"El nostre compromís és construir l’alternativa i no l'alternança"

Enric MoreraSíndic de Compromís a Les Corts Valencianes
19 maig 2013 01:00h
Ve d’un dels plens més esperpèntics celebrats al Palau de Benicarló. El PP veta el terme ʹPaís Valenciàʹ i Enric Morera arriba puntual a l’entrevista amb La Veu del País Valencià, un poc atabalat per la grip i la tos. Porta 10.000 coses al cap, però s'asseu i comença la conversa.

Xavier Pérez / València
 
-Vosté arriba de la sessió de Les Corts on el PP acaba de vetar el terme ʹPaís Valenciàʹ. Què en pensa?
El PP no sap ni per on va, s'han begut l’enteniment! Ens porten al desastre i amb el que està caient, amb més de 725.000 valencians i valencianes sense lloc de treball, que l’alternativa del PP siga dividir els valencians i confrontar-los, sabent que estan en un final d’etapa... Amb el Partit Popular és impossible remuntar aquesta crisi econòmica i social que patim.
 
-En la conferència que va fer en el Fòrum Mediterrània, va confessar el sacrifici que és conjugar estar en primera línia política i la família. Com ho duu?
En aquests moments l’estratègia d’una part de ʹl’establishment', és dir: "Todos los políticos somos iguales". Si tots som igual, per què un canvi? Dedicar-te a la política i participar en un projecte polític té els seus costos, però ho fem voluntàriament i els hem assumit voluntàriament. Sabem que això crea una penalització, però ací estem i ho pagues, no només tu, sinó la teua família que també ho assumeix i no ens queixem.
 
 
-En eixe mateix fòrum vosté avançà la seua idea del Concert Econòmic Responsable (CER). En què consisteix?
És un document i una proposta política per eixir de la crisi que es basa en un nou model de finançament de les comunitats autònomes. És un model no només pensat en clau valenciana, que també, sinó que inclou l’Estat i es basa en la responsabilitat. Hi ha dos comunitats autònomes, el País Basc i Navarra, que ja apliquen aquest concert, i els números pel que fa a l'atur d’aquests territoris són inferiors a la mitjana de l’Estat en molta diferència. El País Valencià, a través d’impostos (IVA i IRPF), produeix al voltant de 23.000 milions d’euros. D’eixos diners, el Govern central, el de Rajoy o Zapatero, ens ha donat al voltant de 10.000 milions, molt menys dels 23.000 inicials. Nosaltres per a poder recuperar-nos i atendre el benestar, les nostres polítiques actives d’ocupació, pagar el deute (el legítim, l'il·legítim no), necessitem 16.000 milions. Per tant, és una aportació per eixir enfortits de la crisi, amb un canvi de model de finançament que deixe de discriminar el poble valencià.
 
-És a dir, Compromís ja no sols és el partit o coalició de la ʹculturetaʹ, la llengua i de les samarretes?
No ho hem sigut mai. És evident que nosaltres tenim propostes econòmiques útils per a eixir de la crisi, i les apliquem en els municipis on governem. Tenim una bona governança pública a Tavernes de la Valldigna amb Jordi Juan (Moció de censura), a Burjassot amb Jordi Sebastià i Emili Altur, a Muro, amb l’Economia del Bé Comú i Rafa Climent, a Oliva amb David González...i a tants altres ajuntaments on estem practicant micropolítiques municipals per a eixir de la crisi. Tenim proposta i acció útil per a eixir-ne.
 
 
-Quin balanç faria del que va de legislatura per part de Compromís?
Compromís està treballant no solament per a expressar la indignació ciutadana que hi ha respecte a uns polítics, un governants que ens han dut a una catàstrofe, sinó també incentivant la nostra articulació interna per oferir-nos com una alternativa útil al canvi polític al País Valencià. És a dir, Compromís té eixa força per a liderar el canvi. Com a exemples: propostes com el CER, el deute il·legítim o la que farem sobre sectors productius. Estem en un moment d’inflexió per a possibilitar un canvi tranquil per als ciutadans.
 
-Cada dia que passa apareix un nou escàndol de corrupció al País Valencià, per què?
Ací del PP, en altres llocs d’altres partits. Simplement ho hi ha mecanismes de control suficients, perquè la majoria absoluta provoca impunitat absoluta i capacitat per fer allò que volen i, a més, sense control. No em preocupen tant els casos de corrupció, com la incapacitat del sistema democràtic per a evitar que això passe, i que les propostes que hem plantejat per a regenerar la vida pública des de Compromís no hagen sigut acceptades. Em preocupa que el sistema no tinga capacitat d'autoregeneració, i és per això, que el sistema està tan qüestionat per part de tots els ciutadans.
 
