Javier Palao: ‘A Madrid han d’entendre que volem legislar el dret civil valencià’

Javier Palao Professor d’Història del Dret (UV), Director de la Càtedra Institucional de Dret Foral Valencià
1 octubre 2016 01:00h

Sempre hi ha personatges valencians força interesants per a entrevistar. I, clar, quan et trobes amb Javier Palao, de seguida t’adones que paga la pena aprofundir no sols en la seua saviesa sinó tambe en la sentida defensa dels interessos dels valencians. Des de la seua vessant d’historiador, professor de la Facultat de Dret i membre de la junta directiva de l’Associació de Juristes Valencians (AJV), el lector podrà descobrir la importància de les competències del Dret Civil Valencià que afecta centernars de milers de valencians. Aquest vicedegà ha emprés, juntament amb els seus companys de l’AJV, una campanya de difusió i conscienciació mitjançant una moció en defensa de la competència del Dret Civil que ja han aprovat més de 120 ajuntaments del País Valencià.

Xavier Pérez / València

-Quina és la importància del Dret Civil per als valencians?
Primer és un problema de competències: l’Estatut d’Autonomia diu clarament que els valencians som competents per a legislar sobre el dret civil i després ix una sentència que ens limita al que vaig fer jo uns dies abans: espigolar. Vaig a l’Albufera dos caps de setmana a l’any i agafe unes espigues d’arròs i les porte a casa; imagina’t si això és una competència que tenim reconeguda en l’Estatut. A Madrid han d’entendre que volem i podem legislar el nostre dret civil valencià.

Volem la competència perquè la societat valenciana és molt dinàmica, ha canviat molt en els últims 30 o 40 anys i en algunes qüestions anem per davant de la societat castellana.

-Per exemple?
Doncs, des de les parelles del mateix sexe fins a la separació de béns o la custòdia compartida. En aquests aspectes, i en altres, tenim una societat molt dinàmica i el que volem és que aquest dinamisme es puga recollir en les lleis de dret civil amb tota normalitat, és a dir, fer el que estan fent els aragonesos, els catalans, els mallorquins, els navarresos o els bascos.

-Per què creus que el Govern estatal ha recorregut les lleis de Dret Civil valencià?
Encara que siga dur, en bona mesura pense que les han recorregut perquè som valencians. Per exemple, l’altre dia assistírem al III Congrés de l’Advocacia Valenciana a Elx i va vindre un professor de Dret Civil de la Complutense, contrari als que defensem la competència, i ens va confessar que no entenia com s’havien recorregut, per part del Govern, aquestes lleis i no les catalanes, les basques, les aragoneses –ell és d’origen aragonès i hi ha normes del dret aragonès que són perfectament plantejables davant del Constitucional i no s’hi ha posat cap recurs. Al final ens va mirar i ens va dir: “Es un problema que tenéis los valencianos” i, sincerament, comence a pensar que sí.
 
-Ens pots aclarir quin és el problema dels valencians?
Tenim un estat que és molt dèbil amb els forts, és a dir, amb Catalunya, Navarra i País Basc i que és molt fort amb els dèbils. Nosaltres entraríem en aquesta categoria, especialment, amb la llegenda del “meninfotisme” tan arrelada a la Meseta...
 

-Hi ha un grup d’advocats que afirmen que aplicar el dret civil foral és tornar a l’Edat Mitjana. Com valores aquesta afirmació?
En absolut. Sí que és veritat que la qüestió de recórrer als Furs no deixa de ser un recurs que buscàrem en un moment determinat per a sostindre la competència. Cal recordar que durant cinc segles tinguérem una competència bàsica i indiscutible per a legislar el dret civil. El que volem és recuperar això. Si hem de recordar el passat històric, el recordem; però, evidentment, no regularem l’esclavitud ni l’emfiteusi medieval ni altres coses per l’estil. El que volem és la competència per a donar solució als problemes usuals, del dia a dia, que tenen els valencians. Si algú pensa que volem tornar a l’Edat Mitjana és que no té el cap massa moblat...

-I, al panorama polític valencià, tu creus que hi ha unanimitat de defensar el Dret Civil Valencià?
No, encara que hi ha una àmplia majoria i tenim el suport del PP, Compromís, Podemos-Podem i del PSPV; per a la unanimitat faltaria Ciudadanos. Aquesta formació s’absté, tampoc és bel·ligerant contra la competència. No podem aspirar a més de moment i s’ha de tindre en compte que açò no és Catalunya, estem en una terra molt castellanitzada i molt penetrada per l’Estat. Un exemple, Ciudadanos a Catalunya no sols dóna suport al codi civil català, sinó que a més a més l’impulsa al Parlament de Catalunya.

-Com afectarà als matrimonis la sentència del Constitucional en contra del dret civil valencià en el tema de les capitulacions?
Encara no ho sabem, pense que no ho sap ni el TC. El que està clar és que una vegada la llei està declarada inconstitucional, tornem al règim de guanys com a supletori. Vostè vol separació de béns, que és el que vol la majoria de gent que es casa? Doncs, al notari, a gastar-se 70 euros i, si vols fer-la a través d’un advocat, parlem ja de 200 euros. Una cosa important a tindre en compte és que hi ha moltíssims valencians que s’han casat mentre estava en vigor la llei; el TC ens contesta que totes aquestes parelles que s’han casat en separació de béns conserven aquesta condició. Però, amb el règim de la llei de separacions valenciana o la del codi civil? Aleshores, no hi ha resposta, és a dir, no sabem encara la normativa a aplicar.

