‘Estic convençut que el PP es creu la unitat de la llengua però no els interessa’


De Pego a les Corts passant per La Gossa Sorda. Així es podria definir un dels personatges més populars al País Valencià tant a la vessant de la música en valencià com per l’actual ‘treball’ que té ara a les Corts Valencianes. Filòleg, músic, polític, pensador, creador..., Josep Nadal (Pego, 1977) és un dels polítics més mediàtics que té Compromís i de major projecció. En una entrevista concedida a La Veu, Nadal fa un repàs de la seua trajectòria, una conversa molt reflexiva però sempre inconformista realitzada junt al ficus del  Palau de Benicarló.

Xavier Pérez / València.
 
-Són compatibles la música i la política?
Clar que ho són. Tota la vida ho he compatiblitzat. Una altra cosa és la política de primera línia, on estàs cobrant un sou i has de dedicar moltes hores al dia: ací és més complicat però no impossible. Ara, en música, quan tinc temps, em dedique a la creació.

-Què és més gratificant, el pentagrama o les esbroncades parlamentàries?
La música és més gratificant, però sempre volem allò que no tenim i gratificant sempre és allò que fas al principi, la novetat. Ara el nivell d’adrenalina m’apuja molt quan acabe un discurs parlamentari, a un nivell semblant al que tenia quan acabava un concert.

-Què ha significat La Gossa Sorda en la seua vida?
Ha sigut la meitat de la meua vida. Si no haguera existit La Gossa Sorda no sé què hauria sigut jo, on hauria acabat com a persona…

-Què ha aportat La Gossa Sorda a la música en valencià?
Aquestes coses les hauria de dir la gent..., què ha aportat? Hem aportat la nostra manera de veure les coses a nivell vital, més que a nivell polític o musical. És la forma de ser com som, gent de Pego, la manera de relacionar-se amb el nostre voltant, i malgrat ser d’un poble rural, nosaltres encara existim,així com la nostra forma de ser valencians. A nivell musical i artístic els crítics ja diran què en pensen.

-Com s’explica que en una època dura de governs del Partit Popular hi haguera eixa explosió musical en valencià?
Mira, les societats són diferents. Encara que el PP guanyara les eleccions per majoria absoluta, això no és sinònim de societat monolítica. Les societats són modernes i diverses, i hi havia gent que pensava com nosaltres i ens van fer grans.

-L’etapa de La Gossa Sorda ha acabat, té algun projecte musical en ment?
No tinc cap projecte en ment. Pense, mirant-me a mi mateix, que no podré aguantar molt de temps sense fer res perquè el meu cervell pensa d’una altra forma. Ara mateix, amb la vida política i institucional que duc, m’està costant molt traure temps per fer alguna cosa digna i poder plantejar-me res seriosament.
 

-Com veu l’actual panorama musical dels grups valencians?
El veig bé, però crec que després de 14 anys que fa que vaig respondre aquesta pregunta, ara no em toca contestar-la a mi. Hi ha molta gent que vol parlar d’aquest tema, hi ha moltes polèmiques, algunes ben intencionades, altres estèrils... Ha arribat el moment d’agafar distància sobre aquest tema.

-Vostè va ser regidor a Pego, quina va ser la seua experiència?
Sí, en dos etapes diferents. Primer en l’oposició substituint companys en una primera etapa molt dura amb Carlos Pascual com a alcalde. En la segona no estàvem al govern, però donàvem suport al PSPV i Independents. De la política municipal em quede amb la seua complexitat, perquè has d’estar 24 hores disponible i això a nivell personal desgasta molt. Si férem una comparació amb fer política a les Corts o a un ajuntament, diríem que a pesar dels molts temes que tractes a les Corts, la política municipal afecta més el plànol personal.