 
-Creu que hi ha grups mediàtics que volen bombardejar el projecte de Compromís?
És evident que hi ha un interés en desestabilitzar-nos, en enfrontar-nos, dividir-nos perquè saben que nosaltres representem una alternativa real, no una alternança. És a dir, el nostre compromís és construir l’alternativa i no l'alternança. Per tant, jo crec que hi ha un èmfasi en buscar on no hi ha; buscar enfrontaments interns, contradiccions...i el que hi ha dintre de Compromís és pluralitat però amb una sana democràcia interna.
 
-Queden dos anys per a les eleccions autonòmiques, Mònica Oltra ja ha comunicat la seua intenció de participar en les primàries per a ser candidata a la presidència de la Generalitat. Vosté, encara que no ho ha dit públicament, està disposat a presentar-se a aquestes primàries?
No. Jo el que he dit públicament ha sigut mitjançant una carta que he enviat a la militància. És que hi ha un treball d’uns companys que després serà validat per un procés democràtic intern als partits i al nostre Consell General de Compromís; un treball per establir el reglament de les primàries, que han de ser molt democràtiques; un mecanisme per aplicar dins de casa allò que estem propugnant fora, que és que hi haja molta democràcia interna. Quan això finalitze, tots els que legítimament vulguen decidir, participar liderant i encapçalant un projecte, ho han de dir. Ara no toca obrir debats. El que interessa és treballar per donar solucions a la problemàtica de la gent i combatre un sistema que ens porta al desastre.
En eixe sentit no crec que el debat s'haja de centrar en les persones, sinó en la visió del projecte i en la visió d’equip. I això es plantejarà quan toque.
 
-De moment no…
-Crec que no és el moment per respecte a la gent que està treballant en aquesta dinàmica i projecte de Compromís.
 
 
-Respecte a les primàries, quina seria la seua idea del procés? Qui ha de votar? Com es poden equilibrar les primàries?
No és una solució fàcil. Unes primàries mal enfocades poden ser lluita caïnita i personalista. Jo sempre he treballat amb la filosofia d’equip, de grup. M’agrada molt la participació, no m’agrada que es debilite el concepte de militant, que és aquella persona que està contribuint econòmicament i amb el seu esforç perquè tot el projecte funcione. Crec que s’està fent un bon treball per a definir que és el sufragi actiu, el passiu, el que són els avals per a poder presentar-te. I en eixe sentit estic molt confiat amb el treball que s’està fent dins de Compromís. Jo sóc un més en el debat que haurem de tindre per a definir unes regles de joc que siguen útils i vàlides per a les eleccions europees, municipals, autonòmiques i generals que ens permeten dotar-nos de mecanismes per a la decisió interna de forma molt democràtica.
 
-Però en unes primàries, creu que la militància hauria de ser un valor fort, no?
Crec que s’ha de fer un cens d’aquella gent que vulga participar en les primàries i hem de buscar que eixe cens siga el més ample possible per a la gent que vulga participar. A Compromís es pot participar de moltes formes possibles: pots participar com a simpatitzant, pots participar com a militant dels partits, pots participar com a adherit... hi ha moltes fórmules de participació. Si ara ho obrim a la participació, a la gent que li interesse el projecte, crec que alguna xicoteta contribució haurem de demanar, s’incorporarà a un registre i ja veurem. Tot això s’està elaborant i va pel bon camí.
 
 
-Imagine per un moment que després de les eleccions autonòmiques hi ha una majoria d’esquerres i es conforma un tripartit. Això no seria una 'bomba atòmica'?
Això és el que el PP i la dreta estan venent ja d’una forma molt reiterada. Jo sempre dic que l’únic canvi possible és Compromís perquè no hem vingut ací per a servir els bancs i per a ser manats per les grans empreses elèctriques, les 'Endeses' per arruïnar, per exemple, l’energia solar. El canvi substantiu de forma de fer política, de governança pública, de recuperar la política per a la ciutadania és Compromís. Nosaltres, jo ho he dit moltes vegades, crec que no participarem en una alternança, en un maquillatge. Des de Compromís tenim l’ambició per aconseguir una representació màxima de molta ciutadania. I després el que podem afirmar és que no defraudarem totes eixes persones que confien en el canvi. Nosaltres posarem per damunt de tot els interessos de les persones, perquè portarem 20 anys de govern del Partit Popular i ni per activa ni per passiva deixarem que es continue danyant, amb les polítiques de dreta que s’han protagonitzat ací i fora d’ací, el nostre País.
 