-Respecte a la custòdia compartida, hi ha hagut diferències en les Corts Valencianes entre dirigents del PSPV (Manuel Mata) i Compromís (Mónica Oltra). Com està aquest tema?
Jo crec que hi ha dues tendències. Una fa referència al feminisme del segle XX i hi ha un altre feminisme més comprensiu i actual, que és el del segle XXI. Hi ha gent que, per l’edat, continua en el 68 i hi ha gent que ha progressat... El resultat és que hi ha dues concepcions sobre la custòdia. Però això no és l’important, em dóna igual; el que vull és la competència. Si després hi ha una majoria en les Corts que aposta per la custòdia preferent per a la mare, doncs endavan,. però si no tenim la competència, serà tot igual que sempre: el que dictamine Madrid.
 

-Com valores l’últim cas del xiquet de Sueca que ha passat dels pares adoptius a la mare biològica i que ha alçat una polseguera mediàtica?
No sabria dir de ciència certa, caldria aprofundir molt en el que ha passat. Em fa l’efecte que a la mare biològica li llevaren el fill quan la seua situació social no era la millor i és possible que amb alguna irregularitat: és dona, immigrant i negra. Però al final hi ha hagut un caramull d’irregularitats que han portat tant a l’Audiència Provincial d’Astúries com al Suprem a tornar el xiquet a la mare biològica.

-Al final, la víctima ha sigut el xiquet...
Per descomptat, el xiquet s’ha endut un disgust. Ha perdut el contacte amb la família d’adopció i ara torna amb sa mare, amb qui no té un vincle com el que tenia amb l’altra família. Un desastre per al xiquet, per a les famílies i, a sobre, el més lamentable és el dolent espectacle que els mitjans de comunicació han donat d’aquest cas.

-Des de l’Associació de Juristes Valencians heu fet una gran tasca de difusió i implicació d’institucions, com ara ajuntaments, perquè donen suport al dret civil. Com valores la resposta?
Estem molt sorpresos i bocabadats. Els ajuntaments continuen aprovant les mocions a favor del dret civil valencià. I això que en pocs dies eixirà la sentència contra la llei de custòdia compartida, l’última. Ara teníem el suport de 120 municipis amb més de 3,2 milions de valencians representats. Falta una espenta a les comarques del Sud, però estem molt satisfets. Elx ens ha costat tres mesos; en alguns casos cal anar poc a poc. Per això, hem organitzat un gran acte commemoratiu per al 7 d’octubre per la vesprada, al Centre Cultural Bancaixa, obert a tota la societat valenciana: volem reconèixer l’esforç i el suport de tanta gent, la seua complicitat i solidaritat amb la campanya de l’Associació contra els recursos d’inconstitucionalitat i a favor de la competència de la Generalitat per a legislar sobre el dret civil.

-Justament ara en octubre fareu una sèrie d’activitats de difusió del Dret Civil. Ens podries explicar en què consisteix?
La Conselleria de Transparència, mitjançant un conveni, ens ha demanat fer un treball de sistematització legislativa; d’alguna manera, és veure el que podem fer a partir d’ara. Hem organitzat un simposi durant una setmana, del 3 al 7 d’octubre, a les vespres del 9 d’octubre, amb una sèrie d’activitats; entre altres, una jornada a les Corts sobre la regulació constitucional de la competència i un curs al Col·legi d’Advocats amb una qüestió ben pràctica: ‘És convenient que hi haja una llei de custòdia compartida o que el de separació de béns siga el règim matrimonial preferent?’ Volem que jutges, advocats o notaris ens diguen si paga la pena continuar la batalla. Després hi ha dos dies d’activitats en la Facultat de Dret, on es farà una reflexió sobre el futur d’aquesta qüestió. Comptarem amb mig centenar d’especialistes i, amb les seues opinions, prepararem l’informe per a la Conselleria de Transparència, la de Manuel Alcaraz, on estaran les nostres recomanacions sobre el que cal fer.
 

-Què diries als polítics valencians perquè facen més força a Madrid a favor del Dret Civil Valencià?
Cada cert temps, a la nostra terra, es produeixen moviments de valencianisme, com els que es van produir en la Renaixença, arran de la II República, o després en la Transició. Ara tornem a viure’ls per la qüestió del finançament, el corredor Mediterrani i les infraestructures o el dret civil valencià. Qui puge a aquest tren, puja al tren de la societat valenciana i el seu futur. L’important és qui treballa per la seua terra i qui no. El dret civil valencià entra per aquesta via, és una qüestió de servei a la societat. Qui vulga servir la societat valenciana no pot deixar de preocupar-se per aquesta competència i el seu exercici, perquè afecta el ciutadà mitjà –que representa la majoria–.

El que volem és fer unes lleis més ajustades als valencians, a les seues necessitats actuals i a les seues exigències de benestar. Com a historiador, crec que aquest és el moment. Per això, demanaria als nostres polítics que estiguen a l’altura de les circumstàncies, que es mostren units a l’hora de la reivindicació del nostre autogovern i que no es cansen de reclamar que el govern espanyol respecte l’Estatut d’Autonomia.

La Veu
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next