-Quina valoració fa de la seua experiència a les Corts?
A nivell personal, molt positiva. Ara ja s’ha complit el primer any del cicle polític, i hem anat aprenent com funciona la institució i agafant eixa experiència de què parlàvem. S’han perdut una miqueta els primers nervis, aquella il·lusió del principi..., tot i que és absolutament normal. Ara també veus les possibilitats reals que té la institució, i arribem on arribem, perquè és una institució regional i té les competències que té, però veus també altres possibilitats.

-Es poden canviar les coses des de l’hemicicle?
Sí, sí... Ací hem votat coses molt importats a nivell social, ajudes als desfavorits, la llei de la vivenda, el pagament dels medicaments... Hem fet moltes coses a nivell parlamentari per ajudar la gent, però això no vol dir que de vegades hi ha molta palla..., és cert que hem passat hores parlant de xorrades. És a dir, ací pareix que estem fent postureig. Hi ha eixa doble dinàmica, crec que en tots els parlaments passa el mateix.
 

-Vostè és filòleg i també li toca eixir a tribuna per rebatre el secessionisme lingüístic que promulga el PP. Per què creu que el PP s’encabota en aquest tema?
Hi ha moltes explicacions sobre el tema. Van buscant un votant segur, el votant que al PP més li agrada. Un perfil de votant major i que no canviarà la forma de pensar abans de morir-se, i això els passa als votants del PP i als del PSOE. En el tema de la llengua, pensem que molta gent va viure la batalla dels anys 80, i aquesta gent major ja no canviarà. Hi ha molta gent que es gita a dormir pensant que vindran els catalanistes i ens furtaran açò o allò... Crec que tots els diputats que té el PP no es creuen la versió que estan donant sobre la llengua, ni de bon tros, però els interessa defensar-la com a vot captiu. És a dir, com s’han quedat sols defensant eixa posició, els cauran vots pertot arreu. Quedar-se sol defensant un tema no és bo per a cap partit i menys encara quan ells el que volen és disparar contra Ciudadanos perquè és un partit que pot tindre discusions internes, encara que és un partit amb un votant més jove, en el tema aquest els interessa tindre una postura anticientífica. Sí des del valencianisme i l’esquerra seguim tenint una postura de trellat, el PP es quedarà sol i els farà molt de mal i també a tota la gent que ha estat defensant el secessionisme lingüístic.

-Una parlamentària com Maria José Català realment no es creu la unitat de la llengua?
Estic totalment convençut que sí, i el senyor Bellver també. Ells miren les enquestes i és veritat que molts pensen que el català i el valencià no són la mateixa llengua. És com quan et preguntes quin és el millor equip del món encara que siga l’últim de la classificació. És una qüestió d’orgull que se certifica en les respostes a les enquestes, i el PP s’agafa ací per a recuperar la majoria absoluta.

-Ells pensen que és la mateixa llengua i per motius electorals no els interessa dir el que pensen, no?
Sí, i perquè també veuen que podrien aprofitar el secessionisme i el blaverisme que hi ha hagut durant els anys 80. De fet, encara queda un caliu amb el rebuig que puga tindre una part de la societat valenciana al Procés Independentista de Catalunya.
 

-Per cert, com valora el decret de plurilingüisme?
És un decret molt positiu en termes generals. Un decret que intenta que els alumnes sàpiguen més valencià i més anglès. No es tracta d’un enfrontament entre llengües ni tampoc identitari, l’objectiu és que tots els alumnes, quan acaben l’escolarització, puguen dominar les tres llengües.

-Canviem de tema. RTVV, un assumpte pendent. Quan començarà a funcionar?
Es va decidir, per part del Govern i amb el suport de Podem, fer una llei per via parlamentària, ja que era un canal diferent i s’havia de començar de nou, i per això hauria de comptar amb la participació de tota la societat valenciana amb una nova llei en una comissió parlamentària perquè cadascú poguera dir la seua. Es volia cercar un ampli acord, però hem perdut sis mesos perquè els grups parlamentaris no ens hem posat d’acordi, per tant, és culpa dels partits. Es podria haver fet via Govern i per majoria absoluta, però teníem clara la filosofia que aquest nou canal no s'ha de pareixer en res a l’anterior: un canal de partit, sumís al PP... En definitiva, no volien que el nou canal fóra el Canal del Botànic.

