“Espere que desapareguen les diputacions, són institucions caduques”

Enric Nomdedéu,regidor i diputat provincial de Castelló per Compromís
20 octubre 2013 01:00h
Ens endinsem pel centre històric de Castelló ciutat. Passem pel mercat, un bullici de gent comença el dia, café amb llet, torrades i apleguem a la plaça Major on s’erigeix altiu El fadrí, l’esplendor de la façana de la concatedral de Santa Maria i l’Ajuntament. Allí ens rep Enric Nomdedéu per a parlar de coses molt interessants. Al final de l’entrevista, Nomdedéu ens ensenya el saló de plens i, de sobte, passa com una exhalació pel costat l’alcalde, Alfonso Bataller, qui a penes saluda, i se'n va com una fletxa….

Xavier Pérez / Castelló de la Plana

-Qui és Enric Nomdedéu?
Enric Nomdedéu és el pare de Gal·la i l’home de Lizbeth, diplomat en Relacions Laborals, llicenciat en Relacions Industrials i llicenciat en Ciències del Treball. I, a més, sóc un nacionalista des de ben menudet.

-Vosté és regidor i diputat provincial, quins problemes té la ciutat de Castelló en aquests moments?
La falta de llocs de treball, evidentment. Això és el resultat de moltes coses, entre altres d’una mala gestió municipal que ha fet que moltes empreses que treballaven per aquest ajuntament hagen tancat perquè no cobraven. L’altre problema és l’urbanístic, perquè tenim un Pla General d’Ordenació Urbana que han tombat els tribunals i des de fa dos anys estem sense PGOU. És a dir, tenim dos coses fonamentals a l’Ajuntament: el pressupost que no funciona i el Pla General que no existeix. Per tant, on estem? Estem en un caos bastant important.


-I a les comarques del Nord, quines problemàtiques es plantegen?
Hi ha un problema de monocoltiu econòmic que ha sigut el del taulell, que durant anys ha funcionat i ara ha deixat de fer-ho i que obliga a una reconversió en el sector que està essent molt dura. Tenim moble que està aturat, i tenim turisme com a indústria, però basicament el que tenim és un problema d’infraestructures que ens puguen permetre competir en altres territoris en les mateixes condicions. És a dir, nosaltres per a traure el taulell no tenim cap corredor de  mercaderies com sí tenen a Itàlia, per tant tenim un greu problema de falta d’inversions, falta d’infraestructures en un territori on hem estat aportant molt per damunt de la mitjana i hem rebut molt poc. Ja no demanem que ens facen cap favor, demanem que ens deixen competir amb igualtat de condicions. Malgrat tot, sóc optimista perquè Castellò s’ha reinventat històricament: primer l’arròs, després el cànem, la taronja i el taulell, i ara ens tornarem a reinventar i trobarem ocupació. No serà fàcil i no serà gràcies a la Generalitat.

-Creu que la Generalitat els ha discriminat respecte a altres territoris del País Valencià?
Eixe discurs em fa una miqueta de  por perquè és fragmentari, és trencar el País en províncies i jo no tinc ganes d’entrar en greuges comparatius. Però cal dir algunes coses com que Alacant està acabant la segona línea del TRAM i ací encara no tenim la primera, València té tramvia i nosaltres no. És evident que Castelló ha tingut un problema afegit: la manca de lideratge en els seus alcaldes. Primer José Luis Gimeno, que va arribar ací, precisament perquè van buscar un candidat capaç de perdre unes eleccions en nom del PP i varen buscar un personatge famós que es va ficar en contra de l’ensenyament en valencià i després va resultar ser tot un “peladilla”. Després vam tindre a Alberto Fabra, no falta explicar qui és, i ara temim a Alfonso Bataller, un alcalde sense to reivindicatiu, sense poder orgànic dintre del seu partit...per tant, tot i governar el PP molts anys a la Generalitat, a nosaltres ens toquen les molles. Aquest ajuntament ha hagut de demanar crèdits, que estem pagant amb interessos altíssims, per a pagar obres que la Generalitat s’havia compromés a fer en la ciutat i encara no hem cobrat eixos diners.


