Ventura Pons: ‘Tots els països europeus necessiten una televisió pública potent’


Sixto Ferrero / València

“Amb mi no ha pogut el Franco” afirma amb sorna Ventura Pons mentre recorda un afer al Teatre Diagonal de Barcelona, “quan Fraga era ministre d’Informació i Turisme” recorda somrient. Pons inaugura aquest divendres els Cinemes AlbaTexas, a València. Aprofitant les instal·lacions dels extingits Cines Albatros, els ara rejovenits AlbaTexas es basen en un model d’exhibició que rau en projectar cinema en versió original amb subtítols en català.

La fórmula beu directament dels exitosos Cinemes Texas de Barcelona, dels quals Pons també és el propietari. Així, a les quatre sales batejades amb el nom de Joan Monleón, Ovidi Montllor, Carles Mira i Lola Gaos es projectaran pel·lícules de preestrena a preus populars, alhora que s’atendrà la producció autòctona, farcint la cartellera d’activitats paral·leles i atenent el públic infantil.

“Aviat eixirà el meu segon llibre de memòries”, explica, on recull entre altres les conferències que el director de cinema català ha fet arreu d’universitats del món, sobretot anglosaxones. “Jo sóc de dir noms” afirma entre el somrís i l’advertiment. Ens revela quina serà la pròxima pel·lícula, un drama amb actrius angleses, alhora que aprofita per recordar vells amics, fer anàlisi i presentar els recuperats Cinemes AlbaTexas.

-Què hem fet malament, pel que fa al cinema, al País Valencià?

No ho heu fet malament... El que passa és que la UCD, amb l’Abril Martorell, va començar la guerra anticatalana. Però és que després el PSOE d’aquella època va regalar el País Valencià als 24 o 25 anys que n’hi ha hagut de dictadura del PP. Perquè aquí això ha sigut una dictadura. Aquí han tancat la televisió, i ara, les lleis del Regne d’Espanya són nefastes. França dedica 770 milions al cinema, això són dades de 2015, només per al Centre Internacional de la Cinematografia (CIC). El Regne d’Espanya 33 milions, o sigui, un 5% del que dediquen els veïns. Tot això ha fet que es desmuntés tot. La mitjana d’Europa, incloent Eslovènia que són 300.000 em sembla, incloent els anglesos que protegeixen el cinema amb uns 500 milions, vull dir, com pots fer cinema d’aquesta manera? O sigui, no és que hàgeu fet res malament, és que heu patit  dues coses: primera, la dictadura del PP, perquè s’ha de posar noms a les coses que han desfet el país per totes bandes, no únicament el cinema; i la segona és que en el conjunt del Regne d’Espanya, el 83% de la gent han hagut de tancar. No heu fet res malament, heu sigut víctimes d’una altra situació. Això és el que ha passat, perquè aquí hi ha molt bons professionals. Qui ho ha fet malament són els qui manen. Perquè l’IVA més alt d’Europa és el d’aquí, el 21%. A França el 5%. La pirateria, que és robar, el sisè manament de la Llei de Déu. A les meues cosines que són a Perpinyà, si es baixen una pel·lícula els hi cau un paquet que se’n recorden per a tota la vida. Aquí... tant per tant sabates grosses.

-Estava pensant en la inversió milionària que es féu en la Ciutat de la Llum.
Que ja està tancada i et regalaven anar a rodar.

-I a més Brussel·les ha denunciat les inversions i obliga a malvendre-ho...
Sí, però és igual que el corredor del Mediterrani, que l’estan utilitzant per fer la Via Romana que passi per Madrid, quan fa 1.200 anys ja els romans van passar per aquí.


Ventura Pons.

-Per això li preguntava si havíem fet res malament amb una inversió milionària en platós i tot el seguit d’ajudes que s’han destinat des de les institucions valencianes, suposadament per fer, ajudar i consolidar el sector valencià.
Jo la meva productora, ‘Els fills de la Rambla’, la tinc registrada a València des de l’any 1988. Quan vaig fer Puta misèria, que ja fa uns quants anys, manaven els socialistes que em van donar una ajuda que no vaig cobrar mai. Mai vaig cobrar. Me la van donar de paraula, me la vaig creure, la vaig posar i me la vaig gastar en publicitat a València i no em pagaren. En aquell moment el Salvador Clotes va parlar amb el Ciprià Ciscar, que ja estava a Madrid. Aleshores, en aquell moment em van donar la subvenció, la vaig posar en publicitat, em vaig gastar tots els diners aquí a València i no vaig cobrar. Anem a preguntar al Ciscar: “escolta com és que no...”, i diu: “Clar que li hem donat, ja ho miraré”. No sé, devia anar de cegato pel carrer perquè jo mai vaig cobrar. I amb el PP, quan vaig fer La vida abismal, ni vaig demanar res perquè... És a dir, que la meva productora, ‘Els fills de la Rambla’, està registrada a València, a casa del Monleón.

