Mónica Oltra: ‘Rajoy és un president hostil als valencians’

Mónica OltraVicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives
29 octubre 2016 01:00h
És la cara més mediàtica del Govern de la Generalitat Valenciana i, en certa mesura, la de més pes polític, juntament amb Ximo Puig, dintre de la política valenciana. Mónica Oltra ens atén en les Corts, on participa en el ple de dimecres. Ve d’assistir a la presa de possessió del nou Consell rector de la nova RTVV. Oltra repassa l’actualitat amb La Veu al despatx que té el Consell enfront de l’hemicicle. Ens parla amb veu serena i segura amb unes idees molt clares respecte a l’hostilitat del govern de Rajoy o de com viu la gestió de la seua conselleria, sense oblidar les ‘mines’ deixades per l’anterior govern del PP.

Xavier Pérez / València

-Quina opinió té de la postura de Ximo Puig d’asbtenir-se i donar-li la presidència del Govern espanyol a Rajoy?
He defensat sempre que hi podia haver un govern de canvi, un govern ‘a la valenciana’, un govern que representara el que és el Govern del Botànic i el fet que Rajoy continue com a president amb el PP és roí per al nostre territori perquè és el govern de la corrupció, el govern de les retallades socials, el govern de la LOMCE, el govern de les retallades en sanitat i educació..., un govern que ha perjudicat la gent senzilla del País. Per tant, el govern de Rajoy no és bo i, a banda, és un govern molt hostil al govern valencià: totes les mesures d’ampliació de drets que hem aprovat en lleis han acabat al Tribunal Constitucional i, com dic jo, en aquest pecat de l’abstenció tots portarem la penitència.
 

-Quines conseqüències podria tindre per al Pacte del Botànic? Vosté ha dit que el pacte està fet a prova de bombes. El refugi continua sent segur?
La gent pot estar tranquil·la perquè, mentre es complisca el Pacte del Botànic i el seu full de ruta, el Govern valencià està a prova de bombes. L’ampliació del Pacte del Botànic és una molt bona notícia, perquè el pacte és real i s’està duent a terme. D’aquesta forma continuem rescatant persones.

-Per al País Valencià, quines conseqüències pot tindre una nova legislatura de Rajoy?
Rajoy és un president hostil per als valencians i ho va demostrar al debat d’investidura fallida, ja que el sistema de finançament que necessiten els valencians per a pagar la sanitat, l’educació, serveis socials o crear llocs de treball no era prioritari per a ell. En resposta a Joan Baldoví, va reconèixer que no som una prioritat ni per a Rajoy ni per al govern de l’Estat espanyol. Per a Compromís, que som els que representem els interessos dels valencians, és un govern hostil.

 -Com es pot solucionar el tema de l’infrafinançament?
S’ha de solucionar canviant el sistema de finançament, que fa ja dos anys que ha caducat. El problema és que no volen abordar aquesta reforma tot i que nosaltres som, dintre d’Espanya, una anomalia democràtica, ja que som l’única autonomia que és pobra. Això què vol dir? Que tenim una renda per càpita 12 punts per sota de la mitjana de l’Estat espanyol, que paga a altres comunitats més riques, i això és una perversió del sistema. Així, el sistema de finançament és als territoris el que és el sistema tributari a les persones; u entén que quan una persona té més, més impostos paga i el que més necessita, més en rep. Per tant, els territoris més pobres han de rebre més diners, s’ha de redistribuir la riquesa i ací s’ha alterat el flux: som un territori pobre que paga als rics.

-Creu que hi ha hagut persecució del Govern de Rajoy cap al País Valencià per motius polítics?
Probablement hi ha hagut alguna cosa així, però també és cert que en tota la història, la quantitat del pressupost general de l'Estat espanyol destinada a inversions com ara el Corredor Mediterrani, el túnel passant o a inversions culturals com l’Òpera de València, és una ridiculesa comparada amb la del Teatro Real, el Liceu o la Maestranza. Per tant, en 20 anys, els que portem d’autonomia, mai no ha arribat la inversió de l’Estat al nostre pes poblacional. Si nosaltres som 5 milions de valencians, d’acord amb la població de l’Estat espanyol, ens hauria de tocar un 11% de les infraestructures que es programen al pressupost general i mai, en cap any de govern, hem arribat a l’11%. Per tant, sí que és cert que s’ha incrementat l’hostilitat en aquest últim any i mig i que se’ns castiga per ser un govern de canvi que rescata persones, però també és cert que aquest càstig ha sigut durant els últims 20 anys.

