‘Des de la desfeta d’Almansa, tenim el Govern que més ha lluitat pels valencians’

Enric MoreraPresident de les Corts Valencianes
8 octubre 2016 01:00h
Enric Morera, junt al ficus del Palau de Benicarló.

Centre de València, Palau dels Borja (ara de Benicarló), ens espera el president de les Corts Enric Morera que observa en el rebedor de l’edifici, l’antic saló de plens, unes monedes medievals. Al fons es troben les figures esculpides dels Borja de Manolo Boix. El president de les Corts ens acompanya a l’hemicicle i ens explica la reforma de l’edifici realitzada per Portaceli. Mirant cap a dalt es troba la claraboia dissenyada per aquest arquitecte que simbolitza el cimbori o tambor de la Seu. Després, passem dos hores amb Enric Morera en el seu despatx, el que va reformar l’expresident Julio de España.

Xavier Pérez / València

-Quan començares la teua activitat política al PNPV i UPV, t’imaginaves que algun dia series president de les Corts Valencianes?
Vaig començar al Partit Nacionalista del País Valencià amb el benvolgut  Paco Burguera. No m’esperava ser president de les Corts perquè la meua actitud sempre, en el treball polític, ha sigut la de servir a construir el nostre país.

-I que el teu partit estiguera governant el País Valencià?
Quan treballes en un instrument polític, el que vols és tindre les major quotes de poder per ajudar a millorar les condicions de la ciutadania. En eixe sentit sí que teníem la legítima ambició política de poder servir el nostre poble des del Govern. Durant molts anys ho hem fet molt bé a nivell municipal, i ara també a nivell de la Generalitat.

-Per cert, un èxit els resultats electorals de 2015 per a Compromís, però n’hi ha perill de morir d’èxit?
L’èxit electoral el construírem al 2011, i després, amb el resultat de les eleccions generals amb Joan Baldoví en el Congrés. Veníem de lluny i teníem la base molt sòlida, i efectivament interpretàvemaven una realitat d’uns canvis socials en profunditat, d’uns sectors socials víctimes de la crisi econòmica i un austericidi brutal. A partir d’ací, situàrem el valencianisme com a avantguarda d’un moviment polític que s’ha expressat a través de Compromís d’una forma notable.

-Canviem de tema i després tornem a Compromís. Com valores la teua experiència des de fa més d’un any com a president de les Corts?
No em correspon a mi valorar-la, però puc dir-te que hem aconseguit, en un any, més acords i més consensos que en els últims anys. Per altra banda, estem canalitzant moltes inquietuds socials, econòmiques, culturals, a través de les Corts. És a dir, un parlament més obert a la ciutadania i als seus problemes. Crec que l’experiència ha sigut molt positiva.
 

-Com ha canviat la teua vida?
Tinc menys temps lliure, més obligacions i clar, més responsabilitats per càrrec, però jo sóc el mateix.

-Quin seria un objectiu important d’aconseguir per a aquesta legislatura?
N’hi ha molts. El primordial és entendre’ls actuant des dels valors del valencianisme, som un poble molt fort, som el poble més gran del món. Recuperar l’orgull i l’autoestima, i això es traslladarà al fet que gestionem millor l’economia, que recuperem els àmbits culturals i educatius, la Radio Televisió Valenciana... És a dir, amb pocs recursos, s’està gestionant molt bé.

-Com valores el treball dels diputats?
És molt notable, molt intens per part de tots els grups, malgrat que es visualitza poc, nalauradament. El treball de supervisió, com les comissions d’investigació, per exemple la del Metro, -que ha tancat una gran ferida- demostren que les Corts són una magnífica eina de treball. També hi ha comissions d’estudi que ajuden a resoldre problemes dels valencians.

-Quina relació tens amb els representants de la resta de grups parlamentaris?
És bona, jo sempre els he dit que una cosa és la institució perquè estiga més valorada i més prestigiada, i l’altra vessant el treball polític de cada grup al parlament. Jo he de ser garant que tots els grups parlamentaris puguen fer el seu treball de forma adequada i en condicions.

-Som una autonomia de primera o de segona?
En aquests moments, per la recentralització de les polítiques uniformalitzadores, no som quasi ni autonomia.

-Abans de les eleccions tu apostares per un model de finançament en una conferència a l’Astòria? S’està acomplint?
Hem aconseguit situar en l’agenda política valenciana una reivindicació del valencianisme: un infrafinançament que ve de lluny, i ho hem aconseguit impulsant la comissió d’estudi dels experts de les Corts Valencianes. En aquest moment, tenim un gran acord de tots els grups parlamentaris, del dia 6 d’octubre, que ha sigut la base per a aconseguir una posició valenciana potent que implica molts àmbits de la nostra societat, que cada vegada són conscients que l’empobriment que patim els valencians té el seu origen en el model de finançament que ens perjudica i en la falta d’inversions públiques territorialitzades. Sobre el nou model de finançament, el nostre partit ha llançat una proposta: el model de Concert Econòmic Responsable.

-I en què es concreta aquesta proposta?
És un model útil i vàlid no només per a nosaltres, sinó també per al conjunt de l’Estat i que es basa pricipalment en el fet que es respecta la Constitució, ja que ara no es respecta. El principi d’igualtat i equitat no es contempla, haurien de donar passos per buscar un model estable i sòlid parlant d’una coresponsabilitat en la recaptació amb una Agència Tributària consorciada amb l’Estat. Haurien d’aconseguir que el sistema no estiguera al ‘vaivé’ del color polític del govern de torn. Ara no veig possibilitat que tinguem un nou model. Dit d’una altra forma, el principal forat que hi ha el té l’Estat, el deute públic estatal està en el bilió d’euros, una llosa, però el gran culpable d’aquest forat és el Govern central, que és l’autor del 70% d’eixe deute, mentre que les autonomies, on recau el benestar dels ciutadans, representen el 25% d’aquest deute.
 

I un altre aspecte: per a què necessitem un Ministeri de Cultura, de Sanitat o d’Indústria si són polítiques transferides a les comunitats autònomes?

-Per què creus que Madrid o el PP no atén les peticions valencianes?, com el Corredor Mediterrani, per exemple...
Per una visió absolutament contrària a l’eficàcia econòmica, política i social. Les obres públiques en Espanya es projecten d’acord a les afinitats polítiques, no per criteris de rendibilitat política i social. Això denota la manca de pes polític que hem tingut històricament els valencians i la gravíssima situació que tenim en rodalies, infraestructures, ajudes a la cultura..., i això és un error per part d’aquest Estat. S’han fet inversions multimilionàries, com algunes estacions d’AVE, que en pocs dies s’han de tancar.

-Com valora el que ha fet el Govern del Botànic? Alguns diuen que s’ha gestionat amb por
Molt positivament. Ací els sectors socials que han donat peu al pacte de Botànic tenien moltes urgències, i la demanda que les reformes foren molt intenses. Els canvis no es produeixen de hui per a demà. Les accions que s’han fet van totes en la bona direcció, puc entendre que no amb la intensitat que tots voldríem, però tenim una situació d’infrafinançament brutal i també amb molts forats, Fira València 1.000 milions per exemple… Des de la desfeta d’Almansa, ara tenim el govern que més ha lluitat pels valencians.

-S’ha sembrat la llavor pels desitjats resultats...
Clar, com el pagament farmacèutic, això són 40 milions d’euros, i s’ha anul·lat; la sanitat universal, el pagament de les residències de dia, s’ha acabat, el pla de l’Horta, canviar el model productiu… Però la sostenibilitat de les finances públiques, en el primer semestre de 2016, mostra el desequilibri del poc que rebem amb el que gastem, i invertint la diferència, ha sigut de 85 milions d’euros, fins i tot en unes condicions discriminatòries s’està acomplint el pressupost: hi ha rigor, hi ha decència i hi ha camí a seguir. La velocitat del canvi podria ser major, però cal entendre les grans dificultats que ens hem trobat.

-Què ha significat la presa en consideració una altra vegada per part del Congrés de la reforma de l’Estatut?
Nosaltres assumim sempre el màxim respecte institucional. Ens tornaren a cridar per tercera vegada, i per nosaltres no ha quedat la defensa dels interessos valencians en un punt com és la defensa de la inversió pública territorialitzada a casa nostra. Hi ha estudis de la Cambra de Contractistes que indiquen que en els últims anys la diferència dels pressupostos de l’Estat, estem parlant des de l’any 2002, és de 5.000 milions d’euros que s’han deixat d’invertir al nostre territori per a millorar el nostre benestar, com el túnel passant de València, les rodalies a Castelló-Vinaròs, el tren de la Costa, o la connectivitat entre l’aeroport i la ciutat d’Alacant i Benidorm. Açò ha sigut una discriminació de l’Estat. En aquesta reforma es tracta de blindar aquestes inversions, i per nosaltres no quedarà.

-Com qualifiques l’actitud de Rita Barberà que s’enroca en l’escó de senadora tot i que les Corts li han demanat la dimissió?
Més que centrar-me en la figura de la persona, com molt bé dius tu, mirem el fet que des de les Corts, per unanimitat, se li demana l’escó, ja que no ens representa. En aquest sentit em vaig reunir amb el president del Senat perquè aquesta situació no passe i que se li aplique el pacte antitransfuguisme.
 

-En quina situació es troba la reobertura de la nova RTVV? Ja que era una promesa primordial del Govern, per què no s’avança?
Es va quedar en fer una nova RTVV del segle XXI, és a dir, amb una llei nova, i no hi havia comissió de RTVV. En les Corts hem accelerat al màxim perquè els terminis foren al més curts possibles, i tenim una llei aprovada sense cap vot en contra. A partir d’ací s’havia de triar el Consell Rector i tot indica que s’aprovarà al plenari del 18 i 19 d’octubre. Una vegada aprovat el consell, es podran fer les contractacions, jo espere que es puga aprofitar l’experiència dels extreballadors que figura en la nova llei i que es puga contractar a la indústria audiovisual el que s’ha concretat per dotar de continguts la televisió. Es podria haver fet d’una altra forma? Sí, però aquest és el camí que s’ha triat.

-Com està el Bloc, el seu partit, després de l’últim Congrés i els dos afamats bàndols?
Sí, fa molts anys que al Bloc i a Compromís ens diuen que hi ha situacions que realment no existeixen. La pluralitat és bona, i el Bloc està unit amb una coordinadora com Àgueda Micó i un portaveu com Rafa Carbonell que tenen tot un equip amb un projecte de molt de futur dintre de Compromís. Som els dipositaris de l’esperança, de les il·lusions i dels legítims interessos de moltíssima gent.

--Compromís ha d'acabar sent un partit polític?
És un debat que hi ha a Compromís. Jo vull que siga un instrument més eficaç, més democràtic i més potent; la fórmula concreta es decidirà en els òrgans de la coalició.

-Per al 2019, apostes perquè Mónica Oltra siga la presidenta de la GVA?
Eixe debat no està obert. Tenim un gran equip, som servidors, no hem vingut ací a servir-nos... Com et deia, eixe debat no està obert, quan s’òbriga es faran les primàries i estic segur que es triaran les persones més vàlides. Mónica Oltra és una gran líder.

-Quin model de territori desitges? Un País Valencià com a nació, que forme part d’un estat federat...?
Més enllà de les etiquetes, jo vull un País just, socialment avançat, viable, fort econòmicament i que tinga instruments, més enllà de les etiquetes, per a poder fer les polítiques des d’ací. Si les teues polítiques estan hipotecades i el poder de decisió llunyà, no és ni autonomia ni és res. Crec que a Europa hi ha uns canvis substancials, i cada vegada els estats cedeixen sobirania. És evident que el model federal podria avançar d’alguna forma per a dotar de major contingut el model autonòmic.

-Com veus el termòmetre del valencianisme polític en la societat?
Va ‘in crescendo’ des de l’autoestima. El poble valencià reflexiona sobre què ens ha passat i per això crec que estem en una etapa de renaixement, d’orgull, d’enfortir eixa consciència de poble, i això és farà en la mesura que prestigiem les institucions.

-Hui és 9 d’Octubre, què els diries als valencians?
És un dia d’orgull, estima, de celebració i de tindre una mirada d’esperança a les nostres possibilitats com a poble. Hem de fer les coses bé, hem de treballar molt bé, som un poble també festiu i treballador i repetisc: som el poble més gran del món i tenim futur per davant.

 


La Veu
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next