Sergi Blàzquez, advocat barceloní, fa més de dos anys que presideix l’associació Drets, constituïda amb l’objectiu de combatre la catalanofòbia. La formen un col·lectiu d’advocats que denuncien que els òrgans competents per penalitzar els atacs als catalans no fan la seua feina. Blàzquez és també vicepresident de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes i integra el Comitè Olímpic Català.
Drets va guanyar un recurs contra la prohibició d’entrar estelades a l’estadi Vicente Calderón a la final de Copa del Rei de l’any passat i s’ha querellat contra la UEFA pel veto a entrar símbols independentistes al Camp Nou. També ha interposat demandes als principals mitjans de comunicació hostils amb el procés català.
Ot Serra / Barcelona.
-La teva joventut està marcada per la militància?
Des de l’institut que m’he acostat als moviments nacionalistes. Vaig començar a col·laborar amb la Crida, el Comitè Olímpic Català i des d’aquell moment fins avui.
-Quan t’interesses pels atacs a la llengua?
Des de ben jove, estar a prop dels moviments nacionalistes-independentistes, et fa veure més coses que si vius en una altra realitat. Aquests atacs que patim els catalans, que és el que anomenem catalanofòbia, que és tota aquella aversió i odi a tot el que resulti català –la llengua, la cultura, la televisió-, els vas veient, et queixes i et queixes però ningú no fa res. Hi ha una impunitat total, ningú actua. Sempre estem rebent els mateixos i arriba un moment que dius: “Hem de fer alguna cosa”. I és aleshores quan amb altres companys advocats decidim constituir ‘Drets’, precisament per la defensa d’aquests drets i la dignitat dels catalans com a poble.
-Quins exemples tangibles de catalanofòbia perceps?
Amenaces constants, insults, mentides que es diuen. I el que percebo és que no hi ha una resposta. Tots aquest atacs, que molts d’ells són delictius, no tenen una resposta. Queden impunes. Atacar, amenaçar i coaccionar els catalans és gratuït. Tu compares amb casos similars, quan hi ha atacs a altres col·lectius protegits, com els homosexuals, altres races -negres, jueus gitanos-, per raó de sexe, veus que l’administració i la justícia sí que actua en defensa. Quan hi ha apologia del terrorisme s’actua. En canvi, quan hi ha atacs als catalans no actua.
-Quan neix Drets?
A principis d’octubre de 2014.
-Tard?
Sí, molt. La catalanofòbia no és d’ara, ve del segle XVI. Comencem quan el procés polític que viu Catalunya es fa extensiu a la resta d’Espanya. El 2010, quan comencen les manifestacions, els atacs es reprodueixen i s’intensifiquen. Arriba un punt determinant a l’accident de Germanwings. Va haver-hi un atac brutal contra les víctimes només per ser catalans. La impulsió de les xarxes també ha facilitat molt els missatges d’odi i d’incitació a la violència.
-Qui sou els que formeu part del col·lectiu?
Som advocats, alguns ens coneixíem i altres s’han incorporat. Si el codi penal persegueix atacs, amenaces i delictes d’odi -i està tipificat al codi penal- per què no actua la fiscalia? I la policia? Creiem que podem intervenir. En algunes ocasions amb acusació popular i d’altres interposant querelles. Ens constituïm en associació i vam tenir una acollida molt positiva dins del col·lectiu del dret i també en la societat.
-Com us organitzeu?
Cadascú té la seva feina i el seu despatx. Tenim una pàgina web on pengem activitats que fem i com actuem. També els casos que portem i recollim informació del que ens envia la gent. Tenim recollit als estatuts que no podem rebre cap subvenció. És una entitat sense ànim de lucre. El que sí que hem fet és una campanya de micromecenatge per pagar algunes despeses. Vam recollir 8.000 euros en 40 dies.
-Quina influència teniu, quants casos heu rebut?
Després de dos anys, amb una bona campanya mediàtica i amb casos que hem guanyat com el cas de les estelades a la final de la Copa del Rei a Madrid, comencem a ser, no un referent, però sí algú que es té en compte. Som referència per a molta gent perquè rebem centenars de missatges a la web. El que passa és que no tot és denunciable. Tot el que són insults no ho denunciem, perquè no té sentit. Ens dediquem als casos greus que veiem que són realment punibles.
-Quin és el cas més greu?
Missatges d’odi i incitació a la violència d’altres partits polítics. El 12 d’octubre a Montjuïc, Democracia Nacional, Falange Española i Acción Democrática fa amenaces directes abans del 9N de “derramamiento de sangre en colegios electorales” o “Mas y Junqueras, paredón de fusilamiento”. Ho vam presentar a la fiscalia i va entendre que aquestes expressions no eren delictives. Per a mi aquest és un tema greu. També amenaces i mofes com a l’accident de Germanwings: “Ojalá todos los muertos fueran catalanes”. El que és greu és que no és contra catalans independentistes o d’esquerres o de dretes, sinó contra tots els catalans.
-Hi ha més possibilitats de denunciar des de l’aparició de les xarxes socials?
Sí, però es creen comptes falsos i anònims i hi ha dificultats tècniques per saber qui hi ha darrere. La policia ho pot saber però els costa.
-Hi ha poca col·laboració?
De la fiscalia sí. Hem presentat centenars de denúncies per insults a Twitter i es protegeixen amb la dificultat tecnològica per identificar l’usuari del compte. Aleshores ho arxiva. No actuen d’ofici. Quan som nosaltres els que portem les denúncies, els és mes fàcil dir que no es troba l’autor i ho arxiva.