-Explique’ns allò de l’eliminació de l’àmbit lingüístic de la llei marc de RTVV.
Hem fet moltes comissions en aquest tema i el PP sols ha parlat de Països Catalans, no li interessava una altra cosa. Eixe document ha servit perquè el PP tinguera un parell de titulars, però nosaltres volíem que s’aprovara per unanimitat. Hi ha un document del Consell Rector que parla de l’àmbit lingüístic comú, però ni PP ni Cs volien signar-lo si no es retirava el tema de l’àmbit lingüístic. Nosaltres volíem que la televisió nasquera amb el suport de tots el partits. Des de Compromís pensem que és més important ser pràctics que basar tot el discurs en el postureig, com fa Jorge Bellver. Tal com està el document es podrà col·laborar amb altres televisions autonòmiques com TV3 i IB3.

-Hi ha gent que pensa que el Govern del Botànic té por a prendre decisions? Com ho valora?
Un govern com el de la Generalitat és tot un món, s’ha prioritzat rescatar persones gastant una bona part dels recursos en la gent que ho necessita, els dependents, els usuaris de la sanitat que estaven pagant el medicaments… S’han ajudat els sectors més febles de la societat amb un govern que pràcticament està en fallida, i en eixe sentit hi ha altres temes on es troba a faltar més decisió. Jo la crítica que faig és que el més important per al govern és canviar el model productiu, encara que reconec que en la primera legislatura és difícil, i és ací on hem de centrar els esforços una vegada s’ha ajudat la gent que més ho necessitava.

Per a tindre un model productiu nou i sostenible cal canviar moltes coses. De totes formes, la principal crítica que jo faria al Govern del Botànic és que està intentant canviar el model productiu, però possiblement a nivell polític no ho pot fer per por a les forces velles de l’anterior model, els poders fàctics, i és una crítica que no la trobe enlloc... Veig altres critiques no tan importants i que haurien de ser més secundàries com el tema de TV3. Per a mi és fonamental canviar l’agricultura esclava del model global, per exemple.
 

-Com valora l’última sentència de Gürtel en què s’ha condemnat a presó una exconsellera i expresidenta de les Corts?
Ens fa la sensació que els anteriors governs del PP, també a altres llocs de l’Estat, han furtat de manera industrial, han aprofitat qualsevol escletxa per poder emportar-se diners públics a la saca. No és una qüestió aïllada de Milagrosa o Blasco, sinó que és tot el PP qui estava conspirant per fer-se ric. D’alguna manera coincideixen amb allò que pensen ells del sector públic, de la política en general, etc.

-Creu que Compromís hauria de presentar-se sol a aquestes eleccions o amb Podemos?
Compromís ha d’anar sol per mantindre l’autonomia del projecte, però sobretot perquè el perill de la dreta serà més gran. Podem per separat ha arreplegat molts més vots que anant junts, i tant els dirigents de Podem com els de Compromís han de començar a pensar-s'ho i mirar els resultats de les anteriors eleccions i com han funcionat els pactes. Això sí, cal reconèixer que en les estatals es va guanyar un diputat i un senador que, si haguera anat sol Compromís, no tindria. Tot i això, crec que anant junts a unes autonòmiques es perdrien molts votants.

