Socarrats: ‘Al Govern valencià li demanem valentia’

A la planta superior, tot està preparat perquè l’associació Socarrats aculla la seua gran i més important nit de l’any. Mentre un centenar de convidats conversen al vestíbul, a la bodega de l’establiment l’homenatjat respon, sol·lícit, les preguntes d’una cadena de televisió. El president de la veterana entitat organitzadora va d’ací cap a allà saludant i comprovant que tot està a punt per a encetar una vetllada que s’anuncia com una de les més càlides i emotives de la història de Socarrats.

I és que en aquesta ocasió, el sopar d’homenatge i lliurament del Socarrat Major que té lloc al restaurant de Vila-real situat al costat de l’Ermita de la Mare de Déu de Gràcia, reconeix enguany la figura i obra d’un prestigiós escriptor en la nostra llengua enamorat del seu treball, i que, a més a més, és fill de Vila-real i soci de Socarrats des de fa molt anys, així com també membre de la junta directiva de l’associació durant quasi una dècada. “Estem posant les bases per construir un país més lliure”, dirà posteriorment en rebre el guardó aquest escriptor que ja ha estat dos vegades finalista del premi Sant Jordi de novel·la i ha sigut mereixedor de premis com l'Andròmina dels Octubre o el Fiter i Rossell d'Andorra, entre d’altres.

El secretari de l’entitat ens fa un senyal per a indicar-nos que la bodega on durem a terme l’entrevista a doble banda amb l’escriptor Vicent Usó i Mezquita –mereixedor enguany del Socarrat Major “per la seua aportació a la literatura en català; un treball permanent de lluita a favor de la llengua, la cultura i de funció divulgadora de l’escriptura, com a formador i, també, com a animador incansable de grups de lectura”-; i amb l’actual president de Socarrats, Fermí Font, ja està lliure. A penes disposem de deu minuts abans que comence la gala, de manera que s’imposa ser clar, directe i concís.

Leo Part / Vila-real

-Fermí, Vicent, quin significat té el fet de concedir-li el màxim guardó a un dels socis de Socarrats?
Fermí: És una gran satisfacció perquè Vicent, a banda que ha fet mèrits sobradament, el fet que siga Socarrat òbviament als mateixos socarrats ens ompli de satisfacció. És un orgull tindre’l de Socarrat Major. I a la Junta estem molt contents, i tots els membres molt satisfets també.

Vicent:  Per a mi és una gran satisfacció i un gran orgull que em fa sentir molt, molt agraït per diverses raons. Primera, perquè s’entén que suposa un reconeixement a 25 anys de feina literària de cada dia, a moltes novel·les, en fi, a una trajectòria de temps. Segona, perquè és a Vila-real, el meu poble. El premi el concedeix la meua gent i, per tant, això de vegades encara és més difícil. Jo ho valore en el sentit qualitatiu, perquè no és fàcil reconèixer-li els mèrits a qui tens més a prop i, per tant, entenc el fet que els meus companys consideren que tinc mèrits suficients per a estar en una llista que causa vertigen quan mires cap a enrere -Vicent Pitarch, Enric Valor, la Universitat Jaume I, Isabel-Clara Simó, Xarxa Teatre, Raimon, Maria del Mar Bonet, Jaume Cabré, Joan Francesc Mira o Vicent Pascual, entre altres, han sigut personalitats i institucions que han rebut el Socarrat Major en edicions anteriors “pel treball constant a favor de la llengua i la cultura del País Valencià”-. Per a mi, és un gran orgull que m’ajudarà a treballar amb més responsabilitat i més rigor cada dia.
 

- Podries fer-me una breu valoració de l’estat de la llengua al País Valencià ara per ara?
No tinc dades massa concretes, però crec que necessita un compromís urgent per part de les institucions i l’aplicació de la legalitat, que ja està vigent, però que no s’ha aplicat mai en profunditat; i l’adopció de noves mesures. Per exemple, estos dies estava debatent-se si calia posar-se el requisit lingüístic per a l’accés a la funció pública, cosa que em sembla bàsica, perquè els ciutadans no tenen possibilitat d’exercir el seu dret d’expressar-se en la llengua del territori... Aquest tipus de mesures de potenciació de la llengua i, ja que estem, de potenciació de la literatura, són fonamentals. Crec que la literatura no ha estat matèria de política com mereixia en els últims anys. Abans ja sabíem que teníem un govern hostil a la literatura en català al País Valencià, però ara que no el tenim, trobe a faltar determinades mesures en favor de la literatura que també, de retruc, anirien en favor de la llengua.