-S’acaba d’aprovar la nova reforma de les administracions locals a Madrid. Com la valora vosté?
Sóc una persona molt pragmàtica i porte suficients anys en aquest ajuntament per a saber que fa falta una reforma, el problema és que aquesta reforma no és la més adequada. Quan es planteja una reforma per evitar duplicitats jo no puc fer més que aplaudir-la. El problema és que el que es pretén és donar més competències a un organisme del qual jo forme part, que són les diputacions, l’organisme que té la qualitat democràtica més baixa. És l’ùnica institució on els seus càrrecs públics no són elegits directament pel ciutadà, sinó per la partitocràcia; és el meu partit qui em designa. Per tant, no és en eixa línia on nosaltres volem avançar. Cal reduir costos? Sí; cal acabar amb les duplicitats? Sí, però en la línia d'aquesta llei no. Quan el PP diu que la Diputació és la garantia que els pobles menuts tinguen llum i aigua, oblida que Madrid, Múrcia o Cantàbria no tenen diputacions perquè des de l’Estat de les autonomies han sigut assumides per la mateixa autonomia. Eixe no és el problema, el problema és que els funcionaris que hui treballen bé, he de dir-ho, a la Diputació de Castelló han de ser transferits a la Generalitat, perquè el que sobra a la Diputació de Castelló som els 27 diputats que anem als plens a votar si repartim papereres a Almedíjar o no, això no té cap sentit. Quan Alberto Fabra diu que per a estalviar vol llevar 20 diputats de Les Corts, jo li conteste que lleve 99 diputats de les Diputacions i estalviarà set vegades més.

-Està d’acord en què s’eliminen les diputacions?
I tant. Jo ho vaig dir en la presa de possesió, espere ser l’últim diputat nacionalista que tinga la Diputació de Castelló, no perquè nosaltres desapareguem, sinó perquè desaparega la institució. Espere que desapareguen les diputacions. És una institució caduca i decinonòmica. Encara que reconec que és últil i fa coses, però aquestes coses les podria fer una altra administració com l’autonòmica que és a qui li correspon. La diputació i la divisió provincial han sigut superades a la Constitució per l’ordenament autonòmic.


-S’està celebrant el judici a Carlos Fabra. Creu que el condemnaran?
No (rontund). El condemnaran segurament per una qüestió fiscal i poca cosa més.  S'ha d'entendre que el personatge que el denuncià en el seu dia està en presó, condemnat per violació, està a un any i mig o dos d'obtindre la condicional i si ara suma un nou delicte...doncs es desdiu del tot el que havia dit fins ara. Però cal tindre en compte que Carlos Fabra mitjançant funcionaris i el seu xofer tenia ingressos regulars de 3.000 euros mensuals. És veritat que Carlos Fabra va demanar permís a la Diputació per exercir professionalmet, a més del seu sou públic, però contra els 3.000 eurets que ingressava mensualment, la seua empresa ha d'ensenyar les seues factures i clients, així tindriem com a mínim un frau fiscal. Això és suficient per acabar com Al Capone? No ho sé, perquè lo del tràfic d’influències serà més difícil de provar. Al marge de tot açò, jo sempre he mantingut que havien perdut molt de temps criticant les seues males pràctiques, que s'han de ciritcar, i obviar que la seua gestió política ha sigut nefasta. No ha fet res durant tots els anys que ha sigut president de la Diputació. Què ens ha deixat? Un aeroport que tots sabem com està, un hospital provincial que és una singularitat en el sistema valencià de sanitat i que acaba per no prestar serveis oncològics per falta de diners i la resta que ha fet, què és? Asfaltar carreteres com qualsevol president de Diputació. Carlos Fabra no ha fet res.