-Com creu que s’arregla el tema de Compromís respecte als adherits i el futur de la coalició?
Estic perdent la fe en aquest tema. Vaig entrar a Compromís des de Gent de Compromís per demostrar-li a la gent de la meua comarca que açò era alguna cosa més que el Bloc. El Bloc havia fet algunes coses bones, però també coses no tan bones i que s’haurien d’arreglar. D’aquesta forma, amb Gent de Compromís s’havia canviat el rumb, amb renovació, gent nova, etc. Pense que allò era molt interessant, i ara, en certa manera, he perdut eixa esperança. Nosaltres entràrem per fer de Compromís una cosa nova, amb il·lusions renovades..., però ara estem veient que no, no s’ha mogut i comence a pensar que potser estàvem equivocats i la intenció no era eixa, ja que ningú veu Compromís com una cooperativa i continua essent una UTE, és a dir, la suma dels tres partits a nivell orgànic, encara que la gent pensa que Compromís és quelcom més. Cal caminar cap a un projecte unitari que s’anomenarà Compromís.

Però hi ha un altre problema perquè no hi ha voluntat dels partits de tirar endavant un projecte unitari i s’està llastrant la possibilitat de creixement de Compromís, i clar, el nostre projecte creix per la gent independent, però estar en Gent de Compromís sols porta problemes. És estrany que Compromís, que ha arribat a les quotes de poder que té ara, no puge en número de militants; és un error, Compromís hauria de tindre el doble o triple de militants, ja que voler convertir-se en el partit més important del País Valencià no és cap xorrada. Hem de ser moltíssima més gent per a ser el partit més important del país, i ací calen milers i milers de persones més per enfortir el projecte.

-Veu una Catalunya independent aviat?
A curt termini, que ells parlen de 2017, no ho veig, perquè falta una gran massa de gent que s’ha de decidir. El sobiranisme ha arribat al 48%, i haurien de passar eixa meitat i visualitzar més eixa majoria perquè a nivell internacional es done suport al procés. Tampoc veig un encaix d’una Catalunya en Espanya, és complicat i pense que a Espanya no hi ha la cultura que els partits progressistes han volgut, eixa opció que faça entendre la diversitat plurinacional de l’Estat. És realment complicat, tenim la gent de Podemos de Madrid que és la que podria entendre’ns en aquests temes i no ens entenen, és molt dur. Però al final, el tema explotarà d’una manera o d’una altra.
 

-Qui li agradaria més com a cap de llista per al 2019: Mónica Oltra o Joan Baldoví?
Complicat. Pense que la millor candidata és Mónica, ho pensava i ho pense ara, és la més coneguda i la que més vots pot aportar i, per tant, hauria de ser ella. Dit açò, han d’haver lideratges en altres sectors dins del Bloc, i en aquest cas ‘Baldo’, que s’hauria de postular perquè la gent no crega que Compromís és sols Mónica Oltra, perquè és molt interessant que es facen eixos contrapesos. Cal tindre en compte que la gent diu “que le gusta mucho ese chico de Sueca que defiende a los valencianos” i això és el que desitgen els nacionalistes. No seria una mala idea per a Compromís que algú disputara en unes primàries obertes la candidatura a la presidència de la Generalitat a Mónica Oltra, i si ho fera ‘Baldo’, seria un candidat excel·lent. Fora bo que Baldo li disputara les primàries a Mónica Oltra.

-Em pot definir políticament Isabel Bonig?
És una persona dura sobretot a nivell públic. Després en privat es pot parlar de futbol, ella és de la Reial Societat, però és dura i tapa les seues mancances amb aquesta duresa. Políticament oscil·la entre l'ultraneoliberalisme i el populisme d’extrema dreta, i ella pensa que això, tal com està el món, podria ajudar-la a ser la pròxima presidenta de la Generalitat. Espere que no, és cert que podria tornar a guanyar la dreta, però això ja depèn de nosaltres, del Govern, dels partits, de l’esquerra, i sobretot del fet que la nostra gent es mobilitze, i en eixe sentit, si la candidata és Isabel Bonig, pot ajudar a la mobilització de la nostra gent. Per exemple, la gent es mobilitzà contra Rita Barberá però no contra Rajoy. Isabel Bonig pot mobilitzar la nostra gent i eixa és la bona notícia.
 

 
La Veu
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat