L’Associació de Víctimes del Metro es reuneix hui, com cada dia 3, a la plaça de la Mare de Déu amb les esperances posades en la jutgessa del 21. Ahir mateix, es van presentar com a acusació particular en el cas. La presidenta de l’AVM3J, Beatriz Garrote, reconeix que, encara que són cauts, l’ocorregut en la investigació de l’accident del tren de Santiago els dóna “noves esperances”.
Desa Bataller / València
-Ja heu presentat l’escrit demanant la personació en la causa. Confieu que siga acceptada?
Sí, esperem que sí. Creiem que tenim el ple dret a presentar-nos com a acusació particular ja que som familiars directes. Per eixe motiu, creiem que la nostra petició serà acceptada.
-Si és així tindreu accés a tota la informació…
Pensem que no tenia sentit presentar-nos per separat, per açò hem presentat una petició conjunta. En cas que siga acceptada, ens facilitarà tenir accés a les diligències que ha demanat Fiscalia i a ser protagonistes més actius en tot el cas.
-Confieu que la jutgessa del 21 es pronuncie favorablement i es reòbriga el cas?
Creiem que sí. Tal com s’ha vist a l’accident de Santiago el tema de la seguretat sí pot ser vist des del tema penal i no com un simple tema polític.
-Precisament, el passat mes de juliol va tenir lloc l’accident de tren de Santiago. S’ha parlat molt de les similituds amb l’accident de metro. Per què creus que les coses no es van fer igual ací?
Hi ha moltes similituds i dues grans diferències pel que fa al tracte que va rebre el nostre cas. En primer lloc està la demora en la instrucció judicial. Ací tot va estar dirigit i orquestrat per FGV que, precisament, era un dels principals implicats. Tota la recopilació de dades va estar dirigida per FGV.
I en segon lloc, ací va tenir lloc una comissió parlamentària, prèvia a la instrucció judicial, totalment vergonyosa, que es va fer amb molta pressa i en la qual els treballadors de FGV van intervenir alliçonats per l’empresa H&M Sanchis sobre què havien de dir i com ho havien de dir. L’excés de velocitat va ser marcat com l’única causa de l’accident, i açò va tenir la seua transcendència en la instrucció posterior.
-Esteu esperançats amb el gir que ha donat el cas?
Per descomptat. Fa un any ni ens imaginàvem que ens podríem presentar de nou com a acusació particular, ni molt menys que el cas podria reobrir-se. Encara així, som molt cauts. L’anterior instrucció va ser molt negativa i va crear en molts de nosaltres un sentiment d’indefensió. Són molts els que diuen que no creuen en la justícia, però almenys ara tenim el suport social i també el judicial, després de la petició de Fiscalia.
>