-Compromís estaria disposat a donar-li la presidència de la Generalitat al PSOE, a Ximo Puig?
És que el debat no és de persones, el debat és de polítiques, el debat és què volem replantejar-nos, perquè no hem vingut ací a col·locar-nos ni a estar en política per a ocupar càrrecs. Hem vingut a la política per canviar de forma profunda i irreversible la forma de fer-la, per a construir un horitzó de vida digna per als nostres conciutadans. I si això no està garantit, no cal ni asseure's a parlar. Hem de construir a un nivell més alt el que ja s’està fent allà on governem a nivell municipal, amb les errades que puguem tindre, però el més important són les polítiques i dins de les polítiques, les prioritats són les persones que estan patint d’una forma tan greu uns governs insensibles que només estan treballant per servir els bancs, els creditors, perquè PP-PSOE varen pactar la reforma de la Constitució, i la prioritat per a ells són els bancs. Per a nosaltres la prioritat són les persones.
 
 
-És vosté nacionalista?
(Riu...) Jo em sent valencià i per tant m’obliguen a ser nacionalista. Jo el que voldria és tindre un País normal i estar en aquest món tan global essent el que sóc. Jo crec que el País Valencià té el dret d'existir i, a tots aquells que vulguen fer-lo desaparéixer, dividint-lo, enfrontant-lo i negant la nostra visió i la nostra identitat en un món global, els combatré democràticament. Sóc un valencianista que vol el millor per al seu poble i estic al món, i per això sóc solidari amb la resta de pobles del món.
 
-Compromís està agafant molt d’aire, protagonisme, gent molt il·lusionada… Pot morir d’èxit si no es fan bé les coses?
Sí (pensa). No pot ser Compromís una efímera il·lusió. Compromís, ho he dit moltes vegades, ha de continuar dotant-se de mecanismes, de millorar l’instrument per a continuar creixent i continuar creixent en quantitat i qualitat. Però si comencem a mirar-nos el melic i no pensar que som un instrument al servei d’una ciutadania, d’uns valors, d’unes idees, d’unes propostes, haurem perdut el nord i per tant ens ressentirem. Així, des de la responsabilitat que en aquests moments he assumit, crec que tots els que participem de la il·lusió del projecte de Compromís estem compromesos, per damunt de les individualitats i de les ambicions personals que cadascú pot tindre, a entendre que per damunt de tot està el projecte i la missió que Compromís té, que és ajudar les persones i construir un País Valencià modern i avançat en ple segle XXI, en un món global. És a dir, treballar des d’una visió valenciana construint un País de forma solidària amb tots els pobles del món.
 
 
-Quatre pinzellades del projecte de Compromís si formara part en un futur govern del País Valencià
La prioritat són les persones, acompanyar els més dèbils, com els dependents per exemple. La segona, garantir l’estat de benestar, perquè en un horitzó de vida digna, no cap tindre l’angoixa que tenim. El tercer objectiu és garantir que viurem en el segle XXI i, prioritàriament, superar el nivell de desocupació i d’atur que tenim. Això implica un nou model productiu, això implica que hem tindre una economia sana, orientada cap a l’Economia del Bé Comú, l’economia verda, l’economia productiva no basada en l’explotació de la mà d’obra. Finalment, hem de fer una reflexió de com s’esbrina això, i tot ho hem de fer acompanyant sinèrgies en les universitats, la transferència tecnològica, els emprenedors, els científics, els innovadors... En definitiva, aquests serien els quatre grans eixos i tot això conjugat en una forma de fer les coses des de la nostra visió de valencians, superant l'autoodi i garantint que les actuacions aniran en la línia de donar impuls a tota la realitat i producció cultural valenciana, perquè sense cultura, sense llengua, som un poble condemnat a desaparéixer. Superar 'l’apartheid' que estan patint els nostres músics, els nostres creadors, la llengua, la nostra cultura; en definitiva, per ací s’orientaria una acció de govern. Però per a tot això, necessitem una sèrie de recursos i necessitem un Concert Econòmic Responsable per garantir la suficiència financera de la Generalitat.
 
-Com veu el projecte del ciberdiari La Veu del País Valencià?
Molt il·lusionat. És molt necessari que ocupe un espai buit per informar-nos amb la nostra visió de les coses, en valencià i amb professionalitat, i en eixe sentit em teniu com un col·laborador més per ajudar que La Veu del País Valencià s’escampe. Espere que en aquesta resolució- es refereix al veto del PP cap a la denominació ʹPaís Valenciàʹ- que ha votat el Partit Popular no vos envien la Policia Autonòmica per tancar les portes. El fet que no es puga utilitzar ʹPaís Valenciàʹ em sembla que ja és l’esquizofrènia total d’un partit que no sap ni per on va.
 


next