-Fermí, com valores  la posició del PP de proposar mesures per a diferenciar el català del valencià?
Bé, algú del mateix partit Popular ha dit que no val tot en política, i eixe seria el resum del tema. No es pot jugar amb certes qüestions per a guanyar vots: la qüestió de la llengua, la qüestió dels refugiats i tantes qüestions que fan que la classe política estiga, d’alguna manera, menyspreada per part de la població, ja que això no és política, són accions que no s’haurien de mamprendre així..., perquè no.

-Anem a un tema d’actualitat com és el de l’agermanament de les viles socarrades... En quin punt està?
Fermí: S’ha iniciat un procés, uns primers contactes entre l’Ajuntament de Vila-real i el de Xàtiva. Una cosa és a nivell institucional i l’altra a nivell del teixit associatiu. Nosaltres també hem establit ara contactes amb Quart de Poblet que també va patir una situació semblant a la de Vila-real i Xàtiva, i estem en procés de contactes, d’aproximació, d’agermanament per a veure si des de la societat civil iniciem allò que ens interessa perquè ho continuen els polítics i les administracions.
 

^{Moment del lliurament del Socarrat Major a l'escriptor Vicent Usó. Foto: La Veu del País Valencià.}

-T’atreviries a dir-me un termini?
Açò són processos llargs, i ho són perquè són documents que s’han de revisar, que s’han d’elaborar, s’han d’ampliar, que s’han d’aprovar en plenaris..., jo crec q no menys d’un any.

-Inclouria també Quart de Poblet?
Xàtiva i Vila-real. Quart de Poblet depèn de la mateixa administració i sembla que no és la mateixa situació que Xàtiva o Vila-real.
 

-Com valoreu el rebombori que s’ha armat al voltant de l’ús del castellà en l’estadi de Vila-real?
Vicent: Crec que el Vila-real Club de Futbol té un deute de coherència amb la ciutat que representa, perquè d’entrada el nom no és el de la ciutat. El nom de la ciutat és Vila-real i, per tant, un club de futbol que vol representar la ciutat hauria de dur el nom de la ciutat. A més, i també en eixe sentit, el nom del camp em pareix una falta de coherència i de respecte cap a la llengua del territori. Espere, perquè tenen marge de corregir una cosa i l’altra, que les administracions pressionen més del que han fet, perquè no ho han fet com caldria, i que el club per fi entenga que la coherència és un valor que s’ha de defensar i adopte les mesures de normalització de la qüestió lingüística en el mateix camp. Fins i tot, que faça veure, de cara a l’exterior, perquè el club té una gran projecció, que efectivament ací hi ha una llengua  que es parla, que és el català, i per tant considere que són deutes que té el club amb la ciutat de Vila-real.

-Fermí, tu penses que si hi ha una mobilització de la societat civil es pot arribar a canviar el nom de l’estadi i que el posen en valencià?
El nom de l’estadi es deuria poder canviar perquè és municipal, com tot el món sap, i per tant, alguna cosa hauria de dir l’Ajuntament. Pronunciar-se si està a favor que estiga en castellà o, en cas contrari, demanar i exigir que es pose almenys el nom en valencià..., això no hauria de demorar-se més.
 
-Vosaltres sí que ho heu tingut clar des d’un primer moment i heu sigut un dels protagonistes que ha fet que recularen en eixe sentit...
Fermí: Sí, clar. Són inacceptables les dues coses, tant el nom de l’estadi com el de l’equip. Però que la megafonia d’un dia per a l’altre es passe a fer en castellà és ja una cosa que no podem acceptar. Sembla com si haguera estat una cortina de fum per a entretindre’ns i concedir allò que teníem, i d’eixa manera, emmascarar la discussió de l’estadi perquè hi ha hagut molta resposta social

-Sou una associació cultural fortament arrelada a la Plana. Des del vostre àmbit, com veieu la vertebració del territori?
Vicent: Crec que la vertebració del territori té moltes capes diferents i no podria sintetitzar-ho en quatre ratlles. Partiríem d’un dèficit d’infraestructures vertebradores evident, des del tren fins a... Després ajudaria la comarcalització, que bé, ara se n’està parlant però ha estat molts anys oblidada. Jo crec que tinguem faena per fer. Però tampoc sóc un expert en la matèria, jo em dedique bàsicament a la literatura.

Fermí: Sí que hi ha veritablement molta faena per fer. Cal mamprendre, entenc jo, una política decidida per part de l’Administració per a vertebrar el territori i per a dur endavant accions perquè els valencians coneguem el nostre territori. De fet, la tendència de la gent de les comarques de Castelló és tirar cap al Nord. Veritablement, quan tirem cap al sud descobrim un país que no coneixem, que parlen igual que nosaltres i ens sorprenem perquè són com nosaltres. Això, eixe fet tan senzill, considere que és importantíssim per a vertebrar i per a anar adquirint consciència que som un poble.
 

-M’agradaria que valoràreu quines millores s’han produït amb el canvi de Govern al País Valencià
Fermí: Jo diria, en principi, que el fet que els mateixos polítics parlen en valencià ja és molt important. La gent, d’alguna manera, fa el que fan els polítics, els dirigents, i abans això no es produïa. Hi ha afortunadament molta més sensibilitat ara que no abans, perquè abans la sensibilitat política en l’administració autonòmica era pràcticament nul·la. Excepte als ajuntaments. Al de Vila-real, per sort, sempre hi ha hagut sensibilitat per la llengua. Fins i tot quan ha manat el PP. Això és així. Però a nivell de País Valencià, el període que hem passat ha sigut molt fosc i jo crec que s’obri un període d’esperança. Però dic que la societat civil hem d’estar en guàrdia sempre i continuar reclamant allò que vàrem reclamar i no baixar mai els braços, perquè si no ens passarà allò que ens ha passat en altres períodes, i és que es queda la cosa en no res.

-Vicent, què li demanaries al Govern valencià?
Vicent (riu): Valentia. Jo crec que amb això queda resumit. De fet, anava en algun lema electoral.

 

-Per últim, ara estem en el procés de la posada en marxa de la futura RTVV després de la sentència de l’Audiència nacional. Considereu que és necessària la televisió per a enfortir l’ús de la nostra llengua?
Vicent: Imprescindible. És imprescindible. El que passa és que és un tema molt complex, que segurament no admet cap solució bona. Entenc que és un tema urgent, que s’hauria de posar en marxa d’una manera immediata perquè és, insistisc, imprescindible. Però també entenc que s’haurien de respectar els drets dels treballadors d’RTVV, perquè efectivament ells no són els culpables, tal com deien i tal com alguns polítics que estan ara mateix a la Generalitat també deien. Per tant, tot i que jo no conec en profunditat la qüestió legal, crec que de la manera més respectuosa amb els drets dels treballadors, s’hauria de posar en marxa d’una manera immediata, perquè la necessitem més que l’aigua: per a vertebrar el país, per a potenciar la llengua, per a potenciar la literatura... Evidentment, amb uns estàndards de qualitat que siguen admissibles. Per exemple, a Socarrats vam presentar el llibre de Rafa Xambó, Manolo Jardí i Toni Mollà en què es parlava d’aquestes qüestions a partir de l’experiència de tres persones que en saben molt d’això. Per tant, crec que no necessitem una televisió i avant, necessitem una televisió que puga ser atractiva, que puga atraure les audiències, però al mateix temps que no renuncie al compromís amb el territori, amb la llengua i amb la qualitat de la programació respectuosa amb els xiquets, amb l’horari del xiquets, etc. És un tema per fer una tesi...

Fermí. Vicent ho ha dit tot. La nova RTVV, per a vertebrar el territori, és fonamental.