- No obstant això, les productores independents valencianes s’han queixat que fins ara les ajudes per fer sector valencià no han fet sector, és a dir, que hi havia productores fantasma...
Però, perquè els han deixat en pilotes. Jo no ho sé, jo sé el meu cas. A la gent l’estan deixant en pilotes i per això la gent no té feina, ni en el teatre ni en el cinema.

-Fa uns dies afirmava en El Temps que “el model dels cinemes Texas funcionarà més ràpid i millor a València que a Barcelona”. Com està tan segur d’això?
Segur no. Ho penso perquè jo sóc de fets i no paraules. Jo deia que creia, que pensava, no afirmava. És l’esperança que s’ha de tenir. L’esperança no s’ha de perdre mai en la vida. Primer perquè els Albatros són cinemes mítics en versió original; segon, perquè no hi ha massa cine en versió original a València; i tercer, pel que veig hi ha una societat valenciana molt valenta que té ganes de recuperar la llengua, i per això ho fem en valencià.

-Afirmen que donaran suport a la creació valenciana, és vostè conscient que la cinematografia valenciana està altament castellanitzada?
Bé, doncs la passarem en castellà. Les llengües no separen. El que separen són les ideologies. Mira Barcelona, hi ha independentistes catalans que són castellanoparlants. Les llengües no separen la gent. A Barcelona és el poble on es parlen més idiomes. Se’n parlen 300. És la multiculturalitat. El president Puigdemont està casat amb una romanesa que ensenya l’anglès per la tele (riu).


Ventura Pons.

-Fins a quin punt una televisió pública és necessària per al sector cinematogràfic?
Tots els països europeus necessiten una televisió pública potent. Per al sector audiovisual és clau.

-Per què és clau?
La televisió pública és una de les peces claus a qualsevol país del món. Les ajudes del govern, la televisió pública i el públic (riu), perquè hi ha molta gent que no pot veure les pel·lícules al cinema i les veu per televisió. És la clau i és important que recuperin el nou Canal 9. El nou canal novíssim (riu).

-En 2013 en el diari Ara afirmava que “no sabia quan però a Catalunya votarien”. Ara com ho veu?
Ara estic segur que no votarem. No ens deixaran. Posarem les lleis catalanes i no ens deixaran tampoc, i aleshores haurem de fer una Declaració Unilateral d’Independència.

-Creu que arribaran a eixe punt?
Bé, nosaltres demanem democràcia, és a dir, un referèndum és democràcia, nosaltres no demanem mai la independència, encara. Demanem un referèndum, però que és democràcia i acceptable o vinculant... És a dir, que si surt que sí hem d’acceptar el sí, i si surt que no hem d’acceptar el no. Perquè amb la democràcia és com funciona. Però com que no són demòcrates, que encara estan amb l’esperit de Covadonga..., però no el poble espanyol, sinó el poder. I com no es posaran d’acord en deixar-nos exercir la democràcia, doncs, en algun lloc hem d’anar a exercir la democràcia. I com no accepten res, d’alguna manera s’ha de solucionar. El tema no és Espanya, el tema és Europa, que de moment callen, però ja s’estan pronunciant molta gent. Hi ha divuit països que ja s’han pronunciat. Hi ha hagut països que això de la independència ho han resolt en 24 hores. I ara, suposo que no ens enviaran les tropes per la Diagonal. Espero que no, perquè... Espanya té un problema, que és el deute. Si no ens deixen fer el referèndum d’alguna manera haurem d’exercir la democràcia. La volíem exercir a través del Parlament, tampoc, perquè tenim processats a tothom. Aleshores, mirarem Europa, però com que tampoc respecten Europa, doncs, haurem de fer la Declaració Unilateral d’Independència. I el deute se’l quedaran ells.