-Parlem del Botànic. Com valora la gestió del Govern de la GVA en l’any i mig que duu?
El valore molt positivament i, el que és més important, la ciutadania també l’està valorant positivament. El 9 d’octubre es va publicar una enquesta en què el 30% de valencians valora com a bona o molt bona la gestió del Govern del Botànic i el 37% la valora com a regular, un aprovadet justet. És a dir, hi ha un 67% de persones que aprova la nostra gestió. Hi haurà pocs governs a l’Estat espanyol i Europa que tinguen aquest suport de la ciutadania.

Hui, la gent viu millor que fa 15 mesos perquè hi ha mesures que ho permeten. Ara, les persones majors no han de pagar medicaments; les persones amb discapacitat viuen millor, ja que no paguen els centres de dia o residències; els majors, als quals hem tornat la paga extraordinària que el PP els confiscava, viuen millor; els xiquets i les seues famílies, que ara tenen llibres gràcies a la Xarxa Llibres, viuen millor. Per tant, les mesures que s’han pres han millorat la vida de la gent. Això vol dir que estem contents tot i que queda molt per fer.
 

-Molts sectors de la societat civil es queixen que es va molt a poc a poc i que, de vegades, es governa amb por. Com ho valora?
A mi també em passa, i als membres dels govern també, que de vegades perdem la paciència. L’Administració és un mastodont al qual li costa menejar-se i la burocràcia és tan gran que desmuntar tot això és complicat. Quan entràrem, el PP havia aprovat, amb la seua majoria absoluta, una modificació de la llei d’Hisenda que burocratitzava moltíssim qualsevol decret o decisió que s’haguera de prendre, de manera que es prolongava fins als 8 mesos i això és molt de temps. Ara, nosaltres estem fent que les decisions siguen més àgils.

-Quina nota li posaria al Govern?
Un 7’5.

-De quina mesura del Consell està més satisfeta?
Em quedaria amb moltes, però el fet d’haver universalitzat la sanitat va ser molt important, va ser el primer decret llei que vam fer. També, el programa Xarxa Llibres, que garanteix que els xiquets puguen tindre els llibres de text encara que en sa casa estiguen passant dificultats. El canvi perquè la fent vulnerable puga cobrar la renda, la llei d’ús social de l’habitatge –l’habitatge és un dret, no per a especular–, les decisions de moratòria urbanística en la costa... Són moltes. També tot el canvi en residències, obrir centres de discapacitats mentals com el de Xàtiva… Tot això val molt la pena.

-Com és la relació dels consellers i quin és el mestissatge en les conselleries?
Cada dia que passa estic més convençuda de la bona idea i de com de ‘ben parit’ –si se’m permet l’expressió– està el mestissatge, perquè aquest sistema demostra que som un Govern i no dos i que, fins i tot, s’ha generat un sentiment corporatiu en les conselleries. És a dir, tu pots tindre una persona del PSOE i una altra de Compromís defensant els interessos d’una conselleria front a l’altra. No es donen debats entre partits, sinó entre conselleries, entre conceptes, i això està molt bé. És una manera molt solidària de trobar-nos en el mateix vaixell i de gaudir i també de patir tots plegats.

-Quantes mines s’ha trobat l’actual Consell de l’època del PP?
Moltes, moltes… Les mines antipersones són moltes i les has d’anar desactivant. La més grossa va ser la sentència del TSJ valencià en la nostra conselleria que declarava il·legal l’aplicació del sistema de residències de Blasco i Cotino. Per cert, ara s’està investigant en les Corts, perquè això era un model pensat perquè unes determinades empreses tingueren uns avantatges i, a banda, no posaven al centre la persona i la dignitat que hem de donar a les persones usuàries. La sentència va caure en febrer i, per a nosaltres, executar-la va ser molt complicat perquè ens enfrontàvem a un drama com era traure a les persones de les residències. Això hauria tingut un impacte en la seua estabilitat, la seua salut, etc. Per això, vam decidir que la sentència l’aplicaríem paulatinament, perquè no tinguera un impacte per a aquestes persones que no tenen la culpa que el senyor Cotino i el senyor Blasco feren un sistema pervers.

-Quina pot ser la més escandalosa i vergonyant?
A banda de la del TSJ valencià, hi ha forats de diners i, de vegades, coses xicotetes que et donen molta vergonya. En la nostra conselleria, en caixa fixa, ens adonarem que l’anterior consellera, quan anava a un sopar benèfic o a la vidriola que es posa per a la lluita contra el càncer, dipositava diners i després els passava a caixa fixa perquè ho pagàrem els valencians. No són molts diners, però són aquestes coses les que et posen la cara roja. Quina vergonya, no? Posar tres euros en la vidriola del càncer i passar-ho a la conselleria perquè ho pagàrem els valencians. Tranquil·lament aquesta persona s’ho podria haver pagat de la seua butxaca.
 

-Sens dubte, un dels temes pendents és la nova RTVV. Quan creu que es reobrirà? I, pel que fa als extreballadors, estan indignats per la gestió que s’està fent?
Nosaltres, com a Govern, decidírem des del principi que la llei de la nova RTVV havia d’eixir de les Corts. Si volíem fer un model distint del que teníem per a poder veure una televisió de tots els valencians i no una televisió del Govern com hi havia abans, el primer que havíem de fer era deixar que la iniciativa partira de les Corts i no com a un projecte del Govern. Crec que ha sigut un encert, ja que el protagonisme i la gestió per a decidir el model de la televisió pública l’han pres els grups parlamentaris, on està la representació de la ciutadania. Aquesta setmana ha pres possessió el Consell Rector. Crec que la televisió va en marxa i esperem que prompte es puguen iniciar les emissions.

-Però, hi ha un termini concret?
No, crec que les coses s’ha de fer bé i, a banda, els terminis els ha de posar el Consell Rector i no el Govern.

-Vostè volia, especialment, gestionar la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. En matèria de dependència, la situació del País Valencià és especialment greu. Què s'hi va trobar?
Em vaig trobar amb un drama amb 45.000 persones en una llista d’espera, que tenien dret a les ajudes a la dependència i que estaven fora del sistema. Em vaig trobar amb 20.000 persones que tenien dret a la renda garantida de ciutadania, gent empobrida que estava en llista d’espera. Aleshores, el primer que férem va ser canviar el sistema perquè sols teníem 17 valoradors per a la dependència en tot el nostre territori i, paral·lelament, la gent que estava fora del sistema s’havia d’incloure en les ajudes i, per tant, havíem de canviar un model que era pervers. Ens vam fixar en models com el de Castella-Lleó o Andalusia, que funcionen molt bé en dependència, però sense oblidar la incorporació de les persones que estaven en llista d’espera, i això és molt difícil.

Per exemple, a tu et podem donar un solar per a construir una casa, fer l’estructura, les  parets, etc, però nosaltres ens trobàrem amb una ruïna, havíem d’escombrar, però amb cura que no es caiguera tota l’estructura, és a dir, escombrar i construir a la vegada i això és molt complicat. Al final, a hores d’ara, ja tenim 15.000 persones dintre del sistema. També estem avançant en la renda amb una nova llei de lluita contra la pobresa i hem treballat de valent en la Xarxa de Dones en situació de violència de gènere.

-A quantes persones s’ha rescatat?
Entre el copagament farmacèutic,  l’eliminació de copagaments en discapacitat, la incorporació de persones al sistema de dependència, etc., estem parlant d’un milió de persones que s’han vist afectades positivament per aquestes mesures de rescat.

-Aquesta setmana s’ha presentat el programa ‘Queda’t a prop’ per a canviar el model del PP. En què consisteix?
Enfront del model de residències i macroresidències del PP, nosaltres apostem perquè la residència siga l’últim recurs. Quan una persona ja no pot estar en sa casa, ja no pot mantindre’s en l’entorn familiar o centre de dia, quan no pot tindre perfil per a un habitatge, quant tot açò no és suficient, aleshores anirà a una residència, però una persona que pot viure amb autonomia no pinta res en un centre. Front a la dependència, model  d’autonomia i, com a últim recurs, el model residencial, però el més paregut a una casa. Hui, qui dina amb 400 persones? Ningú, a no ser que et conviden a una boda. Es tracta de fer residències en mòduls xicotets, on la gent tinga una segona família.

El programa que hem presentat, ‘Queda’t a prop’, és per a combatre, per exemple, les 3.400 persones que tenim en llista d’espera. Què farem? Primer, plaça de gestió pública; després, plaça pública que gestionen empreses; després, una tercera plaça gestionada pels sectors sense ànim de lucre, com ara associacions d’Alzheimer, i per últim, el sector privat. Què farem ací? Enfront del model d’accessibilitat, que era un model trucat per a beneficiar unes quantes empreses, farem (aprovat ja el divendres 28 d'octubre pel Consell) un concurs públic per a 3.300 places amb clàusules socials i antimonopoli perquè una empresa no es puga fer amb el monopoli i el control sempre el tinga la conselleria. Si tot aquest ventall d’opcions no cobreix la demanda, aleshores, a les persones que no tinguen oferta d’una residència sostinguda amb fons públics en 20 kilòmetres al voltant de sa casa, se’ls oferirà una prestació de garantia, és a dir, podran triar una residència amb un preu taxat de 3.500 euros i aportarà diners en funció de la renda i la resta ho cobrirà la Generalitat. Estem afavorint les rendes més baixes enfront del model del PP.
 

-No obstant això, no s’han pogut rescatar els immigrants de Lesbos. El vaixell continua varat. Com definiria l’actitud del Govern espanyol i de la vicepresidenta?
La vicepresident mai ens va rebre, ens va enviar a una secretària general. Jo qualifique l’actitut del Govern de l’Estat espanyol d’indolent i de cruel amb la problemàtica dels refugiats. Nosaltres vam ser el primer Govern europeu que va visitar Lesbos i oferírem 1.400 places per a dur-los ací. També tractarem d’involucrar entitats, empreses com Baleària, i entitats bancàries oferint habitatges. Nosaltres i 10 comunitats autònomes ens adreçàrem al Govern espanyol per a desbloquejar aquesta situació, però res. Sols puc dir que el Govern espanyol ha actuat amb indolència i crueltat.

-Respecte del futur de Compromís, com el veu: continuarà com a coalició o es farà un partit?
Compromís és tecnologia política punta. El sistema que tenim, que impedeix que un 51% s’impose a un 49% com passa en altres partits, ens ha donat una capacitat de dialogar, d’escoltar-nos, d’arribar a acords, i ens ha fet veure que en política ningú té la veritat absoluta, és a dir, que sempre es pot arribar a un millor acord quan escoltes l’altre. En els partits tradicionals, això no passa perquè, al final, hi ha una imposició d’una majoria del 51% enfront d’un 49% i, per això, es produeixen trencaments que, després, difícilment es poden cosir. Tenim uns exemples de no fa molt que són molt traumàtics i que evidencien que els partits tradicionals, quan prenen decisions, s’allunyen d’allò que els ciutadans esperen d’una democràcia moderna.

-Sobre les aliances electorals amb Podemos, com les valora després de les dos eleccions estatals?
Les valore molt positivament perquè ens van situar com a segona força política amb una potència molt gran i, sobretot, no vam trencar el cor a la gent a l’hora de votar. De vegades, vessants polítiques que poden tindre moltes opcions en comú, com era el cas, en les Generals, de Compromís i Podemos, van facilitar al votant el fet de no haver d’escollir entre una o l’altra.

-Per a 2019, es pot repetir la coalició amb Podem o Compromís ha d’anar sol?
Això està molt lluny. Crec que hem de pensar més en les persones que en les eleccions. Poden passar moltes coses.

-Isabel Bonig va dir que la seua contrincant per al 2019 era vostè. Com ho veu?
Isabel Bonig és del tipus de polític que pensa molt en les eleccions. Hauria de pensar en com fer millor el seu treball parlamentari per a millorar les decisions que prenen i que afecten la ciutadania, però ella està pensant en les eleccions i sembla que està molt segura que ella serà la candidata, i jo no pense en això. A mi la gent que no té dubtes a llarg termini em dóna por. Això queda molt lluny i en la societat occidental vivim com si fórem immortals i no ho som, així que tindre certeses a llarg termini no és bo.

-Esperava, després de la seua trajectòria política, ser algun dia vicepresidenta de la Generalitat Valenciana?
No, perquè jo, en realitat, com deia abans, no projecte eixe futur, així em moc jo pel món, el que s’haja de fer hui fem-ho hui i, com sempre he dit, jo em vaig presentar per a ser presidenta de la Generalitat, però podria haver acabat agranant el Palau de la Generalitat.
 

La Veu del País Valencià
 
next