc socialista. I si sóc d’algú és del president Puig. M’agrada la manera d’organitzar el partit, la forma d’entendre el país i de fer coalició amb un altre partit i que la sensació siga d’unitat i no d’un govern de dos partits. No m’agrada parlar de nova política, sinó de cap a on anem en política, que és una realitat molt més plural. Em sent identificat amb el president Puig perquè crec que ha sigut capaç d’entendre este nou moment polític.

-Es fan amics en política i també famílies, i no sols polítiques. I enemics? També se’n fan?
La política, normalment, exagera la forma de ser de les persones. Si ets una persona conflictiva en la teua vida, probablement en política seràs més conflictiu. Si tens enemics a la vida, en política els tindràs. Però si et prens la vida com que una persona pot pensar diferent a tu i que s’ha de conviure, la política també t’ensenya molt a respirar. Sóc més d’esta segona forma i no tinc enemics o això espere. I aspire a acabar així la meua marxa política.

-La política com a càrrec públic, ha de ser un ofici o una tasca temporal?
Una qüestió temporal. De vegades vius en una bombolla artificial i creus que el que fas és el més important. M’agrada molt el que fan alguns: estan quatre o huit anys en les institucions i després tornen al seu treball. I després retornen a la política.
 

-Com van els preparatius de la campanya electoral de desembre?
Sembla que anem a terceres eleccions i això diu molt de la incapacitat dels líders polítics d’arribar a acords, però la societat també ha de reflexionar. La pluralitat democràtica no sols és positiva, sinó necessària. I eixa pluralitat t’obliga a arribar a acords. La sensació és que la societat demana acords i moltes vegades l’acord es considera una traïció a les idees. I això li passa al PSOE, a Podem... a Ciutadans menys i al PP tampoc no massa. Anirem a unes terceres eleccions si no és que les basques ens donen alguna sorpresa.

-En quin sentit?
Potser el PNB [Partit Nacionalista Basc] necessite d’un suport del PP per governar sense Bildu. I que això es trasllade a un acord a Madrid. La coalició PP, Ciutadans i PNB es quedaria a un diputat, amb 175, de la majoria absoluta. Perquè amb una alternativa del PSOE amb Podem i Ciutadans, es tornaran a vetar entre ells com la darrera vegada. I en la qüestió dels referèndums i els independentistes, el PSOE no entrarà. No veig una altra via.


La Veu
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next