-Fa poc afirmava que una Catalunya independent “seria millor per al cinema català”. En quin sentit ho seria, si l’argument a la contra és que es produiria un col·lapse econòmic?
Perquè els països petits funcionen millor. Holanda, Suècia..., però, col·lapse econòmic? De quin col·lapse econòmic parlem? A l’aeroport del Prat hi ha milions i milions de gent circulant, i aquesta mateixa setmana han protestat fins i tot gent valenciana com el Juan Roig, el de Mercadona, pel Corredor Mediterrani a Madrid, perquè es gasten els diners d’Europa per fer passar el corredor per Madrid. Si no fos tan deplorable..., és que fa riure malament.


Ventura Pons.

-No sé si ha pensat mai en portar el procés al cinema?
No.

-Com que li agrada retratar la realitat social del moment...
Home, això és una realitat, però és dels polítics. Mentre estem fent aquesta entrevista haurà passat alguna cosa, perquè cada dia fan el disbarat més gran. Estem en uns moments absolutament històrics.

-Hi ha dos personatges valencians que tenen a més una sala dedicada en els AlbaTexas, com són el Joan Monleón i l’Ovidi Montllor i que m’agradaria que reflexionara una mica sobre ells. En el cas del primer, les generacions més joves tenim una imatge esbiaixada, el recordem com aquell personatge de La Paella Russa al Canal 9. En pot fer una defensa?
Home, una defensa? Si és la vida de València. Una de les coses que hauria de fer el canal novíssim, el Canal 9 (riu), és posar La Paella Russa, tot allò que feia ell, que era fantàstic. A l’edifici aquest que està tancat, hi ha un magatzem amb totes les ofrenes que li portaven cada dia els pobles. Això seria un espectacle fantàstic, per conèixer-lo. Però, és que ell venia d’Els Pavesos, que era l’alegria. Jo vaig fer un espectacle aquí, un Don Juan Tenorio amb ell i la Mary Santpere, i a Barcelona ho vam fer amb la Mary Santpere i el Capri. Tenia una autoritat amb la gent..., jo l’he vist a les festes de la Magdalena, a Castelló de la Plana, cantant, i potser hi havia dos mil persones, no ho sé perquè aquella plaça és molt gran, però hi feia així (mou la mà) i controlava tothom. Era boníssim. Una vegada vaig anar amb el Vicent Andrés Estellés i Els Pavesos, és a dir el Monle i la Merxe a un poble que no recorde, on van actuar amb la banda..., de fet a mi el que més m’agrada de València són les bandes, i aquest espectacle... El Monleón s’ha de recuperar i segur que connectarà amb la gent com ho feia aleshores. A Canal 9, com que hi ha pocs diners, el que haurien de fer és passar totes les tardes les seues pel·lícules i com suposo que també deu haver coses gravades d’Els Pavesos, doncs recuperar-les.

-Sobre l’Ovidi, diversos artistes que el conegueren han dit que segurament el que li haguera agradat és que l’hagueren ajudat quan necessitava feina i no tant ara que ja no hi és. Com ho veu vostè?
Això ha passat a tothom. Quan va arribar a Barcelona el vaig anar a rebre a l’Estació de França, devia de ser l’any 66 o una cosa així, amb l’Alfred Luchetti. Així, el primer espectacle de teatre que vaig fer jo, que es feia en tres parts i en vaig dirigir una, també sortia l’Ovidi Montllor. He conegut molt l’Ovidi a Barcelona, però no he fet mai cinema amb ell. Ara bé, un gran personatge, sempre el trobarem a faltar.

-Després d’Oh, quina joia què farà, un drama o una altra comèdia?
N’he fet tres, una altra comèdia que es diu Sabates grosses que és molt valenciana i una altra que és un documental que es diu Universal i faraona. I ara, el proper dia 5 en començo una altra, que serà un drama: Miss Dalí, que és la història d’Anna Maria Dalí, la germana del Salvador Dalí. La meitat és en anglès, i començo a rodar el dia 27 de març a Cadaqués. A l’Anna Maria de gran la va visitar una amiga de Cambridge. L’Anna Maria de gran serà la Jane Siân Philips i qui la ve a visitar és la Claire Blom. La Claire Blom és qui va fer Limelight amb el Chaplin, i junt a elles està Sheila White, la dolenta de Jo, Claudi, que ha fet sobretot molt de teatre. Estan estupendes.
 


La Veu
 

Comentaris

Caligula Minus
3.

Hic vobis bellum et pacem portamus : utrum placet, sumite.

  • 0
  • 0
Joan València
2.

Benvingut als països valencians.

  • 3
  • 0
mol
1.

Benvingut senyor Pons al seu País.

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat