F. Javier Argente / València.
Feia dies que tractàvem d’entrevistar-nos amb Pilar Moncho, una dona de Sueca que, ara per ara, està al front de l’area de Turisme de la Diputació de València. El dia és poc turístic, ja que la necessària pluja ressona al carrer. El despatx on ens rep la diputada no pot negar qui l’ocupa. La nova marca “Valencia Turisme” envaeix l’espai. El cridaner logo amb la paraula València, acompanyada de l’asterisc, està present per tot arreu. Allí comencem la conversa.
– Després d’un any gestionant l’area de Turisme de la Diputació, quin és el balanç que es pot fer?
Estem molt contents perquè hem canviat la manera de treballar. Hem professionalitzat el Patronat de Turisme, hem creat el departament de promoció del producte, hem tret línies de subvenció publiques i iguals per a tots i hem repartit els diners d’una manera objectiva i no subjectiva, com es feia abans. Per tant, molt contents perquè també hem començat a col·laborar amb altres administracions i això no s’havia fet abans. Abans, totes les administracions eren del mateix partit i no és que no es parlaren sinó que es feien la guerra obertament entre elles en matèria de turisme. I nosaltres hem aconseguint tant col·laborar amb l’Ajuntament de València com amb la Generalitat o amb els pobles, que són el nostre objectiu. Abans no hi havia col·laboració i ara sí que n’hi ha.
– Una de les primeres accions va ser canviar la marca turística que definia el territori…
Sí, efectivament. València Terra i Mar estava lligada a subvencions poc clares i més lligada a l’esport que al turisme. La gent em preguntava per què es donaven subvencions a una persona que havia estat pillada dopant-se quatre vegades. ‘Que fas donant diners a aquesta gent?’ Em preguntaven. Eren diners que no eixien de la nostra àrea de turisme però sí que es creava confusió, perquè es gastava la marca turística i, per tant, això s’havia de canviar.
Per tant, buscàrem la manera de vincular el territori al turisme i de buscar una marca que realment parlara de turisme i que parlara de la nostra terra. D’aquesta manera es va crear aquesta marca que és ‘València Turisme’.
Sempre dic que és una marca en espill del que és ‘Turismo Valencia’, que és la de la capital i nosaltres pensem que, com en tot, hem de ser un complement o l’ampliació d’aqueixa marca de la capital, que és la que realment atrau el turista i que és la que realment hem d’utilitzar com a imant per a poder traslladar la gent que ens visita per tot el territori de comarques i pobles.
– La ciutat de València és l’imant que atrau importants quantitats de turistes –vols low cost, creuers, congressos, esdeveniments, etc.– Com es pot fer per a incentivar aquest volum creixent de turistes urbans que vénen, per exemple, en vols ‘low cost’ a València perquè s’interessen per conèixer més les comarques valencianes?
Per exemple, tenint una bona col·laboració amb l’Ajuntament, que es qui té l’oficina de turisme a la plaça de l’Ajuntament. El turista entra a preguntar a la oficina i nosaltres, en col·laboració amb ells, hem posat en marxa un programa que porta el visitant cap a les nostres comarques en visites d’un dia. El turista s’apunta a una excursió que cada dia de la setmana eixia a un lloc distint i destacat, per la qual cosa també s’ha de treballar en col·laboració amb altres ajuntaments per a veure qui té recursos, qui té producte, qui té empreses que puguen acompanyar la gent a visitar els diferents llocs. Aleshores, el turista s’apunta, el traslladen, visita, dina i coneix el territori. Aqueix programa ha tingut molt d’èxit, tant que el reproduirem no tant per al visitant estranger –que ara arriben menys– sinó perquè la gent de València puga acostar-se a conèixer millor les comarques del nostre interior.
– Com portem la dualitat entre turisme de sol i platja i turisme d’interior?
És complementària. Què passa amb el turisme de sol i platja? Que és molt estacional: juny, juliol i agost i, en setembre, torna tot el mon a la seua rutina… i mira que nosaltres tenim unes temperatures que qualsevol país del nord d’Europa desitjaria i consideraria suaus fins i tot en ple hivern. Però, a partir de setembre, hi ha molt poc de turisme de sol i platja. Per contra, l’interior, a partir d’aquestes dates, té molt més rang de visita. És un turista a qui li agrada l’esport, el medi ambient, el patrimoni, que és conscient i respectuós amb tot. Sempre pense que l’interior és una joia i que és una fortuna que no l’hagen malversat com han fet a la costa amb tanta rajola. La gent cada vegada mira més a l’interior com una cosa a gaudir.
– Moltes d’aquestes joies d’interior s’han conservat pel seu aïllament, per estar fora de circuits turístics. La massificació no pot ser perjudicial?
Cal posar en valor el producte i després s’ha de fer atractiu perquè la gent vinga a visitar-nos. Quan aconsegueixes que la gent et visite és el triomf. Per exemple, el cas d’Atapuerca, en Burgos, que és, hui per hui, un destí turístic. Jo parlava amb l’alcalde de Burgos que em deia que fins que no van tindre el Museu de la Evolució Humana, Atapuerca no es va convertir en destí turístic. Veure una excavació no té el mateix sentit que visitar un museu on t’ajuden a interpretar el que veus. Nosaltres, per exemple, tenim la cova del Bolomor a Tavernes. Per què no podem traure rendibilitat econòmica a aquest producte que tenim a les nostres terres? Perquè s’ha de fer entendre com a recurs, no sols per a tota la localitat sinó per a tota la comarca. Cal buscar la possibilitat als recursos. Hem d’imitar allò que altres fan bé. Podem o tractarem de fer una aula d’interpretació perquè la gent que ens visita al Bolomor puga entendre el que allí va passar fa milers d’anys. Podem conservar-ho? Clar que sí, però conservar-ho no vol dir que la gent deixe de conèixer-ho. Podem conservar-ho, ser respectuosos, podem fer que el seu entorn es mantinga verge i podem fer que siga un atractiu turístic, un generador d’economia, de llocs de treball, que al final és el que vols; que el turisme es convertisca en un motor econòmic per a nosaltres.
– Quines són les principals línies d’actuació o projectes que heu encetat?
Ara per ara hem col·laborat amb línies de subvenció amb tots els pobles, hem promocionat a tot arreu el nostre territori, a fires nacionals o internacionals. El futur és continuar treballant, impulsar tot allò que tenim per tal de trencar aqueixes barreres del turisme estival i que els visitants continuen venint durant tot l’any. Cal continuar treballant en altres administracions per a donar suport a aqueixos projectes, com ara el de la cova del Bolomor, el del Moli del Pasiego (a Sueca), el projecte del passeig ecològic de Gandia i tants altres que no et puc desvetllar. Estem treballant per a promoure tot allò bo que tenim.
– Però, hui per hui, el turisme de sol i platja continua sent fonamental per a la nostra indústria turística?
Per a nosaltres és vital, no ho podem evitar. Ni a nosaltres ens molesta que ens coneguen pel turisme de sol i platja. Considerem que és complementari a l’interior. No l’havem d’evitar perquè hi ha molts de lloc de treball lligats a aquest model turístic. És més, crec que s’hauria d’impulsar, per exemple, reconeixent el valor de la platja en la capital, que durant molt de temps ha estat vivint d’esquenes a la mar. O impulsar el turisme de sol i platja més enllà dels mesos d’estiu, donat el clima tan favorable de què gaudim.
– Quins perills planteja el Brèxit per al turisme al País Valencià?
Ja ens està afectant. Pot ser no tant a Valencia però si més a Alacant, que és on hi ha més població anglesa que està perdent poder adquisitiu i molta gent esta pensant en tornar als seus llocs d’origen. El turista anglès veurà minvat el seu poder adquisitiu i no podrà fer les seues vacances a Espanya. Fins i tot, haurà de repensar si podrà viure la seua jubilació ací. Entenc que el Brèxit és roí per a ells i per a nosaltres.
– La projecció internacional continua sent un dels objectius de l’àrea de turisme?
Podem dir que turista és el que ve de fora, es queda a dormir i ens visita. El nostre turisme és relatiu, és més excursionisme. Però, en relació amb el turisme estranger, podem dir que en aquests moments estem molt bé. La conjuntura internacional ens afavoreix, hi ha inseguretat a l’exterior i nosaltres som un país molt segur. Això ha fet que nosaltres tinguem una punta molt alta de turisme estranger, molts que ja no venien –com el francesos– i que ara han tornat per la situació de tranquil·litat i seguretat. Però, potser siga una situació a causa de la conjuntura temporal; per això, hem d’aconseguir consolidar aqueix turisme i que siga nostre. Cal consolidar, fidelitzar aqueix turisme que tenim ara per una conjuntura internacional favorable.
– I, per a això, cal un bon producte turístic. Quina és la qualitat del que oferim?
Aqueixa és la nostra assignatura pendent. Nosaltres hem de professionalitzar molt els treballadors del sector, hem de donar qualitat en el servei per tal que el que vinga estiga disposat a pagar per ell. Per això, s’està treballant molt des dels Centres de Turisme (CdT) formant cambrers, formant cuiners… Però, clar, aqueixes persones, que són claus per a la bona imatge del sector, han de tindre estabilitat laboral de manera que aqueixa estabilitat afavorisca i es veja reflectida en la qualitat oferida. Tot ha d’anar lligat perquè el servei siga bo, perquè aquells que ens visiten estiguen disposats a pagar-ho. Però. la persona que treballa ha d’estar ben pagada, ben mirada i amb un respecte cap a la seua feina. En això, les administracions estem treballant molt.
– El sector turístic està ben lligat a la iniciativa privada, no?
Hem d’anar de la mà. El sector privat ha d’anar de la mà del públic. Puc tindre molta iniciativa però si no hi ha empreses que vagen a la par no podem fer res. Ni l’administració pot anar per lliure ni el sector privat tampoc. Hem d’estar tots coordinats perquè ens necessitem els uns als altres. Nosaltres hem d’invertir perquè tot funcione, però nosaltres no traiem benefici. Sí que ens beneficia que es creen llocs de treball i que es desenvolupe la nostra economia, però, al final, les iniciatives són privades. Nosaltres podem donar suport a un determinat lloc perquè la gent el visite, però si després van turistes i es troben els bars, els forns o els restaurants tancats poc podem fer. Ens hem de coordinar perquè aquestes coses no ocorreguen.
– Alguna visita o excursió recomanada per part de la diputada de Turisme?
Jo no puc recomanar cap destinació en concret perquè sinó d’altres es poden molestar. Però sí que puc dir que cadascú ha de buscar experiències que no haja viscut. Jo sempre dic que la joia està a l’interior, a l’interior hi ha tantes coses per descobrir que no seria capaç d’enunciar-te-les. L’interior sempre em sorprèn. Vaig descobrint coses i em semblen meravelles. Ara que s’acosta l’hivern, per a la gent que li agrada fer esport, caminar, etc., que vaja a les comarques valencianes d’interior. Tenim boscos, tenim rius, joies d’arquitectura… Hi ha part de la nostra història, de la nostra forma de ser i són coses que cal conèixer. Nosaltres hem de conèixer-nos. Per la nostra banda, com a administració, el que farem serà dir que es pot veure què es pot fer, que es pot menjar… Podem orientar, informar, incentivar… Aqueixa és la nostra tasca.
En la desaparició de la televisió hem perdut un vertebrador del territori. Podem viure turísticament sense ella, sí; hem de recuperar-la, també. Com fem nosaltres per a vertebrar el territori? Els tècnics estan conectat en una xarxa i s’ajuden per a perdre aqueixa idea que el meu poble és el melic del món. Hem creat la xarxa València Turisme, hem format els nostres tècnics de turisme. Volem formar les empreses perquè intervingen en aquesta xarxa i aquesta xarxa fa el que feia la nostra televisió: teixir, cosir un territori ric com el nostre.