Un dels últims que vam denunciar és un polític que es va presentar a les llistes del PSC d’Arenys que va dir que tant de bo el camió de Niça passés pel Parlament i atropellés els polítics partidaris del referèndum. Acabava dient: “Daesh sálvanos”. Això és una apologia del terrorisme. Com que és una persona identificada, ara és a l’Audiència Nacional, i fiscalia ha dit que és un delicte. Estem esperant com continua la instrucció.
-Sou tots independentistes?
Jo crec que tothom està pel dret a decidir, per la democràcia. La majoria votaria que sí, però no ho preguntem.
-Teniu sotasignants de dreta i esquerra. Teniu obediència a cap partit?
No. De fet, dels advocats que col·laborem alguns són propers a la CUP, alguns propers a ERC, alguns a CDC i alguns a cap partit en concret. Procurem ser tranvsersals sempre que s’advoqui per la defensa de la dignitat, dels drets. I un d’ells és votar el nostre futur.
-El vostre àmbit d’actuació és només Catalunya?
Sí, en principi sí. No tenim molts més recursos. Actuem amb el que passa aquí però portem casos a Madrid. Si altres casos de fora ens arriben, ens personarem.
-Al País Valencià també hi ha casos. Podríeu atendre causes del PV?
El dia de la nostra presentació van venir uns companys d’Acció Cultural i de l’Obra Cultural Balear. Fa uns mesos em van convidar a Obra Cultural Balear a fer una xerrada a Palma perquè allà també tenen problemes amb la llengua i va sortir la idea de fer una col·laboració amb advocats de les Illes i del PV. Quan parlem de drets tenim visió de Països Catalans i ens afecta el que passi a les Balears i al PV.
-Teniu alguna dada de casos que hagin estat jutjats?
Per exemple, el recurs contra la delegació del govern espanyol a la Comunitat de Madrid quan va prohibir entrar estelades a l’estadi Vicente Calderón per la final de Copa del Rei contra el Sevilla. Vam guanyar.
-Teniu un recompte?
La majoria de casos que hem posat els últims dos anys no estan acabats. Tenim demandada la UEFA per la prohibició d’entrar estelades al Camp Nou. Ens vam querellar contra Josep Ramon Bosch, expresident de SCC, perquè insultava els catalans des d’un compte de Facebook fals. Vam esbrinar que era ell i li vam interposar una querella. Va dimitir però la querella continua. D’altra banda, moltes denúncies de piulades de twitter estan arxivades.
-Com podem saber si algunes actituds intolerants de membres d’un cos de l’estat o d’empreses són a títol individual o orquestrades?
És complicat saber-ho. El que sí que hi ha és catalanofòbia fruit d’un desconeixement i ignorància. Tot farcit de tòpics. Això fa que, per exemple, un Guàrdia Civil tingui predisposició a respondre “háblame en cristiano” quan algú se li adreça en català. O “así hablan los perros”. I si això li surt perquè és policia i té autoritat, doncs és més greu. Si ho fa un jutge o un fiscal o un representant polític, encara ho és més. La catalanofòbia pot ser a títol individual però la nostra queixa és de les institucions, del govern espanyol, de la fiscalia, que té doble vara de mesurar.
-Quins són els casos més repetits que veieu?
Hem interposat una denúncia contra ‘La Razón’ i el seu director, Paco Marhuenda; contra l’ABC, contra Felipe González per un article que va publicar a ‘El País’ per comparar el procés amb el nazisme. L’equiparació que som uns nazis i totalitaris ho fan mitjans de comunicació importants. ‘La Razon’ va publicar: “La conspiración de los 33 jueces soberanistas” amb fotografia i les dades del DNI extretes de la policia. També ens hem querellat contra ‘Alerta Digital’, un mitjà de comunicació d’extrema dreta, i contra tres partits: Democracia Nacional, la Falange i Acción Democrática i contra un regidor del PP que es va arxivar el cas. Hem tocat des de mitjans fins a partits polítics. Després, centenars de missatges i tuits.
-Dels insults a les xarxes socials, són perfils de gent semblants?
No hem fet un estudi complet. La majoria de piulades acostumen a ser de gent jove i molt relacionada amb esdeveniments tràgics o un partit de futbol. Són insults fruit de l’excitació. Jo diria que sense no gaire estudis.
-Cap a l’altra banda també deu haver-hi insults fruit de l’excitació, no?
La persecució als independentistes ja es fa. Ja hi ha la fiscalia i la policia i ben fet que fan. Si hi ha delicte, que es persegueixi. El problema és quan no es fa. ‘Drets’ surt per cobrir la mancança d’activitat de la fiscalia en sentit contrari. Tot és condemnable però nosaltres fem la feina que no fa la fiscalia.
-Teniu algun objectiu en un futur?
Continuar treballant amb el que estem fent. Ens agradaria que deixessin d’haver amenaces contra els catalans i que no quedessin impunes. El dia que la fiscalia i la policia actuïn com ho ha de fer, potser no tindrà cap sentit que ‘Drets’ existeixi.
-Teniu esperança que la situació canviï?
Un parell o tres d’anys durarà. I si es fa el referèndum, jo crec que s’incrementarà.
-I en cas d’independència?
Veurem com treballa la fiscalia catalana. Si actua bé, no caldrà que una entitat de la societat civil faci la feina de la justícia. Si veiem que ho fan malament, continuarem treballant, però esperem que no.