-Una qualificatiu per a Carlos Fabra?
Un ‘has been’ que diuen els americans…

-Canviant de tema, quina solució veu vosté per a Castor?
S’ha de desmantellar, no hi ha altra opció. El risc és molt elevat i els científics del CSIC confirmen que es podria trencar el sostre de la cúpula amb fuites de gas i no tenim cap garantia. Una vegada sabem que s’associen els terratrèmols amb la injecció de gas, no tenim cap garantia que quan tornen a injectar gas no hi hauran terratrèmols. Nosaltres som els únics que votàrem en contra del projecte, el PP menteix amb la boca molt gran quan diu que a Vinaròs la responsabilitat de la instal·lació és del tripartit, que no va existir mai, primera perquè nosaltres no formàvem part del Govern municipal, per tant era un bipartit (independents més PSOE) que en conjunt sumaven 10 regidors, el Bloc tenia un i el PP altres 10. És cert que la instal·lació marina és competència de l’Estat, però la planta en terra és una competència municipal, i açò es va aprovar en un ple de l’Ajuntament de Vinaròs i votaren a favor els set regidors del PSOE, els tres independents, el Bloc votà en contra i el PP es va abstindre. Per tant, els 10 vots del PP eren absolutament imprescindibles. És a dir, Castor es va fer perquè el PP va deixar que es fera.


-Un altre problema és el Fraking. Com arriba a les comarques del Nord?
Açò està relacionat amb els jaciments. Tal vegada, en altre territori no hi ha, etc. Però ací passa una cosa molt curiosa, el president de la Diputació porta a l’empresa, un senyor de Canadà i un de Madrid, un tal Montero, a explicar les bondats del fraking, una cosa insòlita. El més normal és que es presenten les empreses a un concurs. Estic molt satisfet perquè férem una aposta a la qual no va seguir massa gent, el PSOE no ens va voler seguir, però demanàrem una mesa tècnica independent amb personalitats de prestigi internacional dels Estats Units que estaven disposats a comparéixer per videoconferència, i al final el PP acceptara la proposta. Vàrem fer una mesa del Fraking amb els tècnics, el PP estava segur que dirien que sí perquè el president Moliner va dir diverses vegades que no era concedible “no saber que tenim sota els nostres peus” i al final la mesa va dir que no, que la proposta tècnica d’aquesta empresa no era solvent, era perillosa i no tenien cap coneixement tècnic del que hi havia al subsòl. Vàrem aconseguir paralitzar l’aposta de la Diputació, i ara, la mateixa Diputació ha dit “no al fraking”. Què passarà ara?: El que vulga la Conselleria i la senyora Bonig. Moliner és cap del PP a Castelló, doncs que mane a Bonig el que ha de fer. De totes formes, és una victòria de Compromís .
Per altra banda, el fraking no és un model de vida, els pobles d’interior no el volen pel model de vida dels seus pobles.

-Parlem de Compromís. En l'última enquesta del diari El País sobre intenció de vot, valoració… Vosté s’esperava un resultat millor per a Compromís?
No sóc especialista en demoscòpies però, amb tots els respectes del món, les enquestes que publica El País des de fa 30 anys no tenen fitxa tècnica, per tant no sé a quanta gent han preguntat, ni el sistema…i això ajuda poc a tindre un grau de credibilitat. A vegades, les enquestes s'assemblen com un ou a una castanya. De totes formes en l’enquesta millorem, però jo sé que El País ha decidit que per a evitar les fugues del PSOE és millor sobrevalorar Esquerra Unida, que semble que anem empatats, no sé. L’únic que sé és que a Castelló ciutat, des de les eleccions municipals de 2011 fins a data de fa 15 dies, el Bloc ha crescut un 21% en militància més Compromís. A banda, el treball d’Iniciativa i sobretot dels adherits que són la pota fonamental, no momés perquè estan a punt de superar a Iniciativa- atenció a aquells que parlen de quotes- sinó perquè aquesta gent són persones rescatades de la no política i de l’abstenció i això és fonamental per a nosaltres. Eixa és l’enquesta bona.


-Hi ha un debat intens sobre les primàries. Com les veu vosté?
Jo he de reconéixer que quan començà el tema de les primàries no m'ho creia i vaig haver de fer una repensada. Si volem fer el que pretenem fer de primàries és canviar el sistema de teball i això demana un esforç personal i intel·lectual de canviar esquemes mentals i vull saber si estic preparat i amb ganes. És que demanen una cosa molt gran perquè estem canviant la política, si fem açò no només canviem Compromís, contaminaríem tota la política del País. Després d’un temps de reflexió vaig dir: endavant!!
Després de la repensada vaig arribar a una conclusió: si fem les primàries hauran de ser sense cap tipus de quota, no és compatible. No pots convidar la gent a votar i després “els sabuts dels partits i arreglarem la llista per quotes”, això és impresentable, no és democràtic. Cal tindre en compte que necessitem molta gent preparada per a poder gestionar, això és l’important, és a dir equip, no un dels teus, dos dels meus…això no és una manera de fer una llista.
En conclusió: primàries obertes a tot el món. Si volem canviar el món canviem-lo de veritat.

-Creu que la 'disputa' entre Mònica Oltra i Enric Morera pot perjudicar Compromís?
Tornem a l’enquesta d’El País. L’enquesta valorava Enric Morera i Mònica Oltra- molt destacada- per damunt d’Alberto Fabra i per davant de Ximo Puig. Repetisc: els dos lideratges més importants de Compromís, tots dos més valorats que el candidat del PP i del PSPV, quin problema més bonic que tenim; triar entre dos excel·lents candidats que la societat reconeix com a líders sòlids. El PP s'ha de conformar amb Alberto Fabra i el PSOE amb Ximo Puig, el problema el tenen ells, nosaltres podem triar entre dos excel·lents candidats, ja voldrien altres  tindre eixe “problema”.
Vull recordar que el PSOE en els últims 10 anys ha hagut de triar entre Pla, Alarte, Puig, Romeu… Nosaltres estem parlant d’Enric Morera que ha sigut una revelació en Les Corts, i Mònica Oltra que té una capacitat mediàtica poc discutible. Per tant, beneït problema! Jo tinc els meus favorits, clar, jo sóc nacionalista i en això ja ho he dit tot; el meu candidat és Enric Morera, jo li vaig demanar a Enric Morera que es presentara a encapaçalar aquesta llista, portem massa anys bregant els nacionalistes perquè al final encapçale aquest projecte algú no nacionalista, em sabria greu, però vaja, jo treballaré per a la coalició i torne a repetir que vull unes primàries obertes. Per tant qui encapçale la candidatura serà el meu candidat, clar.


-Què li sembla que Diego Gòmez també es postule per a les primàries?
Em sembla molt bé, ampliar la democràcia és positiu i Diego Gómez és un bon amic i em sembla una persona amb una gran capacitat de treball i de lideratge social i si es es presenta haurem de triar no entre dos, sinó entre tres excel·lents candidats.

-No creu que els tres partis d’esquerres haurien de començar a parlar ja de projecte de govern de cara al 2015  i no esperar el dia després de les eleccions per a muntar una estratègia de govern i no sols repartir càrrecs?
Crec que quan hom es planteja la possibilitat de governar ha de contestar tres preguntes: què vull fer, com ho vull fer i amb qui ho vull fer. Què vull fer és fonamental ja que és el resultat del que estem fent a Les Corts que és el nostre programa electoral; com ho volem fer és el sistema: primàries; i amb qui ho volem fer, evidement està relacionat amb l'hipotètic tripartit, bipartit… El que està clar és amb qui no ho podem fer i no ho podem fer amb el PP. Una vegada fora el Partit Popular la resta són possibilitats reals, per això jo sóc partidari que aquestes coses es parlen. Jo a Castelló les parle, encara que no podem escenificar cap acord abans de les eleccions, però el que volem fer sí que s'ha de parlar: quin model de societat volem. Des de Compromís hem demostrat que som la millor oposició, ara hem de demostrar que som una opció de govern i això encara no s’ha fet, i és la meua crítica que li faig. Això als pobles no passa.

- Finalment,  com veu el diari digital La Veu del País Valencià?
Va ser una alegria quan va aparéixer. Sempre s’ha dit que estàvem una miqueta orfes d’un diari en valencià i que fóra àgil, després d’algunes experiències que no s'han acabat de consolidar. En un panorama comunicatiu valencià és una alegria i una resposta molt fresca que estàvem esperant, entrar a La Veu clicar i fer una altra lectura de les notícies que no siguen sols eixe oficialisme en blanc i negre que és la premsa habitual que tenim. Per tant, donar-vos les gràcies per valents i encantats que estigueu ací i que siga per a sempre.


 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next